Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "La La Land" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt3783958/
Nota SUBJECTIVA: 44 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El ball a una corba de la carretera del Griffith Park. El passeig pel backlot de la Warner. El títol.
Pitjor: La sessió fotogràfica de "the Messengers". La seqüència de realitat alternativa del final.
Curiositat: El guionista i director, en Damien Chazelle, va concebre el film amb el seu company de classe, en Justin Hurwitz, quan ambdós estudiaven a la universitat de Harvard. Durant la cerimònia dels Òscar, la Faye Dunaway, que presentava el premi a la millor pel·lícula juntament amb el Warren Beatty, va anunciar aquesta com a receptora del guardó. Després de més de dos minuts que l'equip de "La La Land" prengués l'escenari i comencés a fer parlaments d'agraïment, els productors de l'esdeveniment van corregir l'error, doncs la distinció li corresponia a "Moonlight", escrita i dirigida pel Barry Jenkins.

Comentari:
Se m'ha fet feixuga. Ni la història, ni els números musicals, ni la interacció entre els personatges, ni els actors, res la fa especial. Llarga com un dia sense pa. Sobrevalorada.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "When We First Met" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt5783956/
Nota SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El moment en el que en Max, encarnat en l'Andrew Bachelor, ensinistra l'Adam DeVine, en el paper del Noah Ashby, a ser un carallot amb les dones.
Pitjor: Originalitat nul·la.
Curiositat: Estrenada mundialment el 9 de febrer del 2018 a través de Netflix. Els productors van demanar el protagonista, l'Adam DeVine, que revisés el guió per adaptar-lo al seu estil humorístic.

Comentari:
Malgrat sigui absolutament previsible pel que fa a l'argument, els tocs oportuns del còmic la fan prou atractiva, si més no, en la pretensió humil de fer riure. És d'agrair que s'hagin estalviat escenes ridícules per aconseguir-ho. Complidora. 

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "School of Rock" (2003)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0332379/
Nota SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La passió de'n Dewey Finn, encarnat pel Jack Black, dirigint els nens.
Pitjor: El paper de bleda que fa la Joan Cusack interpretant la Rosalie Mullins.
Curiositat: Va estrenar-se una adaptació a Broadway el desembre del 2015 i una sèrie de televisió el març del 2016. Recaptà més de 130 milions de dòlars a partir d'un pressupost de 30 milions. El guió de'n Mike White s'inspira en el concepte del Langley Schools Music Project.

Comentari:
Entretinguda, divertida, amb algun punt ridícul però ben lligada i afavorida per petites perles com l'espavilada Miranda Cosgrove fent de la Summer Hathaway. La música també ajuda. Convincent.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Ultraviolet" (2006)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0370032/
Nota SUBJECTIVA: 40 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'estètica.
Pitjor: L'argument.
Curiositat: A partir del guió del Kurt Wimmer, l'Yvonne Navarro va escriure una novel·la homònima que es publicà el mateix any. Alhora, també basada en aquest film, l'estudi d'animació Madhouse va produir una sèrie que va dirigir l'Osamu Dezaki i que es va emetre el 2008.

Comentari:
Tenim la Milla Jovovich, que està molt bona, fent de la Violet Song Jat Shariff, les coreografies de lluita d'estil "Gun kata", persecucions tridimensionals, escenaris imponents, molt de color i efectes visuals... Però hi ha quelcom que grinyola i aliena. Se m'acuden dues coses, l'elenc principal (salvant el William Fichtner encarnant en Garth), que no ajuden gaire, i la història que fa ferum de refregit. Imatge, bé; la resta, no tant. Tolerable.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "No sos vos, soy yo" (2004)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0378453/
Nota SUBJECTIVA: 38 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El part de la gossa.
Pitjor: L'etapa de pesat es fa molt feixuga; i no dic que no estigui ben retratada.
Curiositat: Dues adaptacions sobre aquesta pel·lícula, la mexicana del 2010 "No eres tú, soy yo", dirigida per l'Alejandro Springall; i la colombiana del 2015 "La tusa", dirigida pel Carlos Moreno y la Laura Mora.

Comentari:
Una història vulgar, ordinària, modesta i avorrida amb alguna temptativa de gag fracassada. No atrapa. Ensopida.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Failure to Launch" (2006)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0427229/
Nota SUBJECTIVA: 12 (sobre 100).
Revisió: No l'hauria d'haver vist.
Millor: Les activitats lúdiques que fan els amics.
Pitjor: La resolució retransmesa.
Curiositat: Comptava amb 50 milions de dòlars de pressupost i en va recaptar més de 128 a taquilles.

Comentari:
Potser, hauria estat una altra cosa si els protagonistes no haguessin estat repel·lents d'entrada; tant el Matthew McConaughey fent de'n Tripp, com la Sarah Jessica Parker interpretant la Paula. Es tracta d'una pel·lícula amb un plantejament mínimament prometedor però que es desenvolupa de la manera més òbvia i matussera possible, sense química entre els rols principals ni comicitat en les situacions ni els diàlegs. Arriba al ridícul. Estúpida.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Quadrophenia" (1979)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0079766/
Nota SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).
Revisió: Potser la tornaré a veure.
Millor: El cant hooligan "We're the mods!" i el coit durant la càrrega policial a Brighton. Els plans aeris en helicòpter del penya-segat de Beachy Head.
Pitjor: Un final gens concloent.
Curiositat: Inspirada en l'òpera rock homònima del 1973 dels The Who. Va estar a punt de cancel·lar-se per la mort, el 1978, del bateria dels The Who, en Keith Moon. Al guió original, l'escena sexual entre en Jimmy i l'Steph, interpretats, respectivament pel Phil Daniels i la Leslie Ash, succeïa a un soterrani i la dona havia de ser despullada; l'actriu es va negar.

Comentari:
Més enllà de la simpatia que puguin despertar els personatges i, en particular, el protagonista principal, nul·la, el relat encaixa amb aquella actitud pueril de festa i rebel·lia, més o menys, universal dels adolescents. En aquest sentit, la història, encara que versemblant i consistent, és poc original. No obstant, conté prou ingredients per captivar, des de la música fins al retrat d'una Anglaterra determinada. Interessant.

Perdoneu per la meva ignorància!