dimarts, 31 de desembre de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "The League of Legend Keepers: Shadows" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt6170432/
Nota SUBJECTIVA: 10 (sobre 100).
Revisió: No l'hauria d'haver vist.
Millor: La banda sonora.
Pitjor: Tota la resta.
Curiositat: Disponible en plataformes com Amazon. La directora, l'Elizabeth Blake-Thomas, i la co-guionista, l'Isabella Blake-Thomas, que interpreta, també, la Sophie Carson, són mare i filla, fundadores de MOTHER & DAUGHTER ENTERTAINMENT.

Comentari:
No hi ha gaire per on agafar-la. La història és feble; els diàlegs, patètics; la interpretació, lamentable; els intents d'humor, estèrils; els efectes, penosos... Indigna.

Perdoneu per la meva ignorància!


Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Tower" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt5116410/
Nota SUBJECTIVA: 72 (sobre 100).
Revisió: No el tornaré a veure.
Millor: El rescat de l'embarassada. Els testimonis reals.
Pitjor: No es diu res del franctirador. L'editorial del Walter Cronkite dient que el crim és culpa de la societat.
Curiositat: Documental que narra en primera persona el tiroteig de l'1 d'agost de 1966 a la University of Texas d'Austin en el qual l'ex-marine, en Charles Joseph Whitman, després d'haver mort la seva dona i la seva mare, va assassinar 14 persones i ferir 31 més. Una pel·lícula que explica, també, l'incident és "The Deadly Tower" o "Sniper", del 1975, dirigida pel Jerry Jameson. Dedicada a la memòria de Margaret Whitman, Officer Billy Paul Speed, Kathy Whitman, Harry Walchuk, Edna Townsley, Paul Bolton Sonntag, Marguerite Lamport, Claudia Rutt, Mark Gabour, Roy Dell Schmidt, Thomas Frederick Eckman, Karen Griffith, Robert Hamilton Boyer, David Gunby, Thomas Ashton, Baby Boy Wilson, Thomas Karr i Rita Starpattern, James Love, Allen Crum, Jerry Day, Houston McCoy.

Comentari:
Impressiona, sobretot, veure el metratge, les instantànies i les declaracions d'aleshores. No obstant, tinc la sensació de que es tracta d'un assumpte, per bé que colpidor, molt local. Una mica trist, el clip del veterà Bryan Allison, que s'afanya a "salvar" un cadàver. Bona exposició. Corprenedora.

Perdoneu per la meva ignorància!


Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "A Kaito" (1998)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0246734/
Nota SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La precipitació de la Sawa i el guardaespatlles des de dalt d'un edifici sobre un cotxe, després, tots sobre un camió i, finalment, aquest caient als passadissos del metro, ensorrant el tros de carrer. El títol.
Pitjor: Els pantalons curts de l'Oburi. La manera de sortir-se'n, tant la Sawa com l'Oburi, totalment indemnes, d'algunes situacions en la missió de l'actor de cinema i del funcionari corrupte, respectivament.
Curiositat: Originalment, són dos OVA de 26 minuts cadascun. També, coneguda com "Kite" o "A Kite". La versió íntegra fou prohibida a Noruega per contenir escenes considerades de pederàstia. Al 2008, va estrenar-se una seqüela en vídeo del mateix director, el Yasuomi Umetsu, titulada "KITE Liberator". Al 2014, va estrenar-se una adaptació homònima amb actors reals dirigida pel Ralph Ziman. S'han fet vàries distribucions amb diferents graus de censura. Les escenes pornogràfiques estaven imposades per contracte per les productores.

Comentari:
Em sap greu haver pogut veure només la versió més censurada perquè, estic segur, les escenes sexuals haurien emfatitzat la perversió i el sadisme de l'Akai, més enllà de la probable repugnància provocada. Però, tal qual, retrata bé l'atmosfera de perdició, excel·lentment amanida per acció oportuna, més o menys realista. Traspua la flaire de l'anime transgressor que ens va enamorar a molts als noranta. Sòrdida.

Perdoneu per la meva ignorància!


diumenge, 29 de desembre de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Bié Gàosù Tā" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt8637428/
Nota SUBJECTIVA: 67 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La conversa en anglès entre l'Awkwafina, que fa de la Billi Wang, i el Jim Liu, que interpreta el doctor Song, enmig dels que no entenen l'idioma. En l'ofrena a la tomba de l'avi, la discussió per si li han de deixar tabac o no. La recriminació de la Billi a la seva mare, la Lu Jian, encarnada en la Diana Lin, d'haver-se guardat els problemes per si quan era petita, malgrat veure-li l'angoixa als ulls. La diferenciació que fa el Jiang Yongbo, en el paper del Haibin, entre la gent a l'est i a l'oest, sent la d'occident egoista i individualista. El pla de comiat des del taxi, en el que la vella queda enrere.
Pitjor: Les ploraneres professionals. A partir del banquet, la cosa va de baixa. No entenc el perquè de la cançó "Come Healing" del Leonard Cohen en la seqüència final del taxi.
Curiositat: La traducció literal del títol és "Don't tell her" o "Don't let her know". En anglès, s'anomena "The Farewell". La nota de presentació diu "Basada en una mentida real". Es va rodar a Changchun, Xina, al llarg de 24 dies. Basada en la història de la directora, la Lulu Wang, sobre la malaltia de la seva àvia, titulada "What You Don't Know", emesa a "This American Life". L'estrena a la Xina va cancel·lar-se.

Comentari:
Pensava que seria més intensa en el vessant emocional; la meva expectació i receptivitat han anat decreixent. A més, la inscripció de comiat, que diu "Sis anys després de la seva diagnosi, Nai Nai encara és amb nosaltres", sembla que acaba d'ensorrar el dramatisme de tot el film. Més que la mentida solidària de la família amb la iaia, m'ha copsat l'atenció la situació de l'immigrant que torna a casa i ha d'enfrontar-se a aquella decisió que el va allunyar dels seus orígens. A què ve la seqüència alentida dels protagonistes de cap al final avançant endavant? Interessant.

Perdoneu per la meva ignorància!


Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "The Quiller Memorandum" (1966)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0060880/
Nota SUBJECTIVA: 26 (sobre 100).
Revisió: No l'hauria d'haver vist.
Millor: La piscina. El passeig per Berlín i l'abducció, després que l'agent hagi estat drogat.
Pitjor: La fatxenderia del George Segal, fent d'en Quiller.
Curiositat: També, coneguda amb el títol de "Ivan Foxwell's the Quiller Memorandum" o, en castellà, "Conspiración en Berlín". És l'adaptació cinematogràfica de la novel·la del 1965 "The Berlin Memorandum", escrita pel Trevor Dudley-Smith sota el pseudònim d'Adam Hall. Des d'aquest primer i fins el darrer del 1996, "Quiller Balalaika", són 19 els llibres dedicats al personatge. La BBC va produir al 1975 una sèrie de televisió sobre el protagonista anomenada "Quiller". Va rodar-se al Berlín Occidental i als Pinewood Studios de Londres.

Comentari:
Avorrida, per dormir-se. Entre els aires del Quiller, la missió poca-solta, els diàlegs redundants, la seducció inversemblant que condueix a una escena de llit gratuïta i la rigidesa i parsimònia general, es fa molt i molt feixuga. Potser, la història llegida era més suportable. Estúpida.

Perdoneu per la meva ignorància!


Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Ruben Brandt, a gyűjtő" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt6241872/
Nota SUBJECTIVA: 86 (sobre 100).
Revisió: Potser la torno a veure.
Millor: La persecució pels carrers de París. El glamur. La rèplica de la Mimi, assumint-se bella, "Then, choose wisely!", quan el Mike Kowalsky li diu "Some beauties must be locked away", pensant que la detindrà.
Pitjor: La seqüència final no s'entén; el paio va en un vagó mirant en la direcció de l'avanç del tren, recull el llibre dedicat pels lladres, veu el seu germà en el reflex de la finestra i, de cop i volta, es veu d'esquena al sentit del vehicle. 
Curiositat: A l'inici apareix la frase, "Azt álmodtam, hogy két macska voltam, és játszottam egymással", de l'escriptor hongarès Karinthy Frigyes. El títol és la fusió dels noms dels pintors Sir Peter Paul Rubens i Rembrandt Harmenszoon van Rijn. El pressupost fou de 1180 milions de florins hongaresos. Les pintures robades són "Portrait of Pierre-Auguste Renoir" del Frédéric Bazille, "Nascita di Venere" del Sandro Botticelli, "Porträt des Anton der Gute, Herzog von Lothringen" del Hans Holbein der Jüngere, "The Whistling Boy" del Frank Duveneck, "Ea haere ia oe" de l'Eugène Henri Paul Gauguin, "Postman Joseph Roulin" del Vincent Willem van Gogh, "Nighthawks" de l'Edward Hopper, "La Trahison des images" del René François Ghislain Magritte, "Olympia" de l'Édouard Manet, "Femme tenant un livre (Marie-Therese Walter)" d'en Pablo Ruiz Picasso, "Venere di Urbino" del Tiziano Vecellio, "La Infanta Margarita en azul" del Diego Rodríguez de Silva y Velázquez i "Double Elvis" de l'Andrew Warhola. El títol en anglès és "Ruben Brandt, Collector".

Comentari:
Combina amb elegància elements que funcionen: un protagonista distingit turmentat misteriosament pel passat, un equip d'experts carismàtics units per escometre plegats una missió (en aquest cas, robar museus), un investigador talentós amb classe que els empaita, el duel murri entre home policia i dona delinqüent, surrealisme en els malsons i en un disseny peculiar dels personatges, la psicoanàlisi, acció frenètica, agents de la CIA, màfia i moltíssimes referències culturals. També, veig un glaçó amb forma d'Alfred Hitchcock i em pregunto si calia. Però l'experiència global és tant plaent que em costa molt trobar-li pegues. Exquisida.

Perdoneu per la meva ignorància!


dissabte, 28 de desembre de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Day of the Woman" (1978)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0077713/
Nota SUBJECTIVA: 34 (sobre 100).
Revisió: No l'hauria d'haver vist.
Millor: L'escena inicial, de sortida de la ciutat de Nova York.
Pitjor: El paper del Richard Pace, que fa del Matthew Duncan.
Curiositat: També, coneguda amb el títol "I Spit on Your Grave", que es va utilitzar en el remake dirigit pel Steven R. Monroe del 2010. A més, el 2019 va estrenar-se una seqüela titulada, "I Spit on Your Grave: Deja Vu", en la que participaven tant el director com la protagonista originals, el Meir Zarchi i la Camille Keaton. El director va trigar quatre mesos en escriure el guió i es va inspirar en un incident que va viure en el que va haver d'ajudar una noia que havia estat violada. Més de 4.000 actrius van acudir al càsting per fer de la Jennifer Hills. Va ser al 1980 quan la Jerry Gross Organization va canviar-li el títol original com a condició a accedir a distribuir-la. En països com Irlanda, Noruega o Islàndia va ser prohibida. Altres títols utilitzats van ser "I Hate Your Guts" i "The Rape and Revenge of Jennifer Hill".

Comentari:
Fàstic per la violència física i pena per molts detalls ridículs, com la representació de les penetracions o les venjances. No obstant, se li han de reconèixer alguns mèrits puntuals; per exemple, els plans que mostren la recuperació de la víctima després de l'agressió. Pel tema controvertit que toca resulta especialment incòmode, se m'ha fet llarga. Patètica.

Perdoneu per la meva ignorància!


Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Dib Membrane vs. Invader Zim: Enter the Florpus" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt6739094/
Nota SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'humor absurd i poca-solta. La seqüència de presentació amb un disseny artístic més clàssic. La rèplica del pare, "Wishing isn't very scientific, son!".
Pitjor: La fressa frenètica.
Curiositat: Continuació de la sèrie de televisió del 2001, "Invader Zim", creada pel Jhonen Vasquez. Nickelodeon volia una nova sèrie però el creador proposà limitar-la a sis episodis. Finalment, va decantar-se per fer la pel·lícula.

Comentari:
L'estil brusc de l'animació m'atabala. En això, tampoc ajuda la combinació en el dibuix de traços cantelluts i roms que, sovint, resulta en formes grotesques. Per altra banda, l'argument m'està bé i els gags, tant visuals com sonors, són d'agrair. Piconadora.

Perdoneu per la meva ignorància!

divendres, 27 de desembre de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Green for Danger" (1946)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0038577/
Nota SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).
Revisió: Hauria de tornar a veure-la.
Millor: El gir final que mostra el Doctor Eden, interpretat pel Leo Genn, intentant injectar quelcom a la infermera Esther Sanson, encarnada en la Rosamund John, que resulta ser l'antídot per les píndoles que s'ha pres la dona amb la intenció de suïcidar-se.
Pitjor: La dicció del Leo Genn. L'assumpció que l'assassina repetiria el dubtós procediment de l'anestèsia per rematar el personatge a càrrec de la Sally Gray, la infermera Freddi Linley.
Curiositat: Basada en la novel·la homònima del 1944 escrita per la Christianna Brand.

Comentari:
El context i la forma resulten força suggeridors. Trobo detalls, però, per la meva incapacitat, potser, que s'aguanten amb pinces o que es presenten amb certa feblesa. Per exemple, la implicació del Moore Marriott, que fa del Joseph Higgins, en les tasques de rescat de la mare de l'homicida, o la història de la germana de la infermera Woods, interpretada per la Megs Jenkins, o el mateix mètode d'execució. Per altra banda, s'agraeix el to humorístic que aporta l'inspector Cockrill, en la pell de l'Alastair Sim. Tant se val, m'agrada el gènere i m'ha atrapat prou. Matussera.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Chopsticks" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt10243678/
Nota SUBJECTIVA: 48 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'aura del personatge que encarna l'Abhay Deol, l'Artist.
Pitjor: El truc de fer tocar l'himne nacional per finalitzar un acte de carrer.
Curiositat: Distribuïda per Netflix. La Mithila Palkar, que fa de la Nirma Sahastrabuddhe, va prendre classes de xinès bàsic durant 5 dies abans del rodatge. El títol en castellà és "Trabajo en equipo". Durant els títols de crèdit, es mostra un segment en el que la Nirma arriba a casa i es troba un mòbil amb un missatge de l'Artist emplaçant-la a veure el programa de televisió "Super Chef" on aquest participa.

Comentari:
Veient el tarannà de l'actriu a les entrevistes de promoció del film s'aprecia una diferència significativa de caràcter respecte el paper que interpreta. Això resulta curiós. També puc trobar interessant el suposat creixement personal que experimenta el personatge després de superar el tràngol viscut. Però em grinyola una mica el comportament del mafiós en el desenllaç. L'argument és vulgar, no hi ha tensió amorosa entre els protagonistes, li manca humor, més allà de l'escena en la que la mossa es ruixa amb el seu propi esprai de gas pebre, i l'acció es limita a una escaramussa breu a l'estació de trens. Si més no, té un final feliç. Ximple.

Perdoneu per la meva ignorància!

dijous, 26 de desembre de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Christmas in July" (1940)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0032338/
Nota SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Quan els nens li llancen tomàquets d'una parada al Raymond Walburn, que fa del Dr. Maxford, i el venedor els diu "No agafeu els bons!". El discurs del Mr. Baxter, encarnat en l'Ernest Truex, reconeixent que no se'n refia del seu propi criteri. L'eslògan, "If you can't sleep at night, it isn't the coffee - it's the bunk".
Pitjor: L'escena dels protagonistes al terrat, al principi del film. El moment de donar-li la nina a la Sophie, la nena en la cadira de rodes interpretada per la Sheila Sheldon.
Curiositat: Basada en l'obra de teatre del 1931, "A Cup of Coffee", escrita pel mateix director, el Preston Sturges. Els títols de treball de la pel·lícula van ser "The New Yorkers", "Something to Shout About" i el propi "A Cup of Coffee". El 1934, Universal contractà l'autor per dirigir-ne l'adaptació però el film mai va realitzar-se. Quan el director va passar a la Paramount, va convèncer-los de recomprar el guió per 6.000 dòlars. El 1944, Lux Radio Theatre va presentar una adaptació radiofònica. El 1954, l'NBC va presentar la versió televisiva en el Lux Video Theatre.

Comentari:
Poc còmica, malgrat es consideri comèdia; de fet, gairebé, incòmoda, en algunes escenes. No obstant, tant la premissa com el desenllaç tenen certa gràcia i els personatges semblen destil·lar bondat. A més, és breu; passa ràpid. Ingènua.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Brightburn" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt7752126/
Nota SUBJECTIVA: 69 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Les escenes de sang i fetge, especialment, la del tros de fluorescent a l'ull.
Pitjor: El final obert.
Curiositat: La versió distribuïda al Regne Unit té dues escenes modificades per qüestions de certificació. Rodada a Georgia, USA. El símbol que identifica el Brandon Breyer, interpretat pel Jackson A. Dunn, s'assembla a la Ikenie no Yakiin o "marca de sacrifici", de la sèrie manga del 1989 "Berserk", escrita i il·lustrada pel Kentaro Miura.

Comentari:
Es tracta d'una adaptació sinistra de la història de Superman i pren la forma de pel·lícula d'ensurts i angoixes, certament, sense gaire innovació. No obstant això, està ben feta, és efectiva, entreté, angoixa, provoca esglais i, gràcies als superpoders del psicòpata, també tenim efectes espectaculars. Per altra banda, com el dolent és un nen, encara que sigui extraterrestre, apareix el conflicte emocional dels pares (adoptius) per acabar d'amanir-ho tot. La carència, potser, és l'absència d'un adversari capaç. I, de moment, no s'ha anunciat cap seqüela. Coixa.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "The Smallest Show on Earth" (1957)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0050985/
Nota SUBJECTIVA: 63 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La projecció privada de la pel·lícula muda del Cecil Hepworth, "Comin' Thro the Rye", del 1923.
Pitjor: El riure histèric de la Virginia McKenna, que interpreta el paper de la Jean Spenser.
Curiositat: Anomenada "Big Time Operators" als Estats Units d'Amèrica. El Bijou Kinema no existia; la façana es va construir entre dos ponts del ferrocarril a Christchurch Avenue, London NW6, i, per als plans curts i les escenes interiors, el rodatge es va portar a terme als Shepperton Studios. Els exteriors del cinema rival pertanyen a The Gaumont Palace, Hammersmith de Londres, posteriorment anomenat Hammersmith Odeon i Hammersmith Apollo; els interiors, a l'Odeon de Richmond.

Comentari:
Entretinguda a càrrec de la catxa que es marquen els protagonistes i de l'evolució de la partida entre David i Goliat. Divertit o, més aviat, sorprenent, el gir delictiu final que decanta la partida cap els febles desvalguts. Es troba a faltar, però, la hilaritat del genial Peter Sellers, doncs el seu personatge, el Percy Quill, no es presta a frivolitats malgrat el to humorístic de l'obra. Lleugera.

Perdoneu per la meva ignorància!

dimecres, 25 de desembre de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Automation" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt7850334/
Nota SUBJECTIVA: 42 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'actitud de malparit d'en Graham Skipper, encarnant el Devin. El detall del retrat final.
Pitjor: La veu tallada de la Sadie Katz, que interpreta el paper de la Susan.
Curiositat: El paper de la Jenny fou escrit especialment per l'Elissa Dowling, amiga del director. El guió va escriure's al voltant de recursos disponibles, com la fàbrica d'aïllaments del Charlie Klinakis, cosí del Garo Setian, el director i editor del film, o accessoris proporcionats per l'"Evil" Ted Smith. Es va decidir ambientar l'acció en l'època nadalenca per afegir color als escenaris amb els guarniments propis de les festes.

Comentari:
Diria que el mèrit de la pel·lícula rau en el tractament d'una manera quotidiana del conflicte laboral entre la tecnologia i els humans. Perquè al tema d'una intel·ligència artifical en forma androide que es descontrola i s'enfronta a les persones no aporta absolutament res. Admirable, l'esforç de realització amb pressupost ajustat; malauradament, es fa palesa l'escassetat. Limitada.

Perdoneu per la meva ignorància!

dimarts, 24 de desembre de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Assassinaut" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt5300154/
Nota SUBJECTIVA: 40 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Alguns efectes especials. El detector de menjar.
Pitjor: En Johnathan Newport, fent del Tom.
Curiositat: Inicialment, el projecte volia emmirallar-se en pel·lícules de l'estil dels Power Rangers. Es va començar a rodar el 2015. Per a les escenes de l'estació espacial van utilitzar un cuirassat de la marina retirat a Norfolk.

Comentari:
Bones intencions, alguns plans ben trobats, uns quants budells, sang i fetge... Sembla amateur. Un experiment sense gaire solta ni volta, encara que es recolzi en un argument, més o menys, coherent. No resulta gaire atractiva ni pels actors ni per l'acció ni per res. Imitació.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Abominable" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt6324278/
Nota SUBJECTIVA: 81 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La conversió del Burnish. El viatge.
Pitjor: D'acord amb la màgia del Yeti, però els nanos no van equipats per passejar-se per l'Everest, ni rodalies. Les instantànies en la primera part dels títols de crèdit.
Curiositat: Inicialment, s'havia de titular "Everest". Prohibida a Malàisia i Filipines arran de la controvèrsia aixecada per l'escena en la que es mostra un mapa amb la línia puntejada de 10 fragments al Mar de la Xina meridional.  

Comentari:
Tècnicament deliciosa, entretinguda, emocionant, inspiradora. M'agrada l'aventura, encara que sembli súper-simplificada. Bonica.

Perdoneu per la meva ignorància!

dilluns, 23 de desembre de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Sgt. Stubby: An American Hero" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt5314190/
Nota SUBJECTIVA: 63 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Quan el sergent diu als reclutes que podrien aprendre coses del gos i aquest s'està llepant la tita.
Pitjor: El to ombrívol, de recança, de decaïment.
Curiositat: El títol alternatiu és "Sgt. Stubby: An Unlikely Hero". Inspirada en el sergent Stubby, un Boston Terrier vagabund que esdevingué heroi durant la Primera Guerra Mundial. Fou un fracàs de taquilla, recaptant 4 milions sobre un pressupost de 25 milions de dòlars. L'Smithsonian Institution preserva el gos, juntament amb la seva roba i condecoracions, i són exposats al National Museum of American History, Washington, DC. S'està desenvolupant una sèrie de televisió, "Stubby: The Series", com a preqüela. La distribuidora Fun Academy Motion Pictures anuncià dues seqüeles, per composar una trilogia. "Stubby & Friends" és un webcòmic escrit per l'Scott Christian Sava i il·lustrat pel Tracy Bailey. Durant els títols de crèdit es veuen unes quantes fotografies del ca.

Comentari:
Potser, el moviment, l'animació, o el propi disseny dels ninots, o la mateixa història de la mascota que, sincerament, em provoca indiferència... No sé. No m'ha acabat d'atrapar a pesar del ganxo de la realitat en la que es recolza. Malgrat tot, es pot veure. Tova.

Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 22 de desembre de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Secret Santa" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt6328004/
Nota SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El moment d'histèria en el que el Kyle, interpretat pel Drew Lynch, confessa la seva homosexualitat.      
Pitjor: La baralla de les velles.
Curiositat: En els títols de presentació, els noms de l'elenc deriven en paraules sinistres; per exemple, el de la Michelle Renee Allaire, que fa de la Jacqueline, es torna "hell"; el de la Petra Areskoug, que encarna la Tilde, "prey"; el de la Pat Destro, que dóna vida a la Carol, "destroy"... Al principi de la seqüència de títols de crèdit es mostren instantànies de la experimentació en els laboratoris de l'empresa del pare amb la droga que provoca la massacre on apareix escrit "Virus carried through blood. Unestable. Unusable." en un dossier.

Comentari:
Dosi de comèdia grotesca amb una estructura estàndard de sang i fetge; res extraordinari, però prou correcta pel seu gènere. Passatemps.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Another Time" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt3451984/
Nota SUBJECTIVA: 52 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La seqüència de presentació on les fòrmules es transformen en els noms de l'elenc. La història del calidoscopi del doctor Joseph Goyer, encarnat en l'Alan Pietruszewski.
Pitjor: La xerrameca científica. Una infatuació tant insubstancial.
Curiositat: El títol en català, "Un altre temps". La Chrishell Stause, que fa de la Julia Practor, i el Justin Hartley, que interpreta el paper de l'Eric Laziter, són parella en la vida real.

Comentari:
Fluixa construint la justificació del viatge temporal, no s'acaba d'apreciar la química entre els personatges, i una mica feixuga en la seva fonamentació científica. I, malgrat això, prou àgil per passar l'estona, si més no, com a pel·lícula de televisió. M'agrada que la missió esdevingui un fiasco i el paio hagi d'improvisar. Simple.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "The Big Bad Fox and Other Tales..." (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt5851904/
Nota SUBJECTIVA: 49 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Els ous amb la data de caducitat. El pare noël real.
Pitjor: La història marc, imitant un teatre. Calia el pla d'un objecte volador per davant la lluna?
Curiositat: Als títols de crèdit surt [In order to make the best of this day, we offer this recipe for the original French chestnut flour "crêpes," an ideal after-movie snack], seguit de la recepta per elaborar 1 dotzena d'unitats. També, apareix "In memory of Seï Riondet". El títol en francès és "Le Grand Méchant Renard et autres contes...". Adaptació del còmic d'en Benjamin Renner, "The Big Bad Fox and Un bébé à liv". Li va ser atorgat el César al millor film animat en la 43a edició dels premis francesos. Integrada per tres segments, inicialment, concebuts com a especials de mitja hora per a la televisió.

Comentari:
Sembla un esbós. En aquest aspecte, imagino, el format d'emissió televisiva, s'escau més. Això, no suma. Diria, però, que el que no m'ha acabat de fer el pes han estat els arguments i els personatges, gairebé, irritants. Insulsa.

Perdoneu per la meva ignorància!

dijous, 19 de desembre de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Marlina Si Pembunuh dalam Empat Babak" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt5923026/
Nota SUBJECTIVA: 63 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La fotografia. La crema de l'instrument musical, la jungga. La iniciativa de l'Anggun Priambodo, fent d'Ian, en atacar el Franz, encarnat en el Yoga Pratama. El naixement.
Pitjor: Les decapitacions.
Curiositat: Li va ser atorgat el premi a la millor actriu a la Marsha Timothy en l'edició 50a del Sitges Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya per la seva interpretació de la Marlina. La protagonista va haver d'aprendre a muntar a cavall i va estar dos mesos perfeccionant l'accent del seu personatge. El títol internacional és "Marlina the Murderer in Four Acts". Als títols de crèdit apareix "in the memory of my father H. AKHMAD ZAWAWI SOELEIMAN (1931-2016)".

Comentari:
D'entrada, incòmoda, encara que la violència latent de la situació inicial no s'acabi de traduir en l'agressivitat o la contundència esperable. Després, evoluciona de manera plàcida fins a un final, més o menys, previsible. Simple però agradable a la vista, sobretot, pels escenaris. Interessant.

Perdoneu per la meva ignorància!

dimecres, 18 de desembre de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "The Peanut Butter Falcon" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt4364194/
Nota SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'aparició de The Salt Water Redneck, encarnat en el Thomas Haden Church, per complir el somni del nano. 
Pitjor: Quan el Zak, interpretat pel Zack Gottsagen, llença pels aires el Jake "The Snake" Roberts, que fa d'en Sam.
Curiositat: Èxit comercial amb 20 milions de dòlars de recaptació sobre un pressupost d'una mica més de 6 milions. En Tyler Nilson i el Michael Schwartz van conèixer el Zack Gottsagen, el protagonista amb síndrome de Down, cap el 2011, el qual els va expressar el desig de fer d'actor en una de les seves pel·lícules. Després de rodar una prova de concepte que costà la parella de directors/guionistes uns vint mil dòlars, aquests van aconseguir el capital per realitzar el film.

Comentari:
El pocavergonya turmentat, l'innocent reprimit i la bella bleda, d'excursió, mostrant-nos cert encaix amable d'un món que no és perfecte ni òptim, però que pot ser molt millor. Potser, es recolza una mica en la compassió que pot aixecar la condició de l'actor principal i en l'atractiu angelical de la Dakota Johnson, en el paper d'Eleanor. Però la bondat que es representa resulta prou satisfactòria, si més no, per passar l'estona. Entranyable.

Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 15 de desembre de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Rengoku eroica" (1970)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0065834/
Nota SUBJECTIVA: 28 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Alguns escenaris.
Pitjor: L'abús d'enquadraments forçats. La il·luminació. La rigidesa.
Curiositat: És la segona pel·lícula de la trilogia sobre radicalisme japonès d'en Yoshishige Yoshida, precedida per "Erosu purasu gyakusatsu", del 1969, i continuada per "Kaigenrei", del 1973. Coneguda, en anglès, com "Heroic Purgatory"

Comentari:
Sembla més una col·lecció de plans "creatius", molts sense gràcia, que la representació efectiva d'una història, per altra banda, prometedora. De fet, ja des de l'inici, s'intueix una proposta incòmoda, per la dinàmica visual encarcarada, pels efectes sonors, pels diàlegs. Podria salvar alguna escena aïllada però, en general, resulta feixuga, un plom. Es fa palès la manca de pressupost. Insuficient.

Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 14 de desembre de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Extra Ordinary." (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt8233874/
Nota SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El toc humorístic. Els clips de documental antic.
Pitjor: La representació del dimoni.
Curiositat: Li va ser atorgat el Premi del públic a la millor pel·lícula en la secció Panorama Fantàstic de la 52a edició del Sitges Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya. En els títols de presentació s'anuncia que està basada en una història real. Al final dels títols de crèdit el locutor dels clips vells diu "That's all from us. See you next time!" alhora que es mostra aquesta darrera frase escrita en un rètol amb estètica vella.

Comentari:
Modesta però prou ben trobada. Resulta divertida, fins i tot, amb uns acudits i gags més aviat discrets, gràcies a la feina d'un elenc còmic. Potser, la més reprovable seria la Claudia O'Doherty, que interpreta la Claudia Winter, per la seva cara de fàstic constant. Encara que, en realitat, encaixa perfectament. Simpàtica.

Perdoneu per la meva ignorància!

dijous, 12 de desembre de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Zoom" (2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt3763866/
Nota SUBJECTIVA: 63 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El cercle argumental interconnectat.
Pitjor: El desenllaç és vague.
Curiositat: El Niv Fichman, el productor, va oferir fer una pel·lícula a en Pedro Morelli i aquest va empescar-se la premissa. Des de l'oferiment, van passar 5 anys fins que es va enllestir el film. Les parts animades utilitzen la tècnica de la rotoscòpia.

Comentari:
Afavorida per un to de comèdia àgil, encara que no acabi de consumar situacions gaire divertides, resulta lleugera i amena. La combinació dels tres mitjans d'expressió, gràfic, audiovisual i literari, sense dubte, l'aspecte més remarcable. Simpàtica.

Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 8 de desembre de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Late Night" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt6107548/
Nota SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La confessió a càmera de l'afer extramatrimonial de la Katherine Newbury, interpretada per l'Emma Thompson.
Pitjor: La manca de talent.
Curiositat: La Vera Mindy Chokalingam, guionista i co-protagonista, treballà d'interna pel Conan O'Brien. D'un pressupost de 4 milions de dòlars, en va recaptar al voltant de 22 milions, però Amazon Studios va pagar 13 milions pels drets de distribució i després va invertir 35 més en publicitat.

Comentari:
Una proposta correcta pel que fa a la seva manufactura però mancada de cap element remarcable per interessar prou, ni tant sols la dama que encapçala l'elenc. Al cap i a la fi, retrata un xou en declivi, escrit per gent sense esma i conduït per una vella glòria en hores baixes; i la salvadora és una noia autoproclamada ordinària. Mediocre.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Ready Player One" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt1677720/
Nota SUBJECTIVA: 72 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'art visual.
Pitjor: La sobredosi de nostàlgia.
Curiositat: Adaptada de la novel·la homònima del 2011 escrita per l'Ernest Cline. Warner Bros. va comprar els drets del film per als productors Dan Farah i Donald De Line el juny del 2010. L'obra ret homenatge a icones de la cultura popular, sobretot, dels 70's i 80's, incloent referències a pel·lícules, televisió, música, joguines, videojocs, còmics i animació. L'Steven Spielberg calcula que van aconseguir el 80% dels drets dels elements llicenciats que desitjaven. Encara que "Blade Runner", el film del 1982 dirigit pel Ridley Scott, era important en l'argument del llibre original, es va descartar utilitzar-la perquè "Blade Runner 2049", la peça del Denis Villeneuve del 2017, s'estava desenvolupant simultàniament a la producció d'aquesta. En substitució, es va fer servir "The Shining", el clàssic de l'Stanley Kubrick del 1980.

Comentari:
Un regal pels ulls, inclús, veient-la en la pantalleta del seient d'un avió (el meu cas). Sense discussió, espectacular i precisa en el lliurament del material. Però, com no, carrinclona, segell del director, imagino, i amb ferum de refregit. Tova.

Perdoneu per la meva ignorància!

dimecres, 27 de novembre de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Good Boys" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt7343762/
Nota SUBJECTIVA: 51 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La incursió a la seu de la fraternitat. El Jacob Tremblay, interpretant el Max, demanant si pot fer un petó a la noia abans de fer-ho.
Pitjor: Els xiscles del Keith L. Williams fent de Lucas.
Curiositat: Recaptació de 110 milions de dòlars a partir d'un pressupost de 20. El productor, en Seth Rogen, va haver de disculpar-se perquè es van filtrar unes fotografies del rodatge que mostraven un doble del Keith L. Williams portant maquillatge negre per tapar la seva pell, més clara que la de l'actor titular.

Comentari:
Hi ha massa elements ridículs, suposadament infantils, però que, en realitat, són penosos i idiotes. El contrast de mostrar nens fent coses d'adults no acaba de funcionar, sobretot, perquè la compensació en ingenuïtat puntual és desequilibrada. Li sobren minuts. Incòmoda.

Perdoneu per la meva ignorància!

dilluns, 25 de novembre de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "The Passing Parade" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt7285748/
Nota SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La naturalitat de la protagonista; excepte quan, tot aixecant-se del sofà, rellisca i cau (dubto si accidentalment).
Pitjor: El cant afectat a cappella del final.
Curiositat: Rodada en 16 dies a casa del director i guionista, en John Hindman, i a altres llocs propers de la ciutat de Glendale, al comtat de Los Angeles dels USA. Li va ser atorgat el guardó com a millor pel·lícula al Glendale International Film Festival; on, també, la Tessa Ferrer va rebre el premi com a millor actriu. Disponible a través d'emissió en línia. 

Comentari:
Un plantejament modest, sense complicacions, les vicissituds quotidianes d'una escriptora; però ben executat. Prou concisa i dinàmica per mantenir l'interès de l'espectador. Amb tot plegat, desprèn un aire a Woody Allen, només que sense l'humor. Fresca.

Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 24 de novembre de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Batman & Bill" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt6067832/
Nota SUBJECTIVA: 73 (sobre 100).
Revisió: No el tornaré a veure.
Millor: La cara del Marc Tyler Nobleman en veure el nom d'en Bill Finger als crèdits de presentació de la pel·lícula del 2016, "Batman v Superman: Dawn of Justice", dirigida pel Zack Snyder. Els testimonis. L'anècdota del Charles Sinclair sobre l'ordre dels noms dels autors en el guió per als capítols de la sèrie "Batman" de l'abc, "The Clock King's Crazy Crimes" i "The Clock King Gets Crowned".
Pitjor: Les animacions dels dibuixos.
Curiositat: Basat en el llibre del 2012, "Bill the Boy Wonder: The Secret Co-creator of Batman", escrit pel Marc Tyler Nobleman. Distribuït per Hulu.

Comentari:
Des del punt de vista d'algú com jo, que no professa gaire estima pels superherois, el tema de qui va crear què en una de les franquícies del gènere resulta una mica irrellevant. És a dir, la informació que ofereix el documental me la bufa bastant. No obstant això, la història del Bill Finger, pel vessant humà, em sembla força interessant i la presentació, format, etc. de la investigació, adequada. Imagino, però, que gran part del mèrit és del llibre en el que es basa el documental. Amè.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "The Greasy Strangler" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt4381236/
Nota SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La poca-solta sòrdida.
Pitjor: L'excessiva redundància. La manca de naturalitat. El final confús.
Curiositat: Una primera versió del muntatge durava al voltant de 2 hores i 15 minuts. Per exemple, es va descartar una seqüència en la que els dos protagonistes corrien cap a càmera despullats, agafats de la mà; també es van escurçar altres escenes.

Comentari:
Resulta una incursió en territori de la comèdia negra absurda bastant curiosa. No obstant, li manca una mica d'agilitat, sovint s'encalla amb una reincidència contraproduent; com en la repetició interminable de frases, tipus "Hootie Tootie Disco Cutie!" o "Bullshit artist". En Michael St. Michaels, que fa de Big Ronnie, del que no es pot negar el carisma, no actua de manera gaire versemblant; cosa que, potser, forma part del despropòsit general. Malgrat tot, atrapa. Provocadora.

Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 23 de novembre de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Putney Swope" (1969)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0064855/
Nota SUBJECTIVA: 42 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'escena dels acudits explicats al Pepi Hermine, que encarna el president dels USA. Alguns dels anuncis, com el de les dones saltant i ensenyant els pits. El final.
Pitjor: La veu doblada pel Robert Downey, Sr. del personatge principal, interpretat per l'Arnold Herbert Johnson.
Curiositat: En el 2016, el film va ser seleccionat per a la seva preservació al United States National Film Registry per la seva significació cultural, històrica i estètica.

Comentari:
Es ven com una sàtira contra la corrupció dins les corporacions, la supremacia blanca i la imatge de les races a les pel·lícules de Hollywood. Per això, per l'originalitat de certs passatges i per l'esperit experimental es podria apreciar. Però, és que està mal interpretada i mal muntada. Bones propostes, mal executades. Desagradable.

Perdoneu per la meva ignorància!

dimecres, 20 de novembre de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Survival Box" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt7595276/
Nota SUBJECTIVA: 21 (sobre 100).
Revisió: No l'hauria d'haver vist.
Millor: Els plans de terra devastada.
Pitjor: Els vestits de protecció antiradiació. El ritme.
Curiositat: Al final dels títols de crèdit hi ha la dedicatòria, "This film is dedicated to my parents, Irene and Arthur Scoular, who taught me to never give up."

Comentari:
Tenim un grupet d'adolescents repel·lents de carisma nul atrapats a un búnquer a causa d'una crisi nuclear i cap al·licient tret d'un embaràs. Massa llarga i lenta per les minúcies que explica. Innecessària.

Perdoneu per la meva ignorància!

dimarts, 19 de novembre de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Solteras" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt6736198/
Nota SUBJECTIVA: 41 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La cara de fàstic de l'Ana, interpretada per la Cassandra Ciangherotti, menjant Ankimo; i, en general, les seves ganyotes.
Pitjor: L'escena de la noia que arriba a una casa, es despulla pel passadís i obre la porta del menjador per trobar-se la família sopant.
Curiositat: El títol en anglès és "Ready to Mingle" o "Bachelorettes". Vagament, inspirada en una experiència vital de l'Ileana Rodriguez "Reclu".

Comentari:
L'aspecte més suggeridor, a priori, el curs per aconseguir marit i les ensenyances de l'experta, no es desenvolupa gaire; més aviat, es ventila amb uns quants tòpics. La resta, bastant correcta, però sense riscos ni gaire interès, al capdavall. Lleugera.

Perdoneu per la meva ignorància!

dilluns, 18 de novembre de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Heavy Metal" (1981)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0082509/
Nota SUBJECTIVA: 67 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El capítol titulat "Harry Canyon", inspirat en la sèrie del 1975, "The Long Tomorrow", escrita pel Dan O'Bannon i il·lustrada pel Moebius.
Pitjor: "Soft Landing", l'estúpida seqüència d'obertura.
Curiositat: Inspirada en històries i dibuixos de la revista de còmic homònima. El conte "Neverwhere Land", que hauria connectat el fragment "Captain Sternn" amb el "B-17" va ser descartat per motius de durada. En Chris Achilléos va dissenyar la caràtula del film. Entre d'altres elements, Taarna la Taarakian va ser rotoscopiada utilitzant la Carole Desbiens de model. L'any 2000 va estrenar-se, directament en vídeo, la seqüela, "Heavy Metal 2000", dirigida pel Michael Coldewey i el Michel Lemire.

Comentari:
Diria que és el meu format preferit, el recull de relats. Algun tros animat, però, no sembla fi del tot. Pel que fa als arguments i el fil comú del Loc-Nar, m'esperava, potser, una mica més d'inspiració. Delectable.

Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 17 de novembre de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Shéntàn Pú Soonglíng Zhii Lánruò Xiaanzoong" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt7587984/
Nota SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El combat dels miralls. El poble penjant dels vessants dels pics.
Pitjor: L'interminable enfrontament final. Els personatges modelats en 3D.
Curiositat: Internacionalment, anomenada "The Knight of Shadows: Between Yin and Yang". El director, en Yan Jia, signa amb el pseudònim Vash. Al principi dels títols de crèdit es veuen imatges de diferents instants del rodatge.  

Comentari:
Amb l'edat que té, 65 anys, tampoc esperava un Jackie Chan gaire dinàmic. En aquest aspecte, potser per compensar, trobo un excés d'efectes visuals mediocres, tirant a dolents. Pel que fa a l'argument, ordinari dins d'un món de fantasia mística asiàtica. Amb tot, suficient per captar i mantenir l'atenció. Entretinguda.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Gureitofuru Deddo" (2013)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt3181588/
Nota SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El revés que li propina la Nami nena al seu company d'escola. La violació del vell Shiomi, interpretat pel Takashi Sasano.
Pitjor: L'incident del Yoichiro Kawakami, fent del tarat dels coloms, amb l'adolescent que li espanta els ocells.
Curiositat: Internacionalment, anomenada  "Greatful Dead". A partir de la programació d'aquesta pel·lícula al Raindance Film Festival començà la col·laboració entre el director, l'Eiji Uchida, i la productora/distribuïdora Third Window Films.  La banda sonora inclou el "Cant dels ocells".

Comentari:
Comença de manera prometedora però, a mida que es va concretant la trama, va perdent gràcia. Malgrat el gir darrer, que explica algunes coses, el personatge de la Kumi Takiuchi, que encarna la Nami, decep pel seu desequilibri patent, potser, una mica exagerat i radicalitzat sobtadament. Si estigués basat en un llibre, m'agradaria més el text, segur; no ho està (que jo sàpiga). Curiosa.

Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 16 de novembre de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Dora and the Lost City of Gold" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt7547410/
Nota SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El fragment animat durant l'al·lucinació a l'estil del personatge dibuixat original.
Pitjor: Les cançonetes i la imitació de música dance del pare de la Dora.
Curiositat: Basada en la sèrie animada estrenada el 2000 de Nickelodeon, "Dora the Explorer", creada pel Chris Gifford, la Valerie Walsh Valdes i l'Eric Weiner. Més de 115 milions de dòlars de recaptació, sobre un pressupost de 49 milions. Al final dels títols de crèdit apareix una animació del Trio Fiesta.

Comentari:
Originalitat, zero. Però, entenc que l'adaptació és correcta. Tampoc esperava gaire més d'un títol com aquest. M'ha entretingut prou. Complidora.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Kagerou-za" (1981)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0082596/
Nota SUBJECTIVA: 39 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'escena en la que la Shinako, interpretada per la Michiyo Okusu, es renta els cabells a un santuari. També, els plans dins les banyeres de fusta. L'enderrocament del teatre.
Pitjor: El Katsuo Nakamura, fent del senyor Tamawaki, vestit de geisha. L'estridència de l'obra noh dels nens.
Curiositat: Coneguda amb el títol internacional, "Heat Shimmer Theater" o "Heat-Haze Theatre". Basada en una novel·la d'en Kyouka Izumi. Precedida per "Zigeunerweisen", del 1980, i seguida per "Yumeji", del 1991, constitueix la trilogia del director sobre el període Taishou.

Comentari:
Alguns plans interessants, però sense massa coherència estètica; i, en ocasions, visualment matussera. Llarga, feixuga, molt avorrida. Moments innecessaris de surrealisme; per exemple, el Yoshio Harada, encarnant el Wada, fent caure un carter d'esquena o pixant-se sobre el captaire. Soporífera.

Perdoneu per la meva ignorància!

divendres, 15 de novembre de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Aurora" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt8553606/
Nota SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La seqüència de la sauna.
Pitjor: No explica, o no queda clar, la raó per la que el noi mereix tant l'asil.
Curiositat: Primer llargmetratge de la Miia Tervo. Filmat a Rovaniemi. Inspirada llunyanament en fets reals a partir d'una anècdota d'un familiar de la directora. La casa de la protagonista a la pel·lícula és ubicada a Muurola, el poble on la directora va créixer.

Comentari:
La veritat és que les peripècies d'una pocavergonya, eixelebrada, alcohòlica d'estrat humil com l'Aurora, interpretada per la Mimosa Willamo, no em desperten cap interès ni, el personatge, gaire simpatia. Però, aspectes com la bondat amb el refugiat de la doctora Tiina, encarnada en la Ria Kataja, o el punt divertit de la Miitta Sorvali, en el paper de la Liisa, i, sobretot, el càsting d'aspirants a cònjuge, fan l'obra atractiva. Consistent.

Perdoneu per la meva ignorància!

dimarts, 12 de novembre de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Toy Story 4" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt1979376/
Nota SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'altruisme del Woody en cedir la seva capsa de veu a la Gabby Gabby. El fet que la creació de la nena Bonnie prengui l'estatus de joguina. El ninot Duke Caboom.
Pitjor: Les pinzellades de dramatisme infantil.
Curiositat: Recaptació de mil milions de dòlars sobre un pressupost de dos-cents. Al final dels títols de crèdit, en l'animació del logo de PIXAR ANIMATION STUDIOS, el Duke Caboom substitueix el llum flexo i apareix el nino Combat Carl d'uniforme blanc per xocar-li la mà.

Comentari:
Tècnicament, deliciosa. També conté alguns gags divertits i personatges simpàtics. Però, calia? Si tenim en compte que ha estat el lliurament més profitós de la franquícia, òbviament, la resposta és afirmativa per als productors. El modelatge em resulta fascinador; l'argument, pff... passable. Afegitó.

Perdoneu per la meva ignorància!

dilluns, 11 de novembre de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Hyakuen no Koi" (2014)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt4080598/
Nota SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'instant del debut d'un amateur al límit de l'edat permesa. La decepció reflexada als rostres dels coneguts de la protagonista.
Pitjor: A la sortida del pavelló, després de la lluita, el moment de ploricó final.
Curiositat: El rodatge va durar dues setmanes. L'estratègia de l'actriu, la Sakura Andou, per interpretar l'Ichiko Saito d'abans i de després d'estar en forma va ser, primer, guanyar múscul, aleshores, posar-hi greix a sobre i, finalment, durant els darrers 10 dies, eliminar el greix i quedar-se amb el múscul per afrontar l'escena del combat final.

Comentari:
S'agraeix l'esforç interpretatiu, doncs, en gran part del film, la sensació que els personatges són disminuïts mentals és absoluta. No obstant, no passa de ser una altra història sobre el poder rehabilitador-cohesionador de l'esport i, més concretament, de la boxa, gràcies al factor de la motivació d'assolir objectius a curt i llarg termini. Suficient.

Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 10 de novembre de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Yesterday" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt8079248/
Nota SUBJECTIVA: 47 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La competició de compondre cançons contra l'Ed Sheeran. El John Lennon vell.
Pitjor: La trama sentimental.
Curiositat: El rol de l'Ed Sheeran s'havia escrit, originalment, pensant en el Chris Martin, líder dels Coldplay. El Robert Carlyle fa d'en John Lennon al film. Pressupost, 26; recaptació, 150 milions de dòlars.

Comentari:
Certament, m'esperava ben poc; i, tot i així, m'ha decebut. Trobo a faltar una mica més d'especulació sobre la realitat paral·lela i, potser, experimentar modernitzant les versions de les cançons, per exemple. El que està clar és que la història amorosa entre la parella protagonista no funciona. Per altra banda, em sembla perfecte la solució altruista final. Oblidable.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "LOVE DEATH + ROBOTS" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt9561862/
Nota SUBJECTIVA: 76 (sobre 100).
Revisió: Potser, torno a veure algun capítol.
Millor: "The witness", "Beyond the Aquila Rift", "Lucky 13", animació i història. "Good Hunting", animació.
Pitjor: "Fish Night", "Ice Age", història.
Curiositat: Consta de 18 curtmetratges. La sèrie és l'evolució d'un projecte que els productors David Fincher i Tim Miller tenien per fer una revisió del film dirigit pel Gerald Potterton del 1981, "Heavy Metal". Els episodis eren mostrats amb ordre diferent segons l'usuari connectat a la plataforma d'emissió Netflix, aleatòriament, segons quatre patrons. S'espera una segona temporada per al 2020. L'origen dels capítols "Beyond the Aquila Rift" i "Zima Blue" és un llibre del 2006 titulat "Zima Blue and Other Stories" d'en Alasdair Reynolds.

Comentari:
En la majoria dels casos la part artística és magnífica; només per això ja paga la pena. Pel que fa als arguments, cap d'extraordinari; fins i tot, algun sembla massa simple, de farciment. Malgrat això, la varietat ajuda i la col·lecció em sembla molt digna. M'ho he passat molt bé. Encisadora.

Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 27 d’octubre de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Where the Trail Ends" (2012)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt2509922/
Nota SUBJECTIVA: 71 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Els descensos. La imatge. La càmera lenta. Els escenaris.
Pitjor: En algun moment es fa monòtona.
Curiositat: Es van filmar 30 terabytes de metratge. A la Xina no els van permetre fer servir el Cineflex i van haver d'utilitzar helicòpters controlats remotament. 

Comentari:
El que fan els ciclistes, baixant per uns vessants, sovint abruptes, fent acrobàcies, és impressionant. A més, està prou ben captat, exceptuant petits problemes amb ombres, comprensibles. Potser, per a un neòfit com jo, hauria estat bé, a part del relat retòric del documental, una mica d'explicació tècnica. Però, bé, entretinguda. Espectacular.

Perdoneu per la meva ignorància!

dilluns, 21 d’octubre de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "The Good Place - Season 1" (Des del 19 de setembre del 2016 al 19 de gener del 2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt4955642/episodes?season=1
Nota SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Els flashbacks. El "Medium Place" i el personatge de la Mindy St.Claire, interpretada per la Maribeth Monroe. La brevetat de la temporada, tretze episodis.
Pitjor: El desenllaç. El Manny Jacinto, fent del Jason Mendoza.
Curiositat: Els exteriors es corresponen amb els decorats de la Little Europe dels Universal Studios i els Huntington Gardens de San Marino, a California. Utilitzen puré de patata per simular iogurt. Fins ara, s'han emès dues temporades completes més i porten quatre capítols de la quarta. A més, abans d'estrenar aquesta darrera, l'NBC va publicar a la seva plana web, la seva aplicació per telèfon i el seu canal de Youtube sis episodis agrupats amb el nom de "The Selection".

Comentari:
Una expectativa inicial, més o menys, positiva va apagant-se fins tocar fons amb l'excés de xerrera, els moments embafadors de ximpleria estúpida i l'aparent indefinició dels darrers lliuraments, que se m'ha fet feixuga. El gir final em deixa fred. Mundana.

Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 13 d’octubre de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Joker" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt7286456/
Nota SUBJECTIVA: 39 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La caracterització del Joaquin Rafael Phoenix com a malalt mental. El pla del tren acostant-se al centre de la ciutat en línia recta. L'acudit "Quan deia que volia ser humorista tots reien, ara que ho sóc ja no riuen".
Pitjor: El riure forçat del Joker. La demonització del personatge d'en Thomas Wayne, interpretat pel Brett Cullen. L'excés de retòrica.
Curiositat: Basat en el personatge de DC Comics. La premisa per al seu desenvolupament la fixà la novel·la gràfica del 1988, "Batman: The Killing Joke", escrita per l'Alan Moore i il·lustrada pel Brian Bolland. Li va ser atorgat el Leone d'Oro a la Mostra Internazionale d'Arte Cinematografica della Biennale di Venezia en la seva 76a edició. En la introducció es fa servir el logo de Warner Bros. dissenyat pel Saul Bass als 70's del segle vint. El club de comèdia on actua l'Arthur Fleck es diu Pogo's, referència a "Pogo the Clown", pseudònim de l'assassí en sèrie dels 70's, John Wayne Gacy.

Comentari:
En primer lloc m'he sentit estafat; una pel·lícula sobre un malvat de còmic sense efectes especials espectaculars, disfressada de seriosa però mancada dels fonaments morals o intel·lectuals per ser-ho. Resultat, plom. En segon, m'ha ofès; banalitzant la protesta ciutadana, simplificant-la a la violència de carrer. No em convenç. Cal reconèixer-li, no obstant, el mèrit de la plasticitat en algunes escenes com la del moment en que el protagonista roba l'expedient psiquiàtric de la seva mare i fuig pels passadissos del manicomi, o la de la baixada per l'escalinata a ritme de "Rock and Roll Part 2", l'èxit de Gary Glitter del 1972. Admento que no l'hauria d'haver vist doblada, perd moltíssim.  Superficial.

Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 5 d’octubre de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Hallelujah the Hills" (1963)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0056053/
Nota SUBJECTIVA: 66 (sobre 100).
Revisió: Potser la tornaré a veure.
Millor: Les peripècies i poca-soltades. L'escena en la que en Peter H. Beard, fent del Jack, es despulla mentre va corrent cap al riu. El clip d'homenatge al David Wark Griffith
Pitjor: La repetició d'alguns plans o seqüències intranscendents. L'abandó del gos.
Curiositat: El títol alternatiu en italià és "I magnifici idioti". Després d'esdevenir una sensació al Festival international du film de Cannes, fou convidat a altres 27 certàmens cinematogràfics i, fins i tot, fou objecte d'una projecció per a la família reial al palau de Buckingham. En l'entrevista del director amb en David Avallone, "Hallelujah the Villa", l'Adolfas Mekas fa broma sobre el fet que en Luis Buñuel Portolés fa servir el mateix recurs d'utilitzar dues actrius pel mateix personatge a la seva pel·lícula "Cet obscur objet du désir" del 1977.

Comentari:
Ja, des de bon començament, s'ensuma que l'aire que envolta els protagonistes és peculiar i que la manera seva d'actuar, diria, infantil, resulta en situacions curioses; algunes, divertides, altres, absurdes (qui sap si improvisades). Entre artesana i experimental, m'ha semblat veure un micròfon en una de les escenes, aconsegueix crear expectació i interès amb un argument simple però amb trucs enginyosos. Sorprenent.

Perdoneu per la meva ignorància!

divendres, 4 d’octubre de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Fukrey" (2013)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt2806788/
Nota SUBJECTIVA: 34 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La seqüència animada inicial. El personatge que interpreta l'Ashraful Haque, en Shakiya, que desvalisa constantment el vehicle del Lali, encarnat pel Manjot Singh. El que fa de pare del Zafar, en S.K. Lalwani, pel rictus.
Pitjor: La batuda a la rave i la posterior persecució del cotxe de policia a la motocicleta.
Curiositat: Va convertir-se en un sleeper hit, "èxit dorment", i va ser re-estrenada per demanda popular. "Fukrey Returns", del 2017 i del mateix director, n'és la seqüela. Comptant amb un pressupost de 160 milions de rupies, en va recaptar al voltant de 785 milions. Internacionalment, es coneix, també, amb el nom de "Worthless" o "Slacker". El personatge que fa la Richa Chadda, la Bholi Punjaban, està remotament inspirat en la Geeta Arora, també coneguda com Sonu Punjaban.

Comentari:
Si partim de la base que el metratge és massa llarg (oficialment, 139 minuts), que la premissa és estúpida, que els escenaris no són especialment atractius, que l'acció és, més aviat, penosa, que no hi ha ni un trist número musical... que l'actor darrera del Vikas "Hunny" Gulati, en Pulkit Samrat, m'ha resultat com un gra al cul pels posats que mostra... Pobra.

Perdoneu per la meva ignorància!

dimecres, 2 d’octubre de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Anchiporuno" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt5973032/
Nota SUBJECTIVA: 32 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La música, encara que no lliga gens amb l'acció. El quadre que es veu en el cartell de la pel·lícula.
Pitjor: L'actuació histriònica, els crits, els esperpents, artificialitat.
Curiositat: Representa el quart film del rellançament de la sèrie de pornografia romàntica de la productora Nikkatsu; per això, també s'anomena "Roman poruno ribuuto purojekuto 4", és a dir, "Roman Porno Reboot Project 4".

Comentari:
Potser, caldria apreciar l'estructura narrativa, amb una doble capa argumental realitat-ficció més uns flashbacks; però és que tampoc em sembla tant notable. Més enllà d'això, presenciem un seguit d'escenes, algunes grotesques, altres, relativament plàstiques, i unes quantes de poca-soltes, amb una quota de nus, pits, parrussos, roba interior i coits implícits, que em provoquen indiferència. Plom.

Perdoneu per la meva ignorància!

divendres, 27 de setembre de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Mother!" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt5109784/
Nota SUBJECTIVA: 39 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La traça per pertorbar i avorrir alhora.
Pitjor: L'abús dels primers plans i la persecució constant dels actors.
Curiositat: Originalment, havia de titular-se "Day 6", referència molt més clara a l'al·legoria bíblica que exposa. En una escena, la Jennifer Lawrence va trencar-se una costella. El director i guionista, en Darren Aronofsky, va escriure l'esborrany del guió en cinc dies. En una entrevista a Indiewire, el mateix va explicar que Lawrence és Gaia, la mare terra; el seu marit, Déu; la parella que s'instal·la a la casa, Adam i Eva; els germans, Caín i Abel; a més, el fill de Déu i Gaia, seria un messies.

Comentari:
Se m'ha fet eterna i incòmoda. Als vint minuts, ja me n'havia cansat dels personatges, la situació, l'estil de filmació i, sobretot, de la cara aspra del Javier Ángel Encinas Bardem. Ho sento, no el suporto. La meva interpretació errònia, segons he pogut llegir en acabat, era molt més literal; és a dir, que l'individu interpretat pel Bardem era un escriptor egocèntric i prou. Els trets que apunten al suspens, qui sap si la cosa m'hauria engrescat més si s'hagués explotat el gènere, no fan res més que confondre i la voràgine de violència del final la trobo innecessària. Si més no, s'ha de reconèixer la coreografia d'algunes de les escenes plenes d'actors i moviment. Desagradable.

Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 22 de setembre de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Planeta Singli" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt5127398/
Nota SUBJECTIVA: 64 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El musical escolar, perquè no fa pena. Les cares de múrria de la Joanna Jarmołowicz, fent de la Zośka.
Pitjor: Els moments violents o de vergonya aliena, com la ruptura del Bogdan i l'Ola, interpretats pel Tomasz Karolak i la Weronika Książkiewicz, respectivament.
Curiositat: Dues seqüeles succeeixen aquesta pel·lícula, els anys 2018 i 2019. Superà els 9 milions de dòlars de recaptació.

Comentari:
Pel meu gust una mica massa llarga, tot i que, he de reconèixer, tot allò inclòs és pertinent. Tractant-se del gènere que és, el final es pot anticipar, relativament. No obstant, resulta agradable presenciar el tancament net i raonable dels temes oberts. No deixa de ser el mateix de sempre, però m'ha fet el pes (potser, gràcies a la bella Agnieszka Więdłocha, que encarna l'Ania, la protagonista). Complidora.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Harry and Walter Go to New York" (1976)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0074608/
Nota SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'ambientació. Les explosions. Al teatre, la vella picant la mà del banquer que vol abraçar per l'espatlla la Diane Keaton, fent de la Lissa Chestnut.
Pitjor: La part de faràndula ridícula, especialment la representació darrera al teatre mentre es comet el robatori.
Curiositat: El John Byrum vengué el guió del que, aleshores, s'anomenava "Harry and Walter" per cinc-cents mil dòlars. En James Caan, que es referí a la pel·lícula com "Harry and Walter Go to the Toilet", va acomiadar els seus agents després de fer-la. En Sam Stewart va escriure'n una novel·lització que publicà Dell Publishing. Algunes de les escenes que tenen lloc a Nova York van filmar-se als decorats de "Hello, Dolly!" (1969) de la Twentieth Century Fox. L'Adam Worth fou un criminal en la realitat i es creu que en Sir Arthur Conan Doyle s'hi va inspirar per dibuixar el personatge de James Moriarty de la seva sèrie de novel·les de Sherlock Holmes.

Comentari:
Desprèn una flaire de producció gran pels detalls com els vestits i l'attrezzo; de fet, comptà amb un pressupost de vora els 7 milions de dòlars. El plantejament resulta prometedor i, fins i tot, algunes de les situacions còmiques traspuen un pèl de gràcia. Imagino que una de les premisses havia de ser que els personatges encarnats pel James Caan i l'Elliott Gould, el Harry Dighby i el Walter Hill, eren uns cretins simpàtics. No obstant, això no acaba de rutllar, si més no, tota l'estona. Tampoc encaixen altres reaccions exagerades del Michael Caine o de la Diane Keaton, interpretant l'Adam Worth i la Lissa Chestnut, respectivament. Però, en general, prou correcta. Entretinguda.

Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 21 de setembre de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "The Angry Red Planet" (1959)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0052564/
Nota SUBJECTIVA: 29 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La tècnica per alliberar el coronel Thomas O’Bannion, encarnat en el Gerald Mohr, de l'ameba que el parasita.
Pitjor: L'ambientació.
Curiositat: Basada en un tractat escrit pel Sidney W. Pink, titulat "The Planet Mars". Mentre es desenvolupava es va anomenar "Invasion of Mars". Per a les escenes a Mart, va utilitzar-se una tècnica batejada com a CineMagic que abaratia els costs de producció a càrrec dels escenaris. Els rètols de presentació apareixen al final de la pel·lícula.

Comentari:
La narrativa podria ser acceptable però els mitjans són insuficients, fins i tot per a un producte de sèrie B. Guió pobre, diàlegs insípids, interpretacions qüestionables. Com és que els astronautes porten mocassins dins el coet? Potser, l'única cosa que salvaria serien els éssers marcians... i per pena. Insatisfactòria.

Perdoneu per la meva ignorància!

divendres, 20 de setembre de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Guava Island" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt8858104/
Nota SUBJECTIVA: 15 (sobre 100).
Revisió: No l'hauria d'haver vist.
Millor: L'assassinat. L'animació inicial.
Pitjor: Els posats i les contorsions del Donald McKinley Glover Jr. interpretant el Deni Maroon.
Curiositat: Filmada a Cuba.

Comentari:
Gens sofisticada i ridícula, hi ha uns quants moments de vergonya aliena. Sembla més una mena d'improvisació al servei del protagonista, el Childish Gambino, que una proposta seriosa. Afortunadament, el suplici no és gaire llarg, menys d'una hora. Indigna.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Avalanche" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt3685490/
Nota SUBJECTIVA: 38 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Els flashbacks. L'Autumn Withers, fent de la Nina, en sostenidors.
Pitjor: La història. L'efecte visual de mini-càmera.
Curiositat: "R.W.A.V." va ser el títol provisional. El Gideon Emery i l'Autumn Withers, que interpreten en Greg i la Nina en la ficció, són casats en la realitat.

Comentari:
L'inici dóna una impressió humorística equivocada, sobretot, pel monòleg de l'Stelio Savante, encarnant el Nate, la música llatina d'introducció, tipus salsa, i el títol que surt per pantalla "A film definitely not inspired by Franz Kafka". Amb l'aparició dels altres dos personatges, no obstant, el to canvia i l'acció queda atrapada en una situació poc interessant. Podria reconèixer la feina dels actors, que queden prou naturals, però no és excusa suficient per perdre el temps. Avorrida.

Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 15 de setembre de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Isle of Dogs" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt5104604/
Nota SUBJECTIVA: 69 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Els udols que fa el Gondo quan s'està justificant per haver-se menjat el Fuzzball. La seqüència de preparació de sushi. L'atmosfera retro.
Pitjor: La capitulació senzilla del batlle Kobayashi
Curiositat: El títol en anglès, "Isle of Dogs", sona com "I love dogs", que vol dir "estimo els gossos". Filmada als 3 Mills Studios, que és molt a prop d'un indret de Londres anomenat Isle of Dogs. El mateix any es va publicar una adaptació en manga desenvolupada pel Minetarou Mochizuki.

Comentari:
Es pot intuir la feinada tant en la manipulació de les marionetes com en la composició dels diorames. Sense dubte, l'animació resulta bella, però no arriba a l'exquisidesa; alguns efectes fins i tot semblen barroers. S'agraeixen els punts d'humor sec, tant de paraula com visuals; diria que apuntalen l'acció. No obstant, la història sembla mancada d'un ritme, d'un vigor o d'una excusa bona. Disminuïda. 

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Rupert, Rupert & Rupert" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt6094746/
Nota SUBJECTIVA: 44 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El pla subjectiu, vist des del punt de vista del Rupert Lindsay, en arribar a casa de l'Stevie; interpretats, respectivament, pel Sandy Batchelor i la Daisy Keeping.
Pitjor: L'ira artificial.
Curiositat: El títol provisional fou "Three Acts". Estrenada en plataformes digitals.

Comentari:
A mig camí entre la comèdia i el drama, no arriba ni a un lloc ni a l'altre. La interpretació protagonista no acaba de quedar versemblant. A més, alguns detalls grinyolen; com la queixa del noi en trobar un moble trencat a la vorera que el propi personatge havia llançat per la seva finestra abans. Curiosament, m'ha fet somriure en alguna escena gràcies a alguns posats desvergonyits de l'actor principal. Feble.

Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 8 de setembre de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Velvet Buzzsaw" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt7043012/
Nota SUBJECTIVA: 51 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Els efectes visuals. Les panoràmiques nocturnes de Los Angeles.
Pitjor: Les pintures de'n Vetril Dease.
Curiositat: L'expressió "velvet buzzsaw" es refereix al cunnilingus. El director, en Dan Gilroy, cita "The Ring" (2002) com a inspiració.

Comentari:
Potser és la manca absoluta d'empatia amb els personatges el que fa que el film no hagi guanyat la meva atenció sencera i m'hagi avorrit. M'ensumo, però, que un argument tant trillat no dóna gaire més de si, malgrat la participació de tòtems com el John Gavin Malkovich o la Rene Marie Russo. És un producte ben fet però insuls. Postissa.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Escape Room" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt5886046/
Nota SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La sala de billars invertida.
Pitjor: L'habitació del verí al·lucinogen. L'escapada de la Zoey Davis, interpretada per la Taylor Russell. L'enfrontament amb el mestre de cerimònies.
Curiositat: Amb un pressupost de nou milions de dòlars, fou un èxit comercial, recaptant-ne més de cent cinquanta-cinc. S'ha anunciat l'estrena d'una seqüela cap a l'agost del 2020. L'estrena a Polònia es va endarrerir després que, el 4 de gener del 2019, cinc noies de 15 anys morissin en un recinte escape room de Koszalin intoxicades per monòxid de carboni.

Comentari:
M'han decebut en la resolució dels enigmes els papers tant del Nik Dodani com de la Taylor Russell, que encarnen en Danny Khan i la Zoey Davis, un "expert" en escape rooms i una intel·lectual universitària; en realitat, les proves no són gaire exigents mentalment, heus aquí. A més, el context argumental no sembla especialment original; s'intueixen nocions d'altres pel·lícules de més entitat. Malgrat això, la dinàmica pròpia del joc juntament amb uns escenaris convincents i atractius sedueixen prou per deixar bona impressió. Acceptable.

Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 1 de setembre de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Us" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt6857112/
Nota SUBJECTIVA: 37 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La substitució de la nena. Els somriures sinistres.
Pitjor: La poca-solta. La veu de la Red, interpretada per la Lupita Nyong'o.
Curiositat: El director, en Jordan Peele, donà l'elenc una llista de films per tal que tinguessin unes referències comuns. La llista inclou "Dead Again" (1991), "The Shining" (1980), "The Babadook" (2014), "It Follows" (2014), "A Tale of Two Sisters" (2003), "The Birds" (1963), "Funny Games" (1997), "Martyrs" (2008), "Let the Right One In" (2008) i "The Sixth Sense" (1999). El passatge de la bíblia que apareix a la pel·lícula, Jeremiah 11:11, segons la versió del rei Jaume, diu "Per tant, digué el senyor, heus aquí que faré que els caigui a sobre maldat de la que no podran lliurar-se'n; i, encara que em ploraran, jo no els escoltaré".

Comentari:
Que una producció d'aquest tipus costés tant com vint milions de dòlars ja resulta sorprenent, doncs sembla sèrie B. Però que es convertís en un èxit comercial, amb més de dos-cents cinquanta milions recaptats, em sembla increïble. Té alguns moments de suspens ben trobats, això sí. No obstant, en general, queda curta en tot. Coixa.

Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 31 d’agost de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Alita: Battle Angel" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0437086/
Nota SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Les lluites. L'escenari.
Pitjor: El motorball. Els ulls desproporcionats de la cara digital de l'Alita.
Curiositat: Basada en el manga creat pel Yukito Kishiro titulat "Gunnm", també conegut com "Battle Angel Alita", publicat des del 1990 al 1995. En el manga, el nom de la protagonista és Gally. Epic Stone Group, una empresa de multimèdia de Florida, va demandar la 20th Century Fox per violar la llicència sobre la marca "Battle Angel".

Comentari:
Recordava haver vist, molts anys enrere, una OVA sobre aquest personatge i haver restat bastant indiferent; per això, les expectatives eren minses. No obstant, i malgrat detalls carrinclons evitables, com la ingenuïtat inicial davant dels sentits de la cyborg o un enamorament que sembla precipitat, el factor de l'amnèsia i el vessant visual sostenen la tensió del film i el fan, més o menys, interessant. La llàstima és la manca de conclusió. Incompleta.

Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 25 d’agost de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Missing Link" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt6348138/
Nota SUBJECTIVA: 95 (sobre 100).
Revisió: Segurament, la tornaré a veure.
Millor: L'humor i l'animació.
Pitjor: Troben massa fàcil el temple yeti.
Curiositat: Està ambientada cap al 1886. Fou un fracàs comercial, doncs, dels 100 milions de dòlars de pressupost, només es va recuperar una quarta part.

Comentari:
L'aspecte simple de la marioneta sasquatch indueix a pensar que la pel·lícula serà barroera. No obstant, ja des de l'escena inicial, podem constatar un detall exquisit en els moviments i gestos dels personatges. Això, barrejat amb uns diàlegs plens d'humor i de sarcasme, tot amanit amb una mica de comèdia física. He de reconèixer que no m'esperava res de bo però m'ha captivat. Goig.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Rocketman" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt2066051/
Nota SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Les cançons. El turment emocional.
Pitjor: Les imprecisions biogràfiques en la història. El grup de teràpia.
Curiositat: Inspirada en la vida d'en Reginald Kenneth Dwight, conegut artísticament com a Sir Elton John. En la seqüència del trajecte en cotxe cap al Troubadour de Los Angeles es va fer servir metratge de principis dels 70 en 35mm restaurat digitalment. En els títols de crèdit es mostren fotografies de diferents instants de la vida i carrera de l'artista comparades amb la representació que en fa la pel·lícula. 

Comentari:
No es pot desmerèixer el tou de feina i calers que cal per portar a terme una producció de quaranta milions de dòlars de pressupost com aquesta. Però el cas és que quan existeixen tantes referències disponibles, en entrevistes, documentals, artícles, etc., d'un personatge públic resulta difícil que una "fantasia musical", tal com la defineixen els responsables de l'obra, estigui a l'alçada dels esdeveniments reals o emocioni gaire. Està bé. Passatemps.

Perdoneu per la meva ignorància!