divendres, 31 de març de 2017

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "The Lady Eve" (1941)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0033804/
Nota SUBJECTIVA: 81 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'Eugene Pallette fent d'Horace Pike picant la vaixella per tal que li donin d'esmorzar. La declaració al costat dels cavalls, que van interferint.
Pitjor: El moment en el que la Barbara Stanwyck encarnant la Jean Harrington vessa llàgrimes en veure's descoberta davant la foto que li ensenya el Henry Fonda en el paper de Charles Poncefort Pike.
Curiositat: Basada en una història de dinou pàgines del Monckton Hoffe titulada "Two Bad Hats". El 1946 se'n va fer una adaptació per retransmetre en ràdio protagonitzada per la Joan Blondell i el John Lund.

Comentari:
En certs instants dels primers compassos del film he estat a punt de perdre l'interès. No obstant, deixats enrere aquests lleus moments de crisi d'atenció, i amb l'estratègia de revenja ordida per la protagonista, he començat a divertir-me. D'alguna manera, m'ha transportat a temps pretèrits quan aquests tipus de plantejaments de negació de l'amor m'atreien tant. Un goig i un riure.

Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 19 de març de 2017

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Kubo and the Two Strings" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt4302938/
Nota SUBJECTIVA: 96 (sobre 100).
Revisió: Segurament la tornaré a veure.
Millor: La caracterització dels personatges i la seva animació precisa. 
Pitjor: Per dir alguna cosa, al desert en Kubo mira enlaire i es fa visera amb la mà sobre el pegat, no sobre l'ull sa. 
Curiositat: Basada en una història original del Shannon Tindle. Li han estat atorgats diferents guardons entre els quals el BAFTA a la millor pel·lícula animada, en l'edició del 2016. 

Comentari:
Admiració absoluta per una feina magnífica d'stop-motion amb una estètica exquisida i una història, encara que poc arriscada, efectiva i contundent. Escenes plàstiques plenes de detalls extraordinaris m'han corprès, gairebé, des de l'inici del film. I les petites fiblades d'emotivitat han alimentat el goig global de l'experiència. Emocionant, espectacular.

Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 18 de març de 2017

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Swiss Army Man" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt4034354/
Nota SUBJECTIVA: 23 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Els muntatges i construccions amb branques dels escenaris ficticis. Les utilitats com a arma i com a eina que li troba el protagonista al cadàver. 
Pitjor: La xerrameca insulsa. La poca-solta i estupidesa del desenllaç.
Curiositat: Li fou atorgat el premi a la millor pel·lícula i, al Daniel Radcliffe, el de millor interpretació masculina al Sitges Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, en l'edició del 2016. Va filmar-se en vint-i-dos dies.

Comentari:
Se m'ha fet molt pesada perquè no ha tingut en cap moment la capacitat d'interessar-me ni de provocar-me emocions. El final, especialment, del que ingènuament esperava algun gir argumental que justifiqués el tràngol, m'ha decebut, penós. Pèrdua de temps.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Swing Your Lady" (1938)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0030820/
Nota SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'assaig de lluita en el que en Joe aprofita una clau immobilitzadora per fer-li un petó a la Sadie, interpretats per en Nat Pendleton i la Louise Fazenda, respectivament. L'espectacle del gran ball. Els instruments musicals vells que apareixen.
Pitjor: La cançó que canten els del poble de Plunkett City quan arriba l'Ed, encarnat en el Humphrey Bogart
Curiositat: Adaptació d'una obra de Broadway del 1936 de'n Kenyon Nicholson i el Charles Robinson. El Humphrey Bogart només va acceptar participar en la pel·lícula després que li apugessin el sou setmanal en dos-cents dòlars. Està inclosa en el llibre "The Fifty Worst Films of All Time (and how they got that way)" del Harry Medved i el Randy Lowell

Comentari:
Em temia una castanya autèntica, sobretot, després de topar amb l'actuació inicial de la banda del poble amb una peça musical depriment i que no venia al cas. La segona cançó també sobra, penso, la protagonitzada per la Penny Singleton fent de Cookie. Però, un cop la història ha engegat i ha pres una mica de ritme, el fil argumental ha anat copsant la meva atenció i he acabat prou satisfet. A més, és curta, per no cansar; setanta-set minuts. Entretinguda.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Mob Psycho 100" (12 de juliol al 27 de setembre del 2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt5897304/
Nota SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Els copets de puny que li fum el Mob al Teru en el duel del capítol cinquè, anomenat "Ochimusha -Chounouryoku to Boku-". L'enfrontament al carreró entre el Shigeo Kageyama i el Koyama del vuitè episodi, titulat "Ani Peko -Hakai Ishi-". El flashback en el que es mostra la primera trobada de l'Arataka Reigen i en Mob de l'onzè lliurament, "Shishou -Leader-".
Pitjor: La participació general de l'Ekubo.
Curiositat: Basada en el webcòmic homònim desenvolupat per l'artista conegut pel pseudònim ONE i publicat en el Ura Sunday des del 18 d'abril del 2012.

Comentari:
L'esquema no resulta gaire original, tractant-se bàsicament d'una lluita entre forces oposades; en aquest cas, psíquiques. Per un costat, se'ns presenta un protagonista que, des de la humilitat i la bondat, ha de convertir-se en el defensor del món. Davant seu, una organització conspiradora perversa amb intencions malèfiques de dominació. Per l'agilitat com es relaten els esdeveniments es fa bastant amena. No obstant, la impressió que deixa el final de la sèrie és de parcialitat, d'argument inacabat. Correcte, però no m'ha acabat d'emocionar gaire.

Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 12 de març de 2017

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Samehada Otoko to Momojiri Onna" (1998)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0169222/
Nota SUBJECTIVA: 44 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Les peculiaritats dels personatges. L'atac final del Yamada, interpretat pel Tatsuya Gashuuin, amb gag del llum inclòs.
Pitjor: El ritme.
Curiositat: El seu títol alternatiu es "Shark Skin Man and Peach Hip Girl". Està basada en el manga homònim de'n Minetarou Mochizuki.

Comentari:
Les petites pinzellades d'humor i, en general, el to burleta que incentiven els participants del conte amb les seves singularitats és d'agrair. No obstant, pel tipus d'història i argument que se'ns mostra, els esdeveniments no acaben de despertar gaire interès. M'ha costat una mica pair-la.

Perdoneu per la meva ignorància!

dilluns, 6 de març de 2017

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Sausage Party" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Nota SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La paròdia de camp de batalla en l'escena, cap el principi, en la que xoquen els dos carretons de compra i cauen els productes al terra, entre ells la farina. La col·locada del drogoaddicte. El xiclet de la cadira de rodes.
Pitjor: El personatge a qui posa veu la Kristen Wiig, la Brenda Bunson, i la ximpleria d'enamorats amb la salsitxa.
Curiositat: Dels 83 animadors, uns 36 van ser inscrits en una llista negra i no surten als crèdits del film, tal com se'ls va amenaçar de bon començament si no treballaven hores extres sense cobrar-les.

Comentari:
Per sobre d'unes expectatives que no eren gaire altes. El que m'ha fet el pes d'aquesta faula/metàfora és la total irreverència de la que fa gala. A estones, crua, altres cops, ximple i barroera; però sempre plena de referències, gags i acudits. He passat una estona molt entretinguda.

Perdoneu per la meva ignorància!