divendres, 14 d’abril del 2017

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "A Funny Thing Happened on the Way to the Forum" (1966)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0060438/
Nota SUBJECTIVA: 67 (sobre 100).
Revisió: Potser la tornaré a veure.
Millor: El moment en el que la Domina, interpretada per la Patricia Jessel, obliga el Pseudolus, encarnat en el Zero Mostel, a tornar els diners que ha estafat jugant. La desfilada de dones a casa del Phil Silvers, fent de Marcus Lycus, davant del Pseudolus i el Michael Crawford, en el paper de Hero. La persecució de carros de cavalls del final. En Buster Keaton. Els soldats fent punteria amb la fruita seca a la regatera de les cortesanes. L'entrenament de cops al cap dels gladiadors.
Pitjor: El fet que la Philia, interpretada per l'Annette Andre, sigui un personatge babau.
Curiositat: Basada en el musical homònim composat pel Stephen Sondheim i escrit pel Burt Shevelove i en Larry Gelbart estrenat el 1962. S'inspira en les farses "Pseudolus", "Miles Gloriosus" i "Mostellaria" del dramaturg Titus Maccius Plautus. Se li va atorgar l'Oscar en l'edició del 1967 al director musical, en Ken Thorne, per la seva feina en aquesta pel·lícula. En Buster Keaton, malalt de càncer aleshores, va realitzar la majoria de les acrobàcies del seu personatge. Va filmar-se als Samuel Bronston Studios de Madrid i a les rodalies de la ciutat.

Comentari:
Ofereix un munt de detalls còmics interessants i la proposta, en conjunt, és força divertida. No obstant, alguns dels equívocs, canvis d'identitat, confusions, corredisses, m'han desconnectat momentàniament del film. Potser, l'expectativa m'ha traït una mica però, al final, m'ha convençut prou. 

Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 2 d’abril del 2017

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Rock-a-Bye Baby" (1958)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0052141/
Nota SUBJECTIVA: 38 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Els problemes amb la mànega. L'esquetx de la tele buida, especialment, el fragment de l'home del temps japonès.
Pitjor: El moment del vestit de núvia del judici per la custòdia de les nenes.
Curiositat: Qui interpreta el paper de'n Clayton Poole de nen és el Gary Lewis, fill de l'actor protagonista, en Jerry Lewis. S'inspira en la pel·lícula dirigida pel Preston Sturges titulada, "The Miracle of Morgan's Creek", del 1944.

Comentari:
Més enllà d'unes cançons carrinclones i de les quatre ganyotes pròpies de l'humorista no compta amb gaires arguments per engrescar en excés. Si de cas, la proposta d'una família monoparental on el guardià és un home. Per la resta, bastant prescindible.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Umi ga Kikoeru" (1993)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0108432/
Nota SUBJECTIVA: 69 (sobre 100).
Revisió: Potser la tornaré a veure.
Millor: El dibuix, els escenaris.
Pitjor: La manca de substància.
Curiositat: En anglès, l'estudi va atorgar-li el títol, "Ocean Waves"; però també se la coneix com, "I Can Hear the Sea", la traducció literal de l'original. Es basa en la novel·la homònima de la Saeko Himuro. Fou una aposta de l'Studio Ghibli per la seva gent més jove amb l'objectiu de fer una pel·lícula ràpid i amb pressupost reduït.

Comentari:
Gràficament, bonica i delicada, d'acord amb l'essència de la factoria Ghibli, però una mica rància pel que fa als esdeveniments que s'expliquen. És ben bé com si es tractés d'una primera part. De fet, l'autora de la novel·la en la que s'inspira, la Saeko Himuro, va publicar-ne una seqüela dos anys més tard titulada, "Umi ga Kikoeru Tsuu: Ai ga Aru kara". Malgrat tot, molt agradable, plaent.

Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 1 d’abril del 2017

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "No Time for Sergeants" (1958)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0052005/
Nota SUBJECTIVA: 39 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'escena de l'entrevista entre l'Andy Griffith, fent de Will Stockdale, i el psiquiatre, Royal B. Demming, interpretat pel James Millhollin.
Pitjor: Les exageracions sense gràcia.
Curiositat: Basada en l'obra de teatre de l'Ira Levin que, alhora, s'inspirava en la novel·la de'n Mac Hyman. Donà lloc a adaptacions per a la televisió i, fins i tot, per llibres d'il·lustracions.

Comentari:
He de reconèixer que en algun moment m'han fet somriure les reaccions teatrals dels interlocutors del soldat peculiar encarnat per l'Andy Griffith. No obstant, en conjunt, m'ha costat bastant pair cadascuna de les escenes de la pel·lícula. Un ritme massa lent i un humor diluït, juntament amb la meva ínfima devoció per la temàtica militar, han convertir l'experiència en farragosa.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "The Ghouls" (2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt4276752/
Nota SUBJECTIVA: 48 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Els escenaris. La salutació amb les mans que fan els tres aventurers abans d'obrir la tomba de la flor d'Equinox.
Pitjor: La manca d'al·licients que proposa pel to repetitiu que manté al llarg de tota l'estona. L'absència d'originalitat.
Curiositat: També s'ha anomenat "Mojin: The Lost Legend" o "Touching Gold: The Lost Legend". És la segona pel·lícula basada en la sèrie de novel·les titulada "Ghost Blows Out the Light", després de "Chronicles of the Ghostly Tribe", del mateix any, dirigida pel Lu Chuan.

Comentari:
Encara que visualment pot tenir cert atractiu per la quantitat d'efectes especials que, intueixo, suporten el film, el plantejament no aporta gaire res de nou. Els protagonistes no són especialment simpàtics, ni els dolents es mostren massa perversos, ni la trama es presenta gaire suggeridora. En resum, per passar l'estona, res destacable.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Boku Dake Ga Inai Machi" (del 8 de gener al 25 de març del 2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt5249462/
Nota SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El personatge de la mare, la Sachiko Fujinuma, doblada per la Minami Takayama. L'esmorzar que comparteix la Kayo Hinazuki, a qui dóna veu la Aoi Yuuki, a casa dels Fujinuma.
Pitjor: El novè capítol, "Shuumaku", que marca el desenllaç del fil de la Kayo Hinazuki, desfà en gran mesura la tensió acumulada. A partir d'aleshores, no es recupera la intensitat, ni tant sols al final. Un desenllaç massa pla, vulgar.
Curiositat: Basada en el manga homònim desenvolupat des del 2012 al 2016 pel Kei Sanbe, que compta també amb una adaptació en forma de pel·lícula d'actors en viu. Inspirada en aquesta història se n'ha publicat una seqüela manga anomenada "Boku dake ga Inai Machi Gaiden" i una novel·la lleugera escrita pel Hajime Ninomae titulada "Boku dake ga Inai Machi: Another Record".

Comentari:
Si bé el suspens és el que consolida la narració i el que captura l'atenció des del primer moment, més que una part fantàstica relegada a anècdota, allò que més m'ha emocionat ha estat el component afectiu i el desplegament de les relacions entre els personatges. En conjunt ha estat força entretinguda i bastant bona proposta, tot i que, no puc evitar restar amb la sensació que es podria haver acabat de polir un pèl el darrer acte. 

Perdoneu per la meva ignorància!