divendres, 1 de gener de 2010

Vacances clàssiques

Arrel de l'escapada que he fet a Roma recentment, vaig tenir la pensada de mirar-me alguna pel·lícula en la que la ciutat eterna es veies retratada, bàsicament, per passar el temps jugant a reconèixer indrets visitats. Per exemple, quan vaig viatjar a París, vaig empassar-me "Le fabuleux destin d'Amélie Poulain" (2001) de Jean-Pierre Jeunet; quedi dit, abans ja havia vist "Ultimo tango a Parigi" (1972) de Bernardo Bertolucci. Amb motiu de la meva estada a Manchester, anomenant un altre cas, el llargmetratge al que vaig recórrer, entre molts d'altres, va ser "24 Hour Party People" (2002) de Michael Winterbottom. I amb la capital d'Itàlia, la primera obra que em va venir al cap va ser "Roman Holiday" (1953) de William Wyler, amb Gregory Peck i Audrey Hepburn al davant de l'elenc.
Com a curiositat esmentaré que, Gregory Peck nasqué el 5 d'Abril (5-4) del 1916, mentre que l'Audrey Hepburn, ho féu el 4 de Maig (4-5) del 1929. En el moment de la filmació l'un comptava amb 37 anys i l'altra amb 24, es portaven 13 anys.
Corrent el risc de blasfemar contra un clàssic tan reeixit, diré que comet prou bé la funció de "film postal". El fet que la protagonista faci de turista hi ajuda, clar, en gran manera, a mostrar els punts més identificatius de la "città". I amb això ja em satisfeia. Per altra banda, coneixia l'anècdota que expliquen de l'escena en la que els personatges principals es someten al judici de la "Bocca della Verità", atracció situada a l'església de S. Maria In Cosmedin. Diuen que el senyor Wyler va mantenir a la versió final una improvisació dels actors feta en aquesta part. Quelcom que em despertava cert interès, no ho negaré. En relació a les improvisacions, estic convençut que en devia haver més d'una. O no. Cap el minut 29 de la història, hi ha una imatge bastant lletja, al meu entendre, que mostra l'Audrey fotent-se un bon batzac... és poc elegant, poc plàstica. No lliga gens amb la bellesa escultural de la Hepburn. Què n'era de maca, la belga! Per cert, li van donar l'Òscar per la seva interpretació en aquesta cinta.
Hi ha un detall que em sobta. Representa que es celebra una roda de premsa multitudinària amb potser dos-cents corresponsals o més i, a tall de mostra, s'identifiquen uns quants. Un diu, "Cortes Cavanillas, ABC, Madrid"; i l'Audrey contesta, "Encantada!". Més tard, el Julio parla, "Moriones, La Vanguardia de Barcelona"; i la Hepburn es queda muda. Conclusió, el guionista no sabia gens de català.
Per acabar, confessaré el meu passatge preferit que no és altre que l'intercanvi que mantenen, cap al minut 51 del rotllo, la mestressa de la fonda i la princesa Ann, el qual provoca en mi un esclat de riure incontrolable... Només per això, ja paga la pena dedicar-li una hora i cinquanta-vuit minuts a "Vacances a Roma".

Perdoneu per la meva ignorància.
Salut!