dissabte, 30 de desembre del 2023

LLARGMETRATGE: "Direktøren for det hele" (2006)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0469754/

DURADA: 99 minuts i mig (Crèdits: menys d'1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 66 (sobre 100).

MILLOR:
- El personatge de l'Spencer, encarnat pel Jean-Marc Barr, i el seu afany de parlar danès.

PITJOR:
- El canvi de parer del Ravn, el paper interpretat pel Peter Gantzler.

NOTES:
1. El títol internacional és "The Boss of It All".
2. S'utilitza la tècnica d'Automavision https://en.wikipedia.org/wiki/Automavision, inventada pel mateix director i guionista, en Lars von Trier.
3. S'inspira en la relació del director amb la seva productora, la Vibeke Vindeloev.
4. El rodatge es va portar a terme en 5 setmanes, des de febrer de 2006, i comptà amb un pressupost de 22 milions de corones daneses.

COMENTARI: En un primer moment, m'ha recordat la sèrie britànica de 2001, "The Office" https://ca.wikipedia.org/wiki/The_Office_(s%C3%A8rie_de_televisi%C3%B3_de_2001), creada pel Ricky Gervais i l'Stephen Merchant; potser, només per l'entorn laboral i per la cinematografia. L'element en l'acció de pretesa improvisació que ambdues produccions comparteixen actua de reclam. A més, la poca-solta del plantejament, sobretot, la indefensió de l'actor, en Jens Albinus, m'ha fet gràcia. El que no acabo d'entendre és el perquè de la suplantació i la comèdia davant el comprador, el Finnur, de qui s'encarrega el Friðrik Þór Friðriksson. Calia? Penso que no. Tampoc crec que estigui gaire ben resolt, el conflicte. Doncs, es provoca un gir de 360 graus que només hauria estat interessant si formava part de l'estratègia inicial del propietari. I no ho sembla. Malgrat això, he passat una estona entretinguda.

EN UN MOT: Descarrilament.

PAÍS:           DINAMARCA, SUÈCIA, FRANÇA, ALEMANYA, ISLÀNDIA, ITÀLIA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dijous, 28 de desembre del 2023

LLARGMETRATGE: "Teenage Mutant Ninja Turtles: Mutant Mayhem" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8589698/

DURADA: 99 minuts (Crèdits: 9 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).

MILLOR:
- El rescat de les tortugues al laboratori de la Cynthia Utrom per part de l'Splinter, a qui posa veu el Jackie Chan.

PITJOR:
- Els gargots que acompanyen alguns plans, suposadament, per accentuar l'estètica com de llibreta d'un adolescent; per mi, espatllen la imatge.

NOTES:
1. S'inspira en els personatges de la sèrie de còmic, "Teenage Mutant Ninja Turtles" https://en.wikipedia.org/wiki/Teenage_Mutant_Ninja_Turtles_(Mirage_Studios), desenvolupada pel Kevin Eastman i el Peter Laird a partir de 1984.
2. Després de 2 minuts de crèdits engalanats amb dibuixos, s'afegeixen clips de les tortugues, de l'April O'Neil i de la Cynthia Utrom, els papers interpretats pel Micah Abbey, el Shamon Brown Jr., en Nicolas Cantu, el Brady Noon, l'Ayo Edebiri i la Maya Rudolph, respectivament; a continuació, segueixen les lletres amb fons negre i dibuixos en blanc a dreta i esquerra.
3. Representa la 7a pel·lícula de la franquícia i succeeix "Teenage Mutant Ninja Turtles: Out of the Shadows" https://en.wikipedia.org/wiki/Teenage_Mutant_Ninja_Turtles:_Out_of_the_Shadows, el film de 2016 dirigit pel Dave Green.
4. A partir d'un pressupost de 70 milions de dòlars, va recaptar-ne'n 177.

COMENTARI: He de reconèixer que mai vaig ser gaire seguidor d'aquesta història. En general, crec que com més adjectius té un títol, pitjor, la proposta... Adolescents, mutants, ninjas, pena al cub. Però, bé, confiava que el vessant visual d'aquest intent de revifar l'invent em deixaria bocabadat, per l'estil gràfic 3D, i, amb això, ja hauria pagat la pena dedicar-li temps. No ha estat així, els acabats m'han semblat bruts. Perquè l'actualització respecte allò que s'oferia fa més de 30 anys, pel que fa a llenguatge, a tarannà, a raça i edat de la reportera, no em motivava en absolut. Així, doncs, error de càlcul per part meva, triar-la.

EN UN MOT: Matisada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dimarts, 26 de desembre del 2023

LLARGMETRATGE: "Kureyon Shin-chan: Mononoke Ninja Chinpuuden" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt16410438/

DURADA: 99 minuts i mig (Crèdits: 3 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 62 (sobre 100).

MILLOR:
- La tècnica de control de titelles de la Chiyome Hesogakure, a qui posa veu la Rina Kawaei.

PITJOR:
- La poca talla del dolent, el chourou del poble Shinobi, el paper del Jin Urayama.

NOTES:
1. És la 30a pel·lícula de la franquícia desenvolupada a partir del manga d'en Yoshito Usui, "Kureyon Shin-chan" https://ca.wikipedia.org/wiki/Shin-chan; la primera vegada que es fa servir un tema ninja.
2. També, se l'anomena "Crayon Shinchan the Movie: The Tornado Legend of Ninja Mononoke".
3. Al llarg dels títols de crèdit, es veuen els protagonistes passejant pel marge d'un riu mentre sona "Hiwa Mata Noboru Kara", dels Ryokuoushoku Shakai, composta pel Shingo Anami amb lletra de l'Issey Kobayashi.
4. Va recaptar més de 2 mil milions de iens.

COMENTARI: Pel que he llegit, la idea era posar èmfasi en el naixement del Shinnosuke Nohara, el personatge principal a càrrec de la Yumiko Kobayashi, per això del número rodó de la trentena de films. Tot i que el primer, "Kureyon Shinchan: Akushon Kamen tai Haigure Maou" https://ca.wikipedia.org/wiki/Shin_Chan:_La_invasi%C3%B3, dirigit pel Mitsuru Hongo, em consta del 1993. No sé... Entenc, doncs, que la referència han de ser els 30 anys des de l'estrena de la sèrie d'anime, l'abril del 1992. Diu que van prioritzar aquest projecte sobre d'altres que ja estaven en marxa per tenir-lo enllestit a temps, la qual cosa van aconseguir. Debutà en cinemes l'abril del 2022. Potser, aquest afany d'aniversari assenyalat va precipitar un argument no gaire interessant i el bri de carrincloneria que he detectat en tot l'assumpte familiar. M'ha entretingut, sí; però ni m'ha fet gràcia ni m'ha emocionat ni considero que suggereixi cap ocasió especial.

EN UN MOT: Inèrcia.

PAÍS:           JAPÓ.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 24 de desembre del 2023

LLARGMETRATGE: "Spirited" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10999120/

DURADA: 127 minuts (Crèdits: 7 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 67 (sobre 100).

MILLOR:
- La representació de "Good Afternoon", composta pel Benj Pasek, el Justin Paul, en Khiyon Hursey, el Mark Sonnenblick i el Sukari Jones.

PITJOR:
- El tros de la cançó, "Unredeemable", amb les llanternes dels dansaires fotent pena.

NOTES:
1. S'inspira en la novel·la del 1843, "A Christmas Carol. In Prose. Being a Ghost Story of Christmas" https://ca.wikipedia.org/wiki/Can%C3%A7%C3%B3_de_Nadal_(Dickens), escrita pel Charles John Huffam Dickens.
2. El rodatge es va portar a terme entre el 6 de juliol i el 18 d'octubre de 2021 a indrets de l'estat nord-americà de Massachusetts, com Boston, Dorchester o Braintree.
3. Passats 2 minuts de crèdits en els que canten "That Christmas Morning Feeling", del Benj Pasek i el Justin Paul, apareix el rètol "In Loving Memory of MICHAEL GAGNON"; aleshores, surten més lletres mentre s'interpreta el número, "Ripple (Cut Song)", dels mateixos autors; al final, es mostra una escena amb el mànager de l'hotel del començament, el senyor Alteli, el paper a càrrec del Paul Jeffrey Byrne.
4. El Will Ferrell i en Ryan Reynolds van cobrar 20 milions de dòlars cadascun.

COMENTARI: És un tornem-hi del conte del Dickens; aquest cop, amb música. I reconec que les primeres notes m'han fet mala espina perquè m'han recordat massa l'èxit del 2013, "It's a Beautiful Day", pertanyent a l'àlbum, "To Be Loved", d'en Michael Bublé. No m'esperava res gaire nou però un plagi tant descarat, tampoc. Després, la trama es desvia cap a territori poca-solta, per una banda, i carrincló, per l'altra. Em sap greu, la ximpleria amb la Kimberly, el personatge de l'Octavia Spencer, em grinyola. L'espectacle, no obstant, resulta entretingut i passa sense esforç (malgrat les 2 hores). De manera que no me'n penedeixo de la tria.

EN UN MOT: Retorn.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

divendres, 22 de desembre del 2023

LLARGMETRATGE: "Holidate" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt9866072/

DURADA: 103 minuts i mig (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 53 (sobre 100).

MILLOR:
- La Frances Fisher, que fa de la mare Elaine, omple bastant la pantalla.

PITJOR:
- La història comença a torçar-se en el casament de la Liz i el York, els papers interpretats per la Cynthy Wu i el Jake Manley, respectivament; els protagonistes, l'Sloane Benson i el Jackson, encarnats per l'Emma Roberts i el Luke Bracey, esdevenen molt ridículs.

NOTES:
1. Durant el primer minut dels títols de crèdit, surten fotografies dels personatges.
2. El rodatge es va portar a terme en 34 dies, cap el maig de 2019, en indrets dels estats nord-americans de Georgia i d'Illinois, com Atlanta, Duluth o Chicago.
3. Fou la pel·lícula més vista de la plataforma, Netflix, en 87 països.
4. Diu, la guionista, la Tiffany Paulsen, que té pensada una seqüela que anomenaria "Holimates: Holidate Down Under" i transcorreria en Austràlia.

COMENTARI: Es manté acceptable durant 1 hora; després, s'esfondra tot l'invent. Malgrat estar mancada d'originalitat (diu la guionista que, inicialment, s'inspirà en la seva condició de soltera eterna) podem considerar com al·licient cert carisma de l'Emma Roberts, versió barata de la Julia Roberts, la seva tieta. Però, inexplicablement, la parella, que havia estat tant raonable des de l'inici de la seva relació, es torna imbècil de cop i volta. Aleshores, l'expectació desapareix i el relat es precipita cap a un final no només previsible sinó absolutament patètic. De manera que queda una impressió desagradable.

EN UN MOT: Coixa.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dimecres, 20 de desembre del 2023

LLARGMETRATGE: "The Holiday" (2006)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0457939/

DURADA: 135 minuts i mig (Crèdits: 5 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).

MILLOR:
- Els atacs d'estrès (o espasmes esofàgics) que pateix l'Amanda Woods, encarnada per la Cameron Diaz, que, segons la guionista i directora, a més de co-productora, la Nancy Meyers, es basen en la seva pròpia experiència.

PITJOR:
- L'escena, al videoclub, de l'Iris Simpkins i el Miles Dumont, els personatges interpretats per la Kate Winslet i en Jack Black, respectivament, quan aquest darrer es posa a imitar bandes sonores de manera patètica.

NOTES:
1. A partir d'un pressupost de 85 milions de dòlars, va recaptar-ne'n uns 206.
2. Explica, en Dustin Hoffman, que el seu cameo fou improvisat quan va trobar-se el rodatge a l'establiment on anava a llogar una pel·lícula.
3. El rodatge es va portar a terme entre el 4 de gener i el 15 de juny de 2006 a diferents indrets d'Anglaterra, com Shere, Godalming o Wonersh, en el comtat de Surrey, i a llocs de l'estat nord-americà de Califòrnia, com els Sony Pictures Studios, de Culver City.

COMENTARI: L'amabilitat dels protagonistes es veu tant forçada que arriba a provocar basques. De fet, a la Kate Winslet se li nota cara de fàstic. Calla! Que, potser, es tracta de la seva cara normal... Trobo, a més, que alguns aspectes grinyolen, logísticament... Per exemple, la rehabilitació de l'Arthur Abbott, encarnat per l'Eli Wallach, frega el miracle. O... Misteri! Qui es fa càrrec de les nenes, la Miffy Englefield i l'Emma Pritchard, mentre el pare, el Jude Law, està fent el pendó? Parlant de les filles, adorables, sense dubte. Diria que l'observació que fa l'Olivia en veure l'Amanda per primer cop, "You look like my Barbie", és la millor línia de tota la pel·li; més dolçor, impossible! I és que, realment, (mode bavós engegat) la Cameron Diaz resplendeix per damunt de la resta. Tot i que, segurament, massa temps; se m'ha fet llarga. Total, no m'ha convençut ni com a comèdia romàntica ni com a història nadalenca.

EN UN MOT: Sobreensucrada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dilluns, 18 de desembre del 2023

LLARGMETRATGE: "Películas para no dormir: Cuento de navidad" (2005)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0450827/

DURADA: 74 minuts i mig (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena de la coça del Tito a la Rebeca Expósito, els personatges del Pau Poch i la Maru Valdivielso, a l'estil de la de "The Karate Kid" https://ca.wikipedia.org/wiki/Karate_Kid_(pel%C2%B7l%C3%ADcula_de_1984), la pel·lícula de 1984 dirigida pel John Guilbert Avildsen.

PITJOR:
- Els fragments de l'Ekran, en Taylor i el Nets, els papers interpretats per l'Elsa Pataky, en José María Sanz Beltrán i l'Antonio Duque, respectivament; penós.

NOTES:
1. Forma part d'una sèrie de telefilms agrupats sota el títol de "Películas para no dormir", impulsada pel Narciso Ibáñez Serrador, de la que formen part, també, "La habitación del niño", "Para entrar a vivir", "La culpa", "Regreso a Moira" i "Adivina quién soy", totes del 2006 i dirigides per l'Álex de la Iglesia, el Jaume Balagueró, el mateix Narciso Ibáñez Serrador, el Mateo Gil i l'Enrique Urbizu, respectivament.
2. La cançó amb la que es presenten els amics és "Esto no es Hawaii", de la formació Loquillo y los Intocables, inclosa en l'àlbum del 1981, "Los tiempos están cambiando".
3. Internacionalment, es coneix com "Films to Keep You Awake: A Christmas Tale".
4. El rodatge es va portar a terme al llarg de 5 setmanes, des del 7 de febrer de 2005, a diferents indrets com Cubelles, Gavà, el Parc Natural de la Serra de Collserola o l'Illa Fantasia de Vilassar de Dalt.

COMENTARI: L'ambientació en l'any 1985 resulta graciosa i el plantejament de tenir una fugitiva atrapada en un pou a la mercè d'uns infants, interessant. No obstant això, crec que convertir la presonera en zombi espatlla una història que, per altra banda, quedava prou decent. La trobo correcta però sí que fa aquella flaire d'episodi de sèrie, per qüestió de recursos.

EN UN MOT: Moixiganga.

PAÍS:           ESPANYA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 16 de desembre del 2023

MONÒLEG: "Sarah Silverman: Someone You Love" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt27443713/

DURADA: 57 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).

MILLOR:
- Obrir amb l'acudit de llibre, tal com l'anomena la Sarah, de la mare jueva d'una actriu estrella del porno després de veure-la en una fornicació amb un grup d'homes.

PITJOR:
- L'intent de gag lèsbic que fa quan comença a parlar de la seva amiga de Nova York, la Heidi.

NOTES:
1. Durant el primer minut dels títols de crèdit, es veu la humorista al piano tocant la cançó, "Something to Tell You", composta pel Mark Rivers i la mateixa Sarah Silverman; aleshores, surt la nota, "For DONALD and JANICE SILVERMAN"; al final, després del rètol, "2 months earlier", es mostra un clip de l'artista assajant la peça musical.
2. Fou enregistrat en el Wilbur Theatre de la ciutat de Boston, en l'estat nord-americà de Massachusetts, entre el 30 i el 31 de març de 2023, durant la gira "Grow Some Lips".

COMENTARI: En l'esquetx sobre l'infern, quan he sentit "If there's hell, may God strike me dead right now", m'he recordat del Tommy Cooper https://en.wikipedia.org/wiki/Tommy_Cooper, el còmic que va patir un atac de cor letal en ple directe televisiu. No sé si ell també feia conyes d'aquest tipus. El que tinc clar és que no em fa gaire gràcia a la pràctica. De fet, poc d'allò que la dona expressa em sembla especialment divertit. Per exemple, riure-se'n d'un paio lligat a una cadira de rodes de forma gratuïta ho considero més aviat roí. O fer una dissertació sobre per què "tenir collons" significa ser valent per acabar proposant, enlloc, "tenir llavis", penso que no procedeix. Però, davant meu, juga amb un avantatge. I és que la trobo irresistiblement bufona (sí, encara, al seus 52 anys). De manera que tant se me'n dóna si redunda un i un altre cop sobre l'assumpte dels jueus. M'agrada.

EN UN MOT: Seductor.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dijous, 14 de desembre del 2023

SÈRIE: "Arròs covat - Temporada 2a" (Des del 6 de gener fins el 16 de març de 2011)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1512800/episodes/?season=2

DURADA: 169 minuts (Crèdits: 14 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- El test dels 18 punts de la doctora Francis, del setè capítol.

PITJOR:
- La reencarnació de la tieta Paquita.

NOTES:
1. Els títols dels capítols són, "Arròs amb llet", "Arròs brut", "Arròs de la Paquita", "Empatx d'Arròs", "Arròs congelat", "Covada d'Arròs", "Pastís d'Arròs", "Arròs d'Arengs amb mostassa a la mel", "Súper arròs", "Arròs sènior", "Arròs suec" i "Arròs Bomba".
2. El segon lliurament i el quart ofereixen una escena després i entre els crèdits, respectivament; durant els crèdits, es mostren dibuixos relacionats amb cada capítol i, amb els del darrer, es presenta la descendència tant del Xavi com de la Sònia.
3. La primera temporada i la tercera, ambdues, també, de 12 episodis, van emetre's entre el 29 de setembre i el 22 de desembre de 2009, i del 10 de novembre al 15 de desembre de 2012.
4. A la capçalera de cada episodi, es veu un fragment d'un clip que el protagonista visualitza en el seu ordinador des d'una plana anomenada "Yooutube".

COMENTARI: Segueix la mateixa línia penosa que la primera temporada, amb assumptes ordinaris de parella com el de les gelosies pels ex o el de les hipoteques, però permetent-se desbarrades com la paròdia dels súper herois, amb cameo inclòs de l'Eduard Punset https://ca.wikipedia.org/wiki/Eduard_Punset_i_Casals, o la farsa-caricatura dels "Label Awards", a Suècia, imagino que fotent-se'n dels Nobel https://ca.wikipedia.org/wiki/Premi_Nobel. El meu problema, segurament, és que el Xavi Masdéu, a qui torna a posar veu el Joan Dausà, representa una figura d'il·lús, fals fracassat, que no m'aixeca cap simpatia; les seves reflexions em sobren. Estèticament, a més, el producte no millora gaire respecte la tongada anterior. Tot i que sembla que els ulls assumeixen les mancances sense llàgrimes. Bé... Si més no, i malgrat ésser conscient de la continuació existent, considero que amb el rètol "Fi" del final del darrer lliurament, la història queda closa, almenys, per mi.

EN UN MOT: Tronada.

PAÍS:           CATALUNYA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dimarts, 12 de desembre del 2023

MONÒLEG: "Tom Segura: Sledgehammer" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11987416/

DURADA: 61 minuts i mig (Crèdits: 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 54 (sobre 100).

MILLOR:
- L'accent que imita, l'humorista, de la seva mare.

PITJOR:
- Les anècdotes en les que suggereix comportaments pederàstics o de violència de gènere.

NOTES:
1. Cap el final dels crèdits, apareix el rètol, "DEDICATED TO THOMAS NADEAU SEGURA AKA TOP DOG".
2. Fou enregistrat en el Celebrity Theatre, de la ciutat de Phoenix de l'estat nord-americà d'Arizona, el 5 de novembre de 2022.
3. És el primer dels dos especials que va acordar en 2022 amb Netflix; els altres títols de l'artista associats a la plataforma són "Completely Normal", "Mostly Stories", "Disgraceful" i "Ball Hog", estrenats en 2014, 2016, 2018 i 2020, respectivament.

COMENTARI: Després d'una presentació com "In August of 2021 Tom Segura embarked on his 21 month I'M COMING EVERYWHERE World Tour / 303 SHOWS 171 CITIES 21 COUNTRIES More than 700,000 people attended", esperes un espectacle mínimament graciós. Doncs, se m'ha fet pesadíssim. I diu que encara va retallar històries per la versió publicada. En fi, els espectadors li riuen totes les parides; jo dec ser l'anormal. Però és que quan parla dels nens o de la dona sembla que hagi escoltat el mateix material mil vegades d'altres veus. I, després, el moment escatològic, el moment col·locat, el moment masturbació... Vaja, res, que m'he avorrit!

EN UN MOT: Familiar.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 10 de desembre del 2023

DOCUMENTAL: "Barbarians: The Vikings" (19 de gener de 2004)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1208055/

DURADA: 43 minuts i mig (Crèdits: menys d'1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- Les intervencions dels experts, el William A. Fitzhugh, la Cecilia Holland, el James Reston Jr. o el Kelly DeVries.

PITJOR:
- Que es descuidin de pintar Dinamarca en el mapa com a terra víkinga.

NOTES:
1. Forma part de la sèrie, "Barbarians" https://www.imdb.com/title/tt1209452/, dirigida pel Robert H. Gardner, i l'acompanyen tres episodis més, "The Goths", "The Huns" i "The Mongols"; en 2007, va emetre's una segona temporada, "Barbarians II" https://www.imdb.com/title/tt1209451/, també, integrada per quatre lliuraments, "Vandals", "Saxons", "Franks" i "The Lombards".
2. La sèrie a la que pertany fou el programa millor valorat de l'any de the History Channel https://ca.wikipedia.org/wiki/History_(canal_de_televisi%C3%B3).

COMENTARI: No trobo que m'expliqui gaire bé com passa de considerar, aquesta gent, de "terroristes, saquejadors, lladres, guerrers, colons" a "exploradors, comerciants, agents d'un extraordinari canvi social i polític, responsables d'estimular el creixement econòmic mundial i la fortificació d'Europa, el desenvolupament de les identitats nacionals, els avanços en la construcció d'embarcacions i en la navegació... i moltes altres coses". Entenc la limitació del minutatge però tinc la sensació de superficialitat. Em deixa bastant insatisfet.

EN UN MOT: Reduït.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

divendres, 8 de desembre del 2023

MONÒLEG: "Amy Schumer: Emergency Contact" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt27791865/

DURADA: 51 minuts (Crèdits: menys d'1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- El suggeriment de fer servir Jamón, Croqueta o Flamenco de noms castellans.

PITJOR:
- Els assumptes mèdics de malalties i operacions.

NOTES:
1. Al final dels títols de crèdit, surt el rètol "DEDICATED TO GENE AND CHRIS".
2. Fou enregistrat en l'Orpheum Theatre, en la ciutat de Los Angeles de l'estat nord-americà de Califòrnia, el 10 de desembre de 2022.
3. És el 3r especial que fa per a la plataforma Netflix, després d'"Amy Schumer: The Leather Special" i "Amy Schumer: Growing", del 2017 i 2019, respectivament.

COMENTARI: Gairebé, trobo més divertit el clip de promoció https://youtu.be/lzNB2NUs8gs, en el que la humorista demana diferents personalitats d'esdevenir el seu contacte d'emergència, que l'espectacle en si que ens ofereix. L'Amy encara conserva el seu carisma de trapella que predisposa al riure però el material proposat no m'acaba d'atrapar gaire, ni quan parla dels seus drames de salut i corporals ni quan ho fa de la família o de les amistats. A més, sembla que s'arrossega d'un tema a l'altre amb tota la calma; si més no, la sensació és de lentitud. I, malgrat tot, aconsegueix col·locar uns quants acudits amb certa gràcia; com el del joc de rol al llit fent de pacient en coma per emfatitzar la seva apatia. En fi, es pot dir que m'ha entretingut.

EN UN MOT: Peresós.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dimecres, 6 de desembre del 2023

SÈRIE: "Arròs covat - Temporada 1a" (Des del 29 de setembre fins el 22 de desembre de 2009)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1512800/episodes/?season=1

DURADA: 146 minuts i mig (Crèdits: 15 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- La visita a Madrid del Xavi Masdéu, el Ricard i en Lluís, els personatges a qui posen veu el Joan Dausà, l'Enric Bautista i el Geoffrey Cowper, respectivament.

PITJOR:
- La trama de l'episodi setè, amb les referències al cop d'estat del 23 de febrer de 1981 https://ca.wikipedia.org/wiki/Cop_d%27estat_del_23_de_febrer_de_1981.

NOTES:
1. Els títols dels capítols són "Arròs a banda", "Arròs a la Cubana", "Arròs mar i muntanya", "Arròs integral", "Sobres d'arròs", "Arròs de borratxo", "Arròs amb llamàntol", "Arròs de la mama", "Cocido madrileño", "Arròs de menú", "Arròs de sushi" i "Arròs negre".
2. El cinquè lliurament i l'onzè ofereixen una escena després dels títols de crèdit; al final del darrer episodi, surt el rètol "FI DE LA PRIMERA PART".
3. Compta amb dues temporades més, emeses entre el 6 de gener i el 16 de març de 2011, i del 10 de novembre al 15 de desembre de 2012.
4. A la capçalera de cada capítol, es veu un fragment d'un clip que el protagonista visualitza en el seu ordinador des de la plana "Yooutube".

COMENTARI: Diria que resulta un xic massa ordinària d'argument i ofensiva, d'estètica. Coi, que són quatre gargots mal animats! I els efectes de so, onomatopeies! La meitat primera la trobo especialment avorrida i ensopida. La segona dóna més joc. Fins al punt que m'ha arrencat algun somriure; sobretot, gràcies a la tieta Paquita, encarnada per la Júlia Francino Rodríguez. No sé. Potser, fa 14 anys m'hauria fet gràcia el tema del fracassat. Ara, no. I, potser, tres lustres enrere, hauria trobat acceptable una proposta visual (fidel a l'estil d'en Juanjo Sáez) tant bunyol i malgirbada. Això, sí, digne d'un premi Ondas https://ca.wikipedia.org/wiki/Premis_Ondas.

EN UN MOT: Casolana.

PAÍS:           CATALUNYA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        MALAMENT.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dilluns, 4 de desembre del 2023

LLARGMETRATGE: "Indiana Jones and the Dial of Destiny" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1462764/

DURADA: 154 minuts i mig (Crèdits: 11 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 71 (sobre 100).

MILLOR:
- L'arribada al Setge de Siracusa https://ca.wikipedia.org/wiki/Setge_de_Siracusa_(Segona_Guerra_P%C3%BAnica) i la trobada dels protagonistes amb l'Arquimedes https://ca.wikipedia.org/wiki/Arquimedes.

PITJOR:
- La cavalcada del doctor Henry "Indiana" Jones Jr., el paper interpretat pel Harrison Ford, pels túnels i les andanes del metro de la ciutat de Nova York.

NOTES:
1. En els títols de crèdit, surten els rètols "In Memory of MICHAEL DeBEER" i "In Memory of NIC CUPAC".
2. Representa el 5è lliurament de la sèrie sobre l'arqueòleg i aventurer, l'Indiana Jones, iniciada per "Raiders of the Lost Ark" https://ca.wikipedia.org/wiki/A_la_recerca_de_l%27arca_perduda, la pel·lícula del 1981 dirigida per l'Steven Spielberg.
3. A partir d'un pressupost de 300 milions de dòlars, va recaptar-ne'n uns 380.
4. El gruix del rodatge es va portar a terme entre el 4 de juny de 2021 i el 26 de febrer de 2022, als Pinewood Studios d'Iver Heath, al comtat anglès de Buckinghamshire, altres indrets del Regne Unit, com el Leaderfoot Viaduct d'Scottish Borders, el Bamburgh Castle, en el comtat de Northumberland, Glasgow i London, diferents llocs de Sicília, com la mateixa Siracusa, Cefalù, Marsala o Castellammare del Golfo, i, també, a les ciutats marroquines de Fes i Oujda.

COMENTARI: No acabo d'entendre gaire l'argument. Més que res perquè les motivacions tant del Jürgen Voller com de l'Helena Shaw, els papers a càrrec del Mads Mikkelsen i de la Phoebe Waller-Bridge, respectivament, em semblen bastant poca-soltes. El primer vol liquidar el führer per tornar a lluitar la Segona Guerra Mundial, amb tota la incertesa que això comporta? No hi ha maneres més eficaces (i nuclears) de tombar la truita en el conflicte bèl·lic en qüestió? Tot això havent estat l'artífex de l'arribada a la Lluna sota bandera americana... Simplement, estúpid. I la fillola, una experta en la seva matèria, es dedica a vendre relíquies per pagar deutes? Ves, home! El mateix funcionament que se li atribueix al Mecanisme d'Anticitera https://ca.wikipedia.org/wiki/Mecanisme_d%27Anticitera frega l'absurditat; tornar enrere en el temps per anar a petar a un setge? Molt lògic... Però, bé, potser és que no he estat prou a l'aguait i m'he perdut pel camí. Això, sí; la gimcana és entretinguda, com de costum, i el Harrison Ford, als seus vuitanta anys, fa molt bé de vell xaruc. Em sobra l'Antonio Banderas.

EN UN MOT: Escurada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.


Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 2 de desembre del 2023

LLARGMETRATGE: "Nefarious" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt14537248/

DURADA: 97 minuts i mig (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 51 (sobre 100).

MILLOR:
- La fermesa de l'alcaid Tom Moss, interpretat pel Tom Ohmer.

PITJOR:
- El tic facial del dimoni.

NOTES:
1. S'inspira en el llibre del 2016, "A Nefarious Plot", escrit per l'Steven James Deace.
2. Al final dels títols de crèdit, se sent la veu del Nefarious, el personatge encarnat pel Sean Patrick Flanery, que pronuncia una frase "Mene mene tekel upharsin.." que deriva d'una narració del "Llibre de Daniel" https://ca.wikipedia.org/wiki/Llibre_de_Daniel; específicament, del capítol cinquè, "El festí de Baltasar".
3. El rodatge es va portar a terme en l'Oklahoma State Reformatory i els Prairie Surf Studios a les acaballes del 2021.

COMENTARI: Pensava que seria un duel psicològic entre pres i psiquiatre amb algun tipus d'estratègia enginyosa per part del reu per posar a prova el doctor expert i l'espectador. És a dir, esbrinar els mètodes del condemnat per emboscar el seu interlocutor semblava prou suggeridor per mantenir l'atenció. Malauradament, la xerrera beneita que mantenen l'un amb l'altre no pot considerar-se ni gaire ocurrent ni brillant en cap moment. I l'excusa del llibre, trobo que és una autèntica poca-soltada. Aleshores, quan es constata el gir de la història cap a la bajanada de la possessió diabòlica, l'interès desapareix completament. Així que, en general, la pel·lícula m'ha avorrit tremendament; circumstància que ha emfatitzat una escena d'entrevista, cap el final, lenta, apagada, redundant. Potser, m'hauré d'informar una mica millor del programa la propera vegada per estalviar-me castanyes com aquesta.

EN UN MOT: Barata.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.


Perdoneu per la meva ignorància!