LLARGMETRATGE: "The Artifice Girl" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt20859464/

DURADA: 93 minuts (Crèdits: 2 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).

MILLOR:
- El contrast de comportament de la Cherry, el personatge a càrrec de la Tatum Matthews, d'abans i de després que l'Amos, encarnat pel David Girard, destapi el potencial autèntic del sistema.

PITJOR:
- El punt excessiu de verborrea.

NOTES:
1. És composta per 3 capítols anomenats "I The Clearwater Kid", "II Singularity & Sockeye" i "III Caro-Kann"; el darrer es refereix a una jugada d'escacs https://ca.wikipedia.org/wiki/Defensa_Caro-Kann.
2. El rodatge es va portar a terme a Jacksonville, en l'estat nord-americà de Florida, en temps de la pandèmia de la COVID-19; primer, van filmar el segment inicial que els va servir de prova de concepte per anar a cercar col·laboracions.
3. En Franklin Ritch, que fa tant de director com de guionista com d'actor, va treballar en el projecte durant 2 anys i mig.

COMENTARI: La presentació es fa una mica pesadeta amb tanta xerrera i l'escenari justeja. És a dir, austeritat extrema; es fan bastant paleses les limitacions, l'economia de recursos de la producció (tant per confinaments com per pressupost, imagino). No obstant això, l'assumpte resulta prou delicat, primer, i suficientment fascinador, després, per mantenir la tensió. T'atrapa de seguida. En relació a l'argument, trobo molt encertada la connexió entre el trauma del desenvolupador i el propòsit pràctic de la seva creació. Engresca. El que no concebo tant és la rebequeria de la IA en l'etapa final. A mi em suggereix una absurditat que considero impròpia d'una entitat intel·ligent autònoma. Clar que tampoc tinc ni la formació adequada ni, segurament, l'autoritat moral per jutjar com hauria d'evolucionar la tecnologia en aquest sentit. En fi, que aquests cineastes que són capaços d'aixecar un projecte així de manera tant òptima em deixen ben admirat. Bravo!

EN UN MOT: Eficient.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Pope's Exorcist" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt13375076/

DURADA: 103 minuts i mig (Crèdits: 6 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- L'espai de les catacumbes del monestir fictici de San Sebastián; l'exterior de l'edifici es modela a partir del Dromore Castle, del comtat de Limerick, en la província irlandesa de Munster.

PITJOR:
- Les cares que fa el nen, el Henry, encarnat pel Peter DeSouza-Feighoney, imitant no se sap ben bé què; fa peneta.

NOTES:
1. Al principi, es mostra la citació "When we jeer at the Devil and tell ourselves that he does not exist, that is when he is happiest. -Father Gabriele Amorth Chief Exorcist of the Vatican, 1986-2016"; abans dels títols de crèdit, apareix el rètol "Father Gabriele Amorth continued to serve the afflicted until his death in Rome in 2016 and wrote many books. The books are good"; al final, surt una foto de l'home traient la llengua amb el peu "Father Gabriele Amorth (1925-2016)".
2. A partir d'un pressupost de 18 milions de dòlars, va recaptar-ne'n més de 60.
3. S'inspira en els llibres del sacerdot italià, en Gabriele Pietro Amorth, "Un esorcista racconta" i "Nuovi racconti di un esorcista", publicats en 1990 i 1992, respectivament.
4. El gruix del rodatge es va portar a terme des d'agost a octubre de 2022 en indrets de la República d'Irlanda, com Dublín i Limerick, i en la capital italiana, Roma.

COMENTARI: L'interès inicial raïa en la figura autèntica del religiós, un paio que, per exemple, veia maldat en les novel·les del Harry Potter https://ca.wikipedia.org/wiki/Harry_Potter o criticava el ioga https://ca.wikipedia.org/wiki/Ioga per considerar-lo preludi del culte al cos. Reconec que l'acudit inclòs en el clip de promoció en boca del Russell Crowe, "My nightmare... is France winning the Word Cup", va influir, també, en la meva tria. Per cert, sigui com sigui, tal circumstància, França guanyant el mundial de futbol, va succeir en vida del mossèn, en 1998 https://ca.wikipedia.org/wiki/Copa_del_M%C3%B3n_de_Futbol_de_1998. Malauradament, ni comèdia ni ensurts. De fet, crec que, més enllà de la presentació del complot diabòlic, una mena d'estratègia d'infiltració en l'església a través de la possessió de clergues i que justificaria la vilesa de la Santa Inquisició https://ca.wikipedia.org/wiki/Inquisici%C3%B3, l'oferta del film resulta ben ordinària; quatre efectes especials i au! Es veu que han anunciat una seqüela. Doncs, no m'hi trobaran pas! Ah! Em resten un parell de dubtes: Castella amb costa? I, segona, per què un vehicle d'assistència sanitària castellà duu el rètol "AMBULÀNCIA", amb accent obert? Una mica sapastres, oi?

EN UN MOT: Perduda.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Space Force - Temporada 1a" (29 de maig de 2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt9612516/episodes?season=1

DURADA: 316 minuts i mig (Crèdits: 19 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- L'autoparòdia i la constatació del declivi propi davant d'altres potències com l’Índia o la República Popular de la Xina.

PITJOR:
- El cinquè capítol, per ordinari, i el vuitè, per carrincló.

NOTES:
1. Els títols dels 10 capítols són "The Launch", "Save Epsilon 6!", "Mark and Mallory Go to Washington", "Lunar Habitat", "Space Flag", "The Spy", "Edison Jaymes", "Conjugal Visit", "It's Good to Be Back on the Moon" i "Proportionate Response".
2. Abans dels crèdits del primer episodi, apareix la dedicatòria, "In loving memory of Fred Willard", per l'actor que va morir el 15 de maig de 2020.
3. El gruix del rodatge es va portar a terme des de l'1 d'octubre de 2019 fins el 10 de gener de 2020 en indrets de l'estat nord-americà de Califòrnia, com el campus de la California State University, Dominguez Hills, o els Raleigh Studios de Hollywood.
4. Va estrenar-se'n una segona temporada integrada per 7 capítols addicionals el 18 de febrer de 2022.

COMENTARI: M'esperava una comèdia més pura, més divertida, sense elements dramàtics, com el de la dona empresonada, la Maggie, o el de la filla adolescent conflictiva, l'Erin, interpretades per la Lisa Kudrow i la Diana Silvers, respectivament. M'han fet nosa, la veritat. Per cert, l'estratègia de no explicar el motiu de l'encarcerament de l'esposa fa tota la fila d'excusa (diu que l'actriu va enregistrar totes les seves línies en 5 dies). M'ha sobrat, també, la demagògia i el punt de pedanteria, per exemple, en el 3r lliurament. Clar que, per altra banda, d'aquest mateix episodi, en recordo un dels gags acceptables; el moment "Tap-tap!" durant la compareixença del Mark Naird, el personatge de l'Steve Carell, davant del United States House Committee on Armed Services precedit per l'al·lusió a un Drinking Bird Syndrome fictici. No sé. M'ha decebut, en general, malgrat que està ben produïda. És impressió meva o el John Malkovich, que aquí encarna el doctor Adrian Mallory, ha quedat encasellat en aquest tipus de registre arrogant?

EN UN MOT: Híbrida.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "I Love Trouble" (1948)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0040457/

DURADA: 94 minuts i mig (Crèdits: menys d'1 minut, al principi).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 48 (sobre 100).

MILLOR:
- La maniobra de distracció que s'empesca el detectiu un cop sedat fent veure que ha fugit per la finestra quan, en realitat, s'amaga sota el llit vençut per la droga.

PITJOR:
- La fatxenderia de l'Stuart Bailey, el paper a càrrec del Franchot Tone, i l'efecte harem que es desplega al seu voltant amb la Norma Shannon, la Jane Breeger, la Boots Nestor, la Hazel Bixby i la senyora Johnson, interpretades per la Janet Blair, la Janis Carter, l'Adele Jergens, la Glenda Farrell i la Lynn Merrick, respectivament.

NOTES:
1. Està basada en la novel·la del 1946, "The Double Take", escrita pel mateix guionista, en Roy Huggins.
2. El rodatge es va portar a terme entre maig i juny de 1947 a indrets de l'estat nord-americà de Califòrnia, com Los Angeles, Hollywood o Santa Monica.
3. Es va convertir en una obra de domini públic quan la Columbia va fallar a l'hora de renovar els drets d'autor.
4. El personatge protagonista, l'Stuart Bailey, seria aprofitat per l'autor, el Roy Huggins, en la sèrie que va crear en 1958, "77 Sunset Strip".

COMENTARI: Se m'ha fet molt feixuc, seguir el fanfarró d'un costat a l'altre, amb els canvis de nom i la resta de bajanades d'uns i dels altres. Fa la impressió que intenta col·locar frases lapidàries en cada escena. Quin plom! Només m'he despertat una mica durant l'allisada que li fumen, a l'investigador arrogant; massa breu pel meu gust, ves. Al final, em sembla un complot absurd i estúpid; no m'ha interessat gens. Res, una pèrdua de temps. Ja entenc perquè no van preocupar-se de retenir el copyright.

EN UN MOT: Antipàtica.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Tetris" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt12758060/

DURADA: 118 minuts (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 69 (sobre 100).

MILLOR:
- La fila de russa que fa la Sofya Lebedeva encarnant la Sasha; va néixer a la ciutat d'Óbninsk de la província russa de Kaluga el 14 de desembre de 1993.

PITJOR:
- El paper galdós del Valentin Trifonov, cap corrupte del Ministeri d'Afers Exteriors de la Unió Soviètica, interpretat per l'Igor Grabuzov, en la fugida final.

NOTES:
1. Abans dels títols de crèdit surten unes fotografies amb els rètols "Henk and Alexey went on to form the Tetris Company", "Robert Stein continued licensing games. He never got over losing Tetris", "Robert Maxwell stole $900 million from his companies' pension funds and had debts exceeding $5 billion, resulting in the collapse of his media empire", "After Robert Maxwell's mysterious death, Kevin Maxwell was arrested in connection with his father's pension theft and declared bankruptcy", "He was later acquitted of the fraud charges for which he stood trial", "In 2014 Henk appointed his daughter Maya as the new CEO of Tetris" i "With over half a billion copies sold, it continues to be one of the most popular games of all time"; al començament de les lletres, s'acompanyen amb peces de Tetris caient i, quan es presenta l'elenc principal, aquestes, porten retrats dels actors en un dels segments; aleshores, es mostren 3 clips de vídeo del Henk Rogers a Moscou; cap el final, apareix la dedicatòria "In memory of Dmitri Pajitnov".
2. El rodatge es va portar a terme entre desembre de 2020 i març del 2021 a indrets d'Escòcia, com Aberdeen, Edinburgh o el Prestwick Airport ubicat al consell de South Ayrshire.
3. El guió del Noah Pink fou revisat pels mateixos Henk Rogers i Alexey Pazhitnov; en una entrevista, els protagonistes van qüestionar alguns aspectes artificiosos, com la persecució de cotxes.

COMENTARI: M'ha agradat veure-la més pel joc en qüestió https://ca.wikipedia.org/wiki/Tetris i pel record nostàlgic al munt d'hores que em va fer perdre en la seva època que per la comèdia, un tant ordinària, que ens presenta. Perquè, com ja he manifestat en alguna altra ocasió, m'estimo més el rigor d'un documental als focs artificials de la faràndula; si més no, en propostes que relaten assumptes genuïns. I, aquí, trobo una part d'èpica que no m'acabo d'empassar gaire. Dit això, considero que el producte els ha quedat força entretingut. Me'l prenc com un petit homenatge. I, ja que hi sóm, per quan la del Tamagotchi https://ca.wikipedia.org/wiki/Tamagotchi? Ves... No la veuria pas!

EN UN MOT: Avinentesa.

PAÍS:           GB, EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Dicktown - Temporada 1a" (Des del 9 de juliol fins el 3 de setembre de 2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt12956576/episodes?season=1

DURADA: 111 minuts i mig (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).

MILLOR:
- El format reduït dels lliuraments, l'agilitat i la diligència de les històries.

PITJOR:
- L'estètica de l'animació, a l'estil pla del flash https://ca.wikipedia.org/wiki/Adobe_Animate_CC, oferta per Floyd County Productions.

NOTES:
1. Els títols dels 10 capítols són "The Mystery of the Controversial Cosplay", "The Mystery of the Maybe Boyfriend", "The Mystery of the Party Pines", "The Mystery of the Creepy Piano Teacher", "The Mystery of the Mumbling Rapper", "The Mystery of the Croquet Meltdown", "The Mystery of the Missing Detective", "The Mystery of the Moaning Ghost", "The Mystery of the Impossible Car" i "The Mystery of the President's Physician".
2. La ciutat fictícia que apareix en la sèrie, Richardsville, es basa en la Chapel Hill de l'estat nord-americà de North Carolina https://ca.wikipedia.org/wiki/Chapel_Hill_(Carolina_del_Nord), el lloc de naixement del David Thomas Rees, un dels creadors de la sèrie.
3. S'incloïa com un dels segments del programa d'humor, "Cake" https://en.wikipedia.org/wiki/Cake_(2019_TV_series), en la seva 3a temporada, d'FXX, el canal de Disney Entertainment.
4. La segona temporada va presentar-se entre el 3 i el 31 de març de 2022.

COMENTARI: De seguida, m'ha vingut la flaire de 90s que desprèn i m'ha fet molta mandra, la nostàlgia. Ho confesso. A més, el patetisme exhibit, ja d'inici, pels personatges tampoc augurava gaire excitació, la veritat. Però, ves per on que m'he trobat consumint episodi rere episodi sense adonar-me'n. I és que són tant curts, d'11 minuts cadascun, que no donen marge per a l'avorriment; ni tant sols, amb arguments tant simples com els que proposa. De manera que la impressió que m'ha quedat ha estat positiva, de gust de mirar-me-la malgrat no resulti especialment divertida.

EN UN MOT: Retro.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Body Heat" (1981)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0082089/

DURADA: 113 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena que culmina amb la primera fornicació de la Matty Tyler Walker amb el Ned Racine, els papers a càrrec de la Kathleen Turner i el William Hurt, respectivament; especialment, el moment de la trencadissa del finestral.

PITJOR:
- Em grinyola bastant el complot de la femme fatale i l'intercanvi d'identitats amb l'amiga, la Mary Ann Simpson, interpretada per la Kimberly Jo Zimmer.

NOTES:
1. S'inspira en el clàssic de 1944, "Double Indemnity", dirigit pel Billy Wilder.
2. A partir d'un pressupost de 9 milions de dòlars, va recaptar-ne'n 24.
3. El rodatge es va portar a terme durant la tardor de 1980, fonamentalment, a indrets de l'estat nord-americà de Florida, com Lake Worth, Hypoluxo o Hollywood.
4. En George Lucas va avalar el Lawrence Kasdan, el director i guionista, davant el cap de The Ladd Company, l'Alan Walbridge Ladd Junior.

COMENTARI: Trobo que queda ben retratat el personatge del Ned Racine, professional negligent i individu prou neci per esdevenir la víctima propícia d'una vampiressa. La protagonista, als seus 26 anyets, aleshores, se'n surt de manera suficientment eficaç. Malgrat no seria la meva preferida entre les actrius de l'època pel que fa a l'atractiu físic irresistible, l'aprovo. També, m'han semblat força genuïnes les suades dels actors; a pesar que durant l'enregistrament, al mes de novembre, la calor de Florida, en qualsevol cas, no devia ser tant intensa com es representa. En algun lloc, he llegit que havien de mastegar glaçons abans d'escometre els diàlegs per evitar exhalar baf, per la baixa temperatura ambiental en la que procedien. La pega és que només em crec el vessant eròtic de la història; les bombes, les estratègies legals i la resta de tripijocs em semblen solucions massa barroeres. En fi, calia veure-la; era un títol que tenia pendent.

EN UN MOT: Febrada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "To Live and Die in L.A." (1985)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0090180/

DURADA: 116 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).

MILLOR:
- L'ensarronada de la Ruth Lanier amb l'assumpte del Thomas Ling a l'agent Richard Chance, interpretats per la Darlanne Fluegel, el Michael Chong i el William Petersen, respectivament.

PITJOR:
- Els intercanvis matussers de trets i de cops de puny, la improvisació dolenta que el director, en William Friedkin, permet.

NOTES:
1. S'inspira en la novel·la homònima del 1984 escrita pel Gerald Petievich, el qual va participar en la redacció del guió.
2. A partir d'un pressupost de 6 milions de dòlars, va recaptar-ne'n més de 17.
3. El rodatge es va portar a terme durant l'hivern de 1984 a indrets de l'estat nord-americà de Califòrnia, com Los Angeles, Pasadena, Beverly Hills, Santa Monica o San Luis Obispo.
4. Al final dels títols de crèdit, apareix el rostre de l'agent Richard Chance.

COMENTARI: S'ha de consumir a l'engròs doncs, al detall, resulta massa barroera. Però, ofereix algunes coses interessants, com el fragment del procés d'impressió dels bitllets falsos per part del personatge encarnat pel Willem Dafoe, l'Eric Masters. Diu que en van fer per valor de més d'1 milió de dòlars i que un delinqüent convicte els va assistir (a ell corresponen les mans que surten per pantalla). També, expliquen que algun espavilat va intentar utilitzar alguna d'aquestes falsificacions fora de set, xavalla. Un altre dels moments a destacar, per descomptat, és la persecució automobilística i, concretament, el tros en el que es produeix en direcció contrària, el qual va consumir 6 setmanes de l'enregistrament. El fil de l'agent de l'FBI xinès infiltrat al que pertany la seqüència en qüestió ocupa, en total, 11 minuts. Mes fa que el to revifi una mica. Perquè, he de dir, hi ha trams que m'han avorrit. Per exemple, la història del Carl Cody, el paper a càrrec del John Turturro. Em grinyolen tant la temeritat del Jimmy Hart, interpretat pel Michael Greene, com tot allò que envolta la figura de l'agent John Vukovich, a càrrec del John Pankow, un figa. No obstant, penso que, en conjunt, ha estat prou acceptable, tot plegat.

EN UN MOT: Descurada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Echoes - Temporada 1a" (19 d'agost de 2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt14954498/episodes?season=1

DURADA: 315 minuts (Crèdits: 11 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 49 (sobre 100).

MILLOR:
- L'esforç de la Michelle Monaghan a l'hora d'interpretar les bessones, la Leni i la Gina McCleary.

PITJOR:
- L'absurditat d'algunes justificacions, com la de la suplantació arran de l'accident de la germana gran, la Claudia McCleary, encarnada per l'Ali Stroker, d'adulta, i la Lucy Hammond, de nena.

NOTES:
1. Consta de 7 capítols que es titulen "Home", "Birthday", "Party", "Body", "Gina", "Fire" i "Falls".
2. Amb els crèdits del darrer lliurament, sona la cançó composta per l'Irving Berlin, "Sisters", pertanyent a la banda sonora de la pel·lícula del 1954 dirigida pel Michael Curtiz, "White Christmas".
3. La Vanessa Gazy, la creadora, va empescar-se la idea en 2014 durant la seva participació en el programa Artist-In-Residence del Bundanon Trust; posteriorment, en 2017, va presentar-la amb el títol d'"Id" en forma de proposta al "Smart Like A Girl: Roar", una iniciativa literària d'Screen Australia i Endemol Shine Australia.

COMENTARI: El cinquè episodi és l'únic que no se m'ha fet farragós; més que res, perquè va per feina i explica coses diligentment. La resta m'ha semblat drama sense solta ni volta, en trossets. Crec que, en aquest cas, la fragmentació de la informació i la palla no li fan cap favor a la història. Hi ha una pila d'aspectes que grinyolen. Un exemple, el fil de la Meg, el personatge de l'Alise Willis, aterra de manera un tant forçada. Un altre, la connivència que suggereixen, al final, del Charlie Davenport, el paper del Daniel Sunjata, frega la burla. Vull pensar que es tracta de poca traça. És a dir, la premissa em resultava engrescadora i, segurament, amb un altre plantejament més pràctic i coherent, tot plegat m'hauria fascinat, com ho fan la Madison i la Victoria Abbott, les bessones que encarnen l'època adolescent de les protagonistes. Però, tal com ens serveixen la trama, m'ha avorrit bastant.

EN UN MOT: Malforjada.

PAÍS:           AUSTRÀLIA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Babylon" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10640346/

DURADA: 189 minuts (Crèdits: 8 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 48 (sobre 100).

MILLOR:
- Les referències sobre les que es construeix l'espectacle; per exemple, el personatge del Jack Conrad sembla basat en el John Gilbert, el de la Ruth Adler, en la Dorothy Arzner, el de la Lady Fay Zhu, en l'Anna May Wong, o el de la Nellie LaRoy, en la Clara Bow; aquí, interpretats pel Brad Pitt, l'Olivia Hamilton, la Li Jun Li i la Margot Robbie, respectivament.

PITJOR:
- El fet que la càmera quedi tacada quan s'enregistra la defecació de l'elefant; més enllà de la poca gràcia i l'absurditat de l'escena, resulta una declaració d'intencions.

NOTES:
1. El títol apareix passada mitja hora de l'inici i el logo de "A Paramout Picture", de color sépia.
2. El rodatge es va portar a terme entre l'1 de juliol i el 21 d'octubre de 2021 en indrets del comtat nord-americà de Los Angeles, com el Shea's Castle https://en.wikipedia.org/wiki/Shea%27s_Castle.
3. Fou un fracàs comercial, doncs, va recaptar menys de la meitat del pressupost combinat de producció i promoció; el qual s'estima en 160 milions de dòlars.
4. En la cerimònia de la 80a edició dels Golden Globe Awards, van atorgar al Justin Hurwitz el guardó de Best Original Score.
5. El Damien Sayre Chazelle, el director i guionista, va començar a escriure-la en 2009 però reconeix que va prendre inspiració de la sèrie de 2017 creada pel Tom Tykwer, l'Achim von Borries i el Hendrik Handloegten, "Babylon Berlin" https://ca.wikipedia.org/wiki/Babylon_Berlin.

COMENTARI: És com quelcom que hem vist en altres revisions nostàlgiques del mitjà només que pitjor i en groller. Reconec que la Robbie ja no m'encisa gaire d'entrada. Cert que, aquí, li escau, aquest paper de noia xarona que fa, tot sigui dit. Però ni així pot despertar cap simpatia. Tampoc me la desperta l'altre, el Diego Calva, encarnant el Manuel Torres; un paio que no és graciós ni entranyable ni talentós, en fi, que passa per gris. Em refereixo a l'home fictici, òbviament. Ves! Si de cas, podria empatitzar una mica amb el trompeta, el Sidney Palmer, a càrrec del Jovan Adepo, per la seva integritat. Prou... Molta fressa, corredisses a dojo, sordidesa il·limitada, excessos; resumit, tres hores de matraca vulgar poca-traça. I, per si no era prou pesada/avorrida, el poca-vergonya l'acaba amb una col·lecció tant matussera com innecessària de clips de pel·lícules. Quina pèrdua de temps!

EN UN MOT: Maldestra.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Alice, Darling" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11687104/

DURADA: 89 minuts i mig (Crèdits: 5 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- L'equilibri que representa la Sophie en el trio de noies.

PITJOR:
- L'escena de les tres amigues, l'Alice, la Tess i la Sophie, encarnades en l'Anna Kendrick, la Kaniehtiio Horn i la Wunmi Mosaku, respectivament, al carrer, cantant la cançó del 1994, "Stay (I Missed You)" https://en.wikipedia.org/wiki/Stay_(I_Missed_You), de la Lisa Loeb.

NOTES:
1. El rodatge es va portar a terme en indrets de la província canadenca d'Ontario en 19 dies, des del 21 de juny fins el 20 de juliol de 2021.
2. En Charlie Carrick, que interpreta el paper del Simon, anomena el documental del 2017, "A Better Man" https://en.wikipedia.org/wiki/A_Better_Man_(film), dirigit per l'Attiya Khan i el Lawrence Jackman, com una de les seves referències per abordar el personatge.
3. El llibre que troba la protagonista en la casa abandonada és "Mrs Dalloway" https://en.wikipedia.org/wiki/Mrs_Dalloway, escrit per la Virginia Woolf i publicat en 1925.

COMENTARI: Ves, que cercava regalar-me la vista amb l'actriu i, enlloc d'això, m'ha angoixat! Bé. Si he de posar un però serà l'assumpte de la noia desapareguda, l'Andrea Evans, el qual, crec, confon i, a més, queda sense resoldre. Tret d'aquest tema, m'he trobat amb una proposta prou òptima pel que fa a allò que vol mostrar, l'abús psicològic i el valor de l'amistat. He de dir, no obstant, que, malgrat els esforços de la Kendrick, arrencant-se els cabells i tot, jo no l'acabo d'encaixar completament en el paper.

EN UN MOT: Subtil.

PAÍS:           EUA, CANADÀ.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Deo geullori - Part 2a" (10 de març de 2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt21344706/episodes?season=1

DURADA: 436 minuts i mig (Crèdits: 25 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 49 (sobre 100).

MILLOR:
- La repulsió extrema i instantània que aconsegueix provocar la Park Ji-ah amb la seva interpretació de la Jung Mi-hee, la mare desequilibrada de la protagonista.

PITJOR:
- Els crits i els xiscles histèrics dels personatges, especialment els de la Park Yeon-jin, els de la Lee Sa-ra, i els del Jeon Jae-joon, encarnats per la Lim Ji-yeon, la Kim Hieora i el Park Sung-hoon, respectivament; no semblen adults.

NOTES:
1. El títol internacional és "The Glory".
2. La part 1a, també, de 8 episodis, va estrenar-se el 30 de desembre de 2022.
3. La sèrie va enregistrar-se entre gener i agost de 2022 en indrets de Nonsan, Chuncheon, Jingeon-eup, Seül, Paju, Seongnam, Cheongju, Incheon, Gimpo, Goyang, Uijeongbu, Yangju i Gangneung, a Corea del Sud.

COMENTARI: Millora un pèl respecte la part 1a, bàsicament, perquè es van tancant assumptes i això desperta cert interès. Però, d'igual manera, em grinyolen massa aspectes del relat per prendre-me'l gaire seriosament. Em sobta, doncs, que hom pugui qualificar l'espectacle de deliciós o, fins i tot, de sòlid, com he llegit en algun lloc per la xarxa. No ho sé, noi, no he viscut mai a la península coreana. Potser, es tracta d'un tema cultural, d'allà, el gust per tal nivell de ridiculesa i estupidesa. Com és que la dona, la Moon Dong-eun, el paper de la Song Hye-kyo, es torna tant adinerada en 18 anys a base de sous de feines de merda? Ha de ser molt llesta, la paia... No em quadra massa. I, per començar, com és que aquest grup d'adolescents van al mateix institut, essent d'estrats socials, aparentment, tant diferents? En fi, ara, no em vull posar exquisit amb la premissa. La qüestió és que serveix per denunciar l'assetjament i la violència de gènere. Tant de bo serveixi per alguna cosa en aquest aspecte. A més, per ser una mica equànime, la Kim Eun-sook, la guionista, escriu alguna rèplica prou enginyosa, com aquella del doctor Joo Yeo-jeong, encarnat pel Lee Do-hyun, quan li diu al Kang Yeong-cheon, interpretat pel Lee Moo-saeng, l'assassí del seu pare, el qual apel·la al codi deontològic dels metges vers els seus pacients, que a ell li aplicaria el dels veterinaris perquè és un animal. Res... En resum, que em sap greu haver perdut 13 hores amb aquesta història.

EN UN MOT: Fems.

PAÍS:           COREA DEL SUD.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Alcarràs" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11930126/

DURADA: 115 minuts i mig (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment en el que en Quimet, interpretat pel Jordi Pujol Dolcet, s'ensorra, quan tomba una caixa de préssecs accidentalment.

PITJOR:
- La gestió de la plaga de conills i els cadàvers dels animals arreu de la finca.

NOTES:
1. Li va ser atorgat el Goldener Bär en la 72a edició de la Internationalen Filmfestspiele Berlin.
2. El rodatge es va portar a terme en 8 setmanes, des de l'1 de juny, a localitzacions de Lleida, Bellvís, Aitona, Alcarràs, Maials, Massalcoreig (el mas familiar), Seròs, Soses, Sucs i Fraga.
3. Els oncles de la Carla Simón Pipó, la directora i co-guionista, són pagesos i cullen préssecs a Alcarràs.
4. Pel procés de selecció de l'elenc, que va realitzar-se al llarg d'1 any, van passar unes 9.000 persones; l'home que fa del Quimet va ser contactat durant una manifestació de febrer de 2019.

COMENTARI: S'aprecia l'esforç per copsar l'essència de la situació i per compondre un quadre genuí tant de l'indret com de la gent, realista, autèntic; amb la festa major pel mig, els costums de premsar raïm o fer conserva de la fruita i tota la pesca. Però, malauradament, el relat sembla abandonar-se a una inèrcia natural que no ofereix gaire excitació extraordinària. Reconec, doncs, que no he pogut evitar impacientar-me; la llargada m'ha penalitzat una mica. Això, sí, emociona perquè els personatges es fan entranyables i acabes empatitzant. En fi, l'havia de veure; sense més.

EN UN MOT: Campestre.

PAÍS:           CATALUNYA, ITÀLIA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Slightly Scarlet" (1956)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0049769/

DURADA: 94 minuts (Crèdits: 1 minut, al principi).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 45 (sobre 100).

MILLOR:
- La línia del John Payne al Buddy Baer, que fan del Ben Grace i el Lenhardt, respectivament, "And, Lenny, you'd be impossible to miss!", mentre l'encanona amb un revòlver.

PITJOR:
- La il·luminació, sobretot, en la casa del Solly Caspar, el paper encarnat pel Ted de Corsia.

NOTES:
1. Està basada en la novel·la publicada en 1942, "Love's Lovely Counterfeit", escrita pel James Mallahan Cain.
2. El rodatge es va portar a terme l'estiu del 1955 en indrets de l'estat nord-americà de Califòrnia, com Hollywood, Malibu i Los Angeles.
3. Diu que les dues actrius, la Rhonda Fleming i l'Arlene Dahl, que interpreten les germanes, la June i la Dorothy Lyons, van jugar-se a les cartes qui apareixia en primer pla en el cartell publicitari del film.

COMENTARI: L'únic aspecte que em sembla un pèl remarcable és el personatge de la cleptòmana nimfòmana, més que res, per l'any de la producció. I, encara, el seu comportament el trobo més aviat exagerat. De la resta, no en rescataria gaire res. La història no m'ha atrapat en absolut, la qualificaria de vulgar, i el vessant artístic penso que frega el llindar mínim. Diu que el director, en Joseph Aloysius Dwan, va dirigir-la quan tenia 70 anys i acumulava al seu currículum centenars de pel·lícules. Si totes eren com aquesta, malaguanyat cel·luloide!

EN UN MOT: Dispersa.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Deo geullori - Part 1a" (30 de desembre de 2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt21344706/episodes?season=1

DURADA: 384 minuts i mig (Crèdits: 25 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 40 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment en el que la Song Hye-kyo, que fa de la Moon Dong-eun, es despulla davant del Lee Do-hyun, que passa pel Joo Yeo-jeong.

PITJOR:
- La manca de reacció dels professors quan el seu col·lega, el Kim Jong-moon, interpretat pel Park Yoon-hee, li fum bufetades a la protagonista, de jove, encarnada per la Jung Ji-so; i la mort d'aquest tutor a mans del seu fill, 18 anys més tard.

NOTES:
1. El títol internacional és "The Glory".
2. Va estrenar-se la 2a part, també, de 8 episodis, el 10 de març de 2023.
3. La Kim Eun-sook, la guionista, justificà el títol explicant en una entrevista que la sèrie relata la història d'algú que vol recuperar la dignitat, l'honor i la glòria que li van arrabassar en convertir-la en víctima de l'assetjament.
4. Alguns aspectes exhibits es basen en un cas d'assetjament real ocorregut en 2006 en una escola femenina de la ciutat sud-coreana de Cheongju https://time.com/6261820/the-glory-netflix-true-story/ el qual implicava 3 mosses que van martiritzar una companya de classe al llarg de 20 dies, inclús, agredint-la amb un arrissador de cabell.

COMENTARI: Em molesten bastant aquesta mena de personatges d'extrems, els roïns fins arribar a la caricatura de mal gust, com la Joo Yeo-jeong, que encarna la Lee Do-hyun, o el Jeon Jae-joon, a qui presta cos el Park Sung-hoon, i els patètics de pena, com la Kang Hyeon-nam, el paper a càrrec de la Yeom Hye-ran. Això els ho he vist practicar sovint als coreans en les seves produccions. Dec escollir fatal... Després, em costa molt d'assumir la premissa. No el maltractament, obviament, sinó l'acarnissament continuat impune. Per no parlar de l'absurd complot elaborat a llarg termini per la màrtir. Ei, tothom la recolza, des de la infermera de l'institut, encarnada en la Jeon Soo-ah, fins el cirurgià enamorat, el Joo Yeo-jeong, a càrrec del Lee Do-hyun. Tanta empatia em fa cagar! En fi, no l'hauria d'haver començat. Ara he de veure la resolució... Quina mandra!

EN UN MOT: Odiosa.

PAÍS:           COREA DEL SUD.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!