LLARGMETRATGE: "Eiga Daisuki Ponpo-san" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt12439248/

DURADA: 94 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 45 (sobre 100).

MILLOR:
- El teaser que li encarreguen al protagonista, en Gene Fini, a qui posa veu el Hiroya Shimizu, per la pel·lícula "Marine".

PITJOR:
- Tota la comèdia de la cerca de finançament pel rodatge addicional i, especialment, la pallassada de l'Alan Gardner, el paper del Ryuichi Kijima, en la junta de directius al banc.

NOTES:
1. És l'adaptació del manga homònim desenvolupat des de l'abril del 2017 pel Shogo Sugitani.
2. El títol internacional és "Pompo: The Cinéphile".
3. Els crèdits van acompanyats d'imatges i, al final, es mostra el quadern d'un guió escrit pel Gene Fini; en acabat, veiem el logotip de Peterzen Films, la productora fictícia de la història.

COMENTARI: El personatge de la Joelle Davidovich "Pompo" Pomponett, interpretada per la Konomi Kohara, resulta molt repel·lent, per actitud, per comportament, per opinió (troba una desconsideració al públic modern les presentacions de més de dues hores), inclús, per aspecte, de criatura rebeca, consentida. També, m'empipa el complex d'inferioritat tant del Gene Fini com de la Nathalie Woodward, de qui s'encarrega la Rinka Otani. No em sembla gens bufó el gemec i la disculpa continuada. I aquest suggeriment constant que estan presenciant el naixement d'un talent incommensurable, quan no es veu per enlloc, cansa bastant. La cirereta és la basa de la financiació col·lectiva del final, no lliga amb el context de la productora. Tot plegat m'ha semblat insultant; com es diria en castellà, una mamarratxada.

EN UN MOT: Canallada.

PAÍS:           JAPÓ.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!