dimecres, 29 de juny de 2016

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "L'Atalante" (1934)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0024844/
Nota SUBJECTIVA: 79 (sobre 100).
Revisió: Hauria de tornar-la a veure.
Millor: L'escena en la que juguen a dames Le père Jules i un abstret Jean, interpretats pel Michel Simon i el Jean Dasté.
Pitjor: El fragment en el que es veu la parella tocant-se sensualment; el Jean, al catre de la seva barcassa, i la Juliette, encarnada per la Dita Parlo, al llit de l'hostal.
Curiositat: També estrenada amb el títol "Le Chaland qui passe", fou la darrera pel·lícula completada pel director, en Jean Vigo, abans de morir de tuberculosi. L'embarcació que dóna nom al film es deia en realitat Louise XVI. La llargada de la primera versió era de 65 minuts.

Comentari:
Un clàssic. Dibuixa òptimament la crisi matrimonial dels cònjuges, amb la gelosia del marit, el desencís de la dona i l'evolució d'ambdós personatges fins arribar a la conformitat, alhora que obsequia amb situacions divertides, com la presentació de la cambra del pare Jules, i imatges curioses de caire gairebé documental, com la remuntada del riu a París. En conjunt, entranyable.

Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 26 de juny de 2016

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Irezumi ichidai" (1965)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0059320/
Nota SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).
Revisió: Potser la tornaré a veure.
Millor: La mostra d'esquenes tatuades de la presentació. La seqüència del rescat dels senyors de Yamashita amb la incursió del Tetsu, interpretat pel Hideki Takahashi, al cau dels Kanbe i els Owada i, especialment, el pla pres des de sota quan apareix el darrer contendent. Els travellings de càmera.
Pitjor: El moment en el que en Tetsu li mostra dramàticament el seu pit marcat a la Masoko Izumi, fent de Midori.  
Curiositat: També coneguda amb els títols de "Tattooed Life", "White Tiger Tattoo", "The Life of a Tattooed Man" o "One Generation of Tattoos" marca l'inici del conflicte per diferències de criteris artístics entre el director Seijun Suzuki i la productora Nikkatsu que portaria, finalment, al seu acomiadament.

Comentari:
Una història consistent, sense gaire espectacularitat però agradable de veure i amb força quadres interessants. M'ha divertit.

Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 25 de juny de 2016

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Black Mirror - Season 2" (11, 18 i 25 de febrer del 2013)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt2085059/
Nota SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La versemblança del capítol "Be Right Back", el millor dels tres. El ninot Waldo de l'episodi "The Waldo Moment"
Pitjor: La poca-soltada del segon lliurament, "White Bear", sobretot, en la participació del públic en forma de tafaners enregistrant els esdeveniments de la farsa.
Curiositat: Una companyia anomenada Motus Digital comercialitza personatges animats en temps real, per exemple, "Larry the Zombie", que imiten els moviments d'un model a l'estil del Waldo.

Comentari:
Conserva l'atractiu i la frescor del format però flaqueja en les propostes que presenta, evolucionant de més a menys i suggerint una rebaixa general del to. No obstant, entreté força i el fet que les històries siguin independents afavoreix el seu consum.

Perdoneu per la meva ignorància!

divendres, 24 de juny de 2016

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Jupiter Ascending" (2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt1617661/
Nota SUBJECTIVA: 62 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Els efectes visuals, l'escenificació i el vestuari. Les càpsules de pressurització que fan servir per sobreviure el buit.
Pitjor: La seqüència de persecució a Chicago. Els moments de flirteig entre el Caine Wise i la Jupiter Jones, interpretats pel Channing Tatum i la Mila Kunis. La raó en relació als gens que es planteja per tal de fer protagonista la Jupiter Jones.
Curiositat: La història està parcialment inspirada en l'Odýsseia d'Homer i The Wizard of Oz del Victor Fleming. Precisament, la seqüència de la persecució a Chicago, que va anomenar-se per l'equip de filmació "Fifty-Two Part" i dura vuit minuts, era la més llarga del guió i els protagonistes van haver de treballar en ella cada dia durant sis mesos fins enllestir-la.

Comentari:
Plàsticament absolutament exquisida i espectacular, malgrat el fil argumental no acaba d'enganxar del tot, potser pel garbuix d'anades i vingudes i el carisma minso dels dos personatges principals. Està bé per passar l'estona però no emociona.

Perdoneu per la meva ignorància!

dijous, 23 de juny de 2016

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Kingsman: The Secret Service" (2014)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt2802144/
Nota SUBJECTIVA: 67 (sobre 100).
Revisió: Potser la tornaré a veure.
Millor: La coreografia de l'escabetxada a l'església de Kentucky que fa en Galahad, interpretat pel Colin Firth, induït pel malvat Valentine, encarnat en el Samuel L. Jackson. La prova de la caiguda lliure en l'entrenament dels reclutes. L'explosió de caps dels fidels a l'antiheroi al ritme de la melodia "Land of Hope and Glory" pertanyent a la marcha primera de "Pompa i Circumstància" de Sir Edward William Elgar. El duel final entre la Sofia Boutella, fent de Gazelle, i el Taron Egerton, actuant com a Eggsy.
Pitjor: El deix que fa servir el criminal. El posat postís del Taron Egerton. Les gorres estúpides.
Curiositat: Basada en el còmic titulat "The Secret Service" creat pel Dave Gibbons i el Mark Millar.

Comentari:
Atractiva, sobretot, en el repartiment de nates, malgrat la violència crua d'algunes imatges, en la presentació de l'acció frenètica i pel munt de detalls i motius clàssics d'homenatge al gènere. Tant la motivació del dolent com l'aprenent a espia d'estrat social baix juntament amb el seu entorn deprimit em grinyolen una mica. Però, en general, m'ha entretingut prou.

Perdoneu per la meva ignorància!

dilluns, 20 de juny de 2016

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Ironiya sudby, ili S lyogkim parom!" (1976)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0073179/
Nota SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El plantejament. Algunes línies del diàleg; com quan es barallen en Zhenya i l'Ippolit, interpretats per l'Andrey Myagkov i en Yuri Yakovlev, i el primer, que figura que és doctor, diu "Si et trenco el braç ja te'l curaré!".
Pitjor: Un ritme molt lent accentuat per l'austeritat de la banda sonora. L'escena de l'Ippolit fent virolles amb el cotxe sobre els carrers glaçats.
Curiositat: Coneguda internacionalment com "The Irony of Fate, or With Light Steam", està inspirada lliurement en l'obra teatral "Once on New Year's Eve" (transcrit, "Odnazhdy v novogodnyuyu noch'") del director, l'Eldar Ryazanov. A les cançons, els protagonistes estan doblats pel Sergey Nikitin i l'Alla Pugacheva. Com l'actriu que encarnava la Nadya, la Barbara Brylska, era polonesa, va haver de ser doblada per la Valentina Talyzina, que feia de la Valya. Una versió escurçada de 155 minuts es va estrenar en cinemes el 16 d'agost del 1976. El desembre del 2007 va aparèixer la seva seqüela amb el títol "Ironiya sudby. Prodolzhenie".

Comentari:
La premissa resulta interessant però al seu desenvolupament li manca certa fluïdesa. Tot i que en alguns moments es fa un xic pesada pels tombs sense solta ni volta dels personatges, la impressió global és positiva. Simpàtica.

Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 18 de juny de 2016

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Black Mirror - Season 1" (4, 11 i 18 de desembre del 2011)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt2085059/ 
Nota SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Els escenaris, els grafismes i l'ambientació de la segona història, "Fifteen Million Merits". El desenvolupament del tercer lliurament, "The Entire History of You"
Pitjor: El plantejament del primer episodi, "The National Anthem". En aquest mateix, la interpretació del missatge enregistrat inicial de la princesa Susannah, encarnada per la Lydia Wilson.
Curiositat: Al novembre del 2012 va guanyar l'International Emmy Award a la millor mini-sèrie produïda i emesa fora dels Estats Units d'Amèrica. El creador, en Charlie Brooker, va referir-se al mirall negre del títol com a aquell que es troba en cada paret, cada escriptori, cada palmell de la ma en forma de pantalla de televisió, monitor o telèfon cel·lular.

Comentari:
El primer capítol m'ha semblat una poca-soltada molt ximple i de mal gust que, sense dubte, baixa bastant la nota del conjunt. Del segon em quedo amb l'escenificació, els detalls en la interfície electrònica entre els humans i la xarxa global virtual i el concepte d'haver de pagar per estalviar-te la publicitat. Un pèl massa llarg però entretingut. I el tercer em sembla el més rodó; per una premissa, la monitorització visual de vivències, ben retratada, i per una trama clàssica ben integrada en el motiu tecnològic. En resum, de menys a més.

Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 12 de juny de 2016

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Hoshi O Ou Kodomo" (2011)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt1839494/
Nota SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Els monstres de les ombres anomenats Izoku. Els escenaris, els detalls, en general, el dibuix i l'animació.
Pitjor: Una barreja de conceptes i elements que no acaben de quallar.  L'estúpid gat Mimi.
Curiositat: El Takumi Tanji va rebre el premi a la millor direcció artística en l'edició del 2012 del Tokyo Anime Award. Van serialitzar-se adaptacions en format manga publicades per Monthly Comic Gene i Monthly Comic Flapper, ambdues de Media Factory.

Comentari:
Tot i quedar embadalit per una bellesa gràfica omnipresent en tota l'obra, he trobat a faltar un argument a l'alçada, si més no, una mica més innovador. Ofereix seqüències potents i escenes espectaculars però no acaba d'engrescar prou.

Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 11 de juny de 2016

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "The Little Death" (2014)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt2785032/
Nota SUBJECTIVA: 64 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'escena en la que en Dan, interpretat pel Damon Herriman, fa de metge i li diagnostica una hepatitis C a la seva dona l'Evie, encarnada per la Kate Mulvany, en el transcurs d'un dels seus jocs de rols. La justificació d'en Phil a la Maureen, personificats per l'Alan Dukes i la Lisa McCune, del perquè té un afer extramatrimonial. Tot l'esquetx del sordmut. 
Pitjor: La fantasia de la violació.
Curiositat: La pel·lícula "Kiki, el amor se hace" del 2016 dirigida pel Paco León n'és una adaptació.

Comentari:
M'agrada el format en capítols independents per la varietat que hi aporta. També m'ha semblat interessant la mínima connexió cohesionadora entre les diferents històries, encara que sigui realment irrellevant, culminada en la seqüència final. No obstant, he de reconèixer que hi ha uns quants aspectes que m'han fet molta mandra, principalment la violència. Amb tot, m'ha semblat un plantejament prou encertat i m'ha divertit força.

Perdoneu per la meva ignorància!

dilluns, 6 de juny de 2016

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Ano Hi Mita Hana no Namae o Bokutachi wa Mada Shiranai" (14 d'abril a 24 de juny del 2011)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt1913273/
Nota SUBJECTIVA: 73 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La resolució, quan tot el grup pot veure la Menma.
Pitjor: Com de bleda pinten el personatge de la Meiko "Menma" Honma.
Curiositat: El 2011 es va publicar la versió novel·litzada a càrrec de la mateixa guionista, la Mari Okada, en la revista Da Vinci. El 31 d'agost del 2013 va estrenar-se als cinemes japonesos una adaptació de la sèrie en llargmetratge. En format manga va ser il·lustrada pel Mitsu Izumi el 2012. I, al llarg del 2015, Fuji TV va emetre la presentació teatral de la història amb actors de carn i ossos.

Comentari:
Encertat tractament en clau adolescent d'un trauma i el seu guariment, amb uns personatges, d'alguna manera, entranyables gràcies a deixar veure'n reflexes de la seva infància. Liquidar comptes pendents sempre gratifica i queda tot amanit amb un divertit triangle amorós triple.

Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 5 de juny de 2016

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "In Your Eyes" (2014)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt2101569/
Nota SUBJECTIVA: 39 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El primer contacte amb diàleg entre els protagonistes, la Rebecca Porter i el Dylan Kershaw, interpretats per la Zoe Kazan i el Michael Stahl-David, mentre la noia és a la botiga i el noi conduint; especialment, la descripció que fan del que senten.
Pitjor: Un plantejament obsolet i sense gaire al·licient.
Curiositat: Va estrenar-se el 20 d'abril del 2014 al Tribeca Film Festival i va fer-se disponible mitjançant el Simultaneous Release (és a dir, el "Llançament Simultani").

Comentari:
Potser al 1992, quan el guionista Joss Whedon va escriure la pel·lícula, podia semblar que aquesta connexió sobrenatural de la que guadeixen o pateixen els protagonistes era quelcom molt extraodinari, suficient per sostenir una història. I, tal vegada, ho seria, no ho nego. No obstant, de la manera que ha evolucionat la tecnologia fins als notres dies, un quart de segle més tard, no crec que resulti gaire excepcional la possibilitat de mantenir una relació a distància com la que es descriu al film. Avorreix. Correcta, tècnicament; però previsible, fluixa.

Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 4 de juny de 2016

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "À Bout de Souffle" (1960)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0053472/
Nota SUBJECTIVA: 43 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La resposta de l'escriptor entrevistat a Orly, en Parvulesco, interpretat pel Jean-Pierre Melville, quan la Jean Seberg fent de la Patricia Franchini li pregunta què ambiciona a la vida, "Esdevenir immortal i després morir".
Pitjor: Els salts o talls en alguns plans o seqüències; per exemple, quan es retroben els protagonistes a la sortida del cinema, després que la dona es desempallegui de la persecució del policia. El director va optar en diferents ocasions per aquest recurs, en comptes d'eliminar escenes senceres, per tal d'escurçar el metratge del film.  
Curiositat: En Jean-Luc Godard va guanyar l'Ós de Plata al millor director en la desena edició de la Berlinale per aquest treball. El director i el productor, en Georges de Beauregard, van esbatussar-se a cops de puny el dia que el Jean-Luc Godard va absentar-se del rodatge al·legant malaltia i el segon el va trobar esmorzant tranquil·lament a un cafè.

Comentari:
Un clàssic de la Nouvelle Vague que, potser, resulta admirable per l'estil, l'estètica, la tècnica de filmació, el mínim pressupost, la frescor, etcètera. Però ni els personatges ni la seva història m'interessen. Tret del goig de gaudir d'algunes panoràmiques del París de 1959, no m'ha aportat gaire diversió. 

Perdoneu per la meva ignorància!