dimarts, 31 de desembre de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "The League of Legend Keepers: Shadows" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt6170432/
Nota SUBJECTIVA: 10 (sobre 100).
Revisió: No l'hauria d'haver vist.
Millor: La banda sonora.
Pitjor: Tota la resta.
Curiositat: Disponible en plataformes com Amazon. La directora, l'Elizabeth Blake-Thomas, i la co-guionista, l'Isabella Blake-Thomas, que interpreta, també, la Sophie Carson, són mare i filla, fundadores de MOTHER & DAUGHTER ENTERTAINMENT.

Comentari:
No hi ha gaire per on agafar-la. La història és feble; els diàlegs, patètics; la interpretació, lamentable; els intents d'humor, estèrils; els efectes, penosos... Indigna.

Perdoneu per la meva ignorància!


Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Tower" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt5116410/
Nota SUBJECTIVA: 72 (sobre 100).
Revisió: No el tornaré a veure.
Millor: El rescat de l'embarassada. Els testimonis reals.
Pitjor: No es diu res del franctirador. L'editorial del Walter Cronkite dient que el crim és culpa de la societat.
Curiositat: Documental que narra en primera persona el tiroteig de l'1 d'agost de 1966 a la University of Texas d'Austin en el qual l'ex-marine, en Charles Joseph Whitman, després d'haver mort la seva dona i la seva mare, va assassinar 14 persones i ferir 31 més. Una pel·lícula que explica, també, l'incident és "The Deadly Tower" o "Sniper", del 1975, dirigida pel Jerry Jameson. Dedicada a la memòria de Margaret Whitman, Officer Billy Paul Speed, Kathy Whitman, Harry Walchuk, Edna Townsley, Paul Bolton Sonntag, Marguerite Lamport, Claudia Rutt, Mark Gabour, Roy Dell Schmidt, Thomas Frederick Eckman, Karen Griffith, Robert Hamilton Boyer, David Gunby, Thomas Ashton, Baby Boy Wilson, Thomas Karr i Rita Starpattern, James Love, Allen Crum, Jerry Day, Houston McCoy.

Comentari:
Impressiona, sobretot, veure el metratge, les instantànies i les declaracions d'aleshores. No obstant, tinc la sensació de que es tracta d'un assumpte, per bé que colpidor, molt local. Una mica trist, el clip del veterà Bryan Allison, que s'afanya a "salvar" un cadàver. Bona exposició. Corprenedora.

Perdoneu per la meva ignorància!


Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "A Kaito" (1998)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0246734/
Nota SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La precipitació de la Sawa i el guardaespatlles des de dalt d'un edifici sobre un cotxe, després, tots sobre un camió i, finalment, aquest caient als passadissos del metro, ensorrant el tros de carrer. El títol.
Pitjor: Els pantalons curts de l'Oburi. La manera de sortir-se'n, tant la Sawa com l'Oburi, totalment indemnes, d'algunes situacions en la missió de l'actor de cinema i del funcionari corrupte, respectivament.
Curiositat: Originalment, són dos OVA de 26 minuts cadascun. També, coneguda com "Kite" o "A Kite". La versió íntegra fou prohibida a Noruega per contenir escenes considerades de pederàstia. Al 2008, va estrenar-se una seqüela en vídeo del mateix director, el Yasuomi Umetsu, titulada "KITE Liberator". Al 2014, va estrenar-se una adaptació homònima amb actors reals dirigida pel Ralph Ziman. S'han fet vàries distribucions amb diferents graus de censura. Les escenes pornogràfiques estaven imposades per contracte per les productores.

Comentari:
Em sap greu haver pogut veure només la versió més censurada perquè, estic segur, les escenes sexuals haurien emfatitzat la perversió i el sadisme de l'Akai, més enllà de la probable repugnància provocada. Però, tal qual, retrata bé l'atmosfera de perdició, excel·lentment amanida per acció oportuna, més o menys realista. Traspua la flaire de l'anime transgressor que ens va enamorar a molts als noranta. Sòrdida.

Perdoneu per la meva ignorància!


diumenge, 29 de desembre de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Bié Gàosù Tā" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt8637428/
Nota SUBJECTIVA: 67 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La conversa en anglès entre l'Awkwafina, que fa de la Billi Wang, i el Jim Liu, que interpreta el doctor Song, enmig dels que no entenen l'idioma. En l'ofrena a la tomba de l'avi, la discussió per si li han de deixar tabac o no. La recriminació de la Billi a la seva mare, la Lu Jian, encarnada en la Diana Lin, d'haver-se guardat els problemes per si quan era petita, malgrat veure-li l'angoixa als ulls. La diferenciació que fa el Jiang Yongbo, en el paper del Haibin, entre la gent a l'est i a l'oest, sent la d'occident egoista i individualista. El pla de comiat des del taxi, en el que la vella queda enrere.
Pitjor: Les ploraneres professionals. A partir del banquet, la cosa va de baixa. No entenc el perquè de la cançó "Come Healing" del Leonard Cohen en la seqüència final del taxi.
Curiositat: La traducció literal del títol és "Don't tell her" o "Don't let her know". En anglès, s'anomena "The Farewell". La nota de presentació diu "Basada en una mentida real". Es va rodar a Changchun, Xina, al llarg de 24 dies. Basada en la història de la directora, la Lulu Wang, sobre la malaltia de la seva àvia, titulada "What You Don't Know", emesa a "This American Life". L'estrena a la Xina va cancel·lar-se.

Comentari:
Pensava que seria més intensa en el vessant emocional; la meva expectació i receptivitat han anat decreixent. A més, la inscripció de comiat, que diu "Sis anys després de la seva diagnosi, Nai Nai encara és amb nosaltres", sembla que acaba d'ensorrar el dramatisme de tot el film. Més que la mentida solidària de la família amb la iaia, m'ha copsat l'atenció la situació de l'immigrant que torna a casa i ha d'enfrontar-se a aquella decisió que el va allunyar dels seus orígens. A què ve la seqüència alentida dels protagonistes de cap al final avançant endavant? Interessant.

Perdoneu per la meva ignorància!


Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "The Quiller Memorandum" (1966)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0060880/
Nota SUBJECTIVA: 26 (sobre 100).
Revisió: No l'hauria d'haver vist.
Millor: La piscina. El passeig per Berlín i l'abducció, després que l'agent hagi estat drogat.
Pitjor: La fatxenderia del George Segal, fent d'en Quiller.
Curiositat: També, coneguda amb el títol de "Ivan Foxwell's the Quiller Memorandum" o, en castellà, "Conspiración en Berlín". És l'adaptació cinematogràfica de la novel·la del 1965 "The Berlin Memorandum", escrita pel Trevor Dudley-Smith sota el pseudònim d'Adam Hall. Des d'aquest primer i fins el darrer del 1996, "Quiller Balalaika", són 19 els llibres dedicats al personatge. La BBC va produir al 1975 una sèrie de televisió sobre el protagonista anomenada "Quiller". Va rodar-se al Berlín Occidental i als Pinewood Studios de Londres.

Comentari:
Avorrida, per dormir-se. Entre els aires del Quiller, la missió poca-solta, els diàlegs redundants, la seducció inversemblant que condueix a una escena de llit gratuïta i la rigidesa i parsimònia general, es fa molt i molt feixuga. Potser, la història llegida era més suportable. Estúpida.

Perdoneu per la meva ignorància!


Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Ruben Brandt, a gyűjtő" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt6241872/
Nota SUBJECTIVA: 86 (sobre 100).
Revisió: Potser la torno a veure.
Millor: La persecució pels carrers de París. El glamur. La rèplica de la Mimi, assumint-se bella, "Then, choose wisely!", quan el Mike Kowalsky li diu "Some beauties must be locked away", pensant que la detindrà.
Pitjor: La seqüència final no s'entén; el paio va en un vagó mirant en la direcció de l'avanç del tren, recull el llibre dedicat pels lladres, veu el seu germà en el reflex de la finestra i, de cop i volta, es veu d'esquena al sentit del vehicle. 
Curiositat: A l'inici apareix la frase, "Azt álmodtam, hogy két macska voltam, és játszottam egymással", de l'escriptor hongarès Karinthy Frigyes. El títol és la fusió dels noms dels pintors Sir Peter Paul Rubens i Rembrandt Harmenszoon van Rijn. El pressupost fou de 1180 milions de florins hongaresos. Les pintures robades són "Portrait of Pierre-Auguste Renoir" del Frédéric Bazille, "Nascita di Venere" del Sandro Botticelli, "Porträt des Anton der Gute, Herzog von Lothringen" del Hans Holbein der Jüngere, "The Whistling Boy" del Frank Duveneck, "Ea haere ia oe" de l'Eugène Henri Paul Gauguin, "Postman Joseph Roulin" del Vincent Willem van Gogh, "Nighthawks" de l'Edward Hopper, "La Trahison des images" del René François Ghislain Magritte, "Olympia" de l'Édouard Manet, "Femme tenant un livre (Marie-Therese Walter)" d'en Pablo Ruiz Picasso, "Venere di Urbino" del Tiziano Vecellio, "La Infanta Margarita en azul" del Diego Rodríguez de Silva y Velázquez i "Double Elvis" de l'Andrew Warhola. El títol en anglès és "Ruben Brandt, Collector".

Comentari:
Combina amb elegància elements que funcionen: un protagonista distingit turmentat misteriosament pel passat, un equip d'experts carismàtics units per escometre plegats una missió (en aquest cas, robar museus), un investigador talentós amb classe que els empaita, el duel murri entre home policia i dona delinqüent, surrealisme en els malsons i en un disseny peculiar dels personatges, la psicoanàlisi, acció frenètica, agents de la CIA, màfia i moltíssimes referències culturals. També, veig un glaçó amb forma d'Alfred Hitchcock i em pregunto si calia. Però l'experiència global és tant plaent que em costa molt trobar-li pegues. Exquisida.

Perdoneu per la meva ignorància!


dissabte, 28 de desembre de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Day of the Woman" (1978)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0077713/
Nota SUBJECTIVA: 34 (sobre 100).
Revisió: No l'hauria d'haver vist.
Millor: L'escena inicial, de sortida de la ciutat de Nova York.
Pitjor: El paper del Richard Pace, que fa del Matthew Duncan.
Curiositat: També, coneguda amb el títol "I Spit on Your Grave", que es va utilitzar en el remake dirigit pel Steven R. Monroe del 2010. A més, el 2019 va estrenar-se una seqüela titulada, "I Spit on Your Grave: Deja Vu", en la que participaven tant el director com la protagonista originals, el Meir Zarchi i la Camille Keaton. El director va trigar quatre mesos en escriure el guió i es va inspirar en un incident que va viure en el que va haver d'ajudar una noia que havia estat violada. Més de 4.000 actrius van acudir al càsting per fer de la Jennifer Hills. Va ser al 1980 quan la Jerry Gross Organization va canviar-li el títol original com a condició a accedir a distribuir-la. En països com Irlanda, Noruega o Islàndia va ser prohibida. Altres títols utilitzats van ser "I Hate Your Guts" i "The Rape and Revenge of Jennifer Hill".

Comentari:
Fàstic per la violència física i pena per molts detalls ridículs, com la representació de les penetracions o les venjances. No obstant, se li han de reconèixer alguns mèrits puntuals; per exemple, els plans que mostren la recuperació de la víctima després de l'agressió. Pel tema controvertit que toca resulta especialment incòmode, se m'ha fet llarga. Patètica.

Perdoneu per la meva ignorància!


Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Dib Membrane vs. Invader Zim: Enter the Florpus" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt6739094/
Nota SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'humor absurd i poca-solta. La seqüència de presentació amb un disseny artístic més clàssic. La rèplica del pare, "Wishing isn't very scientific, son!".
Pitjor: La fressa frenètica.
Curiositat: Continuació de la sèrie de televisió del 2001, "Invader Zim", creada pel Jhonen Vasquez. Nickelodeon volia una nova sèrie però el creador proposà limitar-la a sis episodis. Finalment, va decantar-se per fer la pel·lícula.

Comentari:
L'estil brusc de l'animació m'atabala. En això, tampoc ajuda la combinació en el dibuix de traços cantelluts i roms que, sovint, resulta en formes grotesques. Per altra banda, l'argument m'està bé i els gags, tant visuals com sonors, són d'agrair. Piconadora.

Perdoneu per la meva ignorància!

divendres, 27 de desembre de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Green for Danger" (1946)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0038577/
Nota SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).
Revisió: Hauria de tornar a veure-la.
Millor: El gir final que mostra el Doctor Eden, interpretat pel Leo Genn, intentant injectar quelcom a la infermera Esther Sanson, encarnada en la Rosamund John, que resulta ser l'antídot per les píndoles que s'ha pres la dona amb la intenció de suïcidar-se.
Pitjor: La dicció del Leo Genn. L'assumpció que l'assassina repetiria el dubtós procediment de l'anestèsia per rematar el personatge a càrrec de la Sally Gray, la infermera Freddi Linley.
Curiositat: Basada en la novel·la homònima del 1944 escrita per la Christianna Brand.

Comentari:
El context i la forma resulten força suggeridors. Trobo detalls, però, per la meva incapacitat, potser, que s'aguanten amb pinces o que es presenten amb certa feblesa. Per exemple, la implicació del Moore Marriott, que fa del Joseph Higgins, en les tasques de rescat de la mare de l'homicida, o la història de la germana de la infermera Woods, interpretada per la Megs Jenkins, o el mateix mètode d'execució. Per altra banda, s'agraeix el to humorístic que aporta l'inspector Cockrill, en la pell de l'Alastair Sim. Tant se val, m'agrada el gènere i m'ha atrapat prou. Matussera.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Chopsticks" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt10243678/
Nota SUBJECTIVA: 48 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'aura del personatge que encarna l'Abhay Deol, l'Artist.
Pitjor: El truc de fer tocar l'himne nacional per finalitzar un acte de carrer.
Curiositat: Distribuïda per Netflix. La Mithila Palkar, que fa de la Nirma Sahastrabuddhe, va prendre classes de xinès bàsic durant 5 dies abans del rodatge. El títol en castellà és "Trabajo en equipo". Durant els títols de crèdit, es mostra un segment en el que la Nirma arriba a casa i es troba un mòbil amb un missatge de l'Artist emplaçant-la a veure el programa de televisió "Super Chef" on aquest participa.

Comentari:
Veient el tarannà de l'actriu a les entrevistes de promoció del film s'aprecia una diferència significativa de caràcter respecte el paper que interpreta. Això resulta curiós. També puc trobar interessant el suposat creixement personal que experimenta el personatge després de superar el tràngol viscut. Però em grinyola una mica el comportament del mafiós en el desenllaç. L'argument és vulgar, no hi ha tensió amorosa entre els protagonistes, li manca humor, més allà de l'escena en la que la mossa es ruixa amb el seu propi esprai de gas pebre, i l'acció es limita a una escaramussa breu a l'estació de trens. Si més no, té un final feliç. Ximple.

Perdoneu per la meva ignorància!

dijous, 26 de desembre de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Christmas in July" (1940)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0032338/
Nota SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Quan els nens li llancen tomàquets d'una parada al Raymond Walburn, que fa del Dr. Maxford, i el venedor els diu "No agafeu els bons!". El discurs del Mr. Baxter, encarnat en l'Ernest Truex, reconeixent que no se'n refia del seu propi criteri. L'eslògan, "If you can't sleep at night, it isn't the coffee - it's the bunk".
Pitjor: L'escena dels protagonistes al terrat, al principi del film. El moment de donar-li la nina a la Sophie, la nena en la cadira de rodes interpretada per la Sheila Sheldon.
Curiositat: Basada en l'obra de teatre del 1931, "A Cup of Coffee", escrita pel mateix director, el Preston Sturges. Els títols de treball de la pel·lícula van ser "The New Yorkers", "Something to Shout About" i el propi "A Cup of Coffee". El 1934, Universal contractà l'autor per dirigir-ne l'adaptació però el film mai va realitzar-se. Quan el director va passar a la Paramount, va convèncer-los de recomprar el guió per 6.000 dòlars. El 1944, Lux Radio Theatre va presentar una adaptació radiofònica. El 1954, l'NBC va presentar la versió televisiva en el Lux Video Theatre.

Comentari:
Poc còmica, malgrat es consideri comèdia; de fet, gairebé, incòmoda, en algunes escenes. No obstant, tant la premissa com el desenllaç tenen certa gràcia i els personatges semblen destil·lar bondat. A més, és breu; passa ràpid. Ingènua.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Brightburn" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt7752126/
Nota SUBJECTIVA: 69 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Les escenes de sang i fetge, especialment, la del tros de fluorescent a l'ull.
Pitjor: El final obert.
Curiositat: La versió distribuïda al Regne Unit té dues escenes modificades per qüestions de certificació. Rodada a Georgia, USA. El símbol que identifica el Brandon Breyer, interpretat pel Jackson A. Dunn, s'assembla a la Ikenie no Yakiin o "marca de sacrifici", de la sèrie manga del 1989 "Berserk", escrita i il·lustrada pel Kentaro Miura.

Comentari:
Es tracta d'una adaptació sinistra de la història de Superman i pren la forma de pel·lícula d'ensurts i angoixes, certament, sense gaire innovació. No obstant això, està ben feta, és efectiva, entreté, angoixa, provoca esglais i, gràcies als superpoders del psicòpata, també tenim efectes espectaculars. Per altra banda, com el dolent és un nen, encara que sigui extraterrestre, apareix el conflicte emocional dels pares (adoptius) per acabar d'amanir-ho tot. La carència, potser, és l'absència d'un adversari capaç. I, de moment, no s'ha anunciat cap seqüela. Coixa.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "The Smallest Show on Earth" (1957)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0050985/
Nota SUBJECTIVA: 63 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La projecció privada de la pel·lícula muda del Cecil Hepworth, "Comin' Thro the Rye", del 1923.
Pitjor: El riure histèric de la Virginia McKenna, que interpreta el paper de la Jean Spenser.
Curiositat: Anomenada "Big Time Operators" als Estats Units d'Amèrica. El Bijou Kinema no existia; la façana es va construir entre dos ponts del ferrocarril a Christchurch Avenue, London NW6, i, per als plans curts i les escenes interiors, el rodatge es va portar a terme als Shepperton Studios. Els exteriors del cinema rival pertanyen a The Gaumont Palace, Hammersmith de Londres, posteriorment anomenat Hammersmith Odeon i Hammersmith Apollo; els interiors, a l'Odeon de Richmond.

Comentari:
Entretinguda a càrrec de la catxa que es marquen els protagonistes i de l'evolució de la partida entre David i Goliat. Divertit o, més aviat, sorprenent, el gir delictiu final que decanta la partida cap els febles desvalguts. Es troba a faltar, però, la hilaritat del genial Peter Sellers, doncs el seu personatge, el Percy Quill, no es presta a frivolitats malgrat el to humorístic de l'obra. Lleugera.

Perdoneu per la meva ignorància!

dimecres, 25 de desembre de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Automation" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt7850334/
Nota SUBJECTIVA: 42 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'actitud de malparit d'en Graham Skipper, encarnant el Devin. El detall del retrat final.
Pitjor: La veu tallada de la Sadie Katz, que interpreta el paper de la Susan.
Curiositat: El paper de la Jenny fou escrit especialment per l'Elissa Dowling, amiga del director. El guió va escriure's al voltant de recursos disponibles, com la fàbrica d'aïllaments del Charlie Klinakis, cosí del Garo Setian, el director i editor del film, o accessoris proporcionats per l'"Evil" Ted Smith. Es va decidir ambientar l'acció en l'època nadalenca per afegir color als escenaris amb els guarniments propis de les festes.

Comentari:
Diria que el mèrit de la pel·lícula rau en el tractament d'una manera quotidiana del conflicte laboral entre la tecnologia i els humans. Perquè al tema d'una intel·ligència artifical en forma androide que es descontrola i s'enfronta a les persones no aporta absolutament res. Admirable, l'esforç de realització amb pressupost ajustat; malauradament, es fa palesa l'escassetat. Limitada.

Perdoneu per la meva ignorància!

dimarts, 24 de desembre de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Assassinaut" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt5300154/
Nota SUBJECTIVA: 40 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Alguns efectes especials. El detector de menjar.
Pitjor: En Johnathan Newport, fent del Tom.
Curiositat: Inicialment, el projecte volia emmirallar-se en pel·lícules de l'estil dels Power Rangers. Es va començar a rodar el 2015. Per a les escenes de l'estació espacial van utilitzar un cuirassat de la marina retirat a Norfolk.

Comentari:
Bones intencions, alguns plans ben trobats, uns quants budells, sang i fetge... Sembla amateur. Un experiment sense gaire solta ni volta, encara que es recolzi en un argument, més o menys, coherent. No resulta gaire atractiva ni pels actors ni per l'acció ni per res. Imitació.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Abominable" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt6324278/
Nota SUBJECTIVA: 81 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La conversió del Burnish. El viatge.
Pitjor: D'acord amb la màgia del Yeti, però els nanos no van equipats per passejar-se per l'Everest, ni rodalies. Les instantànies en la primera part dels títols de crèdit.
Curiositat: Inicialment, s'havia de titular "Everest". Prohibida a Malàisia i Filipines arran de la controvèrsia aixecada per l'escena en la que es mostra un mapa amb la línia puntejada de 10 fragments al Mar de la Xina meridional.  

Comentari:
Tècnicament deliciosa, entretinguda, emocionant, inspiradora. M'agrada l'aventura, encara que sembli súper-simplificada. Bonica.

Perdoneu per la meva ignorància!

dilluns, 23 de desembre de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Sgt. Stubby: An American Hero" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt5314190/
Nota SUBJECTIVA: 63 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Quan el sergent diu als reclutes que podrien aprendre coses del gos i aquest s'està llepant la tita.
Pitjor: El to ombrívol, de recança, de decaïment.
Curiositat: El títol alternatiu és "Sgt. Stubby: An Unlikely Hero". Inspirada en el sergent Stubby, un Boston Terrier vagabund que esdevingué heroi durant la Primera Guerra Mundial. Fou un fracàs de taquilla, recaptant 4 milions sobre un pressupost de 25 milions de dòlars. L'Smithsonian Institution preserva el gos, juntament amb la seva roba i condecoracions, i són exposats al National Museum of American History, Washington, DC. S'està desenvolupant una sèrie de televisió, "Stubby: The Series", com a preqüela. La distribuidora Fun Academy Motion Pictures anuncià dues seqüeles, per composar una trilogia. "Stubby & Friends" és un webcòmic escrit per l'Scott Christian Sava i il·lustrat pel Tracy Bailey. Durant els títols de crèdit es veuen unes quantes fotografies del ca.

Comentari:
Potser, el moviment, l'animació, o el propi disseny dels ninots, o la mateixa història de la mascota que, sincerament, em provoca indiferència... No sé. No m'ha acabat d'atrapar a pesar del ganxo de la realitat en la que es recolza. Malgrat tot, es pot veure. Tova.

Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 22 de desembre de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Secret Santa" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt6328004/
Nota SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El moment d'histèria en el que el Kyle, interpretat pel Drew Lynch, confessa la seva homosexualitat.      
Pitjor: La baralla de les velles.
Curiositat: En els títols de presentació, els noms de l'elenc deriven en paraules sinistres; per exemple, el de la Michelle Renee Allaire, que fa de la Jacqueline, es torna "hell"; el de la Petra Areskoug, que encarna la Tilde, "prey"; el de la Pat Destro, que dóna vida a la Carol, "destroy"... Al principi de la seqüència de títols de crèdit es mostren instantànies de la experimentació en els laboratoris de l'empresa del pare amb la droga que provoca la massacre on apareix escrit "Virus carried through blood. Unestable. Unusable." en un dossier.

Comentari:
Dosi de comèdia grotesca amb una estructura estàndard de sang i fetge; res extraordinari, però prou correcta pel seu gènere. Passatemps.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Another Time" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt3451984/
Nota SUBJECTIVA: 52 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La seqüència de presentació on les fòrmules es transformen en els noms de l'elenc. La història del calidoscopi del doctor Joseph Goyer, encarnat en l'Alan Pietruszewski.
Pitjor: La xerrameca científica. Una infatuació tant insubstancial.
Curiositat: El títol en català, "Un altre temps". La Chrishell Stause, que fa de la Julia Practor, i el Justin Hartley, que interpreta el paper de l'Eric Laziter, són parella en la vida real.

Comentari:
Fluixa construint la justificació del viatge temporal, no s'acaba d'apreciar la química entre els personatges, i una mica feixuga en la seva fonamentació científica. I, malgrat això, prou àgil per passar l'estona, si més no, com a pel·lícula de televisió. M'agrada que la missió esdevingui un fiasco i el paio hagi d'improvisar. Simple.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "The Big Bad Fox and Other Tales..." (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt5851904/
Nota SUBJECTIVA: 49 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Els ous amb la data de caducitat. El pare noël real.
Pitjor: La història marc, imitant un teatre. Calia el pla d'un objecte volador per davant la lluna?
Curiositat: Als títols de crèdit surt [In order to make the best of this day, we offer this recipe for the original French chestnut flour "crêpes," an ideal after-movie snack], seguit de la recepta per elaborar 1 dotzena d'unitats. També, apareix "In memory of Seï Riondet". El títol en francès és "Le Grand Méchant Renard et autres contes...". Adaptació del còmic d'en Benjamin Renner, "The Big Bad Fox and Un bébé à liv". Li va ser atorgat el César al millor film animat en la 43a edició dels premis francesos. Integrada per tres segments, inicialment, concebuts com a especials de mitja hora per a la televisió.

Comentari:
Sembla un esbós. En aquest aspecte, imagino, el format d'emissió televisiva, s'escau més. Això, no suma. Diria, però, que el que no m'ha acabat de fer el pes han estat els arguments i els personatges, gairebé, irritants. Insulsa.

Perdoneu per la meva ignorància!

dijous, 19 de desembre de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Marlina Si Pembunuh dalam Empat Babak" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt5923026/
Nota SUBJECTIVA: 63 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La fotografia. La crema de l'instrument musical, la jungga. La iniciativa de l'Anggun Priambodo, fent d'Ian, en atacar el Franz, encarnat en el Yoga Pratama. El naixement.
Pitjor: Les decapitacions.
Curiositat: Li va ser atorgat el premi a la millor actriu a la Marsha Timothy en l'edició 50a del Sitges Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya per la seva interpretació de la Marlina. La protagonista va haver d'aprendre a muntar a cavall i va estar dos mesos perfeccionant l'accent del seu personatge. El títol internacional és "Marlina the Murderer in Four Acts". Als títols de crèdit apareix "in the memory of my father H. AKHMAD ZAWAWI SOELEIMAN (1931-2016)".

Comentari:
D'entrada, incòmoda, encara que la violència latent de la situació inicial no s'acabi de traduir en l'agressivitat o la contundència esperable. Després, evoluciona de manera plàcida fins a un final, més o menys, previsible. Simple però agradable a la vista, sobretot, pels escenaris. Interessant.

Perdoneu per la meva ignorància!

dimecres, 18 de desembre de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "The Peanut Butter Falcon" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt4364194/
Nota SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'aparició de The Salt Water Redneck, encarnat en el Thomas Haden Church, per complir el somni del nano. 
Pitjor: Quan el Zak, interpretat pel Zack Gottsagen, llença pels aires el Jake "The Snake" Roberts, que fa d'en Sam.
Curiositat: Èxit comercial amb 20 milions de dòlars de recaptació sobre un pressupost d'una mica més de 6 milions. En Tyler Nilson i el Michael Schwartz van conèixer el Zack Gottsagen, el protagonista amb síndrome de Down, cap el 2011, el qual els va expressar el desig de fer d'actor en una de les seves pel·lícules. Després de rodar una prova de concepte que costà la parella de directors/guionistes uns vint mil dòlars, aquests van aconseguir el capital per realitzar el film.

Comentari:
El pocavergonya turmentat, l'innocent reprimit i la bella bleda, d'excursió, mostrant-nos cert encaix amable d'un món que no és perfecte ni òptim, però que pot ser molt millor. Potser, es recolza una mica en la compassió que pot aixecar la condició de l'actor principal i en l'atractiu angelical de la Dakota Johnson, en el paper d'Eleanor. Però la bondat que es representa resulta prou satisfactòria, si més no, per passar l'estona. Entranyable.

Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 15 de desembre de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Rengoku eroica" (1970)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0065834/
Nota SUBJECTIVA: 28 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Alguns escenaris.
Pitjor: L'abús d'enquadraments forçats. La il·luminació. La rigidesa.
Curiositat: És la segona pel·lícula de la trilogia sobre radicalisme japonès d'en Yoshishige Yoshida, precedida per "Erosu purasu gyakusatsu", del 1969, i continuada per "Kaigenrei", del 1973. Coneguda, en anglès, com "Heroic Purgatory"

Comentari:
Sembla més una col·lecció de plans "creatius", molts sense gràcia, que la representació efectiva d'una història, per altra banda, prometedora. De fet, ja des de l'inici, s'intueix una proposta incòmoda, per la dinàmica visual encarcarada, pels efectes sonors, pels diàlegs. Podria salvar alguna escena aïllada però, en general, resulta feixuga, un plom. Es fa palès la manca de pressupost. Insuficient.

Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 14 de desembre de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Extra Ordinary." (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt8233874/
Nota SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El toc humorístic. Els clips de documental antic.
Pitjor: La representació del dimoni.
Curiositat: Li va ser atorgat el Premi del públic a la millor pel·lícula en la secció Panorama Fantàstic de la 52a edició del Sitges Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya. En els títols de presentació s'anuncia que està basada en una història real. Al final dels títols de crèdit el locutor dels clips vells diu "That's all from us. See you next time!" alhora que es mostra aquesta darrera frase escrita en un rètol amb estètica vella.

Comentari:
Modesta però prou ben trobada. Resulta divertida, fins i tot, amb uns acudits i gags més aviat discrets, gràcies a la feina d'un elenc còmic. Potser, la més reprovable seria la Claudia O'Doherty, que interpreta la Claudia Winter, per la seva cara de fàstic constant. Encara que, en realitat, encaixa perfectament. Simpàtica.

Perdoneu per la meva ignorància!

dijous, 12 de desembre de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Zoom" (2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt3763866/
Nota SUBJECTIVA: 63 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El cercle argumental interconnectat.
Pitjor: El desenllaç és vague.
Curiositat: El Niv Fichman, el productor, va oferir fer una pel·lícula a en Pedro Morelli i aquest va empescar-se la premissa. Des de l'oferiment, van passar 5 anys fins que es va enllestir el film. Les parts animades utilitzen la tècnica de la rotoscòpia.

Comentari:
Afavorida per un to de comèdia àgil, encara que no acabi de consumar situacions gaire divertides, resulta lleugera i amena. La combinació dels tres mitjans d'expressió, gràfic, audiovisual i literari, sense dubte, l'aspecte més remarcable. Simpàtica.

Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 8 de desembre de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Late Night" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt6107548/
Nota SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La confessió a càmera de l'afer extramatrimonial de la Katherine Newbury, interpretada per l'Emma Thompson.
Pitjor: La manca de talent.
Curiositat: La Vera Mindy Chokalingam, guionista i co-protagonista, treballà d'interna pel Conan O'Brien. D'un pressupost de 4 milions de dòlars, en va recaptar al voltant de 22 milions, però Amazon Studios va pagar 13 milions pels drets de distribució i després va invertir 35 més en publicitat.

Comentari:
Una proposta correcta pel que fa a la seva manufactura però mancada de cap element remarcable per interessar prou, ni tant sols la dama que encapçala l'elenc. Al cap i a la fi, retrata un xou en declivi, escrit per gent sense esma i conduït per una vella glòria en hores baixes; i la salvadora és una noia autoproclamada ordinària. Mediocre.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Ready Player One" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt1677720/
Nota SUBJECTIVA: 72 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'art visual.
Pitjor: La sobredosi de nostàlgia.
Curiositat: Adaptada de la novel·la homònima del 2011 escrita per l'Ernest Cline. Warner Bros. va comprar els drets del film per als productors Dan Farah i Donald De Line el juny del 2010. L'obra ret homenatge a icones de la cultura popular, sobretot, dels 70's i 80's, incloent referències a pel·lícules, televisió, música, joguines, videojocs, còmics i animació. L'Steven Spielberg calcula que van aconseguir el 80% dels drets dels elements llicenciats que desitjaven. Encara que "Blade Runner", el film del 1982 dirigit pel Ridley Scott, era important en l'argument del llibre original, es va descartar utilitzar-la perquè "Blade Runner 2049", la peça del Denis Villeneuve del 2017, s'estava desenvolupant simultàniament a la producció d'aquesta. En substitució, es va fer servir "The Shining", el clàssic de l'Stanley Kubrick del 1980.

Comentari:
Un regal pels ulls, inclús, veient-la en la pantalleta del seient d'un avió (el meu cas). Sense discussió, espectacular i precisa en el lliurament del material. Però, com no, carrinclona, segell del director, imagino, i amb ferum de refregit. Tova.

Perdoneu per la meva ignorància!