dissabte, 2 de maig de 2009

Coneixements inútils

En una aturada per fer el cafè de mig matí a l'oficina on treballo, acabava d'explicar, bàsicament per evitar el silenci, al meu immediat superior quatre coses sobre la darrera pel·lícula que havia vist el cap de setmana anterior quan l'home va deixar anar un "Noi, me n'adono que manegues un munt d'informació... que no serveix per a res!". I es va quedar tan ample. M'ensumo que si, en comptes de parlar-li de cinema, li hagues comentat dades demogràfiques del Japó esgranant per prefectures els cent vint-i-set milions d'habitants amb els que compta el pais asiàtic, probablement, hauria reaccionat de la mateixa manera. Evidentment, l'individu no és gaire cinèfil.
La pel·lícula a la que vaig fer referència llavors és "In Search of a Midnight Kiss", del 2008, escrita i dirigida per un jove director, si encara es pot catalogar així a algú que passa de llarg dels trenta, anomenat Alex Holdridge. Per començar, no vaig poder estar-me'n d'apuntar que, tot i que el títol es ven com a una comèdia romàntica, la primera part de la definició queda una mica coixa. De fet, l'única escena còmica, sota el meu punt de vista, és el moment en el que el protagonista és enxampat pel seu company de pis a mitja palla. La resta, penso, traspua certa amargor. En qualsevol cas, es tractaria d'una comèdia intel·lectualoide tipus Woody Allen. Ep, no em malenteneu! El senyor Allen és un dels meus directors favorits, malgrat m'emprenyi la seva relació amb Barcelona. Em sembla genial i sempre que inicio un escrit o relat em ve a la memòria aquella frase de la seva obra "Manhattan" que fa "Capítol primer: Ell era tan dur i romàntic com la ciutat que s'estimava. Darrera les seves ulleres de muntura negra s'agotzonava el vibrant poder sexual d'un gat salvatge... Ah, amb això si que xalo... Nova York era la seva ciutat i sempre ho seria.".
Tornant a la història de l'Alex Holdridge, tampoc tindria clar si assenyalar-la com a romàntica; si més no, no de la manera com ho faria amb "The Shop Around the Corner" d'Ernst Lubitsch. Obviament, la comparació és una mica absurda davant els vora setanta anys que separen l'una de l'altra. Cercant amor dins de "A la Recerca d'un Petó de Mitjanit", potser, es podria considerar prou afectuosa la forma que el director té de mostrar la ciutat de Los Angeles, de la California dels Estats Units d'Amèrica. Que em perdoni la gent d'aquell indret però, quin lloc més lleig i desencisat. Pel que es veu a les imatges, més en la línia de la cançó "L.A. Song" de la Beth Hart que de l'enlluernadora parafernàlia de Hollywood o dels Lakers de la NBA i de Pau Gasol.
Ben mirat, quina comèdia romàntica o, en general, quina comèdia contindria una paraula com 'estupre' en el seu guió? Correcte! Potser, una de'n Woody Allen, precisament... He de reconèixer que jo no en sabia el significat fins que vaig haver-lo cercat al diccionari. Tal com diu l'enciclopèdia, ESTUPRE: Delicte consistent a efectuar un coit amb una menor en edat núbil mitjançant engany o prevalent-se d'una situació de necessitat o de submissió d'aquesta.

Perdoneu per la meva ignorància.
Salut!