dilluns, 19 de novembre de 2018

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Psycho-Pass 2" (del 10 d'octubre al 19 de desembre del 2014)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt2379308/episodes?season=2
Nota SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El joc dels pollastres dels capítols cinquè i sisè, titulats "Kinjirarenai Asobi" i "Ishi o Nageutsu Hitobito", respectivament.
Pitjor: L'excés de xerrameca. La imitació de l'escena de "Se7en", del 1995, o d'una relació de conseller com la del film del 1991, "The Silence of the Lambs".
Curiositat: En la trobada entre el Nobuchika Ginoza i la Risa Aoyanagi a l'apartament del primer de l'episodi tercer, anomenat "Akuma no Shoumei", es mostra una col·lecció de divuit monedes d'1 euro emmarcada penjada a la paret. Aquesta és la seqüela de la sèrie homònima emesa entre el 2012 i el 2013.

Comentari:
Vista molt de temps després de la primera part, suficient per haver oblidat la majoria dels detalls del context, i sent objecte d'unes espectatives massa inflades pel record de la grata experiència precedent, aquesta addició al plantejament inicial fracassa en recuperar l'interès en la història i decep en el desenvolupament de la proposta, que es torna un pèl confús per culpa de la desconnexió que provoca. En algun instant, per alguna seqüència perduda, he pogut rememorar aquella fascinació que sentia fa vint anys per l'urbs japonesa futurista... però l'art, el dibuix i els dissenys tampoc són especialment suggerents. Malgrat tot, compta amb atractius; per exemple, la impertorbabilitat del personatge de l'Akane Tsunemori. Afortunadament, és curta. Desengany.

Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 21 d’octubre de 2018

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Le Cercle Rouge" (1970)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0065531/
Nota SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Un zoom invers que comença a prop de la finestra del compartiment d'un tren en moviment i s'allunya fins a, gairebé, mostrar els set vagons del vehicle. La preparació de les bales, fonent els materials.
Pitjor: El munt de palla que ens mostra el director.
Curiositat: La cita del principi de la pel·lícula atribuïda al buda Sidarta Gautama se la va inventar el propi director i guionista, en Jean-Pierre Melville.

Comentari:
L'atmosfera de principis dels setanta m'engrescava i, a priori, el plantejament podia suggerir quelcom interessant. Però l'únic tret que sembla original, la barreja de les històries, no acaba de quallar. No hi ha prou amb els posats dels actors i uns quants trets. A més, el desenllaç decep. Intranscendent.

Perdoneu per la meva ignorància!

dimecres, 17 d’octubre de 2018

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Lantana" (2001)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0259393/
Nota SUBJECTIVA: 35 (sobre 100).
Revisió: No sé per què l'he vista.
Millor: La sessió en la que la Kerry Armstrong, fent de Sonja, li diu a la Valerie, la seva psiquiatre, encarnada en la Barbara Hershey, que li agrada l'edat que té i les ulleres que fa. El coit interromput per pena que pateixen la Valerie i el seu marit, en Geoffrey Rush en el paper del John
Pitjor: L'inversemblant esclat de plor del policia Leon, interpretat per l'Anthony LaPaglia. L'etern tancament amb la cançó "Te busco", cantada per la Celia Cruz
Curiositat: Va obtenir els guardons de millor pel·lícula, millor director, millor actriu, millor actor, millor actriu de suport, millor actor de suport i millor guió adaptat de l'Australian Film Institute. Basada en l'obra de teatre escrita per l'Andrew Bovell titulada "Speaking in tongues" (gir que, en català, significa glossolàlia).

Comentari:
De cop i volta m'he trobat mirant una història que no m'interessava en absolut, ni pels personatges, ni pels actors, ni per la fotografia, ni per l'argument... Només en el moment de treure l'entrellat de la mort sembla que s'enlaira una mica. Senzillament, no m'ha atrapat. Sobrera.

Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 14 d’octubre de 2018

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Kiseki" (2011)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt1650453/
Nota SUBJECTIVA: 80 (sobre 100).
Revisió: No crec que la torni a veure.
Millor: El avis que ajuden els nens a Kumamoto.
Pitjor: La maduresa dels infants en algunes rèpliques impròpies. El Ryunosuke no acaba de sonar natural, de vegades.
Curiositat: En Ohshiro Maeda, fent de Ryunosuke, i el Koki Maeda, encarnant el Koichi, que interpreten dos germans en la ficció, ho són en realitat. Li va ser lliurat el premi del jurat al millor guió en el Donostia Zinemaldia en l'edició del 2011.

Comentari:
A partir d'una premissa senzilla el director construeix un relat emocionant i convincent que es contagia del candor dels protagonistes menuts i irradia benestar. Sorpresa agradable.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Hostel: Part II" (2007)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0498353/
Nota SUBJECTIVA: 46 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La subhasta en línia per les noies.
Pitjor: L'escena en la que la Bijou Phillips, que fa de Whitney, ha de ser maquillada per una vella i mira d'escapar. L'estúpid partit de futbol del nens del xiclet amb el cap de l'Axelle, encarnada per la Vera Jordanova.
Curiositat: Aquest és el segon títol de la trilogia "Hostel"; l'anterior és del 2005 i, el posterior, del 2011. El personatge de la Senyora Bathory, interpretada per la Monika Malácová, que es banya en sang d'una verge, s'inspira en l'aristòcrata hongaresa Erzsébet Báthory.

Comentari:
Per començar, decepció, en veure que el director liquida el final pendent de la pel·lícula anterior per la via ràpida, de fet, sense respectar-lo. D'altra banda, en l'exercici d'escalar o de modernitzar el muntatge perd allò que feia mitjanament interessant el plantejament, la proximitat. El resultat és que no perdré el temps mirant el tercer lliurament. Prescindible.

Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 13 d’octubre de 2018

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Hostel" (2005)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0450278/
Nota SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El paper de les noies, la Jana Kaderabkova, fent d'Svetlana, i, sobretot, na Barbara Nedeljakova, en el paper de la Natalya.
Pitjor: L'aparició de darrer moment del client americà encarnat pel Rick Hoffman i la manca de discreció de l'escorxador (on es poden creuar clients). La col·laboració fàcil dels nens dels xiclets en la persecució final.
Curiositat: Els interiors de l'escorxador es van enregistrar en una àrea tancada d'un hospital mental de Praga construït el 1910. La intenció inicial del director, l'Eli Roth, era fer un documental sobre el "turisme homicida". És el primer lliurament de la trilogia que completen els estrenats els anys 2007 i 2011.

Comentari:
El plantejament resulta prou convincent, fins al punt que el responsable del film declarava que s'inspirava en fets reals. Potser, malgrat el pit i cuixa, la primera meitat de la pel·lícula es fa una mica pesada. Però quan s'albira l'alternativa apareix cert al·licient.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Holy Motors" (2012)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt2076220/
Nota SUBJECTIVA: 55 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La dança de la sessió de captura de moviment "mocap". L'interior dels magatzems La Samaritaine de París.
Pitjor: L'escena del captaire. La poca-solta general.
Curiositat: Entre altres guardons d'altres festivals, li van ser lliurats el de millor pel·lícula fantàstica a competició, millor direcció i el Premi José Luis Guarner en l'edició del 2012 del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya

Comentari:
Ha aconseguit adormir-me malgrat els tocs grollers i la sang. Una excusa insuficientment clara serveix per mostrar situacions inconnexes que, no negaré, poden ser més o menys cinematogràfiques o interessants. Però, a la llarga, tot plegat acaba per desmotivar. Una palla escènica.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Selena" (1997)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0120094/
Nota SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El moment en el que la Constance Marie, fent de Marcela Quintanilla, ensenya la Selena nena, interpretada per la Rebecca Lee Meza, cóm es balla la cúmbia; encara que la situació en si fos una llicència poètica.
Pitjor: El tractament de l'assassinat de la cantant.
Curiositat: Inspirada en la vida de la Selena Quintanilla-Perez. Com diuen els títols de crèdit, filmada íntegrament en el gran estat de Texas. La Jennifer Lopez, que interpreta la protagonista, fa playback.

Comentari:
Encuriosit, sobretot, pel tràgic final de l'artista però, d'entrada, repel·lit per l'aura de l'actriu protagonista he de reconèixer que m'he enfrontat a la pel·lícula amb mandra considerable. Hi ha aspectes que m'han semblat interessants, com la reivindicació d'acceptació que fa el pare, i d'altres que m'han avorrit bastant, com ara la història d'amor prohibit entre la Selena i en Chris. Al final, des de la no devoció, suposo que representa un homenatge acceptable.

Perdoneu per la meva ignorància!

divendres, 12 d’octubre de 2018

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Aoi Bungaku Series" (de l'11 d'octubre al 27 de desembre del 2009)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt1805647/
Nota SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'adaptació de l'obra "Kokoro: Sensei no Isho" de'n Natsume Souseki, sobretot pel disseny del personatge del monjo.
Pitjor: La càrrega de l'adaptació de "Ningen Shikkaku" de l'Osamu Dazai en la llargada de la sèrie.
Curiositat: Els primers quatre episodis adapten "Ningen Shikkaku" de l'Osamu Dazai, publicada el 1948; el cinquè i sisè, "Sakura no Mori no Mankai no Shita" de l'Ango Sakaguchi, publicada el 1947; els capítols setè i vuitè, "Kokoro: Sensei no Isho" de'n Natsume Souseki, publicada el 1914; el novè i desè, "Hashire Merosu" de l'Osamu Dazai, publicada el 1940; l'onzè s'ocupa de "Kumo no Ito", del 1918, escrita pel Ryuunosuke Akutagawa; i, finalment, del mateix autor i any, el lliurament dotzè desenvolupa "Jigokuhen", una revisió de "Uji Shuui Monogatari".

Comentari:
En general, la sèrie se m'ha fet un pèl feixuga, no m'ha atrapat, i la sensació, en investigar una mica sobre el material en què es basa, veritables pesos pesants de la literatura japonesa, és que no acaba d'estar a l'alçada ni artísticament ni a l'hora de transmetre els missatges. De fet, semblen més interessants les sinopsis de cada història que el propi metratge. Tot i així, potser, val la pena encara que sigui només per descobrir els treballs originals. Millorable.

Perdoneu per la meva ignorància!

dilluns, 20 d’agost de 2018

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Lusideu Deurim" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt6830780/
Nota SUBJECTIVA: 47 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La destrucció i l'enfonsament final del món somniat de'n Choi Kyung-hwan, interpretat pel Suk-ho Jun.
Pitjor: Els rampells del protagonista, en Choi Dae-Ho, encarnat pel Soo Go.
Curiositat: L'actor principal va engreixar-se 10 Kg i, després, en va perdre 18, per exigència del guió. L'estrena de la pel·lícula va enrederir-se a causa de l'enrenou que van aixecar les acusacions de violació i assalt sexual a les que s'enfrontà un actor de l'elenc, en Park Yoo-chun. Es va considerar un fracàs de taquilla perquè va recuperar, encara no, 700K USD dels 5 milions que va costar.

Comentari:
Ni és original, ni els personatges/actors tenen gens de carisma, ni presenta gaire acció que emocioni, ni estimula visualment, ni l'argument atrapa... En fi, tremendament mediocre; per passar l'estona. Totalment, prescindible.

Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 19 d’agost de 2018

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Anomalisa" (2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt2401878/
Nota SUBJECTIVA: 71 (sobre 100).
Revisió: Potser la tornaré a veure.
Millor: L'expressivitat dels titelles. El plantejament i la sorpresa.
Pitjor: Alguns detalls barroers, com la roba dels ninots.
Curiositat: El guió és una adaptació d'una representació sonora homònima del 2005 escrita pel mateix Charlie Kaufman darrere el pseudònim Francis Fregoli. La Síndrome de Fregoli, de fet, és una psicosi, sovint paranoica, per culpa de la qual hom creu que un individu encarna diferents persones del seu entorn o familiars sense poder distingir-les. La pel·lícula va finançar-se col·lectivament a través de Kickstarter. El fragment del film clàssic que es veu al televisor reproduït per marionetes figura que pertany a "My Man Godfrey", de l'any 1936. 

Comentari:
Una peça d'animació exquisida plena de detalls deliciosos, inclosa una escena de llit ben acurada, amb un argument, si més no, interessant. Probablement, aviat oblidaré el que he descobert gràcies a aquesta obra de'n Leopoldo Fregoli, l'artista, i de la malaltia a la que dóna nom. Però he passat una estona força plaent mirant-me-la.

Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 18 d’agost de 2018

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Kiseijuu Sei no Kakuritsu" (9 d'octubre del 2014 al 26 de març del 2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt3358020/
Nota SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La mort de la Kana en l'episodi dotzè, titulat "Kokoro". L'enfrontament del Shinichi i el Migi contra en Miki i en Gotou del capítol setzè, titulat "Koufuku na Katei". L'abatiment de la Reiko per part de la policia en la part divuitena, titulada "Ningen Ijou".
Pitjor: El drama adolescent al llarg de tota la sèrie. El personatge de l'Uragami.
Curiositat: Basada en la sèrie manga titulada "Parasyte", en japonès, "Kiseijuu", desenvolupada pel Hitoshi Iwaaki. La mateixa que fou adaptada per Toho a una pel·lícula de dos parts dirigida pel Takashi Yamazaki.

Comentari:
Lleugerament interessant malgrat la manca d'originalitat. Transmet la sensació de tractar-se d'una adaptació mal planificada o resolta defectuosament perquè... em sobren capítols. No obstant, entenc que tot allò que m'ha semblat superflu en la versió animada, en la presentació en paper, deu tenir sentit i deu ser rellevant. Em quedaré amb el dubte en aquest aspecte. Per altra banda, m'ha avorrit la dissertació filosòfica i, sobretot, l'entorn d'institut. A més, el dibuix és més aviat vulgar. En fi, per passar l'estona.

Perdoneu per la meva ignorància!

dilluns, 13 d’agost de 2018

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Ryuuzou to Shichinin no Kobuntachi" (2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt4176776/
Nota SUBJECTIVA: 36 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'enfrontament final dels avis contra la banda de Keihin Rengo a les oficines dels estafadors.
Pitjor: Els rampells violents i l'agressivitat sobtada inoportuns.
Curiositat: En menys d'un mes va fer l'equivalent a 10 milions de dòlars americans a taquilla. El seu títol internacional és "Ryuzo and the Seven Henchmen".

Comentari:
Malgrat el director/guionista ens regala alguns gags de gràcia moderada, com és l'esquetx de l'hipòdrom, per exemple, sembla bastant evident que estem davant els "minuts de les escombraries", com dirien en bàsquet americà, de la carrera de'n Kitano. Per argument, la cosa prometia; no obstant, el producte en pantalla, simplement, decep. Prescindible.

Perdoneu per la meva ignorància!

dimarts, 7 d’agost de 2018

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Podzemlje" (1995)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0114787/
Nota SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).
Revisió: Potser la tornaré a veure.
Millor: L'escenografia. Quan en Lazar Ristovski, fent de Petar "Blacky" Popara, es neteja les sabates amb un gat.
Pitjor: La presència constant de la xaranga; fins i tot, sota l'aigua. L'excés.
Curiositat: També es coneix amb el títol "Bila jednom jedna zemlja", en català, "Vet aquí un país", que dóna nom a una mini-sèrie de més de 5 hores emesa per la televisió pública sèrvia, la PTC/Radio-Televizija Srbije. Va guanyar la Palme d'Or de la 48a edició del Festival de Cannes.

Comentari:
A estones, entretinguda, de tant en tant, divertida; poca-solta, però interessant. L'histrionisme de les interpretacions m'ha atabalat una mica i he trobat alguns dels rampells superflus. No obstant, s'aprecia l'espectacle. Se m'ha fet un pèl llarga.

Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 17 de juny de 2018

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Yojouhan shinwa taikei" (23 d'abril al 2 de juliol del 2010)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt1847445/
Nota SUBJECTIVA: 52 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'episodi sisè, titulat "Eikaiwa Saakuru 'Joingurisshu'", per la intervenció de'n Johnny, la tita del protagonista.
Pitjor: La repetició de situacions i una narració excessivament accelerada que atabala. 
Curiositat: Basada en la novel·la homònima de'n Tomihiko Morimi, publicada el desembre del 2004.

Comentari:
M'agraden les històries d'universos paral·lels i més si d'alguna manera s'influeixen entre ells. En "The Tatami Galaxy", nom anglès de la sèrie, per exemple, ens trobem amb una plaga quan una arna escapa alhora de totes les instàncies de realitat per presentar-se en una concreta. El mateix principi es repeteix, també, quan el protagonista recull un bitllet de mil iens de diferents universos propis per acabar deixant una motxilla plena de diners en una de les dimensions. Els relats que s'expliquen ens els diferents episodis poden, al mateix temps, arribar a ser suggeridors. No obstant això, el ritme precipitat m'ha provocat angoixa, malestar. En resum, no l'he gaudit gaire.

Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 16 de juny de 2018

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Storks" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt4624424/
Nota SUBJECTIVA: 79 (sobre 100).
Revisió: Potser la tornaré a veure.
Millor: Les transformacions i construccions dels llops. La posada en marxa de la màquina de nadons.
Pitjor: En alguns plans s'acumulen tants detalls a la imatge que esdevé difícil veure'ls tots.
Curiositat: L'adreça electrònica del negoci de les cigonyes existeix realment però no té res a veure amb la pel·lícula.

Comentari:
Àgil, simpàtica, divertida, emocionant, graciosa, espectacular, equilibrada. L'estructura i el plantejament de la història no són, potser, els més originals, més aviat el contrari. Però la proposta està executada de manera òptima i en resulta un bon entreteniment.

Perdoneu per la meva ignorància!

divendres, 15 de juny de 2018

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Qu'est-ce qu'on a fait au Bon Dieu?" (2014)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt2800240/
Nota SUBJECTIVA: 67 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La sorpresa dels personatges en la presentació per part de'n Pascal N'Zonzi, que fa d'André Koffi, del ball Coupé-Décalé durant la videoconferència. La reacció del capellà, en Loïc Legendre, que no pot contenir el riure quan sap que en Charles Koffi, interpretat pel Noom Diawara, que haurà de casar amb la Laure Verneuil, encarnada per l'Élodie Fontan, és negre. 
Pitjor: L'escena del teatre. La situació d'urgència que imposa la marxa prematura de la núvia.
Curiositat: Se'n prepara una seqüela per al 2019. La crítica d'Estats Units i de Gran Bretanya acollí el film de manera negativa acusant-lo de racista i poc graciós. 

Comentari:
És plena de clixés... però m'ha fet riure. Què més se li pot demanar a una comèdia? Alhora, retrata eficientment aquella bona voluntat que lluita contra els instints i les prejudicis, la qual no sempre és tant sòlida com caldria i voldríem.

Perdoneu per la meva ignorància!

dimarts, 5 de juny de 2018

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "The Grand Budapest Hotel" (2014)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt2278388/
Nota SUBJECTIVA: 73 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'estètica. Els escenaris i la pompositat.
Pitjor: La persecució a la neu de'n Jopling, interpretat pel Willem Dafoe, per part de'n Zero Moustafa i en Monsieur Gustave, encarnats pel Tony Revolori i el Ralph Fiennes, respectivament.
Curiositat: Inspirada en els escrits de l'Stefan Zweig; en particular en "Vierundzwanzig Stunden aus dem Leben einer Frau", del 1927, "Ungeduld des Herzens", del 1939, "Rausch der Verwandlung", publicada pòstumament el 1982, i "Die Welt von Gestern: Erinnerungen eines Europäers", publicada el 1942. 

Comentari:
Divertida, àgil, amb alguns efectes visuals grollers que grinyolen, però entretenida, emocionant, fascinadora. Recomanable.

Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 3 de juny de 2018

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Sein Letztes Rennen" (2013)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt2320968/
Nota SUBJECTIVA: 41 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'escena de la inscripció a la marató, quan li és lliurat un dorsal al protagonista, en Paul Averhoff, interpretat pel Dieter Hallervorden, gràcies a haver finalitzat la prova per sota de les 2 hores i 40 minuts... el 1953.
Pitjor: La subtrama amorosa de la filla, na Birgit Averhoff, encarnada per la Heike Makatsch.
Curiositat: Els plans de cursa es van enregistrar durant la marató de Berlín. No obstant això, l'arribada de la prova mai ha estat a l'Olympiastadion, com suggereix el film. De fet, des del 2003, la meta ha estat a la Brandenburger Tor.

Comentari:
Tracta el drama d'envellir, potser, amb la pretensió de guanyar una mica de pes afegint-hi un personatge artificialment potent i l'èpica de l'esport. Fluixa, llarga i, malgrat tot, amb alguna espurna d'emoció i de gràcia.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Inland Empire" (2006)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0460829/
Nota SUBJECTIVA: 19 (sobre 100).
Revisió: Vista al segon intent. No la tornaré a veure.
Millor: La cara de boig de'n Krzysztof Majchrzak.
Pitjor: El ritme, la poca-solta, la llargada.
Curiositat: En una conversa entre el David Lynch i la Laura Dern, ella mencionà que el seu marit era de l'Inland Empire, una àrea a l'est del comtat de Los Angeles que inclou Riverside i el comtat de San Bernadino. En Lynch escollí allò com a títol perquè li agradava com sonaven les paraules.

Comentari:
Tres hores d'experiment feixuc totalment prescindible. No escriuré res més sobre el film, ja he perdut prou temps mirant-lo.

Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 2 de juny de 2018

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Waiting for Guffman" (1996)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0118111/
Nota SUBJECTIVA: 49 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La música. El gag del restaurant xinès. Les caricatures dels crèdits.
Pitjor: Una interpretació una mica massa forçada.
Curiositat: El títol fa referència a "En attendant Godot", l'obra de'n Samuel Beckett. La majoria del diàleg és improvisat.

Comentari:
Entenc que la pretensió era parodiar el món escènic amateur. No obstant això, els personatges s'acosten més al ridícul que a la comicitat. Tot i així, l'intent sembla acceptable, gairebé divertit.

Perdoneu per la meva ignorància!