dimecres, 5 de novembre de 2008

Molt de rus, a Rússia...

En el que era un dels seus celebèrrims acudits, l'humorista Eugenio Jofra Bofarull (l'Eugenio, de tota la vida) explicava les dificultats d'un andalús a l'hora de contestar l'erudició d'un rus en parlar del país d'aquest darrer. L'espanyol, de Xerès, se'n sortia dient "Cosa curiosa, Rusia. Mucho ruso en Rusia. Muy buena, la ensaladilla rusa... Muy buenos, los polvorones...". Ben mirat, poca cosa podria afegir jo a les referències aportades pel senyor de Xerès de l'acudit sobre soviètics.
Així, en fred, se m'acuden els primers compassos de la cançó "La Dança del Sabre" de l'àlbum "Nou de Trinca" de l'any 1981 de La Trinca... "Quan escoltàvem per la ràdio el vot de la investidura, amb tricorni i metralleta treu el cap la dictadura...", al ritme de la peça clàssica homònima d'Aram Khachaturian. Encara que, de fet, aquest compositor resulta ser georgià i no pas rus. Cronològicament parlant, hauria d'haver citat abans el record lleu que en tinc de l'osset Misha, mascota de les olimpíades celebrades a Moscou el primer any de la dècada dels vuitanta. Tot i que només recordo que era un ós rodó i marró. Un lloc d'honor a la llista d'apunts sobre cultura russa que jo confeccionaria es mereix el video-joc inventat pel senyor Aleksei Pazhitnov l'any 1985, de nom "Tetris" (segons la llegenda, programat en una tarda). I, ja que hi som, incloguem elements també associats a l'oci com la balalaica, el vodka, la ruleta i les nines russes...
Sobre nines russes he estat pensant aquestes darreres setmanes. I no em refereixo precisament a la joguina sinó a les belles femelles d'aquell país. Es dóna el cas que algú amb l'àlies d'Ekaterina va contactar amb mi a través d'una plana web d'amistats. De seguida, va advertir-me de la seva procedència, una ciutat anomenada Novocheboksarsk a la vora del riu Volga. Sense dubte, indret lluny de la terra nostra. No obstant això, vaig confirmar-li el meu desig de bescanviar missatges i de fer coneixença. Nogensmenys, les fotos que m'enviava aquesta persona eren massa maques, artístiques, diria; i la noia que hi apareixia, bonica com una model de passarel·la, un àngel. A més, gran nombre de les meves preguntes era ignorat; i algunes de les seves respostes, incoherents. Tot plegat, poc plaent, malgrat evolucionar (sorprenentment) cap a una intensa relació de dependència amorosa sense cap ni peus...
No és estrany, doncs, que sospités de la genuïnitat de l'afer i decidís fer una petita recerca per Internet, beneïda font de saber. La xarxa va aclarir els meus dubtes mostrant indicis diàfans de la naturalesa fraudulenta de la maniobra engegada per aquest ens anomenat Ekaterina. En aquest camp, me n'alegro de no ser pioner.
Bé, com cantaven els Monty Python a la seva obra mestra "Life Of Brian", "Mira sempre el costat positiu de la vida!". De manera que, en comptes de plànyer-me per la frustració d'haver perdut el temps en el que podia haver estat una ensarronada amb totes les de la llei, consideraré allò que he après de Rússia i que podré afegir a la meva llista de notes mentals relacionades amb aquesta vasta regió. Com per exemple, la preciosa melodia i lletra de "Podmoskovnye Vechera" (en català, "Vespres als Suburbis de Moscou"), escrita pel compositor Vasily Solovyov-Sedoy i el poeta Mikhail Matusovsky al 1955.

Perdoneu per la meva ignorància.
Salut!