SÈRIE: "Paradise PD - Temporada 1a" (31 d'agost de 2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8235236/episodes?season=1

DURADA: 271 minuts (Crèdits: 13 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 66 (sobre 100).

MILLOR:
- Els acudits del Prop Cop, interpretat pel Tom Kenny, que apareix per primera vegada en el 7è episodi.

PITJOR:
- En el tercer lliurament, la ximpleria del Gerald Fitzgerald, a qui posa veu el Cedric Yarbrough, fent de policia i víctima alhora.

NOTES:
1. Els títols dels capítols són "Welcome to Paradise", "Ass on the Line", "Black & Blue", "Karla", "Dungeons & Dragnet", "Meet the Jabowskis", "Police Academy", "Task Force", "Parent Trap" i "Christmas in Paradise".
2. La segona temporada, de 8 episodis, va estrenar-se el 6 de març de 2020; la tercera, de 12, el 12 de març de 2021; i la quarta, de 10, anomenada "Paradise PD: Party Dudes", el 16 de desembre de 2022.

COMENTARI: La presentació ens mostra un Kevin Crawford de nen, amb la veu del David Herman, disparant trets als collons del seu pare, el cap de policia Randall Crawford, interpretat pel Tom Kenny. La resta navega en aquesta mateixa línia de barrabassada sense filtres, una darrere l'altra; clara compensació a un format massa trillat. Per exemple, en el 8è capítol, pinten en Joe Biden https://ca.wikipedia.org/wiki/Joe_Biden remenant-se-la amb luxúria mentre mira una fotografia del Dusty Marlow, el personatge obès del Dana Snyder. Així de descarats i poca-soltes són, els gags. En algun moment, tant passats de voltes o tant obvis que deixen de fer gaire gràcia. Però no avorreixen, que ja és quelcom. A més, la trama de fons relacionada amb l'argyle meth ajuda a mantenir una miqueteta d'interès. De manera que, al final, la proposta s'aguanta força bé com entreteniment barroer.

EN UN MOT: Incontinent.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Outfit" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt14114802/

DURADA: 105 minuts (Crèdits: 5 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- El taller i la feina del Leonard Burling, el paper interpretat pel Mark Rylance; s'explica que un expert va supervisar tot allò que es mostra relacionat amb la confecció i l'art tèxtil.

PITJOR:
- La resurrecció del Francis, el personatge del Johnny Flynn.

NOTES:
1. Fou enregistrada en el Troubadour Wembley Park Theatre del districte londinenc de Wembley entre març i abril de 2021.
2. Diu el Graham Moore, director i co-guionista, juntament, amb el Johnathan McClain, que la inspiració fou una dada que van llegir en un llibre sobre Savile Row https://en.wikipedia.org/wiki/Savile_Row, la via de la capital anglesa, que situava el primer micròfon ocult de la història del Federal Bureau of Investigation (FBI) en una sastreria de Chicago, la ciutat de l'estat nord-americà d'Illinois, en 1956.

COMENTARI: Si l'experiment era circumscriure l'acció a la botiga, el trobo limitant. De fet, en algun moment, la permanència en l'escenari, a raó d'una perillositat exterior, sembla un pèl forçada. I, tampoc, les excuses que expliquen la trama em convencen gaire; des de la perícia per extreure informació de la Mable Shaun, encarnada per la Zoey Deutch, fins aquesta bústia d'intercanvi desprotegida. Assegura, el Graham Moore, que això de The Outfit, aquesta xarxa d'organitzacions criminals interestatal, va existir; tal com la presenta, grinyola. La gràcia, potser, rau en el protagonista, que resulta una mica entranyable. Si més no, el film passa prou bé.

EN UN MOT: Encaixonada.

PAÍS:           GB.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Idioterne" (1998)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0154421/

DURADA: 109 minuts i mig (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).

MILLOR:
- La convicció de la Karen, el personatge de la Bodil Jørgensen, a l'hora d'exposar-se a la família seva.

PITJOR:
- El micròfon que apareix en quadre de tant en tant, malgrat sigui permès segons el manifest del moviment.

NOTES:
1. El títol internacional és "The Idiots" o "Dogma 2: The Idiots".
2. Va elaborar-se d'acord a les directrius del "Dogma 95" https://ca.wikipedia.org/wiki/Dogma_95.
3. Representa la segona pel·lícula de la trilogia del Lars von Trier anomenada "Guldhjerte-trilogi", precedida per "Breaking the Waves", en 1996, i continuada per "Dancer in the Dark", en el 2000.
4. El rodatge es va portar a terme entre maig i juny del 1997 en indrets de la perifèria de la capital danesa, com el districte de Holte del Rudersdal Kommune; el guió es va escriure, literalment, en 4 dies.

COMENTARI: Pel que fa al format, una cagarada. Perquè una cosa és la naturalitat, l'espontaneïtat, la frescor, digues-li com vulguis, i l'altra, molt diferent, la deixadesa. Visualment, em sembla deficient; sobretot, tenint en compte el pressupost de 17 milions de corores del que disposava. El vessant dramàtic, en canvi, el puc arribar a entendre. Més enllà de l'argument, de la idea que retrata d'aquest col·lectiu d'aprofitats, els quals em semblen execrables, imagino que l'exercici de posar-se en la pell d'individus amb discapacitat intel·lectual propiciava una oportunitat ben bona pels actors, per experimentar. A mi m'ha semblat de mal gust i bastant roí. Però a la Bodil Jørgensen, al Nikolaj Lie Kaas i a l'Anne Louise Hassing, els va significar els guardons de Bedste kvindelige hovedrolle, Bedste mandlige birolle i Bedste kvindelige birolle, respectivament, en la 52a edició dels Bodilprisen.

EN UN MOT: Ofensiva.

PAÍS:           DINAMARCA, FRANÇA, ITÀLIA, PAÏSSOS BAIXOS, ESPANYA, SUÈCIA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     MALAMENT.
TÈCNICA:        MALAMENT.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   BÉ.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Lucky Hank - Temporada 1a" (Des del 19 de març fins el 7 de maig de 2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt19785210/episodes?season=1

DURADA: 353 minuts (Crèdits: 16 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment en el que el Hank Devereaux, interpretat pel Bob Odenkirk, se n'adona que el seu pare, el Henry Devereaux, encarnat pel Tom Bower, pateix d'alzhèimer https://ca.wikipedia.org/wiki/Malaltia_d%27Alzheimer.

PITJOR:
- La figura del Jeffrey Epstein, a càrrec del Chris Gethard, sembla massa caricatura, fent de bocamoll i babau.

NOTES:
1. Es basa en la novel·la escrita pel Richard Russo, "Straight Man", publicada en 1997 i inspirada en les vivències de l'autor com a professor de la Southern Illinois University Carbondale, la Southern Connecticut State University i la Penn State Altoona; originalment, el llibre, també, havia de donar nom a la sèrie.
2. Abans de començar el cinquè capítol apareix el rètol "This program contains subject matter related to mental health and suicide. Viewer discretion is advised"; abans de la promoció del final d'aquest mateix capítol, surt "If you or someone you know is struggling with thoughts of suicide, call 800-273-TALK (8255) or go to https://suicidepreventionlifeline.org for resources and support. You can also learn more from the American Foundation for Suicide Prevention http://afsp.org".
3. Els títols dels episodis són "Pilot", "George Saunders", "Escape", "The Goose Boxer", "The Clock", "The Arrival", "The Count of Monte Cristo" i "The Chopping Block".
4. El rodatge es va portar a terme entre setembre i desembre de 2022 en indrets de les rodalies de l'àrea metropolitana de Greater Vancouver, al Canadà.

COMENTARI: Sobretot, se m'ha fet feixuga perquè tant personatges com fils argumentals esdevenen força ordinaris passada la primera escena. El trauma infantil del paio, la seva depressió de pa sucat amb oli i l'angoixa pel bloqueig de l'escriptor https://en.wikipedia.org/wiki/Writer%27s_block que pateix suprimeixen, per cansament, l'efecte de les petites notes d'humor que apareixen aquí i allà. Per exemple, en el segon capítol, veiem un home que xala de valent, suposadament, component una novel·la amb l'ajuda d'un llibre d'autoajuda (fictici) anomenat "Your Novel in 30 days", mentre l'acadèmic, enfonsat en la seva pròpia misèria, es mostra incapaç d'escriure res davant una pantalla en blanc. O, en el cinquè lliurament, m'ha fet gràcia l'entremaliadura de l'Emma Wheemer, el paper a càrrec de la Shannon DeVido, quan encoratja pèrfidament el Tony Conigula, encarnat pel Diedrich Bader, a proposar relacions extramatrimonials a la June Washington-Chen, interpretada per l'Alvina August. En fi, que m'he avorrit bastant. Sincerament, pensava que seria una altra cosa, més còmica i menys dramàtica; m'ha decebut.

EN UN MOT: Mediocre.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Not Dead Yet - Temporada 1a" (Des del 8 de febrer fins el 3 de maig de 2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt18250904/episodes?season=1

DURADA: 279 minuts i mig (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).

MILLOR:
- Els morts, com la Janice, encarnada per la Rhea Perlman.

PITJOR:
- El personatge de la Nell Serrano, interpretada per la Gina Rodriguez, sobretot, quan intenta fer-se la simpàtica; repulsió a primera vista, tu!

NOTES:
1. Els títols dels episodis són "Pilot", "Not a Tiger Yet", "Not Out of High School Yet", "Not Dating Yet", "Not Moving on Yet", "Not Ready to Share Yet", "Not Out of the Game Yet", "Not Friends Yet", "Not Scattered Yet", "Not Well Yet", "Not Feeling It Yet", "Not A Fairytale Yet" i "Not Just Yet"; la majoria dels crèdits surten sobreimpressionats amb l'acció en marxa.
2. És l'adaptació de la novel·la de l'Alexandra Potter, "Confessions of a Forty-Something F##k Up", publicada en 2020.
3. Enllestida la seva emissió, l'American Broadcasting Company (ABC) va encarregar una segona temporada.

COMENTARI: Res de nou; clixé per aquí, carrinclonada per allà, rèplica barata per l'altre costat, el gai de torn, en Dennis, en la pell del Joshua Banday... l'autista de torn, l'Edward, el paper del Rick Glassman... Ben frívol, immadur i superficial, tot plegat. Sembla una sitcom https://ca.wikipedia.org/wiki/Com%C3%A8dia_de_situaci%C3%B3 d'adolescents ordinaris envellits però sense grapa, culpa, segurament, d'un guió molt poc enginyós. A més, l'argument no evoluciona, no ens duu enlloc. Ans al contrari, retrocedeix, amb una tornada bastant gratuïta de l'ex, el Phillip, que fa l'Ed Weeks. Li sobren capítols, vaja! També, resulta evident que no sóc espectador objectiu d'aquesta mena de castanya. Resum, cagada meva per mirar-me-la.

EN UN MOT: Fotocòpia.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

DOCUMENTAL: "George Michael: Portrait of an Artist" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt13650206/

DURADA: 94 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).

MILLOR:
- El reconeixement de l'artista com a filantrop anònim i l'explicació de gent com el Chris Porter o en Johnny Douglas del procés creatiu del músic.

PITJOR:
- La manca d'identificació d'alguns clips, com l'inicial, pertanyent a una entrevista de 1998 concedida a Much Music, en el que la celebritat llegeix un fragment del seu llibre, publicat en 1990, "George Michael: Bare", escrit en col·laboració amb el Tony Parsons.

NOTES:
1. Els títols dels capítols són "Part 1 - Wham/Everything has been figured out, except how to live./ Jean-Paul Sartre", "Part 2 - Careless Whisper/The true function of a writer is to produce a masterpiece and no other task is of any consequence./Cyril Connolly", "Part 3 - Faith/There are only two tragedies in life: One is not getting what one wants and the other is getting it./Oscar Wilde", "Part 4 - Prejudice/Fame is a series of misunderstandings surrounding a name./Joni Mitchell", "Part 5 - Anselmo/There is only one happiness in life: To love and be loved./George Sand", "Part 6 - Music Business/Freedom has never been free./Medgar Evers", "Part 7 - Older/What is art after all but a protest against the horrible inclemency of life./Aldous Huxley", "Part 8 - Out/Getting caught is the mother of invention./Robert Byrne", "Part 9 - Patience/It's discouraging to think how many people are shocked by honesty but so few by deceit./Noel Coward", "Part 10 - Amazing/Art is coming face to face with yourself./Jackson Pollock", "Part 11 - Symphonica/You use a glass mirror to see your face but you use works of art to see your soul./George Bernard Shaw" i "Part 12 - Legacy/Existence is a series of footnotes to a vast obscure unfinished masterpiece./Vladimir Nabokov".
2. En Simon Robert Napier-Bell, el director, juntament amb el Gordon "Jazz" Summers, durant la primera meitat dels 80s, va fer de mànager dels Wham!, el grup en el que va començar al seva carrera musical el protagonista; en 2005, va publicar unes memòries, "I'm Coming To Take You To Lunch", que expliquen les negociacions que van possibilitar dur la formació britànica a actuar a la Xina, esdevenint la primera occidental en fer-ho.
3. Originalment, havia d'anomenar-se "The Artist versus the Music Business versus Himself".

COMENTARI: Diu, el director, que comptava amb molt de material a l'abast però que volia limitar-ho, tot plegat, als 90 minuts. Decisió encertada. I, encara, m'ha semblat massa llarg, l'assumpte. El Simon Napier-Bell, declarat homosexual, també, comentà que, en certa manera, es tractava d'una carta d'amor al cantant. I, com a tal, no tinc res a contestar; correcta, personal. La qüestió és que, abans de mirar-me la seva obra, hauria sostingut que, fora de "Wake Me Up Before You Go-Go" https://en.wikipedia.org/wiki/Wake_Me_Up_Before_You_Go-Go, "Careless Whisper" https://en.wikipedia.org/wiki/Careless_Whisper i "Last Christmas" https://en.wikipedia.org/wiki/Last_Christmas, poca cosa més quedava per celebrar, de l'intèrpret. Ara, havent-la vist, roman en mi la impressió que la rellevància de la figura rau més en l'impacte com a icona gai que en el seu llegat musical. Reconec que el paio em feia ràbia, en els seus inicis, perquè... Bàsicament, per enveja, perquè enamorava les noies amb la seva fila. Anys més tard, fins i tot, el vaig arribar a trobar singular, quan se'n reia d'ell mateix, com en el vídeo de "Shoot the Dog" https://youtu.be/ABhZQ_VRbsQ. Per cert, en el moment en el que s'introdueix el tema de la SIDA, es mostra una llista de personatges associats a la malaltia. I es fiquen en el mateix sac en Rock Hudson, la Gia Marie Carangi, el Paul-Michel Foucault, el Władziu Valentino Liberace, la Bettina Louise Lutz, el Ryan Wayne White, l'Isaac Iúdovitx Asimov i l'Anthony Perkins. No sé; la malaltia serà la mateixa però les circumstàncies, no. Matusser.

EN UN MOT: Record.

PAÍS:           GRAN BRETANYA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Kvinden i buret" (2013)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt2438644/

DURADA: 96 minuts i mig (Crèdits: 3 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 69 (sobre 100).

MILLOR:
- El flashback de l'accident de circulació de les famílies Lynggaard i Jensen.

PITJOR:
- Estic entre la interpretació del Mikkel Boe Følsgaard com a Uffe Lynggaard, el germà perjudicat de la víctima, i l'escena de l'extracció del queixal de la Merete Lynggaard, el personatge encarnat per la Sonja Richter.

NOTES:
1. El títol en anglès és "The Keeper of Lost Causes", "Department Q: The Keeper of Lost Causes" o "The Woman in the Cage".
2. Va comptar amb un pressupost de 39 milions de corones daneses; va recaptar-ne'n més de 100.
3. Està basada en la novel·la homònima del Jussi Adler-Olsen, publicada en 2007, i és la primera de la sèrie d'adaptacions d'històries de l'Afdeling Q, continuada per "Fasandræberne", en 2014, a càrrec, també, del Mikkel Nørgaard.
4. El rodatge es va portar a terme durant la tardor de 2012 en indrets de Dinamarca, com København, Allerød i Bornholm, d'Alemanya, com Hamborg i Schleswig-Holstein, i de Suècia, com Västra Götaland; a més, en els estudis de Zentropa de la capital danesa.

COMENTARI: El fet que aquesta pel·lícula estableixi la base de la sèrie, pel que fa a la configuració del Department Q, li afegeix cert d'interès. Però el cas que ens presenta no l'acabo de trobar gaire robust. Per començar, tot depèn de la reacció d'un malalt amb lesió cerebral. Des del meu desconeixement mèdic, diria que la premissa grinyola una mica. Després, la suplantació del Lars Henrik Jensen, el paper del Peter Plaugborg, pel seu amic, el Daniel Hale, encarnat pel Magnus Millang, i que acaba en assassinat, sembla bastant gratuïta. Poc amics devien ser si el liquida! I, finalment, el mètode de tortura, el recipient de pressió, fa tota la fila de foc d'artifici innecessari. D'on surt? A més, l'actitud del personatge protagonista, el Carl Mørck, personificat en el Nikolaj Lie Kaas, carrega bastant. D'acord, això és cosa meva. De manera que, si no fos perquè el lliurament resulta prou àgil, estaríem parlant d'una petita castanya. Segurament, també, si m'hagués llegit el llibre m'hauria fet més gràcia.

EN UN MOT: Fonamental.

PAÍS:           DINAMARCA, ALEMANYA, SUÈCIA, NORUEGA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Mafia Mamma" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt13923456/

DURADA: 101 minuts (Crèdits: 5 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 39 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena del missatge enregistrat del Don Giuseppe Balbano, el paper encarnat per l'Alessandro Bressanello.

PITJOR:
- El judici amb la participació de la Sophia Nomvete, que fa de la Jenny; una burla.

NOTES:
1. Durant el primer minut i mig de crèdits, apareixen alguns plans del film i de la Basilica di San Pietro de la ciutat del Vaticà vista des del riu Tíber.
2. El gruix del rodatge es va portar a terme en 32 dies entre maig i juny de 2022 en localitzacions de la regió italiana de Lazio, com la Parrocchia di Santo Stefano Protomartire di Bracciano.
3. L'escena de la Toni Collette i la Monica Bellucci trepitjant raïm s'inspira en una semblant de l'episodi 23è, "Lucy's Italian Movie", de la 5a temporada de la sèrie de la CBS Broadcasting Inc. iniciada en 1951, "I Love Lucy".

COMENTARI: Sí que trobem alguns personatges simpàtics, com ara els de la parella de guardaespatlles, en Dante i l'Aldo, interpretats per l'Alfonso Perugini i el Francesco Mastroianni, respectivament, o el de la tieta Esmeralda, encarnada per la Dora Romano. A més, a la Monica Anna Maria Bellucci, al seus 58 anys, se la veu força potent. Quin tros de dona! Però, l'excés de frivolitat esdevé una broma propera al ridícul. Fa la impressió que implicar-se en aquesta pel·lícula representava una excusa perfecta per a la directora, la Helen Catherine Hardwicke, per passar un mes regalant-se a Itàlia. Diu que, en una capbussada festiva en la Mediterrània, van ésser picats per meduses, per exemple. Total, el resultat peca de lleugeresa, massa fluixa.

EN UN MOT: Vacances.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Schmigadoon! - Temporada 1a" (Des del 16 de juliol fins el 13 d'agost de 2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11808942/episodes?season=1

DURADA: 173 minuts (Crèdits: 14 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- El número del primer capítol, "Corn Puddin'", amb la cançó escrita pel Cinco Paul que va ser guardonada en la 74a edició dels Primetime Creative Arts Emmy Awards amb la distinció d'Outstanding Original Music and Lyrics.

PITJOR:
- En el moment que es substitueix la paròdia per la carrincloneria més suada perd tot l'interès; sobretot, en els darrers dos episodis.

NOTES:
1. Els títols dels capítols són "Schmigadoon!", "Lovers' Spat", "Cross That Bridge", "Suddenly", "Tribulation" i "How We Change"; entre el 5 d'abril i el 3 de maig de 2023, van emetre's els 6 episodis de la 2a temporada.
2. S'inspira en el musical de 1947 compost per l'Alan Jay Lerner i el Frederick Loewe, "Brigadoon"; la idea es remunta a principi del segle 21 quan en Cinco Paul va creure que seria divertit que els excursionistes d'"An American Werewolf in London", el film de 1981 dirigit pel John Landis, ensopeguessin amb música en comptes de terror.
3. Els guions, a càrrec del Cinco Paul, en Ken Daurio, la Julie Klausner, el Bowen Yang, la Kate Gersten i l'Allison Silverman, van escriure's l'estiu de 2019.
4. El rodatge es va portar a terme entre el 13 d'octubre i el 10 de desembre de 2020 a Vancouver, en la província canadenca de British Columbia.

COMENTARI: La parella que formen el Josh Skinner i la Melissa Gimble, interpretats pel Keegan-Michael Key i la Cecily Legler Strong, respectivament, fa molta mandra, d'ordinària. De manera que tot allò que referencia la seva història comuna, en especial, els flashbacks a Nova York, avorreix molt. L'altra pega que li trobo al conjunt rau en el canvi de to; sembla que l'humor, la sàtira, s'acaba en la meitat de l'espectacle. Potser, la COVID-19, que afectà la producció, va tenir la culpa d'aquesta desaparició d'enginy. De fet, diu que la planificació inicial comptava 8 lliuraments en lloc de 6. No sé. La qüestió és que passa relativament bé gràcies a una durada curta. O sigui, al final, no arriba a cansar gaire. Però va de més a menys.

EN UN MOT: Extraviada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

DOCUMENTAL: "The Man Who Saved the World" (2013)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt2277106/

DURADA: 105 minuts (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- La dita atribuïda al monarca Segimon de Luxemburg https://ca.wikipedia.org/wiki/Segimon_I_del_Sacre_Imperi_Romanogerm%C3%A0nic, "destrueixo els meus enemics convertint-los en amics", que pronuncia el protagonista.

PITJOR:
- La insistència sobre el trauma maternal del vell, sobretot, per part de la Galina Kalinina, la noia que actua d'intèrpret.

NOTES:
1. Es basa en l'Incident de l'equinocci de tardor https://en.wikipedia.org/wiki/1983_Soviet_nuclear_false_alarm_incident i la figura del coronel Stanislav Petrov https://ca.wikipedia.org/wiki/Stanislav_Petrov.
2. Durant els primers 3 minuts de títols de crèdit, es mostren algunes escenes del seguiment al Petrov.
3. El procés de producció va durar 8 anys, comptant una interrupció de 2 que va servir al responsable per donar un enfocament més dramàtic al projecte.
4. El títol va inspirar-lo una observació del Walter Cronkite.

COMENTARI: En una entrevista, el Peter Anthony, el director i guionista, reconeix, literalment, que no volia cenyir-se a 17 minuts de documental ni a compondre quelcom lineal, que volia fer una pel·lícula de 2 hores per afavorir certa cadència; això em suggereix que la majoria d'aquests 100 minuts de més pretesos serien palla. També, el paio assenyala que, el primer cop que va trobar-se amb el rus, va sentir com si fos davant Jesús de Natzaret. Bé, no sé com se suposa que va ser el messies cristià però el soviètic em resulta qualsevol cosa menys entranyable o diví. En fi, que no m'ha agradat gaire, el conte. Sovint, m'ha fet la impressió que s'inflava el relat amb un to com afectat. Tot i que, crec que la recreació de l'escena de l'alerta nuclear esdevé pertinent i precisa. Mes la resta sembla bastant un exercici de demagògia de llibre. Ara, em ve al cap aquella cançó de La Trinca https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Trinca... "Dominen el món, dues grans potències i tot un garbuix d'interdependències. Si és que els hem de creure, si és que els hem de creure, tots volen la pau...". Per cert, la conclusió carrincloneja una mica.

EN UN MOT: Artificiós.

PAÍS:           DINAMARCA, SUÈCIA, NORUEGA, LETÒNIA, SUÏSSA, EUA, ALEMANYA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

DOCUMENTAL: "Louis" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt19139066/

DURADA: 128 minuts i mig (Crèdits: 2 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 75 (sobre 100).

MILLOR:
- El segment de l'Alkmaar Zaanstreek, equip amb el que va guanyar la competició de l'Eredivisie en la temporada 2008/09.

PITJOR:
- Alguns trossos absurds que no aporten res a l'espectador, com la visita a l'habitatge de la infantesa del Louis juntament amb el seu germà, el Gérard.

NOTES:
1. També, es coneix com "Van Gaal".
2. El director, en Geertjan Lassche, va seguir el protagonista, l'Aloysius Paulus Maria "Louis" van Gaal, al llarg de 3 anys; la idea inicial era fer-ho durant 1 any només però el període d'exposició es va perllongar per culpa de la pandèmia de la COVID-19 i pel nomenament del personatge com a seleccionador nacional per 3a vegada.
3. Abans de l'estrena de l'11 d'abril del 2022 en el Theater Tuschinski d'Amsterdam, l'entrenador ja havia vist 3 vegades l'obra.
4. La dona i les filles de l'holandès, la Truus Van Gaal-Opmeer, la Brenda Van Gaal i la Renate Voortman-Van Gaal, no volien sortir, inicialment; el periodista va guanyar-se el seu consentiment després d'1 any de feina i relació.

COMENTARI: He llegit en un article d'Internet que el Geertjan Lassche portava 10 anys rumiant en el projecte. Uf! No sé si el subjecte en qüestió es mereix tanta devoció. També, és cert que no sóc neerlandès; potser, factor determinant a l'hora d'estimar-lo diferent. Perquè, malgrat els seus èxits, no el consideraria un individu especialment talentós en la banqueta. De fet, a part dels relacionats amb les seves estades a Barcelona, un dels records més intensos que em venen a la memòria (i que no surt al reportatge) és aquella derrota en la final de la UEFA Champions League de la temporada 2009/10, quan feia de mànager del Fußball-Club Bayern, München e. V., contra el Football Club Internazionale Milano del funest José Mário dos Santos Mourinho Félix i l'arrogant Samuel Eto'o Fils. Allò em va fotre. Què voleu que us digui? Això a banda, confesso que jo sóc dels que defensava el seu rigor i la seva severitat amb els jugadors i la premsa esportiva durant les seves etapes al Barça. De manera que l'apreciava. Una altra cosa és això que el paio confon amb l'honestedat i que practica a tort i a dret, la impertinència. Resulta una persona desagradable i ell n'és conscient. I, pel que fa al material que es mostra, doncs, resulten prou interessants els retrobaments, tenint en compte que la figura actual és la d'un senyor vell i malalt, la qual cosa, entenc, provoca certa compassió en els entrevistats.

EN UN MOT: Emocional.

PAÍS:           PAÏSOS BAIXOS.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Conflict" (1945)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0037611/

DURADA: 85 minuts i mig (Crèdits: 1 minut, al principi).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).

MILLOR:
- L'indici de la rosa que copsa el doctor Mark Hamilton, encarnat pel Sydney Greenstreet, i que delata el marit.

PITJOR:
- L'acústica en algunes escenes d'exterior quan sona a tancat.

NOTES:
1. Es basa en la història "The Pentacle" de l'Alfred Neumann i el Robert Siodmak.
2. A partir d'un pressupost de 3/4 de milió de dòlars, va recaptar-ne'n més de 3.
3. El gruix del rodatge es va portar a terme entre juny i agost de 1943 en els Warner Brothers Burbank Studios, ubicats en l'estat nord-americà de Califòrnia, però el film no es va estrenar fins que no es va haver resolt una reclamació sobre els drets d'una porció del guió.
4. En Humphrey Bogart no volia interpretar el paper del Richard Mason; el Jacob Warner, el president d'aleshores de la productora, va haver de coaccionar-lo per convèncer-lo.

COMENTARI: Puc arribar a entendre el capritx de l'home per la cunyada, l'Evelyn Turner, el personatge de l'Alexis Smith. Quin préssec en almívar de mossa! El que em grinyola un tant és el grau d'animadversió que porta el marit a liquidar la seva dona, la Kathryn Mason, el paper a càrrec de la Rose Hobart. Que tampoc estava gens malament, la dama! Perquè la tensió que es mostra en pantalla entre els cònjuges em sembla extremadament subtil. A més d'això, penso que, en no mostrar sencera la seqüència de l'assassinat, el relat recorre a una trampa bastant grollera. És a dir, es veu el cotxe estimbant-se, manca saber si el paio pela la parenta abans o la deixa inconscient... o el que sigui. La resta, força correcte; progressa mantenint l'interès i culmina sense sorpreses.

EN UN MOT: Engany.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Nabospionen" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt5966350/

DURADA: 77 minuts (Crèdits: 2 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- L'ambició de la nena, l'Agathe Christine, interpretada per la Simone Edemann Møgelbjerg.

PITJOR:
- El botiguer, a qui posa veu el Tommy Kenter, deixa el gènere al carrer de nit? Per l'escena nocturna, podrien haver dibuixat la botiga sense els calaixos de fruites i verdures, coi!

NOTES:
1. El títol internacional és "Next Door Spy" o "Agathe Christine: Next Door Spy"; en suec, "Agatha - granndetektiven".
2. Encara que la Karla von Bengtson, directora i guionista de la pel·lícula, va graduar-se en la Den Danske Filmskole en 2004, aquest és el seu debut amb la durada llarga; inicialment, la cineasta volia dedicar-se als efectes especials.
3. La tècnica d'animació utilitzada és la de retalls https://ca.wikipedia.org/wiki/Animaci%C3%B3_amb_retalls i el programari, el CelAction2D.

COMENTARI: Crec haver llegit d'una entrevista realitzada a la directora publicada en Internet que la premissa era presentar una història quotidiana sense rols estereotipats. Compleix, doncs. Primer, perquè el misteri que ens planteja resulta molt d'estar per casa. I, segon, perquè la mossa, aquí, exhibeix un caràcter intrèpid i demostra traça per la tecnologia mentre que el vailet es regeix pel seu vessant emocional i, a més, renuncia a l'adrenalina. Ben bé, a l'inrevés de l'enfocament clàssic a l'hora de definir personatges masculins i femenins. Ves! No havia parat esment a aquest joc. Tant se val, tu! La qüestió és que la producció no sembla que aspiri a gaire, ni gràficament ni pel que fa a la trama. De manera que sí que l'aprovo, la qualifico de correcte. Però m'ha deixat bastant indiferent.

EN UN MOT: Senzilla.

PAÍS:           DINAMARCA, SUÈCIA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

DOCUMENTAL: "Bonnie og de tusinde mænd" (2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt5017518/

DURADA: 57 minuts (Crèdits: mig minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- El contrast que aporten els clips de vídeo familiars de principis dels 80s, amb les dues germanes, la Bonnie i la Pernille, encara, infants; i la manera que té la Doris, la mare, de negar que el destí de la seva filla tingui res a veure amb cap trauma infantil.

PITJOR:
- El tros del sopar amb les amigues, l'Ann, la Mette, l'Stine...

NOTES:
1. El títol, que apel·la a la quantitat de clients que atén la puta durant un any, més de 500, en anglès, és "Bonnie and the Thousand Men".
2. La Marie Hald va realitzar un reportatge fotogràfic sobre la mateixa protagonista, la Bonnie Cleo Andersen, pel qual va ser reconeguda en la cerimònia de l'Årets Pressefoto 2012 en la categoria de Fotojournaliststuderende; la prostituta, també, va aparèixer en la sèrie documental, "Mormors bordel" https://www.imdb.com/title/tt2587874/, iniciada en 2011.
3. Després de l'emissió de la peça per part de la DR https://ca.wikipedia.org/wiki/Danmarks_Radio, el periodista Søren Henriksen va engegar la campanya "Hjælp Bonnie ud af prostitution!", el setembre de 2015, a través de Caremaker DK, amb l'excusa de recaptar diners per comprar-li a la dona l'establiment de salsitxes que hi surt referenciat; la beneficiària va rebre 139.432 corores daneses (18.700 euros) però no va comprar la botiga per raons de salut.

COMENTARI: Diu que la directora i guionista, la Mette Korsgaard, va recollir material al llarg de 2 anys i sembla que tant de temps no li va rendir gaire; perquè la sensació final és de buidor. Cert que, gràcies a aquest seguiment estès, aconsegueix les imatges de la Bonnie, de la que no es pot negar un carisma aclaparador, amb aspecte demacrat. Sense dubte, afegeixen perspectiva a l'assumpte del desordre alimentari, l'anorèxia, que pateix la meretriu. No obstant això, crec que tot plegat es podria haver resumit en un quart d'hora, essent generosos. De fet, pel que he llegit, alguns capítols més intensos de la vida de la meuca van succeir enllestida la producció. Per exemple, el doble assassinat, arran d'un deute de 45.000 corones daneses (uns 6.000 euros), del Jan Lindskov i el Søren Ertmann, parella i amic de la dona, respectivament; van ser trobats en un cotxe cremat a les rodalies de la ciutat de Sorø. O la lluita legal per mantenir la custòdia del seu fill petit, el Noa; en té dos més, ja grans, la Michella i l'Oliver. Així, doncs, malgrat el personatge, he de confessar que no m'ha fet gaire el pes.

EN UN MOT: Incomplet.

PAÍS:           DINAMARCA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Loot - Temporada 1a" (Des del 24 de juny fins el 12 d'agost de 2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt14271498/episodes?season=1

DURADA: 271 minuts (Crèdits: 19 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 42 (sobre 100).

MILLOR:
- En el 9è episodi, les intervencions dels veïns afectats per The Alameda Street Housing Initiative, en la reunió del ple de l'ajuntament, atacant la Molly Wells, el paper de la Maya Rudolph.

PITJOR:
- El moment del lliurament del Marjorie Pendleton Foster Award del 6è capítol és de vergonya aliena; sobretot, per la reacció de la Sofia Salinas, el personatge interpretat per la Michaela Jaé Rodriguez.

NOTES:
1. Els títols dels capítols són "Pilot", "Bienvenidos a Miami", "Hot Seat", "Excitement Park", "Halsa", "The Philanthropic Humanitarian Awards", "French Connection", "Spades Night", "Cahoga Lake" i "The Silver Moon Summit".
2. Durant el desenvolupament, se l'anomenava "Tarzana".
3. El rodatge va iniciar-se el 6 de setembre de 2021 i va finalitzar el 8 de febrer de 2022; la mansió que figura la residència de la milionària és una propietat ubicada en el barri de Bel-Air de la ciutat de Los Angeles, a l'estat nord-americà de Califòrnia, coneguda com The One.
4. La producció de la 2a temporada del programa s'ha vist interrompuda per la vaga promoguda pel Writers Guild of America (WGA) https://ca.wikipedia.org/wiki/Sindicat_de_Guionistes_dels_Estats_Units.

COMENTARI: Me n'adono que no sóc espectador objectiu d'això que he vist. Però, més enllà d'aquesta obvietat, és que ho trobo tant gratuït i superflu, tot plegat. El negre, l'homosexual asiàtic, la llatina, la campestre beneita, la vella rareta... Manca l'esguerrat, oi? Us l'heu descuidat, nois! Per cert, la resta de companys de l'oficina, què, no compten, no fan colla? Tant se val, tu... La veritat és que cap dels fils proposats pels guionistes em sembla prou digne per justificar la pèrdua del meu temps. Perquè no fan gràcia, no emocionen, no interessen; a l'inrevés, més aviat, ofenen per insubstancials, per superficials. I no són pocs els escriptors involucrats, l'Alan Yang, en Matt Hubbard, la Bridget Kyle, la Vicky Luu, el Yassir Lester, el Zeke Nicholson, la Lauren Tyler, l'April Quioh i l'Anna Salinas. Aquesta gent van de bajanada en bajanada fins a culminar en la ximpleria darrera, suggerir que la dona renega del seu patrimoni. En fi, que consti que jo pensava ensopegar amb una comèdia un pèl més sòlida. Apa, adeu!

EN UN MOT: Ostentació.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

MONÒLEG: "Neal Brennan: Blocks" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt22750226/

DURADA: 63 minuts (Crèdits: 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 72 (sobre 100).

MILLOR:
- L'anècdota de la festa a casa del Ted Sarandos https://en.wikipedia.org/wiki/Ted_Sarandos en la que en Chris Rock https://ca.wikipedia.org/wiki/Chris_Rock ridiculitza el Neal.

PITJOR:
- Els segments depressius en els que es posa seriós i es tira merda a sobre.

NOTES:
1. Fou enregistrat al the Belasco de la ciutat de Los Angeles, en l'estat nord-americà de Califòrnia, l'estiu del 2022.
2. El joc d'ombres que serveix de cloenda està basat en la peça del 2020, "Untitled (Light & Shadow Portrait of Neal Brennan)", del Kumi Yamashita Studio.
3. Després del programa del 2017, "Neal Brennan: 3 Mics", aquest és el segon especial que l'humorista protagonitza per a Netflix.

COMENTARI: El que explica el paio resulta força divertit, en general, però el ritme el trobo irregular i a l'home li manca un tant de lleugeresa dalt de l'escenari. De vegades, abaixa tant el to, per exemple, parlant dels seus traumes infantils, que l'espectacle queda encallat. I l'autocrítica reiterada acaba cansant bastant. No obstant això, ofereix prou trossos enginyosos per deixar una impressió positiva. Ara, recordo allò de "Aquesta és la Sara. Té la figa tant seca que l'anomenem Sahara". Ves, m'ha fet gràcia. O el comentari sobre les seves fites com a catòlic, "Bateig, primera comunió, confirmació i ateisme"; una ximpleria com qualsevol altra. Resumint, aprovat, bé.

EN UN MOT: Encarcarat.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!