SÈRIE: "Deadloch - Temporada 1a" (Des del 2 de juny fins el 7 de juliol de 2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt14671678/episodes?season=1

DURADA: 469 minuts (Crèdits: 23 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 72 (sobre 100).

MILLOR:
- El capteniment i les maneres de la Dulcie Collins, el paper de la Kate Box.

PITJOR:
- Una resolució precipitada, innecessàriament kamikaze.

NOTES:
1. La Kate McCartney i la Kate McLennan, creadores del projecte, van inspirar-se en la sèrie britànica "Broadchurch" https://ca.wikipedia.org/wiki/Broadchurch fins al punt que el seu títol provisional era "Funny Broadchurch"; van trigar 8 anys en desenvolupar-lo.
2. El rodatge es va portar a terme en indrets del sud de Tasmània, com Hobart, Cygnet i Kingston, entre febrer i juny de 2022.
3. Està composta per 8 capítols.
4. En els títols de crèdit, apareixen els rètols "The producers acknowledge the traditional owners of the lands upon which Deadloch was made", "Always was, always will be aboriginal land" i "Deadloch  was filmed entirely in Lutruwita (Tasmania)".

COMENTARI: Escoltar, en el primer episodi, el cor de dones del poble cantant "I Touch Myself", l'èxit de Divinyls de 1990, m'ha col·locat prou en el registre de la història, la paròdia. Reconec, no obstant, que m'ha costat acceptar personatges desproporcionats com, per exemple, el de la mateixa Eddie Redcliffe, interpretat per la Madeleine Sami o, més tard, el del comissari Shane Hastings, encarnat pel Hayden Spencer. Entenc que l'exageració reforça la sàtira. Però, a mi, em grinyola un pèl en amanir-la amb una trama criminal fonamentalment "seriosa". De manera que, dubto de si el missatge en comptes de denúncia esdevé befa oberta. No obstant això, el cas m'ha atrapat i m'ha fet passar una estona ben entretinguda; almenys, mentre l'he trobada raonable.

EN UN MOT: Bipolar.

PAÍS:           AUSTRÀLIA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       REGULAR.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Bleeder" (1999)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0161292/

DURADA: 93 minuts i mig (Crèdits: 5 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).

MILLOR:
- La llibreria de vell que visita la Lea i el videoclub on treballen el Lenny i el Kitjo, aquest, interpretat pel Zlatko Buric.

PITJOR:
- El càstic al Leo que s'empesca el Louis, encarnat pel Levino Jensen, a base d'exposar-lo a sang d'un seropositiu em sembla molt ridícul.

NOTES:
1. Abans dels títols de crèdit, apareix la dedicatòria "Til Min Mor".
2. L'enregistrament es va portar a terme en indrets de la capital danesa, com Nørrebro, Bispebjerg o Indre By, en 1998.
3. En Kim Bodnia i la Rikke Louise Andersson, que fan els papers del Leo i de la Louise, respectivament, van convertir-se en parella gràcies a haver coincidit en el rodatge; d'igual manera, el Nicolas Winding Refn, el director, i la Liv Güldenløwe Corfixen, que interpreta la Lea, van acabar embolicats.
4. En Kim Bodnia va denunciar haver patit condicions laborals inadequades durant la filmació i va al·legar seqüeles en la seva salut per estalviar-se la gira de promoció de la pel·lícula; a més, l'actor va demandar el periòdic sensacionalista, Ekstra Bladet https://en.wikipedia.org/wiki/Ekstra_Bladet, per danys a la seva imatge arran de la publicació d'una portada que mostrava el seu personatge acompanyat de qualificatius ofensius; en 2003, va ser indemnitzat amb 110.000 corones.

COMENTARI: D'acord que l'elenc resulta prou expressiu i un bon grapat de plans sobten per la seva vocació artística; diria que s'inspiren en l'estil de les vinyetes de còmic. Un exemple clar és el darrer, amb la Lea i en Lenny, l'omnipresent Mads Mikkelsen, assenyalats per la llum directa de sengles focus sobre un fons fosc. Però s'espatlla, tot l'invent, amb una trama pobra resolta de manera bastant estúpida. La violència racista i de gènere incomoda, evidentment; sobretot, quan les situacions plantejades no acaben de tenir gaire solta. Al final, em fa la sensació d'immaduresa del guió, de gratuïtat, d'imitació intuïtiva, sense fonament. Instint, suposo, com incloure la Grundtvigskirken https://ca.wikipedia.org/wiki/Esgl%C3%A9sia_de_Grundtvig en l'escena de l'enterrament, convertint-la en un 3r participant que grinyola per forçat i innecessari. No m'ha agradat.

EN UN MOT: Figa.

PAÍS:           DINAMARCA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Follow Me" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8160834/

DURADA: 92 minuts (Crèdits: 5 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 49 (sobre 100).

MILLOR:
- El rampell amb el que en Cole li esberla el cap a l'Alexei, els personatges del Keegan Allen i el Ronen Rubinstein, respectivament.

PITJOR:
- Trobo que l'escomesa del goril·la al Thomas, el paper del Denzel Whitaker, de manera que tots dos cauen pel forat de l'ascensor, revela l'engany.

NOTES:
1. El títol surt en els crèdits, després d'1 minut i mig de noms intercalats amb clips dels amics.
2. També, s'anomena "No Escape".
3. El rodatge es va portar a terme entre el 29 d'agost i l'1 d'octubre de 2018 a indrets de la ciutat de Los Angeles, de l'estat nord-americà de Califòrnia.

COMENTARI: Pensava que, per equilibrar un plantejament tant suat, l'oferta inclouria una mica d'enginy, almenys, en la gimcana o en algun element extern, la participació dels seguidors, o... No sé. Res, desencís; tot previsible i vulgar. D'entrada, mitja hora per presentar la situació em sembla excessiva. Quin plom! I que l'extraexcitació del creador de continguts i la seva colla no lliga amb la merda d'experiència que estan vivint. Fa rabieta; això, a part. Després, l'evolució del joc esdevé massa plana, avorrida. Sí, de coartada, acceptaria que el pressupost de la producció és baix; d'acord. Però, igualment, la proposta em sembla insuficient per arribar a engrescar en cap aspecte. Vaja... que crec que he perdut el temps!

EN UN MOT: Redundant.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

MIGMETRATGE: "To-i" (1987)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0489859/

DURADA: 53 minuts i mig (Crèdits: 3 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).

MILLOR:
- L'estil d'alguns figurants, molt dels 80s...

PITJOR:
- El personatge ridícul i forçadament infantilitzat (se suposa que té 15 anys) de la Niya, interpretada per la Nokko, la Nobuko Hododa.

NOTES:
1. Es tracta d'una OVA https://ca.wikipedia.org/wiki/Original_Video_Animation inspirada en la sèrie de manga homònima, desenvolupada per l'Atsushi Kamijo, publicada entre 1985 i 1987.
2. El títol surt escrit com "To-Y".
3. Al llarg dels crèdits, mentre sona "Cubic Lovers", la cançó composta per PSY・S https://en.wikipedia.org/wiki/Psy-S, es mostra un cercle amb la imatge de la Niya i, després, del To-Y caminant al costat de la Niya.
4. El creador del Toui Fujii, el personatge protagonista a qui posa veu el Kaneto Shiozawa, va imposar la condició que no se'l sentís cantar en l'animació.

COMENTARI: Pel que he llegit, el material original esdevingué precursor i referència per a col·leccions del gènere de grups musicals com, per exemple, "Bekku" https://ca.wikipedia.org/wiki/BECK:_Mongolian_Chop_Squad, del Harold Sakuishi, o "Nana" https://ca.wikipedia.org/wiki/Nana_(manga), de l'Ai Yazawa. Imagino, doncs, que deu tenir la seva gràcia; no ho sabré mai. El meu problema amb aquesta proposta de vídeo és que trobo l'argument poca-solta del cagar, la música de farciment, bastant desagradable, i l'estètica, massa irregular. És a dir, ens planta tant un pla picat espectacular com un ninot amb proporcions o perspectiva errònies. Vaja! Diria que alguns dibuixos són defectuosos. El que m'ha mort, no obstant, és un fragment de diàleg mut amb rètols en pantalla! Bé, l'impuls homicida final del Kaie, el paper a càrrec del Kazuyuki Sogabe, també, em provoca molta pena. Resum, una castanya que ha envellit fatal.

EN UN MOT: Despropòsit.

PAÍS:           JAPÓ.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

DOCUMENTAL: "Netflix vs. the World" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8407418/

DURADA: 104 minuts i mig (Crèdits: 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 74 (sobre 100).

MILLOR:
- La crítica del Michael Pachter al sistema de recomanació de la plataforma quan qualifica "Bright" https://www.imdb.com/title/tt5519340/, el film del 2017 del David Ayer, i "The Cloverfield Paradox" https://www.imdb.com/title/tt2548396/, la pel·lícula del 2018 dirigida pel Julius Onah, de porqueria.

PITJOR:
- Les animacions, a càrrec del Brad Hodgson i el Jeff Johnson, que acompanyen alguns punts del relat.

NOTES:
1. Durant els títols de crèdits, el John Antioco, el Shane Evangelist, l'Steve Swasey i la Tracy DeSoto expliquen l'anècdota de l'enviament de l'aigüera a Netflix per part de l'Ed Stead.
2. Es basa en el llibre del 2012, "Netflixed: The Epic Battle for America's Eyeballs", escrit per la mateixa guionista, la Gina Keating.

COMENTARI: M'ha agradat escoltar les històries de les beceroles de l'empresa que conta en Marc Bernays Randolph. La meva admiració, sobretot, rau en el conjunt de decisions estratègiques encertades que van prendre els dirigents del proveïdor en qüestió en moments clau i en el coratge d'implementar-les. Perquè crec que la tendència de consum audiovisual era força fàcil d'imaginar, si més no, per aquells més propers a la tecnològica digital. Qualsevol amb un dispositiu electrònic o ordinador ja havia modificat els seus hàbits d'oci abans del fenomen Netflix (ho dic per mi i els meus coneguts, per exemple). El que, reconec, no resultava tant evident era que l'oferta estigués a l'abast de qualsevol pària a canvi d'una quota mensual raonable. El duel contra Blockbuster https://ca.wikipedia.org/wiki/Blockbuster_(empresa), prou entretingut. A veure com segueix el mercat...

EN UN MOT: Introducció.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

DOCUMENTAL: "General Magic" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt6849786/

DURADA: 93 minuts (Crèdits: 2 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).

MILLOR:
- Les imatges enregistrades d'aleshores i els testimonis en primera persona.

PITJOR:
- La manca de context tecnològic.

NOTES:
1. Abans dels títols de crèdit, apareixen els rètols "Marc took some time to recover after General Magic. He then created three clean tech companies to combat climate change, and a superpac to fight extremism", "He now has a 4 year old daughter, newborn twins, and two adult children who hardly remember life without a smartphone", "After leaving Apple, Tony founded Nest Labs, employing numerous ex-General Magicians and many of their kids. In 2014, Nest Labs was sold to Google for $3.2 billion", "Today, Tony's company Futureshape invests and coaches hundreds of startups, passing on the teachings of Silicon Valley around the world", "Before joining the White House as the first female chief technology officer of the United States of America, Megan was the CEO of Planetout and a vice president at Google", "Today, Megan serves on the board of M.I.T. and is the founder and CEO of SHIFT7 - a company dedicated to unlocking the collective genius and potential of community to transform people, places & systems", "After General Magic, Joanna left the corporate world to focus on non-profit activities involving education and the environment", "Following General Magic, Andy co-founded Eazel and created folklore.org, leading to the publication of 'Revolution in the Valley', a book about the original 1984 Macintosh and its makers", "In 2005, he joined Google where he helped to create the company's social platform, Google+. Andy retired from Google in 2013", "Kevin went on to create Dreamweaver and various other tools that advance expressiveness on the web, before becoming CTO of Adobe Inc.", "Today, Kevin is the vice president of technology at Apple where he continues to lead the team responsible for the Apple watch", i la dedicatòria "In memory of/Sioux Atkinson/Zarko Draganic/Phil Goldman/Blake Krikorian", amb les seves respectives fotografies.
2. La Sarah Kerruish, co-directora de la peça, formava part de l'equip d'enregistrament que documentava els inicis, en 1992, i l'evolució de la companyia en qüestió https://en.wikipedia.org/wiki/General_Magic, en els successius anys.
3. Comenta, en Matt Maude, l'altre co-director, que van identificar algú amb una càmera de vídeo en una fotografia que els va arribar d'un antic treballador; allò els va portar a descobrir 300 hores de metratge VHS en un garatge de Hawaii, entre les quals 45 minuts especialment significants.
4. El projecte va completar-se en 3 anys.

COMENTARI: Els socis, Sony, AT&T, Motorola, Philips... arriscant a raó de 6 milions de dòlars cadascun, i, mentrestant, el Pierre Omidyar, un dels desenvolupadors del sistema, gestant el seu eBay https://ca.wikipedia.org/wiki/EBay... durant les seves estones lliures, imagino. O el mateix Andy Hertzfeld, un dels fundadors del tinglat, dedicant-se a polir bagatel·les de la secció de jocs quan la data límit és a tocar... El que vull apuntar amb això és que, potser, l'empresa en el seu conjunt no resultava tant engrescadora com ho pinten. Per copsar l'impacte real em manquen referències tecnològiques i no un grapat d'imatges de nanos i nanes enganxats a circuits integrats, teclats i pantalles tàctils. No sé, parlo des de l'enveja, òbviament. Cal reconèixer, no obstant, que la història té la seva gràcia, sobretot, quan s'explica que llancen el producte i no el compra ningú. Ara, em ve al cap un altra innovació fracassada, la del Xerox Alto https://ca.wikipedia.org/wiki/Xerox_Alto que, crec, fou el primer ordinador en incorporar un ratolí i la metàfora de l'escriptori, en 1973... Buà, 50 anys! Doncs, a veure si aconsegueixo recordar aquesta, també.

EN UN MOT: Pretensiós.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Perdida - Temporada 1a" (Del 14 de gener fins el 24 de març de 2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10064124/episodes?season=1

DURADA: 529 minuts (Crèdits: 13 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- El personatge de l'Enrique, interpretat per l'Antonio Mora.

PITJOR:
- La resolució queda molt matussera; per exemple, l'empoderament de la Milena, el paper de l'Ana María Orozco, o l'assassinat del Quitombo a mans de l'Angelita, encarnats pel Fernando Solórzano i l'Adriana Paz, respectivament, o l'acceptació tant carrinclona del Cruz per part de la Soledad Santos, el Juan Carlos Messier i la Verónica Velásquez.

NOTES:
1. Els títols dels capítols són "El Español", "Un hombre previsor", "Teo", "Reencuentros", "El traidor", "Los detalles son importantes", "La fuga", "Hombre muerto", "Ibagué", "Cambalaches" i "Padre".
2. Internacionalment, s'anomena "Stolen Away" o "The Stolen Daughter".
3. La presó en la que s'inspira La Brecha és la Cárcel La Modelo https://es.wikipedia.org/wiki/C%C3%A1rcel_La_Modelo de la capital de la República de Colòmbia.
4. Primer, en Natxo López, el guionista principal, va escriure 5 episodis a partir de la idea original del David Oliva i la Ruth García; aquest material va servir per a que la cadena, Antena 3, donés el vist-i-plau per continuar el desenvolupament del projecte que, originalment, havia de compondre's de 8 capítols de 70 minuts cadascun.
5. El rodatge es va portar a terme en indrets de València i de Bogotà, al llarg de 23 setmanes, sis mesos, des d'abril de 2019.

COMENTARI: Existeixen milers d'històries amb aquest mateix ganxo de la infiltració d'un innocent en una presó a la recerca d'informació. Per exemple, ara, em ve al cap "Prison Break" https://ca.wikipedia.org/wiki/Prison_Break, aquella sèrie del 2005 creada pel Paul Scheuring. És a dir, per aquest costat, no trobo que això sigui especialment original. Després, el deix de serial ordinari que adquireix de seguida, el qui és el pare de qui i perquè, m'ha resultat molt i molt feixuc. Potser per aquest motiu se m'han escapat coses però.. Per què la funcionària, la Paloma Abril Buendía, a càrrec de l'Aída Morales Álvarez, envía cap correu al protagonista, l'Antonio Santos, el personatge del Daniel Grao, tretze anys més tard del segrest? I com és que La Grilla, el paper de la María del Rosario Barreto, no se l'ha carregat abans? O, en la mateixa línia d'ajudes incomprensibles, per què l'Angelita esdevé tant servicial cap a l'espanyol? O per què un cas d'abducció caducat el converteixen en una carnisseria enviant a València el sicari, el Zarco, a mans del José Juan Rodríguez? Tot plegat, em fa la impressió de focs artificials sense solta ni volta. No m'ha convençut... i m'ha avorrit bastant.

EN UN MOT: Telenovel·la.

PAÍS:           ESPANYA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Simon & Malou" (2009)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1314241/

DURADA: 89 minuts i mig (Crèdits: 3 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 34 (sobre 100).

MILLOR:
- La denúncia de la discriminació laboral per gènere.

PITJOR:
- L'escena darrera de la piscina i, sobretot, la invasió dels vestidos de dones per part del Simon.

NOTES:
1. El títol de treball fou "Ingen planer om kærlighed"; internacionalment, es coneix com "No Time for Love".
2. A partir d'un pressupost d'uns 14 milions i mig de corones daneses, va recaptar-ne'n uns 3 i mig.
3. En Lasse Spang Olsen va dirigir el rodatge però fou acomiadat per discrepàncies amb els productors i el guionista, en Lars Mering; aleshores, va demanar ser exclòs dels crèdits; en el seu lloc, hi apareix el seu ajudant, en Theis Mølstrøm Christensen.

COMENTARI: Essent molt compassiu, diria que resulta, senzillament, maldestre. Però, no cal ser-ho, d'indulgent, aquí; la pel·lícula és impresentable i punt. Perquè ni el vessant pretesament humorístic s'acosta a res que faci gens de gràcia, ans tot el contrari, els gags em semblen pobres fins a l'extrem de provocar pena, ni l'idil·li amorós entre els dos protagonistes, encarnats pel Dejan Cukic i la Tuva Novotny, aconsegueix cap versemblança de la manera que se'ns és ofert. Cert que tant l'un com l'altra encaixen en els seus papers d'imbècil empipador i d'espavilada bufona, respectivament. Mes la situació no qualla... a pesar d'atropellaments convenients i de referències obsoletes a clàssics com "It Happened One Night" https://ca.wikipedia.org/wiki/Va_succeir_una_nit, el film del 1934 dirigit pel Frank Capra, ficats amb calçador. La meva excusa era escoltar danès. En això... Alguna paraula, he caçat; encara em manca molta pràctica.

EN UN MOT: Vergonyosa.

PAÍS:           DINAMARCA, SUÈCIA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Ruby Gillman, Teenage Kraken" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt27155038/

DURADA: 91 minuts (Crèdits: 8 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).

MILLOR:
- L'oncle Brill, a qui dóna veu el Sam Richardson.

PITJOR:
- La jugada de l'Agatha Gillman, interpretada per la Toni Collette, d'integrar-se entre humans no acaba de semblar gaire coherent.

NOTES:
1. Cap el final dels títols de crèdit, surt el rètol "In Memory Of Nick Levenduski".
2. El títol original era "Meet the Gillmans".
3. Fou un fracàs comercial; a partir d'un pressupost de 70 milions de dòlars, va recaptar-ne'n 42.
4. En Kirk DeMicco, el director, va mencionar com a inspiració pel·lícules com "Easy A", del 2010, dirigida pel Will Gluck, "Lady Bird", del 2017, a càrrec de la Greta Gerwig, i "Booksmart", del 2019, dirigida per l'Olivia Wilde, i la filmografia d'en John Hughes.

COMENTARI: D'alguna manera, trobo que situar els kraken https://ca.wikipedia.org/wiki/Kraken entre persones resulta un pèl forçat. Per això, suposo, no m'ha engrescat massa la proposta; més enllà de la meva al·lèrgia reconeguda a les històries d'adolescents ximplets. És a dir, estèticament i tècnica, considero que està a l'altura; tampoc mata però sí alegra la vista. Diria, a més, que el conflicte entre monstres marins i el complot de la reina Nerissa, el paper de l'Annie Murphy, encaixen perfectament. O sigui que l'única pega, per mi, esdevé la humanització de les bèsties. En fi, que em deixa bastant indiferent.

EN UN MOT: Grotesca.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

DOCUMENTAL: "Square One: Michael Jackson" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11033952/

DURADA: 89 minuts (Crèdits: menys d'1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 76 (sobre 100).

MILLOR:
- L'exposició de la figura del Víctor Gutiérrez Prieto i les seves fílies.

PITJOR:
- Els 4 minuts de rètols del final.

NOTES:
1. El títol que apareix és "Square One"; després, l'aclariment "No payment was made for any of the following interviews".
2. La Sony Corporation va reclamar per drets d'autor quan la primera versió de la peça va publicar-se a Youtube; posteriorment, la companyia va enretirar la reclamació.
3. Una segona versió depurada, anomenada "Square One 2.0", va estrenar-se a Amsterdam el 18 de gener de 2020.
4. El director, en Danny Wu, menciona la plana web de na Julia Berkowitz http://themichaeljacksonallegations.com com a font d'inspiració.

COMENTARI: Hi he arribat de retop. Perquè allò que cercava inicialment era quelcom relacionat amb el món de la música per regalar-me l'oïda... I, badoc, m'he trobat una investigació sobre un cas de presumptes abusos a menors de fa 30 anys per part d'un artista... que fa 14 anys que és mort https://ca.wikipedia.org/wiki/Michael_Jackson. Sincerament, m'importava ben poc. De fet, malpensat que sóc, sempre havia cregut que, en lliurar diners per evitar un judici, el paio declarava la seva culpabilitat. Doncs, un cop vist allò que ens mostra aquest treball, que considero fets i proves prou objectives, m'inclino a pensar que l'acusat fou, en realitat, la víctima. Aquest és el mèrit de la peça, que no acaba de tenir una estètica suficientment polida ni enterament professional però resulta, potser, no conclusiva, mes sí convincent. Em grinyola, no obstant, que un dels arguments sigui el testimoni d'una persona, la Josephine Zohny, que diu que va escoltar que algú deia... Tret d'això, la recerca sembla seriosa.

EN UN MOT: Rèplica.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

DOCUMENTAL/MÚSICA: "Perfume: My Music Story" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt14096790/

DURADA: 53 minuts (Crèdits: 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- Els comentaris de les noies, l'Ayano Oumoto, la Yuka Kashino i l'Ayaka Nishiwaki, sobre les seves primeres actuacions de carrer a Tòquio.

PITJOR:
- El número "Story"; de començament, m'ha mort tanta electrònica.

NOTES:
1. També, es coneix com "Disney My Music Story: Perfume".
2. Juntament amb els dedicats a Sukima Switch https://www.imdb.com/title/tt14287032/ i a Yoshiki https://www.imdb.com/title/tt13925376/ formen una trilogia, dirigida pel Kentaro Takayanagi.
3. Les cançons interpretades, en aquest ordre, són "Story", d'en Yasutaka Nakata, "Jiyuu e no tobira", l'adaptació de la peça de l'Alan Menken i en Glenn Slater, "When Will My Life Begin?", "Poririzumu" i "Challenger", del Nakata, i l'adaptació de "Part of Your World", el títol d'en Howard Ashman i l'Alan Menken.

COMENTARI: He estat massa ingenu aquí perquè m'esperava quelcom amb més substància, més història, més profunditat. En lloc d'això, el que m'he trobat ha estat quatre cançons i un parell d'apunts biogràfics. És a dir, un tastet i, a sobre, tacat de Disney (òbviament). Que m'ha agradat tornar a mirar-me les Perfume https://en.wikipedia.org/wiki/Perfume_(Japanese_band)? Sí! Però és que el trio m'embadaleix amb les seves coreografies ridícules. Per cert, ha estat interessant saber d'on venen, de la Mikiko Mizuno https://en.wikipedia.org/wiki/Mikiko_(choreographer).

EN UN MOT: Minso.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

CONCERT/DOCUMENTAL: "Carole King Home Again: Live in Central Park" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt26420051/

DURADA: 80 minuts (Crèdits: 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).

MILLOR:
- La part documental inicial en la que parlen tant la protagonista, la Carole King, com el co-productor, en Lou Adler, el promotor, en Ron Delsener, o el cap d'escenificació, el Chip Monck.

PITJOR:
- La cançó "Corazón", que pertany a l'àlbum, "Fantasy", publicat en juny de 1973.

NOTES:
1. L'esdeveniment va celebrar-se el 26 de maig de 1973 en The Great Lawn del Central Park de la ciutat nord-americana de Nova York; s'estima que 100 mil persones el van presenciar en directe.
2. La idea de convertir aquell enregistrament, inèdit durant 50 anys, en un article comercial va néixer del co-productor, en John McDermott.
3. El repertori inclou "Beautiful", "Been To Canaan", "Way Over Yonder", "Smackwater Jack", "Home Again", "Sweet Seasons", "It's Too Late", "Fantasy Beginning", "You've Been Around Too Long", "Being At War With Each Other", "That's How Things Go Down", "Haywood", "A Quiet Place To Live", "You Light Up My Life", "Corazón", "Believe In Humanity", "Fantasy End" i "You've Got A Friend".

COMENTARI: Professo admiració per la cantautora però aquest espectacle en concret em sembla una mica llufa. De manera que entenc que tinguessin el metratge amagat durant 50 anys en un calaix, esperant les noces d'or de la festa per plantejar-se la seva publicació. Per començar, m'ha saturat bastant la primera part de l'artista en solitari al piano. Els galls de la dona són comprensibles; només que no ajuden gaire. Després, l'assumpte dels imbècils enfilant-se a les bastides de la il·luminació i de so, interrompent la funció, em sembla lamentable. És el que té oferir quelcom de forma gratuïta a l'abast de qualsevol cretí sense seny ni vergonya; que et poden fotre enlaire l'invent en qualsevol moment. I, finalment, trobo la presentació general un pèl massa austera. O sigui, que les dimensions no em quadren. Dit això, repeteixo, reverència a la senyora King.

EN UN MOT: Ofrena.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       NO APLICA.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     NO APLICA.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Nimona" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt19500164/

DURADA: 99 minuts (Crèdits: 14 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 89 (sobre 100).

MILLOR:
- La rauxa i la simpatia del personatge principal, la Nimona, a qui dóna veu la Chloë Grace Moretz.

PITJOR:
- La lleugeresa de caràcter de la Gloreth, l'heroïna llegendària.

NOTES:
1. És l'adaptació de la novel·la gràfica d'en Nate Diana "Indy" Stevenson https://ca.wikipedia.org/wiki/ND_Stevenson, originalment, oferta com a webcomic des de juny de 2012 fins setembre de 2014; en 2015, aquesta fou publicada en paper per HarperCollins Publishers LLC i, en 2016, aparegué la versió en àudio a través del servei Audible d'Amazon.com, Inc., amb les veus de la Rebecca Soler, en Jonathan Davis, el Marc Thompson, la January LaVoy, la Natalie Gold, el Peter Bradbury i en David Pittu.
2. Inicialment, foren Blue Sky Studios, Inc. i Vertigo Entertainment les que van fer-se càrrec de la producció però van cancel·lar-la en 2021 després de l'adquisició i tancament de la primera per part de The Walt Disney Company; a principis de 2022, Annapurna Pictures, Netflix, Inc. i DNEG Animation van reprendre el projecte.
3. Durant els primers 2 minuts i mig dels crèdits, els títols s'intercalen entre il·lustracions animades; la resta de reconeixements, també van guarnits amb petits elements en moviment; al final, surt el braç de la Nimona amb un esprai vermell pintant el símbol de l'anarquia amable i, a continuació, el rètol "If you or someone you know is struggling, information and resources are available at www.wannatalkaboutit.com".
4. El ND Stevenson, creador del material original, presta la veu al Kwispy Dragon, una mascota de cereals.

COMENTARI: D'entrada, l'estètica, l'acció, una història directa de conspiració i... l'atreviment. Per exemple, de presentar-nos una protagonista amb malucs amples i cuixots força molsuts; és a dir, lluny de la bellesa canònica. Llavors, la reivindicació, tant en el vessant de l'estratificació social, amb el plebeu convertint-se en elit, com en el de la identitat sexual, representant la relació homosexual dels herois. Alhora, entenc que la naturalesa metamòrfica de la relegada es refereix a la visió no binària de l'assumpte. Quadra òptimament, tot plegat, de manera bondadosa. Ha estat un goig.

EN UN MOT: Normalitzadora.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Zon 100 ~ Zonbi ni Naru made ni Shitai 100 no Koto ~" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt20672534/

DURADA: 128 minuts i mig (Crèdits: 5 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 39 (sobre 100).

MILLOR:
- El tauró zombi.

PITJOR:
- L'exageració del tirà, el Gonzou Kosugi, interpretat pel Kazuki Kitamura.

NOTES:
1. El títol internacional és "Zom 100: Bucket List of the Dead" o "Zom 100: 100 Things I Want to do Before I Become a Zombie".
2. S'inspira en la sèrie manga homònima desenvolupada pel Haro Aso i el Kotaro Takata, publicada des del 19 d'octubre de 2018; des del 9 de juliol de 2023, s'emet una adaptació animada amb direcció col·lectiva a càrrec del Kazuki Kawagoe, el Toshihiro Maeya o el Jun Shinohara, entre d'altres, i produïda per Bug Films Inc.
3. De fons dels títols de crèdit, apareixen una mena de focs artificials alguns dels quals deixen una taca en forma de mà; en acabat, surten els relleus dels tres protagonistes i la caravana en la que viatgen; al final, es mostra el Gonzou Kosugi recollint unes jaquetes del terra.

COMENTARI: M'esperava més humor i menys carrinclonada. Perquè ja assumia que d'innovació en el gènere dels morts vivents no en trobaria pas. La qüestió és que quan s'allunya de la metàfora òbvia, és a dir, la de l'obrer oprimit que sobreviu el dia a dia com un zombi, el film s'acosta a un patró d'història de supervivència i, més tard, de paròdia d'heroi ridícul que no resulta gens atractiu. Un cop més, allò que, potser, crida més l'atenció són els efectes visuals, l'espectacle de trobar-se un Tòquio devastat. En aquest cas, bastant discrets, els retocs, per cert. Si més no, en propostes roses https://ca.wikipedia.org/wiki/Pinku_eiga, el reclam és el pit i cuixa. Aquí, malgrat que la Mai Shiraishi, que encarna la Shizuka Mikazuki, sigui molt bufona, no trobo justificació a perdre més de 2 hores aguantant metxa. Em faig vell, abans, no em costaven tant aquestes castanyes.

EN UN MOT: Terrible.

PAÍS:           JAPÓ.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

MONÒLEG: "Sam Morril: I Got This" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11798038/

DURADA: 47 minuts i mig (Crèdits: menys d'1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 76 (sobre 100).

MILLOR:
- La comparació entre cigales de 30 i de 60 anys fent el paral·lelisme amb un becari i el director de l'empresa, "An old dick is like a CEO. He's like, this better be important, okay?".

PITJOR:
- L'acudit de la pornografia autista.

NOTES:
1. És el 3r especial del còmic; se'l va produir ell mateix i el va estrenar en el seu canal de Youtube en febrer del 2020; l'espectacle va sumar més d'un milió i mig de visualitzacions durant els primers 15 dies després de ser publicat; posteriorment, Comedy Central va comprar-li els drets.
2. Fou enregistrat en el Comedy Cellar at The Village Underground de la ciutat nord-americana de Nova York.

COMENTARI: No tots els acudits que llança cauen bé ni totes les anècdotes que explica resulten divertides, trobo. Però, i d'això ja t'avisa, també, el propi humorista, l'estructura del material ajuda a que el monòleg quedi prou sòlid. A més, no arriba a l'hora de durada, la xerrada. De manera que no deixa gaire temps per l'avorriment. Total, que m'ha passat lleuger i em roman una bona impressió, poca cosa més.

EN UN MOT: Fluït.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

DOCUMENTAL: "The YouTube Effect" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt14308574/

DURADA: 99 minuts (Crèdits: 4 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 63 (sobre 100).

MILLOR:
- Els testimonis de gent com l'Steve Chen, co-fundador de Youtube, la Susan Wojcicki, antiga directora de la companyia, la Brianna Wu, amenaçada de mort a través del seu canal, o la Carrie Goldberg, l'advocada que porta casos d'assetjament i abús en línia.  

PITJOR:
- No parla de les alternatives a Youtube https://ca.wikipedia.org/wiki/YouTube com, per exemple, Vimeo https://ca.wikipedia.org/wiki/Vimeo, Dailymotion https://ca.wikipedia.org/wiki/Dailymotion, Twitch https://ca.wikipedia.org/wiki/Twitch, Niconico https://en.wikipedia.org/wiki/Niconico, o Youku https://en.wikipedia.org/wiki/Youku.

NOTES:
1. Cap el final dels crèdits surt el rètol "Dedicated to the memory of Kevin Gallagher and Jay Leiderman".
2. Fou la productora, la Gale Anne Hurd, que va proposar-li al director, l'Alex Winter, l'elaboració del projecte en base a feines anteriors del mateix, com "Downloaded" https://www.imdb.com/title/tt2033981/, del 2013, o "Deep Web" https://www.imdb.com/title/tt3312868/, del 2015; ell, pel seu compte, ja havia estat fent recerca sobre QAnon https://ca.wikipedia.org/wiki/QAnon i la influència de les xarxes socials en la seva proliferació.

COMENTARI: Sí que trobo interessant l'assumpte de l'algorisme de recomanació de clips de la plana en qüestió que, suposadament, afavoreix contingut polèmic i amb discurs d'odi per raons deliberadament comercials. Però, potser, caldria mirar el codi del programari per esbrinar ben bé el procés que el servei porta a terme a l'hora de seleccionar els seus suggeriments; cosa que seria bastant feixuga, m'ensumo. Els influenciadors que hi surten opinant m'han fet molta ràbia; sobretot, la família repel·lent de Honolulu, a Hawaii. Jo, que sóc un envejós de merda. I el tonet del missatge final, com que Google és un monstre fora del control dels estats, em sembla entre ingenu i demagògic. Bé per les entrevistes però crec que no m'ha aportat gaire.

EN UN MOT: Oportunista.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!