dissabte, 17 d’agost de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Sal-injaui Gieogbeob" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt5729348/
Nota SUBJECTIVA: 87 (sobre 100).
Revisió: Potser la tornaré a veure.
Millor: L'argument. La lluita a la cabana. La incertesa en el desenvolupament de la història.
Pitjor: L'intent de posar-se en forma de l'avi. La manca de conclusió final.
Curiositat: Internacionalment, s'anomena "Memoir of a Murderer". Basada en la novel·la homònima del 2013 escrita pel Young-ha Kim. El director ofereix una versió alternativa a l'estrenada en cinemes, deu minuts més llarga i amb un desenllaç diferent.

Comentari:
L'absència de concreció em treu de polleguera, però he de reconèixer que resulta efectiva a l'hora de traslladar a l'espectador la desorientació mental del personatge protagonista interpretat pel Sol Kyung-gu, el Kim Byeong-soo. En la versió que he vist, la distribuïda inicialment, s'observa una mena d'enfrontament entre un assassí bo i un de dolent, la qual cosa m'ha empès a alinear-me amb la situació de l'ancià malalt; ho prefereixo. La lectura del director, aparentment, s'inclina més a plantejar l'escenari "Dr Jekyll i Mr Hyde"; que, per mi, elimina empatia. El vell captiva pel seu passat i per la seva condició; fins i tot, diria, esdevé entranyable. I el relat atrapa a base de confondre. Engrescadora.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Jojakdoen Doshi" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt6399158/
Nota SUBJECTIVA: 63 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Les escenes d'acció i els efectes especials.
Pitjor: El clixé en la resolució simplificada.
Curiositat: Internacionalment, es titula "Fabricated City". És la primera pel·lícula en la que actua com a protagonista el Ji Chang-wook, que fa del Kwon Yoo, i el director, en Park Kwang-hyun, el va convèncer per participar-hi dient-li que el film no es podria fer sense ell.

Comentari:
Notable desplegament de mitjans per proposar un espectacle visual, en algunes ocasions, frenètic, sobre un argument molt trillat però presentat dins el context tecnològic del moment. Va perdent, pel que fa a l'interès, i arriba a un punt en el que només queden focs artificials. Diria, a més, que els registres de violència i comèdia no estan prou ben calibrats, fins al punt de provocar certa frustració. Això sí, entreté. Matussera (una mica).

Perdoneu per la meva ignorància!

dijous, 15 d’agost de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Searching" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt7668870/
Nota SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El concepte. La pista que deixa anar la detectiu Rosemary Vick, interpretada per la Debra Messing, explicant l'incident de la recaptació per caritat del seu fill.  
Pitjor: L'escena en la que es resol la sospita sobre el germà, en Peter Kim, encarnat en el Joseph Lee.
Curiositat: Inicialment, l'Aneesh Chaganty i en Sev Ohanian van concebre l'obra com un curt de 8 minuts. La productora Bazelevs Company va rebutjar la idea de petit format a canvi de produir un llargmetratge. L'actor protagonista, el John Cho, va refusar el paper, en un primer moment, per suspicàcia sobre la viabilitat del projecte. 

Comentari:
Encara que en alguna de les situacions quedi una mica forçada la utilització dels diferents dispositius o plataformes multimèdia per donar continuïtat visual al relat, per exemple, el portal en línia de misses funerals o l'interrogatori policial, la proposta d'adaptació de la narració als mitjans de comunicació que ens són tant quotidians en l'actualitat és remarcable. Potser, de cara a oferir un desenllaç més sòlid es podria haver suggerit d'alguna manera la relació entre atacant i víctima. No obstant, en general, la història rutlla i convenç. Encertada.

Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 10 d’agost de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Seoulyeok" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt3845670/
Nota SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'escena de la fugida de la Hye-sun fent servir el cable que travessa el carrer amb l'ajuda d'un nano que acaba cardat. La persecució a les bigues del terrat. La identitat del Suk-gyu que es revela al final. L'escena de la transformació de la noia.
Pitjor: El seguiment inicial excessivament extens al vell infectat i al seu col·lega sense sostre. La xerrameca del vagabund abans de ser abatut per l'exèrcit i el discurs anterior de l'altre home.
Curiositat: Es coneix internacionalment, també, amb el títol de "Seoul Station". És la preqüela de "Busanhaeng", del mateix director i any.

Comentari:
Fora de la carnisseria zombi, que no ofereix res d'especial (ni tant sols resulta espectacular), la gràcia rau en el context sòrdid de la protagonista. Passa fàcil però tampoc meravella. Correcta. 

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Busanhaeng" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt5700672/
Nota SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La relació pare-filla. El descarrilament del comboi en flames. La cançó salvadora de la nena.
Pitjor: Perseguidors que en un pla són a punt d'atrapar els protagonistes i en el següent han reculat deu metres.
Curiositat: En la quaranta-novena edició del Sitges Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, li van ser atorgats els guardons de millor direcció, al Yeong Sang-ho, i de millors efectes especials al Jung Hwang-su. Del mateix director i any, la preqüela animada "Seoulyeok", que explica esdeveniments ocorreguts a l'estació de Seül.

Comentari:
Al capdavall, no deixa de ser una pel·lícula de zombis, de manera que el marge per a la innovació o la sorpresa és, més o menys, limitat. Tenim clixés i una situació bastant simple però tot plegat lliga bé, encaixa i, fins i tot, emociona (a càrrec de la feina de la Kim Su-an). Efectiva.

Perdoneu per la meva ignorància!

dijous, 8 d’agost de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Fishbowl California" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt5547910/
Nota SUBJECTIVA: 39 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La primera entrevista de feina amb la Kate Flannery fent de la Susan.
Pitjor: La interpretació del nen, en Lucas Krystek, que encarna el Charlie.
Curiositat: La promoció inclou clips de l'actor protagonista, l'Steve Olson, preguntant anònimament personal de videoclubs sobre el film.

Comentari:
Puc trobar certa comicitat en l'absurd d'algunes escenes i en el tracte rude i cru de la vella, versió femenina de personatges a mida de'n Clint Eastwood. Però el rerefons resulta bastant tràgic, una alcohòlica autodestructiva i un babau desvergonyit. Li manca quelcom. Poca-solta.

Perdoneu per la meva ignorància!

dilluns, 5 d’agost de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Isn't It Romantic" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt2452244/
Nota SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'escena inicial de l'Alexandra Kis i la Jennifer Saunders. Els cops que entoma la Natalie, interpretada per la Rebel Wilson. La paròdia.
Pitjor: El sobrepès de la protagonista.
Curiositat: El títol apareix al final.

Comentari:
Com en moltes comèdies romàntiques "serioses", funciona millor en el plantejament, la premissa, que en la resolució. És a dir, va de més a menys; fins en això la imitació és bona. En detriment del film diria que la subtrama no té solta ni volta. Tot i que, al cap i a la fi, es tracta d'una burla, es pot passar per alt tal circumstància. M'ha divertit. Solvent.

Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 3 d’agost de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "The Rewrite" (2014)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt2509850/
Nota SUBJECTIVA: 49 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Algunes de les rèpliques còmiques del Hugh Grant fent de'n Keith Michaels.
Pitjor: Previsible.
Curiositat: En fase d'esborrany s'anomenà "The Reluctant Professor". El director i guionista, en Marc Lawrence, es va graduar a la universitat de Binghamton, on algunes de les escenes es van rodar.

Comentari:
Queda perfectament resumida en el trailer sense que s'ometi res que valgui gaire la pena. Li manca emfatitzar alguna cosa, qualsevol, per no semblar tant tova en tots els aspectes. Malgrat tot, compleix, fa el fet perquè les expectatives eren minses. Feble.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Ralph Breaks the Internet" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt5848272/
Nota SUBJECTIVA: 46 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El senyor KnowsMore fet per l'Alan Tudyk. El personatge de la Shank a qui dóna veu la Gal Gadot
Pitjor: La banda de princeses Disney. La veu de la Sarah Silverman fent de la Vanellope von Schweetz.
Curiositat: Al final dels títols de crèdit surt el Ralph cantant un tros de "Never Gonna Give You Up", la cançó de l'Stock Aitken Waterman que va popularitzar en Rick Astley al 1987.

Comentari:
Més enllà de l'empipador milió de referències a entitats i icones d'Internet, actuals o pretèrites, el tema de l'allunyament emocional entre individus per diferència d'interessos o actituds m'avorreix, si més no, en el context en el que el mostra el film. Segurament, una raó és que els personatges no em desperten cap simpatia. Per altra banda, visualment no aporta res. Prescindible.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Moana" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt3521164/
Nota SUBJECTIVA: 92 (sobre 100).
Revisió: Potser la tornaré a veure.
Millor: L'aventura. El número musical "Shiny", el qual, segons el Lin-Manuel Miranda, es va inspirar en un homenatge al David Bowie del duo còmic Flight of the Conchords i al fet d'escoltar repetidament cançons del músic anglès després de la seva mort.
Pitjor: Els pirates coco.
Curiositat: Titulada "Vaiana" o "Oceania" en alguns mercats per qüestions de drets d'autor. Molts dels noms dels personatges són paraules d'idiomes d'illes del Pacífic; per exemple, moana significa oceà i blau en hawaià i maori. Els directors, en John Musker i el Ron Clements, van estudiar durant mesos la cultura polinèsia per poder retratar-la fidelment. D'acord a la llegenda, Maui va fer emergir Nova Zelanda mentre pescava.

Comentari:
Animació exquisida, música emocionant, argument engrescador, èpica, pinzellades d'humor. Un goig.

Perdoneu per la meva ignorància!

dijous, 1 d’agost de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Early Man" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt4701724/
Nota SUBJECTIVA: 35 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Les maquetes.  La caiguda a l'àrea de'n Jurgend.
Pitjor: La història.
Curiositat: Un dels títols que es va considerar fou "Early Man-United", terme que s'utilitza en la pel·lícula. El personatge de'n Jurgend és un homenatge al jugador de futbol alemany Jürgen Klinsmann. Es va aplegar una multitud al Memorial Stadium dels Bristol Rovers per fer un enregistrament.

Comentari:
A priori, diria que barrejar humans primitius amb futbol no és una idea gaire encertada sobre la que muntar una pel·lícula; bàsicament, perquè resulta una poca-soltada bastant innecessària quan passa de la mera anècdota. Malaguanyada feina dels animadors, al servei d'un argument tant bàsic i estúpid. Fiasco inversemblant, llàstima.

Perdoneu per la meva ignorància!

dilluns, 29 de juliol de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "La La Land" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt3783958/
Nota SUBJECTIVA: 44 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El ball a una corba de la carretera del Griffith Park. El passeig pel backlot de la Warner. El títol.
Pitjor: La sessió fotogràfica de "the Messengers". La seqüència de realitat alternativa del final.
Curiositat: El guionista i director, en Damien Chazelle, va concebre el film amb el seu company de classe, en Justin Hurwitz, quan ambdós estudiaven a la universitat de Harvard. Durant la cerimònia dels Òscar, la Faye Dunaway, que presentava el premi a la millor pel·lícula juntament amb el Warren Beatty, va anunciar aquesta com a receptora del guardó. Després de més de dos minuts que l'equip de "La La Land" prengués l'escenari i comencés a fer parlaments d'agraïment, els productors de l'esdeveniment van corregir l'error, doncs la distinció li corresponia a "Moonlight", escrita i dirigida pel Barry Jenkins.

Comentari:
Se m'ha fet feixuga. Ni la història, ni els números musicals, ni la interacció entre els personatges, ni els actors, res la fa especial. Llarga com un dia sense pa. Sobrevalorada.

Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 28 de juliol de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "When We First Met" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt5783956/
Nota SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El moment en el que en Max, encarnat en l'Andrew Bachelor, ensinistra l'Adam DeVine, en el paper del Noah Ashby, a ser un carallot amb les dones.
Pitjor: Originalitat nul·la.
Curiositat: Estrenada mundialment el 9 de febrer del 2018 a través de Netflix. Els productors van demanar el protagonista, l'Adam DeVine, que revisés el guió per adaptar-lo al seu estil humorístic.

Comentari:
Malgrat sigui absolutament previsible pel que fa a l'argument, els tocs oportuns del còmic la fan prou atractiva, si més no, en la pretensió humil de fer riure. És d'agrair que s'hagin estalviat escenes ridícules per aconseguir-ho. Complidora. 

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "School of Rock" (2003)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0332379/
Nota SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La passió de'n Dewey Finn, encarnat pel Jack Black, dirigint els nens.
Pitjor: El paper de bleda que fa la Joan Cusack interpretant la Rosalie Mullins.
Curiositat: Va estrenar-se una adaptació a Broadway el desembre del 2015 i una sèrie de televisió el març del 2016. Recaptà més de 130 milions de dòlars a partir d'un pressupost de 30 milions. El guió de'n Mike White s'inspira en el concepte del Langley Schools Music Project.

Comentari:
Entretinguda, divertida, amb algun punt ridícul però ben lligada i afavorida per petites perles com l'espavilada Miranda Cosgrove fent de la Summer Hathaway. La música també ajuda. Convincent.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Ultraviolet" (2006)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0370032/
Nota SUBJECTIVA: 40 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'estètica.
Pitjor: L'argument.
Curiositat: A partir del guió del Kurt Wimmer, l'Yvonne Navarro va escriure una novel·la homònima que es publicà el mateix any. Alhora, també basada en aquest film, l'estudi d'animació Madhouse va produir una sèrie que va dirigir l'Osamu Dezaki i que es va emetre el 2008.

Comentari:
Tenim la Milla Jovovich, que està molt bona, fent de la Violet Song Jat Shariff, les coreografies de lluita d'estil "Gun kata", persecucions tridimensionals, escenaris imponents, molt de color i efectes visuals... Però hi ha quelcom que grinyola i aliena. Se m'acuden dues coses, l'elenc principal (salvant el William Fichtner encarnant en Garth), que no ajuden gaire, i la història que fa ferum de refregit. Imatge, bé; la resta, no tant. Tolerable.

Perdoneu per la meva ignorància!

dimecres, 24 de juliol de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "No sos vos, soy yo" (2004)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0378453/
Nota SUBJECTIVA: 38 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El part de la gossa.
Pitjor: L'etapa de pesat es fa molt feixuga; i no dic que no estigui ben retratada.
Curiositat: Dues adaptacions sobre aquesta pel·lícula, la mexicana del 2010 "No eres tú, soy yo", dirigida per l'Alejandro Springall; i la colombiana del 2015 "La tusa", dirigida pel Carlos Moreno y la Laura Mora.

Comentari:
Una història vulgar, ordinària, modesta i avorrida amb alguna temptativa de gag fracassada. No atrapa. Ensopida.

Perdoneu per la meva ignorància!

dimarts, 23 de juliol de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Failure to Launch" (2006)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0427229/
Nota SUBJECTIVA: 12 (sobre 100).
Revisió: No l'hauria d'haver vist.
Millor: Les activitats lúdiques que fan els amics.
Pitjor: La resolució retransmesa.
Curiositat: Comptava amb 50 milions de dòlars de pressupost i en va recaptar més de 128 a taquilles.

Comentari:
Potser, hauria estat una altra cosa si els protagonistes no haguessin estat repel·lents d'entrada; tant el Matthew McConaughey fent de'n Tripp, com la Sarah Jessica Parker interpretant la Paula. Es tracta d'una pel·lícula amb un plantejament mínimament prometedor però que es desenvolupa de la manera més òbvia i matussera possible, sense química entre els rols principals ni comicitat en les situacions ni els diàlegs. Arriba al ridícul. Estúpida.

Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 6 de juliol de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Quadrophenia" (1979)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0079766/
Nota SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).
Revisió: Potser la tornaré a veure.
Millor: El cant hooligan "We're the mods!" i el coit durant la càrrega policial a Brighton. Els plans aeris en helicòpter del penya-segat de Beachy Head.
Pitjor: Un final gens concloent.
Curiositat: Inspirada en l'òpera rock homònima del 1973 dels The Who. Va estar a punt de cancel·lar-se per la mort, el 1978, del bateria dels The Who, en Keith Moon. Al guió original, l'escena sexual entre en Jimmy i l'Steph, interpretats, respectivament pel Phil Daniels i la Leslie Ash, succeïa a un soterrani i la dona havia de ser despullada; l'actriu es va negar.

Comentari:
Més enllà de la simpatia que puguin despertar els personatges i, en particular, el protagonista principal, nul·la, el relat encaixa amb aquella actitud pueril de festa i rebel·lia, més o menys, universal dels adolescents. En aquest sentit, la història, encara que versemblant i consistent, és poc original. No obstant, conté prou ingredients per captivar, des de la música fins al retrat d'una Anglaterra determinada. Interessant.

Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 29 de juny de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Venom" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt1270797/
Nota SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'enfrontament final entre els dos paràsits. La seqüència dels crèdits on apareix en Woody Harrelson fent de Cletus Kasady. La cançó dels crèdits "Venom", interpretada per l'Eminem, escrita pel mateix Marshall Bruce Mathers III, el Luis Edgardo Resto i en Mario Resto.
Pitjor: El cameo ridícul de l'Stan Lee.
Curiositat: El personatge Venom es presentà en els números 299 i 300 de "The Amazing Spider-Man", on ja s'establiren les seves debilitats, el foc i les ones sòniques. Al còmic, el simbiont Venom s'adhereix, originalment, a Spider-Man, durant l'episodi de les "Secret Wars" del 1984. Només quan l'aràcnid es desfà de l'organisme, entra en contacte amb l'altre hoste, l'Eddie Brock. En els títols de crèdit apareix un clip del film del mateix any, "Spider-Man: Into the Spider-Verse".

Comentari:
Una altra adaptació de còmic amb el plantejament i ingredients habituals d'aquest tipus de producte. No esperava ni més ni menys, és el que tenen les factories... o les xurreries. Almenys, té algun pla espectacular; el salt de la moto en la persecució, per exemple. Per passar l'estona, prou decent. Previsible.

Perdoneu per la meva ignorància!

dilluns, 24 de juny de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Kakegurui" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt7131720/
Nota SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Els diferents jocs als que s'aposta.
Pitjor: El personatge repel·lent i innecessari de la Runa Yomozuki, amb veu de la Mayu Udono. La veu de vella del personatge de la Kirari Momobami, oferta per la Miyuki Sawashiro (32 anys en el moment de la producció).
Curiositat: Consta de 12 episodis. Basada en la sèrie manga homònima, escrita pel Homura Kawamoto i il·lustrada pel Touru Naomura, iniciada el març del 2014. S'ha emès una adaptació en drama televisiu de dues temporades i estrenat un llargmetratge interpretat per actors el 2019. També s'ha emès al 2019 una segona temporada de l'anime titulada "Kakegurui ××".

Comentari:
No és la primera de les històries sobre juguesques extremes que veig; probablement, la més fluixa. Aquesta té la gràcia de que la protagonista és una noia voluptuosa que pateix orgasmes quan el risc és màxim, cosa més o menys còmica. El problema és que comença suggerint una progressió però no evoluciona. De fet, un dels duels que havien de ser més crítics, el de la ruleta russa (episodis 6 i 7), acaba decebent per la manca d'acció. La premissa és bastant estúpida però entreté. Passatemps.

Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 23 de juny de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Chernobyl" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt7366338/
Nota SUBJECTIVA: 89 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La reconstrucció dels fets en la declaració al judici de'n Valery Legasov, interpretat pel Jared Harris. La darrera conversa entre aquest i el Stellan Skarsgård, fent de'n Boris Shcherbina.
Pitjor: La recreació en els caçadors de gossos. 
Curiositat: Es basa en gran part en la recol·lecció de testimonis locals de l'Svetlana Alexievich en el seu llibre "Voices from Chernobyl". Filmada a Vilnius, Kaunas i Ignalina, de Lithuania; i, Chernobyl i Kyiv, d'Ucraina. El partit comunista de Rússia anuncià que denunciaria per difamació el guionista, el director i els productors de la sèrie. La Lyudmila Ignatenko fou subjecte d'un documental suec del 2001 dirigit pel Gunnar Bergdahl titulat "Ljudmilas röst". Consta de cinc capítols.

Comentari:
No sé fins a quin punt el relat és verídic o fictici però aconsegueix esborronar i provocar una immensa tristesa a compte de les terribles conseqüències que la catàstrofe va tenir sobre la gent i el territori. Dit això, he de dir que comença intensa, captivadora, però perd força un cop la situació a la central nuclear sembla sota control. Per això, penso, li sobren dos capítols; segurament, el tercer i el quart. Quina por... Corprenedora.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "What Men Want" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt7634968/
Nota SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Les pallassades de la protagonista, la Taraji P. Henson, fent de l'Ali Davis.
Pitjor: El nen, l'Auston Jon Moore, que fa de'n Ben.
Curiositat: Basada en la pel·lícula del 2000, "What Women Want", dirigida per la Nancy Meyers.

Comentari:
Reconstrueix un esquema conegut amb unes quantes adaptacions, com el gènere del rol principal, la raça o l'àmbit de l'empresa per a la què treballa, amb un caràcter còmic més marcat i una pinzellada de reivindicació. Realment, trionfa un parell de cops en l'objectiu de provocar el riure (gràcies a l'actriu al capdavant de l'elenc). Que ja és molt. Però no ofereix valor afegit. Senzillament, fa el fet.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Die Tür" (2009)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt1223934/
Nota SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Els moments de retrobament tant del pare com de la mare amb la seva filla. L'explicació de l'àngel custodi que fa el Mads Mikkelsen, fent de David Andernach, a la seva filla en la ficció, la Leoni, interpretada per la Valeria Eisenbart. El pacte entre pare i filla d'abandonar les classes de flauta a canvi d'una abraçada.
Pitjor: La barroeria a l'hora d'amagar el cadàver inicial.
Curiositat: Els diàlegs de'n Mads Mikkelsen van ser doblats a l'alemany per l'Ingo Hülsmann. Els exteriors es van rodar majoritàriament a Potsdam, Alemanya. Basada en la novel·la del 2001 titulada "Die Damalstür", escrita per l'Akif Pirinçci.

Comentari:
Es tracta d'una història intencionadament modesta d'expiació i redempció, amb aquest petit toc de fantasia del túnel temporal, que entra fàcil; bàsicament, perquè parteix d'una premissa senzilla prou potent i flueix gràcies a la part emocional fins a un desenllaç, potser, previsible però concloent i satisfactori. Alhora, serveix per exposar un dilema binari, el d'un enfrontament entre "ells" contra "nosaltres", segurament, massa primari i limitat. Correcta.

Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 22 de juny de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Dark" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt5753856/
Nota SUBJECTIVA: 66 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La caracterització dels personatges i l'escenificació.
Pitjor: La dispersió, certa deriva. La intervenció a la ràdio de la Katharina Nielsen, interpretada per la Jördis Triebel.
Curiositat: Va filmar-se en Univisium 2.00:1 amb una resolució Ultra HD. És la primera sèrie original en alemany de Netflix. La majoria de les escenes de bosc es van enregistrar a la Fahrtechnikakademie Kallinchen, a prop de Berlin. Consta de 10 episodis.

Comentari:
El plantejament no és gaire original; però l'ambientació dels diferents estrats temporals i l'atmosfera global de la sèrie, juntament amb un elenc molt escaient, fan de l'obra una peça interessant. Feixuga pel ritme de la narrativa o, potser, per la progressió lenta del fil principal, si és que n'hi ha cap. Em deixa frustració. Decebedora.

Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 15 de juny de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Say My Name" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt7250378/
Nota SUBJECTIVA: 47 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El fragment a l'orgue de l'església de "The House of the Rising Sun".
Pitjor: Tal com el personatge de la Mary Page, encarnat en la Lisa Brenner, engalipa el Theo i en Victor, interpretats pel Dafydd Llyr-Thomas i l'Aled Pugh, respectivament, per deixar-la lliure.
Curiositat: Li va ser atorgat el guardó de millor pel·lícula gal·lesa en el Cardiff International Film Festival.

Comentari:
Una proposta amb flaire d'obra de teatre, perquè es passen el primer terç del metratge dins d'una habitació d'hotel. Malauradament, el que veiem i escoltem en aquest escenari tancat no és especialment brillant, més aviat, penós. Suposadament, és una comèdia però no m'ha fet gràcia, malgrat els intents de gag escampats pels diàlegs. Potser, el problema és l'empenta de la protagonista; bé, tenia 44 anys, aleshores... Si més no, acaba de manera positiva. Un pèl feble.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Plus One" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt7645122/
Nota SUBJECTIVA: 53 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'encaix de la Maya Erskine en el paper de l'Alice; la mossa no és atractiva, cosa que dota de credibilitat la història. L'escena del "Straight people, overthinking it!" entre els protagonistes i la parella homosexual.
Pitjor: Massa previsible; segueix, al peu de la lletra, l'esquema estàndard de les comèdies romàntiques d'aquest estil.
Curiositat: Li va ser atorgat el Narrative Audience Award al Tribeca Film Festival.

Comentari:
Li manca el carisma d'uns rols principals una mica més potents. No obstant, flueix de manera prou versemblant alhora que ens estalvia les habituals escenes ridícules d'aquest tipus de proposta. L'Ed Begley Jr., que fa bé de'n Chuck, comença a tenir una edat... Austera però passable en el seu gènere.

Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 8 de juny de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Brad's Status" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt5884230/
Nota SUBJECTIVA: 44 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La darrera conversa entre pare i fill sobre l'èxit i el fracàs. El fill diu que només li hauria d'importar el que pensin al respecte els éssers estimats. I, quan el pare li pregunta què li sembla, el fill evita classificar-lo de fracassat responent que l'estima. 
Pitjor: Les sortides de to del Brad Sloan, interpretat pel Ben Stiller; encara que siguin part del paper.
Curiositat: El personatge de'n Brad Sloan que fa el Ben Stiller diu que té quaranta-set anys, mentre que l'actor en tenia cinquata-u. El director i guionista, el Mike White, fa d'en Nick Pascale en la pel·lícula, també, director.

Comentari:
Decebut perquè pensava que seria una comèdia i m'he trobat amb una palla mental d'un perdedor que no duu enlloc; i sé del què parlo. Si més no, el retrat està prou ben esbossat, les enveges, les inseguretats, la insatisfacció; però és que les figures planyívoles i rondinaires em fan molta mandra si no van acompanyades per una mica d'humor. Em grinyola una mica el tema de l'ONG. Insulsa.

Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 1 de juny de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Bohemian Rhapsody" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt1727824/
Nota SUBJECTIVA: 45 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La recreació del clip del senzill "I Want To Break Free".
Pitjor: L'escena d'encendre i apagar els llums mentre es miren a través de la finestra de les seves respectives cases entre el Freddie Mercury, fet pel Rami Malek, i la Mary Austin, encarnada per la Lucy Boynton.
Curiositat: L'acadèmia americana va atorgar-li a en Rami Malek el guardó com a millor intèrpret en un paper protagonista per la seva participació en aquesta pel·lícula. En l'àlbum de la banda sonora s'inclouen 11 pistes inèdites en format sonor del grup Queen.

Comentari:
Tal com declarava el guionista, l'Anthony McCarten, es tractava de fer un film, no un documental. I, precisament, per això, perquè l'obra no és del tot fidel als esdeveniments reals, perd gran part de la gràcia. Més, tenint en compte que sobre el grup britànic del que parla la producció hi ha prou informació disponible. Crec que no encaixa ni el títol. En salvo, evidentment, les cançons i les caracteritzacions dels personatges i de l'estadi de Wembley, replicat segons l'aspecte que tenia en el concert del 13 de juliol del 1985, Live Aid. S'ha de reconèixer, també, l'esforç de l'actor principal en retratar el carismàtic vocalista. Innecessària.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Coco" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt2380307/
Nota SUBJECTIVA: 82 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La reanimació de la Mamà Coco en escoltar la cançó "¡Recuérdame!".
Pitjor: Que la presó sigui un forat al terra, sense vigilància.
Curiositat: L'aspecte del Món dels Morts s'inspira en la ciutat mexicana de Guanajuato. Li van ser atorgats els Òscars a la millor cançó original per "¡Recuérdame!" i al millor film animat; entre d'altres guardons d'altres festivals. Al 2013, Disney sol·licità registrar la frase "Día de los Muertos", que havia de ser el títol de la pel·lícula. Davant la controvèrsia generada entre la comunitat hispana va decidir canviar el títol.

Comentari:
Bon argument reforçat per una bonica banda sonora i uns escenaris espectaculars. Se'm fa molt difícil trobar-li cap pega. Emotiva.

Perdoneu per la meva ignorància!

dilluns, 20 de maig de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Game of Thrones - Temporada 8a" (des del 14 d'abril al 19 de maig del 2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0944947/episodes?season=8
Nota SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure i espero que no hi hagi més temporades.
Millor: Del capítol segon, l'escena de desflorament de la Maisie Williams, fent de l'Arya Stark. Del tercer, la Melisandre, interpretada per la Carice van Houten, calant foc a les trinxeres in extremis. I el plor de la Daenerys Targaryen, encarnada per l'Emilia Clarke, davant la mort del seu protector, l'Iain Glen, en el paper d'en Jorah Mormont. Del cinquè, el quadre de l'Arya Stark i el cavall blanc enmig de la desolació. Del sisè, la imatge de la Daenerys quan, per darrere, el drac desplega les ales.
Pitjor: De l'episodi primer, el vol a llom dels dracs d'en John i la Daenerys. Del segon, el tedi de l'espera. Del tercer, la foscor de tota la batalla i l'aparició del no res de l'Arya Stark per executar el Rei de la Nit. Del cinquè, la destrucció poc realista d'alguns edificis, que semblen maquetes. I del sisè, la quantitat de plans superflus.
Curiositat: Consta de sis episodis. Inclou material original respecte els llibres de la saga "A Song of Ice and Fire", a més d'apunts sobre desenvolupaments futurs de la mateixa (encara per publicar, les novel·les "The Winds of Winter" i "A Dream of Spring"), oferts pel George R. R. Martin als guionistes de la sèrie. El rodatge es portà a terme, principalment, a Irlanda del Nord i Croàcia. Un dels errors més comentats de la temporada és l'aparició d'un got d'una franquícia de cafè durant l'escena de la celebració de l'episodi quart, titulat "The Last of the Starks".

Comentari:
Un desenllaç decebedor, maldestre. Clar que, potser, les expectatives eren massa elevades. Manca cohesió entre els capítols de la tongada i la força d'algunes escenes, sobretot la batalla dels morts i la matança de King's Landing, contrasta amb l'impassibilitat d'algunes altres on succeeixen coses que no interessen gaire a ningú. Amb una mica de pedanteria, es podria assenyalar que els guionistes fan un al·legat de la República. O, qui sap, que el poder incendiari dels dracs és una metàfora de les capacitats nuclears de certs exercits. Al final, la sensació de "ja no saben com acabar". Escassa, insuficient, barroera.

Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 18 de maig de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Jeszcze dzień życia" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt2967856/
Nota SUBJECTIVA: 78 (sobre 100).
Revisió: No crec que la torni a veure.
Millor: L'atac al cotxe on viatja el protagonista cap al sud, cap a Pereira d'Eça (Ondjiva), quan apareix la Carlota per primer cop. Les seqüències oníriques.
Pitjor: Les imatges reals de festa i balls al musseque de Luanda.
Curiositat: En castellà, s'anomena "Un día más con vida"; en anglès, "Another day of life". Es basa en la novel·la homònima d'en Ryszard Kapuściński, publicada el 1976. Li va ser atorgat el premi al millor film animat europeu en la 31a edició dels guardons. Es van trigar 10 anys en completar-la.

Comentari:
Compta amb la força dels fets reals excepcionals que relata i aconsegueix reproduir una atmosfera prou interessant per atrapar l'espectador amb el fragment d'història que explica. D'agrair, el dibuix nítid i el dinamisme visual. Precisa.

Perdoneu per la meva ignorància!

dimecres, 1 de maig de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Cover Girl" (1944)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0036723/
Nota SUBJECTIVA: 66 (sobre 100).
Revisió: Potser, la tornaré a veure.
Millor: L'escena del número musical de la cançó "Sure Thing", amb lletra de l'Ira Gershwin i música d'en Jerome Kern, interpretada per la Rita Hayworth però cantada per la Martha Mears. La coreografia del moment en el que l'Eve Arden, l'Otto Kruger i en Lee Bowman, fent de la Cornelia Jackson, el John Coudair i el Noel Wheaton, van darrera bastidors per trobar-se amb la Rusty Parker i en Danny McGuire, encarnats per la Rita Hayworth i el Gene Kelly, i es troben enmig d'un enrenou d'artistes, cambrers i tramoistes enfeinats.
Pitjor: L'efecte visual del ball de l'àlter ego. La borratxera de la protagonista a Cal Joe. L'arruga del front de la Rita.
Curiositat: Fou la pel·lícula de Columbia Pictures amb més recaptació del 1944. El Gene Kelly tornà a encarnar un personatge anomenat Danny McGuire al film del 1980, "Xanadu", dirigit pel Robert Greenwald.

Comentari:
La història de l'avi és un pèl més versemblant, o natural, que la contemporània, i això fa que la repetició de plantejament es faci una mica feixuga. L'espectacle resulta entretingut i els flashbacks són d'agrair. Cap meravella però fa el pes, satisfà. Antiquada.

Perdoneu per la meva ignorància!

divendres, 26 d’abril de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Ron Goossens, Low Budget Stuntman" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt5637542/
Nota SUBJECTIVA: 35 (sobre 100).
Revisió: No l'hauria d'haver vist.
Millor: Les escenes perilloses en les que participa el protagonista. L'estètica dels títols de presentació i de crèdit.
Pitjor: La línia argumental i la seva execució.
Curiositat: El paper d'en Ron Goossens és interpretat pel Tim Haars, germà menor del director, l'Steffen Haars.

Comentari:
Si més no, és curta, 83 minuts. Però és que no fa gràcia; si alguna cosa, pena. M'ensumo que amb un desenvolupament més treballat, potser des del drama en comptes de la comèdia, o amb gags més rodons, em podria haver convençut. No obstant, aquest és el nivell, proposar que una vedet estirada rigui amb un acudit com "Et convido a una cervesa i follem? No! Ah, que no t'agrada la cervesa?" em resulta bastant patètic. Estúpida i grotesca.

Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 21 d’abril de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Couples Retreat" (2009)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt1078940/
Nota SUBJECTIVA: 43 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Les pallassades del Carlos Ponce, fent d'en Salvadore.
Pitjor: El repte del videojoc. El nen pixant i cagant en el vàter d'exposició a la botiga i els adults desentenent-se.
Curiositat: El complex hoteler The St. Regis Bora Bora Resort de la Polinèsia Francesa, on es van filmar escenes de la pel·lícula, l'emet ininterrompudament per un dels seus canals de televisió. La model Irina Krupnik va demandar l'NBC Universal per la utilització de la seva imatge en un context que considerava poc apropiat, però va perdre el judici. El film esdevingué un èxit comercial amb uns beneficis de més de 100 milions de dòlars.

Comentari:
Es tracta d'una comèdia poc graciosa amb gags fluixos que parteix d'un plantejament que grinyola una mica. I em refereixo a tot el tema del paquet vacacional terapèutic exclusiu. De fet, allò que trobo més encertat és el retrat dels problemes conjugals de les quatre parelles protagonistes, els quals no m'interessen gaire, gens. La resta, insípida. Evitable.

Perdoneu per la meva ignorància!

divendres, 19 d’abril de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "The Core" (2003)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0298814/
Nota SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La rèplica de la Hilary Ann Swank, fent de la Rebecca "Beck" Childs, en la que li recorda al Joshua "Josh" Keyes, encarnat pel Aaron Edward Eckhart, que vol completar la missió no per salvar el món sencer sinó per salvar tres persones.
Pitjor: Els efectes especials de la destrucció de Roma.
Curiositat: És un remake de la pel·lícula del 2000, dirigida per en Rodney McDonald, "Deep Core". En una enquesta a centenars de científics va ser votat com el film de ciència-ficció amb pitjor ciència. Es menciona que el forat més profund mai excavat fa unes 7 milles en vertical; dada, més o menys, acurada que es refereix a un forat de 23 centímetres de diàmetre i 12.262 metres (7,6 milles) realitzat en la península de Kola del districte rus de Pechengsky.

Comentari:
Imagino que l'argument resulta bastant poca-solta des de la perspectiva il·lustrada. No obstant, penso que l'objectiu de l'obra no va més enllà d'oferir una estona de focs artificials sense gaire pretensió. Això sí, a l'estil i amb una fórmula molt ianqui. Evidentment, no la compararé amb la novel·la clàssica d'en Jules Verne publicada el 1864, "Voyage au centre de la Terre". Sobretot, perquè no me l'he llegida. Però, igual que podria fer concessions a l'hora de gaudir d'aquella, em permeto fer-ne per entretenir-me amb aquesta. Complidora.

Perdoneu per la meva ignorància!

dilluns, 15 d’abril de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Tommy Cooper: Not Like That, Like This" (2014)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt3323314/
Nota SUBJECTIVA: 69 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Els acudits i els números.
Pitjor: De vegades, costa d'entendre el que diu el David Threlfall fent d'en Tommy Cooper.
Curiositat: Basada en el llibre escrit pel John Fisher titulat "Always Leave Them Laughing", publicat el 2006. 

Comentari:
Més enllà de la simpatia o rebuig que el tarannà del còmic mostrat a la pel·lícula pugui suscitar, sobretot, corprèn la recreació del moment de la seva mort, un 15 d'abril de 1984, durant l'enregistrament d'un espectacle en directe des del Her Majesty's Theatre de Londres. Potser, es queda una mica curta a l'hora d'exhibir una trajectòria, però la part decisiva queda ben retratada. Interessant.

Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 14 d’abril de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Meitantei Konan - Temporada 24a" (des del 31 de maig del 2014 al 23 de maig del 2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Imdb: https://www.imdb.com/title/tt0131179/episodes?season=38
Wiki: https://www.detectiveconanworld.com/wiki/Season_24
Nota SUBJECTIVA: 55 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: En general, qualsevol dels capítols en els que hi ha algun detall relacionat amb la trama nuclear o els personatges principals; com ara, el 745è, titulat "Yougisha ka Kyougoku Makoto", o el 760è, anomenat "Igainakekka no Ren'ai Shousetsu"; o, també, connexions amb esdeveniments del passat, cas de l'episodi 773è, "Kudou Shin'ichi Suizokukan Jiken".
Pitjor: Les ximpleries de flirteig d'alguns lliuraments; per exemple, les dels capítols 746è/747è, "Kaitou Kiddo VS Kyougoku Makoto", o dels episodis 748è/749è, titulats "Honchou no Keiji Koi-monogatari". La poca gràcia i interès minso de propostes com les dels episodis 757è/758è, "Jishu Shita Owarai Geinin", o del 774è, "Kieta Munku no Sakebi".
Curiositat: Basada en el manga creat el 1994 pel Gosho Aoyama. La sèrie d'anime es va començar a emetre el 8 de gener del 1996 i, a 24 de març del 2018, consta de 897 capítols. Als Estats Units, la franquícia s'anomena "Case Closed". La temporada 24a comprèn des de l'episodi 740è fins al 778è.

Comentari:
Sempre que m'empasso l'estúpida escenificació del Kogoro dormilega, el "Nemuri no Kogorou", em pregunto per què em miro la sèrie. I la resposta, probablement, sigui per capítols com el 778è, "Tenshi ga Kieta Shinkirou", en el que es menciona el calamar de llum de la badia de Toyama. Curiós. Potser, massa poc rèdit per tant de temps invertit. En fi... Regular.

Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 23 de març de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Meitantei Konan - Temporada 23a" (des del 2 de novembre del 2013 al 24 de maig del 2014)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0131179/episodes?season=37
Nota SUBJECTIVA: 51 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La no consumació de l'assassinat de l'episodi 735è, de nom "Angou-tsuki no Shoutaijou".
Pitjor: El moviment dels cotxes discordant amb la resta de l'animació. La simplicitat d'alguns capítols no basats en el manga, com l'episodi 726è, titulat "Shiawase Meeru wa Fukou o Yobu", o el 736è, anomenat "Mouri Kogorou-zou no Himitsu". Reaccions irades o de desdeny exagerades de personatges, com les de l'episodi 732è de la Yumi Miyamoto en ensopegar amb el seu ex-company sentimental.
Curiositat: Basada en el manga creat el 1994 pel Gosho Aoyama. La sèrie d'anime es va començar a emetre el 8 de gener del 1996 i, a 24 de març del 2018, consta de 897 capítols. Als Estats Units, la franquícia s'anomena "Case Closed". La temporada 23a comprèn des de l'episodi 716è fins al 739è.

Comentari:
En general, tots aquells capítols que no són una adaptació directa d'un cas o d'algun desenvolupament de l'obra original resulten bastant plans, avorrits, perquè no aporten res a la trama global, allò que m'interessa. En podria salvar algun, clar. Potser, la parella 720 i 721, que componen la història anomenada "Hi to Mizu no Misuterii Tsuaa", doncs ens fan una mica de guia turística per la zona de Kumamoto i Aso. Tampoc, res de l'altre món. D'aquests episodis de farciment n'hi ha la meitat, més o menys. I, en la resta, l'avenç és minso. Entenc el joc, però em desespera. Intranscendent.

Perdoneu per la meva ignorància!

dimarts, 19 de març de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Game of Thrones - Temporada 7a" (des del 16 de juliol al 27 d'agost del 2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0944947/episodes?season=7
Nota SUBJECTIVA: 67 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: En el primer capítol, la ronda dels orinals i les latrines del Samwell Tarly, interpretat pel John Bradley, fent d'aprenent a la Citadel. I, en el segon, el procediment cutani que li practica a l'Iain Glen, fent del Jorah Mormont. En el quart episodi, el retrobament de les germanes Stark a Winterfell. L'entrenament entre l'Arya Stark i la Brienne de Tarth, encarnades per la Maisie Williams i la Gwendoline Christie, respectivament. També, l'enfrontament entre les forces dels Lannisters i el drac Drogon en el trajecte de Highgarden a King's Landing. La conversió del drac caigut en criatura de la nit del sisè capítol.
Pitjor: Els primers 20 minuts de xerrameca del sisè episodi. Del mateix capítol, la superfície de gel, inicialment, fràgil del llac, considerant les condicions meteorològiques; l'absència d'hipotèrmia o cap altra severitat causada pel fred; la immediatesa de la resposta de la Daenerys Targaryen amb els seus dracs a la crida dels corbs; l'aparició, novament, del no res, de l'oncle Benjen Stark.
Curiositat: Consta de set episodis. Inclou material original respecte els llibres de la saga "A Song of Ice and Fire", a més d'apunts sobre desenvolupaments futurs de la mateixa, oferts pel George R. R. Martin als guionistes de la sèrie. El rodatge es portà a terme, principalment, a Irlanda del Nord, Croàcia, Islàndia, Espanya i Euskadi. Els actors darrere dels cinc personatges principals, el Peter Dinklage, en Nikolaj Coster-Waldau, la Lena Headey, l'Emilia Clarke i en Kit Harington, van renegociar els seus sous per a les dues darreres temporades fins aconseguir 1,1 milions de dòlars per episodi.

Comentari:
Bé per la neteja, amb l'eliminació de personatges com l'Obara, la Nymeria, la Tyene i l'Ellaria, el Petyr "Littlefinger" Baelish o l'Olenna Tyrell. Potser, n'haurien d'haver caigut uns quants més... Greyjoy... També, bé per afegir èpica a la gran guerra anunciada, davant la, ja complicada, relació de forces entre els vius i els morts, un drac zombie. En fi, ja queda poc per arribar al desenllaç. Esperem que aquesta hagi estat la calma, el tedi, abans de la tempesta. Redundant.

Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 16 de març de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Game of Thrones - Temporada 6a" (des del 24 d'abril fins el 26 de juny del 2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0944947/episodes?season=6
Nota SUBJECTIVA: 74 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: En el quart capítol, quan l'Emilia Clarke, interpretant la Daenerys Targaryen, cala foc al temple dels Dosh Khaleen a la ciutat de Vaes Dothrak. La història "Hold the door" de l'Hodor, en carn d'en Kristian Nairn, del cinquè episodi. Del novè episodi, en la batalla de Winterfell, l'espectacularitat de la lluita de la infanteria durant la primera escomesa de la cavalleria dels Bolton. També, el moment en el que en Jon Snow, interpretat pel Kit Harington, demana la bruixa que si cau en combat no el torni a ressuscitar. 
Pitjor: Del tercer capítol, els intents de conversa del Peter Dinklage amb la Nathalie Emmanuel i el Jacob Anderson, fent, respectivament, d'en Tyrion Lannister, la Missandei i el Grey Worm. En el quart i setè episodi, la xerrameca del Jonathan Pryce, fent de "pardal superior". El no-duel entre la Faye Marsay i la Maisie Williams, en els papers de la Waif i l'Arya Stark, del vuitè capítol.
Curiositat: La componen deu parts de material original no inclòs en els llibres de la sèrie "A Song of Ice and Fire", escrita pel George R. R. Martin. El cost de cada episodi superà els deu milions de dòlars. El rodatge va tenir lloc a Irlanda del Nord, Espanya, Croàcia, Islàndia, Canadà i Catalunya.

Comentari:
La temporada sisena, malgrat sigui de palla, té la culpa de que hagi estat veient la sèrie fins aquest punt; per un motiu tant estúpid com que algunes escenes es van enregistrar a Girona (Oldtown i Braavos) o al Castell de Santa Florentina de Canet de Mar (Horn Hill). Com de costum, ens enfrontem a un munt de mort i destrucció, maquinacions malèfiques, cullerades de diàleg feixuc i intranscendent, fatxenderia, sang i fetge, èpica, alguna redundància... i acudits, un parell. Em ve al cap l'escena de la Waif perseguint l'Arya amb un rictus a la cara de Terminator... Quina nyapa! Però també gaudim d'escenes i girs argumentals, si no gaire brillants, almenys, emocionants. Se m'acud una aparició convenient del no res de l'oncle Benjen Stark, en carn del Joseph Mawle, quan els zombies són a punt d'atrapar els fugitius, Bran Stark i Meera Reed, interpretats per l'Isaac Hempstead Wright i l'Ellie Kendrick. Més enllà de la inèrcia, s'expliquen coses; i això és engrescador. No obstant, començo a estar-ne una mica tip de certes trames, em fatiguen. Persistent.

Perdoneu per la meva ignorància!

dijous, 14 de març de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Game of Thrones - Temporada 5a" (des del 12 d'abril al 14 de juny del 2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0944947/episodes?season=5
Nota SUBJECTIVA: 75 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La votació per fer de comandant en cap de la "Night's Watch" del segon episodi. L'arribada a Volantis del tercer capítol, pel pont romà de Còrdova. El moment del quart episodi en el que l'Stephen Dillane, fent d'Stannis Baratheon, explica el seu amor patern a la Shireen Baratheon, interpretada per la Kerry Ingram. L'entrada a Valyria amb la barca del Tyrion Lannister i el Jorah Mormont, interpretats, respectivament, pel Peter Dinklage i l'Iain Glen. De l'episodi vuitè, la reunió d'en Jon Snow, en carn del Kit Harington, amb els caps de tribu, en arribar a Hardhome; i l'atac dels éssers de la nit posterior. En el capítol novè, la rebel·lió dels "Fills de l'Harpia" de Meereen i la fugida de l'arena de Daznak de l'Emilia Clarke, fent de la Daenerys Targaryen, al llom del drac Drogon. També, el penediment final de la Selyse Florent en veure cremar a la foguera la seva filla, la Shireen Baratheon; interpretades per la Tara Fitzgerald i la Kerry Ingram, respectivament. 
Pitjor: La xerrameca de l'Iwan Rheon, fent d'en Ramsay Bolton. L'escena a les cel·les entre el Bronn i la Tyene Sand, interpretats pel Jerome Flynn i la Rosabell Laurenti Sellers, respectivament, del episodi setè. 
Curiositat: La integren deu parts. Cobreix esdeveniments de "A Feast for Crows" i "A Dance with Dragons", quart i cinquè lliurament, respectivament, de la saga creada pel George R. R. Martin, "A Song of Ice and Fire"; encara que utilitza, també, elements tant de la tercera novel·la de la sèrie, "A Storm of Swords", com de la sisena, "The Winds of Winter". Es filmà, fonamentalment, a Irlanda del Nord, Croàcia i Espanya (Sevilla, Osuna i Còrdova).

Comentari:
Sense perdre l'embranzida de les temporades anteriors però amb algun detall difícil d'empassar, com la importància i força sobtades que pren l'ordre religiosa dels Pardals a King's Landing, per molt que ho vulguin justificar amb un suport inicial de la reina mare. En aquest sentit, resulta bastant més convincent l'aixecament opositor dels "Fills de l'Harpia" a Meereen. Són d'agrair alguns dels moments d'èpica bèl·lica, de drama, de tragèdia; en deu hores, n'hi ha un grapat de magnífics. Per la resta, arribats a aquest punt, és gran l'avidesa de conèixer el desenllaç dels diferents fils argumentals, cosa que juga molt a favor de la franquícia, evidentment. Madura.

Perdoneu per la meva ignorància!

dimecres, 6 de març de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Game of Thrones - Temporada 4a" (des del 6 d'abril al 15 de juny del 2014)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0944947/episodes?season=4
Nota SUBJECTIVA: 75 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La confessió de l'Aidan Gillen, fent del Petyr "Littlefinger" Baelish, del tercer capítol. L'advertiment i reconeixement, també, en el tercer capítol, del Tyrion Lannister al Podrick Payne, en les pells d'en Peter Dinklage i el Daniel Portman. Les morts d'en Locke i en Karl Tanner, encarnats pel Noah Taylor i el Burn Hugh Winchester Gorman, respectivament, del cinquè episodi. La gosadia d'en Tyrion del final del sisè capítol. El gegant disparant una fletxa immensa, la dalla gran del mur i el darrer somriure que el Jon Snow adreça a l'Ygritte, interpretats pel Kit Harington i la Rose Leslie, respectivament, del novè episodi. 
Pitjor: La interacció entre el Ramsay Bolton i el Theon Greyjoy, interpretats per l'Iwan Rheon i l'Alfie Allen. L'escena del sisè episodi d'en Lucian Msamati, fent del Salladhor Saan, a les termes, explicant l'acudit del vestit vermell i marró.
Curiositat: La integren deu parts. Cobreix els esdeveniments de la segona meitat de la tercera novel·la, titulada "A Storm of Swords", de la sèrie creada pel George R. R. Martin, "A Song of Ice and Fire", juntament amb detalls de "A Feast for Crows" i "A Dance with Dragons", quart i cinquè lliurament de la mateixa saga. Es filmà, principalment, a les Irlandes i a Croàcia. El rodatge va tenir lloc en 136 dies. Els darrers dos episodis van oferir-se, enllestida l'emissió per pantalla petita, en format IMAX a 205 cinemes arreu dels USA.

Comentari:
Deixant de banda un final més aviat de to baix, malgrat les sagetes al cos del Charles Dance, fent d'en Tywin Lannister, i altres detalls, com els esquelets animats o la caiguda del Sandor "The Hound" Clegane, interpretat pel Rory McCann, el paquet del 2014 de la franquícia ens regala algunes llaminadures contundents, com ara l'enverinament del malvat Joffrey Baratheon, en carn del Jack Gleeson, o la batalla de la defensa del mur. També, força interessant, l'evolució i l'aprenentatge pel que ha de passar la Daenerys Targaryen, en pell de l'Emilia Clarke, per convertir-se en líder equànime. Consolidada.

Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 2 de març de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Game of Thrones - Temporada 3a" (des del 31 de març al 9 de juny del 2013)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0944947/episodes?season=3
Nota SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'escena del vuitè episodi en la que en John Bradley, fent d'en Samwell Tarly, es carrega el Caminant Blanc amb la daga de vidre de drac. La massacre de "The Red Wedding" del novè capítol, reconeguda pel David Benioff com una de les motivacions per adaptar tota la història a la televisió. L'adopció com a Mhysa, és a dir, mare, per part dels esclaus de la Daenerys Targaryen, en la pell de l'Emilia Clarke, en el final de temporada.
Pitjor: El circ del setè lliurament amb l'ós i la Brienne de Tarth, encarnada en la Gwendoline Christie. En el novè episodi, el comiat entre en Rickon i el Bran Stark, interpretats per l'Art Parkinson i l'Isaac Hempstead Wright.
Curiositat: La integren deu parts. Cobreix els esdeveniments de la primera meitat de la tercera novel·la, titulada "A Storm of Swords", de la sèrie creada pel George R. R. Martin, "A Song of Ice and Fire". Es filmà, principalment, a les Irlandes, Croàcia, Islàndia i Marroc. El pressupost de la temporada ronda els cinquata milions de dòlars.

Comentari:
Li costa arrencar, redunda en aspectes sòrdids innecessaris i, malgrat tant el garbuix de trames i subtrames com els vaivens dels personatges, aconsegueix mantenir l'atenció de l'espectador a cops d'efecte. La sensació és que el fil que ha de donar més joc, o més divertit, avança molt a poc a poc. Irregular.

Perdoneu per la meva ignorància!

dilluns, 25 de febrer de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Game of Thrones - Season 2" (des de l'1 d'abril fins el 3 de juny del 2012)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0944947/episodes?season=2
Nota SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El compromís de la Brienne de Tarth, interpretada per la Gwendoline Christie, cap a la Catelyn Stark, encarnada en la Michelle Fairley. La història motivadora que explica l'Oona Chaplin, fent de la Talisa Maegyr, sobre l'ofegament del seu germà quan eren infants. L'emboscada d'en Pyat Pree, a càrrec de l'Ian Hanmore, en el Consell dels Tretze. L'èpica del novè episodi, titulat "Blackwater".
Pitjor: La durada curta del setge.
Curiositat: La integren deu capítols. Cobreix els esdeveniments de la segona novel·la, titulada "A Clash of Kings", de la sèrie creada pel George R. R. Martin, "A Song of Ice and Fire". Es filmà en 106 dies, principalment, a les Irlandes, Croàcia i Islàndia.

Comentari:
Millora la primera remesa de la franquícia gràcies, potser, a l'increment del pressupost en un quinze per cent atorgat per la productora. Les diferents línies argumentals interessen i engresquen més que en el lliurament precedent i el desenvolupament sembla més fluït. Sembla que aixeca el vol...? Convincent i prometedora.

Perdoneu per la meva ignorància!

dilluns, 18 de febrer de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Resident Evil: Retribution" (2012)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt1855325/
Nota SUBJECTIVA: 25 (sobre 100).
Revisió: No l'hauria d'haver vist.
Millor: La seqüència inicial, l'abordatge del vaixell càmara enrere. Les radiografies dels ossos trencats amb els cops de puny. 
Pitjor: Algunes coreografies de lluita amb vols mal executats. 
Curiositat: Basada en el món de la franquícia "Resident Evil", coneguda al Japó com "Biohazard", creada pel Shinji Mikami i el Tokuro Fujiwara. Representa el cinquè lliurament de la sèrie de films, precedit per "Resident Evil: Afterlife", el 2010, i seguit per "Resident Evil: The Final Chapter", del 2016. Se li estima un retorn de més de dos-cents quaranta milions de dòlars, davant dels seixanta-cinc d'inversió.

Comentari:
La impressió global que em queda de la primera adaptació cinematogràfica de la saga és força positiva, de producte convincent. I, encara que, al llarg dels anys, he romàs absolutament aliè als desenvolupaments argumentals de la història, com a neòfit, m'esperava quelcom una mica més interessant que un simple episodi de violència vulgar i maldestre vestit de rescat barroer. Imagino que la pel·lícula pren sentit només per afeccionats del títol i per aquells qui la devien gaudir en formats 3D. Decebedora.

Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 10 de febrer de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Kaguya-hime no Monogatari" (2013)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt2576852/
Nota SUBJECTIVA: 76 (sobre 100).
Revisió: Potser la tornaré a veure.
Millor: La fugida de la Kaguya de la festa de bateig. La seqüència de l'aparició del Buda en el seu núvol per emportar-se la princesa.
Pitjor: El vol de la Kaguya i el Sutemaru.
Curiositat: Internacionalment, s'anomena "The Tale of the Princess Kaguya". Basada en el conte folklòric japonès del segle desè titulat "Taketori Monogatari". Esdevingué el darrer film de l'Isao Takahata. Amb un pressupost de 5 mil milions de iens (dels que només en va recuperar la meitat en recaptació) figura com la pel·lícula japonesa més cara d'aleshores.

Comentari:
L'estil d'esbós amb traços gruixuts dóna la impressió d'artesania. No està malament, és maco; però hauria preferit més definició per mostrar escenes potencialment precioses de natura i cerimònia. El context resulta força interessant i la història agradable per la bondat de la protagonista. Bonica.

Perdoneu per la meva ignorància!

dilluns, 28 de gener de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Les Quatre Cents Coups" (1959)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0053198/
Nota SUBJECTIVA: 76 (sobre 100).
Revisió: No crec que la torni a veure... Qui sap?
Millor: L'atracció de la centrifugació. La seqüència en la que l'instructor de gimnàstica va perdent els alumnes de mica en mica pel carrer. El professor d'anglès i la insolència del marrec a qui prova d'ensenyar a pronunciar "father". L'entrevista amb el psicòleg, que de fet eren proves de càmera del nen aspirant a interpretar el paper.
Pitjor: La correguda final del nen fins al mar després de fugir de l'internat.
Curiositat: Li va ser atorgat el guardó al millor director en el Festival international du film de Cannes en la seva edició del 1959 i, dos anys més tard, el Premi Sant Jordi de Cinematografia de RNE al millor director forani, pel François Truffaut. Internacionalment, és coneguda amb el titol de "The 400 Blows", tot i que, en francès, "faire les quatre cents coups" significa viure a la babalà, temeràriament. El director desenvolupà quatre films més sobre el personatge protagonista, l'Antoine Doinel, interpretats pel Jean-Pierre Léaud; "Antoine et Colette", del 1962; "Baisers volés", del 1968; "Domicile conjugal", del 1970; i "L'amour en fuite", del 1979.

Comentari:
Interessant, sobretot, per les imatges de l'època, de cals Doinel, de París; i entretinguda a l'hora de seguir les entremaliadures (bastant ingènues) del nano. De fet, em sembla que se'n fa un gra massa de tot plegat en comparació amb retrats de delinqüents d'altres dècades posteriors. En fi, un clàssic per gaudir sense pressa. Imprescindible.

Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 27 de gener de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Kawaki" (2014)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt3108158/
Nota SUBJECTIVA: 79 (sobre 100).
Revisió: No crec que la torni a veure.
Millor: La traça en mostrar la sordidesa de la història.
Pitjor: L'estúpida lluita eterna al terrat entre l'Akikazu Fujishima i el detectiu corrupte Aikawa, interpretats pel Kouji Yakusho i en Joe Odagiri, respectivament; finalitzada per un no menys babau detectiu Asai, en la pell del Satoshi Tsumabuki. La insistència innecessària de la darrera seqüència a la neu, amb la Miki Nakatani fent d'antiga tutora de la Kanako Fujishima. La immortalitat de l'ex-policia.
Curiositat: Basada en la novel·la de l'Akio Fukamachi titulada "Hateshinaki Kawaki". Li va ser atorgat el premi al millor actor al Kouji Yakusho pel seu paper d'en Akikazu Fujishima en la 47a edició del Festival Internacional de Cinama Fantàstic de Catalunya de Sitges. Internacionalment, es coneix com a "The World of Kanako". El guió contenia més escenes d'acció però el director, en Tetsuya Nakashima, les va eliminar perquè no es veia amb cor de fer-les, per difícils. Després del film, el director i l'actriu protagonista, la Nana Komatsu, van coincidir fent publicitat per la NTT docomo.

Comentari:
Per exemple, la trobada del protagonista amb els yakuza resulta patètica, potser, per tirar d'estereotip. Però, en general, la combinació entre l'estètica, el ritme, els enquadraments, la banda sonora, la cruesa, o aquesta mena de Lolita bruta despietada, provoquen una reacció bastant potent. La noia es justifica en una de les seves reflexions, "perquè la llibertat fa por". I estic d'acord. Reconec que més d'un pla m'ha fet molta mandra. Sacsejadora.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Le Tableau" (2011)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt1891769/
Nota SUBJECTIVA: 83 (sobre 100).
Revisió: Potser la tornaré a veure.
Millor: La reconstrucció de l'esbós Gom. La trobada de la Lola amb el pintor.
Pitjor: L'aldarull dels inacabats quan prenen les pintures. 
Curiositat: Coneguda internacionalment amb el titol "The Painting". El director, en Jean-François Laguionie, dissenyà els personatges incloent homenatges a pintors clàssics com el Marc Chagall, l'Amedeo Modigliani, en Pablo Picasso i l'Henri Matisse. L'animació es va desenvolupar en 3D digital.

Comentari:
Una mena de faula en format d'aventura de descoberta de la que s'agraeix la fluïdesa i la concisió. Més enllà de si la intenció era composar un retrat social, una crítica de l'statu quo o plantejar un debat filosòfic sobre la creació, l'existència i la voluntat, la proposta resulta divertida, emocionant, agradable. La brevetat és un gran mèrit, també. Diàfana.

Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 26 de gener de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Omoide no Maanii" (2014)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt3398268/
Nota SUBJECTIVA: 67 (sobre 100).
Revisió: Potser la tornaré a veure, si mai em llegeixo el llibre.
Millor: L'escena de la sitja durant la tempesta.
Pitjor: El conflicte de l'Anna amb la nena local al festival Tanabata.
Curiositat: Basada en la novel·la titulada "When Marnie Was There", escrita per la Joan Mary Gale Robinson i publicada, inicialment, el 1967. La sitja que apareix al film està inspirada en el molí de vent de Norfolk, Anglaterra, el Burnham Overy Staithe Windmill.

Comentari:
El dibuix i l'animació són dignes de l'Studio Ghibli, però la proposta m'estava semblant feble durant la primera mitja hora de metratge, avorrida, farragosa. Aleshores, més o menys, cap a la meitat la tendència ha canviat i he quedat mitjanament atrapat per l'argument. Irregular.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "The Age of Adaline" (2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt1655441/
Nota SUBJECTIVA: 77 (sobre 100).
Revisió: Potser la tornaré a veure.
Millor: La menció de detalls històrics, com l'existència de les embarcacions ensorrades a la badia de San Francisco.  
Pitjor: La prepotència amb la que la noia parla al nano que li ven els documents falsificats. 
Curiositat: En la campanya de promoció del film, l'estil i l'estètica tingueren pes important, per exemple, engegant una iniciativa anomenada "Fashion Journey Through the Decades", aprofitant l'ambientació en les diferents èpoques en les que transcorre la història. La data de naixement dels passaports falsos a nom de la Susan Fleisher que la protagonista compra en la primera escena és la mateixa que la de l'actriu, la Blake Ellender Lively, amb un any de diferència per sota.

Comentari:
He de reconèixer que, a mida que avançava la pel·lícula, creixia la meva fascinació per l'actriu principal; de manera que, entenc, bona part del goig ha estat eufòria estúpida d'enamorament fatu. Encara que, potser, no ha estat ben bé així. Segurament, qui em té encisat és la secretària del meu despatx, una dona de trets facials prou semblants als de la Blake Lively. En fi... Malgrat això, crec, el film juga òptimament les cartes de la nostàlgia, la seducció i el romanticisme. Amable.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Three Billboards Outside Ebbing, Missouri" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt5027774/
Nota SUBJECTIVA: 78 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La repassada que li clava la Frances McDormand, fent de la Mildred Hayes, al pare Montgomery, interpretat pel Nick Searcy. El gag d'en Robbie Hayes, encarnat pel Lucas Hedges, sobre els conys, i la seva reacció immediata de penediment durant el flashback amb la seva mare i germana.
Pitjor: Les ximpleries del Jason sobre les notes de "Chiquitita", d'ABBA. La fatxenderia en l'escena de presentació del cap Abercrombie, el paper assignat al Clarke Peters. El final enlaire.
Curiositat: Inspirada en uns rètols de la Interestatal 10 a Vidor, pels afores de Beaumont, Texas, que els pares d'una nena assassinada el 1991 van utilitzar per pressionar públicament el cos de policia ineficaç. Entre els guardons atorgats a la pel·lícula trobem els de millor interpretació femenina protagonista i millor interpretació masculina de suport tant de l'acadèmia nord-americana com de la britànica.

Comentari:
Impecable en el retrat d'alguns dels personatges, especialment, el de l'agent totxo, Jason Dixon, a qui dóna vida en Sam Rockwell, i enginyosa a l'hora de presentar situacions de karma o anti-karma a diversos nivells, com la del Dixon protegint l'expedient de l'Angela Hayes de les flames que la mateixa Midred engega a base de molotovs. El missatge que il·lustra, "l'odi no resol res" és irrefutable, però m'hauria agradat veure el cercle completat amb una ració de patiment pel militar podrit a càrrec d'en Brendan Sexton III. Instigadora.

Perdoneu per la meva ignorància!

dijous, 24 de gener de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Le Violon Rouge" (1998)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0120802/
Nota SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El tros de Viena. La clandestinitat de l'episodi de Shanghai.
Pitjor: La lascívia d'Oxford.
Curiositat: Inspirada en la història del "Red Mendelssohn", un violí Stradivarius del 1720. Li va ser atorgat un guardó de l'acadèmia dels Estats Units per la música original. El títol internacional és "The Red Violin". El nen de nou anys que interpretà l'orfe prodigi Kaspar Weiss del segon capítol es diu Christoph Koncz i esdevingué, d'adult, violinista, director i músic de cambra.

Comentari:
En assabentar-me que el Samuel L. Jackson formava part de l'elenc, fent de Charles Morritz, he tingut el convenciment que la pel·lícula seria una porqueria. Davant d'això, no puc amagar la meva repulsió visceral per aquest actor. Afortunadament, només apareix en un dels fragments. Per la resta, prou correcta. Entretinguda.

Perdoneu per la meva ignorància!

dimecres, 23 de gener de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "The Big Short" (2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt1596363/
Nota SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'escena en la que en Mark Baum, interpretat per l'Steve Carell, parla del seu germà amb la seva esposa, la Cynthia, encarnada en la Marisa Tomei.  
Pitjor: Els trencaments del mur quart i les aparicions estúpides de la Margot Robbie, l'Anthony Bourdain o la Selena Gomez.
Curiositat: Basada en el llibre del 2010, "The Big Short: Inside the Doomsday Machine", escrit pel Michael Lewis. Li va ser atorgat un guardó de l'acadèmia com a millor guió adaptat. 

Comentari:
Potser, el ressentiment personal, la xerrameca financera que s'usa, la manca d'atractiu dels actors i dels personatges, encapçalats pel mateix Michael Burry, en el film, el Christian Bale, el punt pedant del to de la narració, o l'enveja, a saber, deuen haver estat l'escut que ha fet que no m'acabés d'engrescar la proposta. De fet, no és que estigui malament, només que no m'ha emocionat ni divertit gaire. Tèbia.

Perdoneu per la meva ignorància!

dilluns, 21 de gener de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Joban'ni no Shima" (2014)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt3178174/
Nota SUBJECTIVA: 75 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'expedició per anar a trobar el pare dels nens protagonistes al camp de concentració i el contacte de les mans dels tres entre les tanques de filat. L'agonia d'en Kanta Senou.
Pitjor: No dic que no pugui ser, però sembla que la gent entén rus, japonès o coreà sense dificultats.
Curiositat: En anglès s'anomena "Giovanni's Island". Constantment, es fa referència a la novel·la escrita pel Kenji Miyazawa, "Ginga Tetsudou no Yoru", de la que es pren el nom del protagonista per al títol. L'illa en qüestió és diu, en japonès, Shikotan, una de les quatre de la coneguda com "disputa de les Illes Kuril" entre Japó i Rússia.

Comentari:
Els esdeveniments es succeeixen de forma fluïda, rotunds. Convida millor que altres propostes més bel·ligerants, potser, gràcies a la perspectiva infantil dels personatges, a la reflexió sobre l'afectació en les vides de la gent de la tragèdia i la capacitat de les persones per entomar-la. Emotiva, colpidora.

Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 20 de gener de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Gandahar" (1987)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0095525/
Nota SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'argument. Els escenaris, les criatures.
Pitjor: L'animació matussera.
Curiositat: Basada en la novel·la d'en Jean-Pierre Andrevon "Les Hommes-machines contre Gandahar". El disseny fou a càrrec del dibuixant francès Philippe Cazaumayou, conegut amb el pseudònim Caza. La producció es va portar a terme al SEK Studio de Corea del Nord. El Harvey Weinstein va dirigir una versió modificada en anglès titulada "The Light Years", la traducció de la qual va ser revisada per l'Isaac Asimov.

Comentari:
Crec que, fins i tot, pels estàndards de l'època, l'execució visual resulta bastant pobra. La qual cosa juga en detriment de la història. No obstant això, el relat, sobretot, pel gir final, atrapa i engresca. Malaguanyada.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Bakemono no ko" (2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt4272866/
Nota SUBJECTIVA: 95 (sobre 100).
Revisió: Potser la tornaré a veure.
Millor: El grau de detall de l'animació. L'espontaneïtat.
Pitjor: El ratolí.
Curiositat: Coneguda, també, amb el títol en anglès, "The Boy and the Beast". Li va ser atorgat el Animeeshon sakuhin-shou de l'acadèmia japonesa. En l'acció que transcorre a Shibuya es poden apreciar moltes marques comercials reals.

Comentari:
Una història bonica de creixement, superació, descobriment, aprenentatge, tossuderia, tenacitat, esforç, talent, estima. Impressiona la cura en el dibuix tant dels escenaris, urbans i rústics, com de l'attrezzo, per exemple, a l'hora de pintar les lletres d'especificacions d'una llauna de beguda. El missatge és de transformació positiva, de bondat i emociona. Complerta, simpàtica.

Perdoneu per la meva ignorància!

divendres, 18 de gener de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Gekijouban Shingeki no kyojin Zenpen: Guren no yumiya" (2014)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt3646944/
Nota SUBJECTIVA: 55 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure, ni veuré les continuacions.
Millor: La reacció davant el tros de carn robat.
Pitjor: Els plors, els planys i els rampells infantils.
Curiositat: Cobreix els tretze primers episodis de l'adaptació en sèrie anime del manga creat el 2009 pel Hajime Isayama, titulat "Shingeki no Kyojin". Altre material inspirat en el món desenvolupat per l'artista inclou novel·les, videojocs i pel·lícules d'actors en viu. La recopilació del 2015 anomenada "Gekijouban Shingeki no Kyojin Kouhen: Jiyuu no tsubasa", resumeix la resta de la primera temporada de la sèrie d'anime. El 12 de juny del 2015, el ministeri de cultura xinès va incloure aquest a una llista de títols d'anime i manga prohibits a la Xina.

Comentari:
Per començar, el protagonista m'ha semblat repel·lent. Després, em fa l'efecte que hi ha cert problema de continuïtat; en saber que era una recopilació d'episodis m'ha encaixat aquesta sensació. La manera de moure's a l'estil Spiderman/Tarzan tampoc m'ha emocionat. La veritat és que la premissa no m'ha captivat i a mig camí ja m'havia perdut. Farragosa.

Perdoneu per la meva ignorància!

dimecres, 16 de gener de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "The Voices" (2014)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt1567437/
Nota SUBJECTIVA: 51 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El pla en el que l'Anna Kendrick, fent de la Lisa, jau al llit mentre se li omplen els ulls de sang.
Pitjor: El moment en el que la doctora Warren, interpretada per la Jacki Weaver, el cap de la Fiona, corresponent al de la Gemma Arterton, i el gat es posen a cridar a l'uníson.  El número musical del final.
Curiositat: El protagonista mostra símptomes de trastorn obsessiu compulsiu, d'identitat dissociativa i d'esquizofrènia. Filmada a Alemanya.

Comentari:
Ben feta, correcta, però sense originalitat. No lliga el trastorn evident del Jerry Hickfang, encarnat en el Ryan Reynolds, amb l'interès de la Lisa; potser, la noia també hauria de mostrar-se disminuïda. No m'ha aportat gaire. Supèrflua.

Perdoneu per la meva ignorància!

dimarts, 15 de gener de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Desu Biriyaado" (2013)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt2807626/
Nota SUBJECTIVA: 67 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El pla de l'atac amb un punyal de la xicota al jove, que sembla com si jaguessin al llit amorosament. La lluita de pals de billar. Els resums de les vides dels jugadors.
Pitjor: Que el cambrer no aclareixi res ni respongui cap pregunta.
Curiositat: Creat per en Yuzuru Tachikawa per prendre part en el projecte d'aprenentatge per a animadors joves Anime Mirai, en la seva edició del 2013. Més tard, basada en aquest curt, es desenvoluparia la sèrie d'anime "Death Parade", emesa el 2015. Les màscares Noh dels ascensors són un Oni pel vell i una Geisha pel jove.  El títol és la japanització de l'anglès "Death Billiards".

Comentari:
Un dibuix agradable, amb fons i detalls interessants, un plantejament suggeridors i uns cops d'efecte eficaços. M'emprenya la vaguetat de la situació en si. Per la resta, fa el fet amb escreix. Complidor.

Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 13 de gener de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Meitantei Konan: Beikaa Sutoriito no Bourei" (2002)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0990372/
Nota SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El sacrifici de la Ran al tren.
Pitjor: El lligam qüestionable entre l'assassinat d'en Tadaaki Kashimura, amb missatge fúnebre pel mig, i el joc digital.
Curiositat: Sisena, de les pel·lícules de la franquícia del personatge creat pel Gosho Aoyama el 1994. El títol en anglès és "The Phantom of Baker Street". Va fer 3.400 milions de iens a taquilla, la vuitena més important en recaptació. En la realitat virtual, establerta al 1888, la Irene Adler canta una peça de l'opera "Tosca" del Giacomo Puccini estrenada el 1900.

Comentari:
Deixant a banda certes llicències poètiques, trobem una situació interessant prou ben lligada amb el món del personatge japonès ajuntant el component de ciència-ficció de les càpsules recreatives letals de realitat virtual, els apunts del Londres del Jack the Ripper de finals de segle XIX i les intervencions dels personatges del Sir Arthur Ignatius Conan Doyle. L'altre línia argumental, però, la del científic prodigi, no sembla tan sòlida i grinyola una mica a l'hora de la barreja. Malgrat tot, força entretinguda.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Meitantei Konan: Hitomi no Naka no Ansatsusha" (2000)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt1068773/
Nota SUBJECTIVA: 55 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La temptativa d'assassinat a la Ran a les vies de l'estació de tren i el rescat d'en Conan
Pitjor: La rua de "Tropical Land".
Curiositat: El títol en anglès és "Captured in Her Eyes". Representa el quart lliurament en llargmetratge de la franquícia "Meitantei Konan", originalment, creada com a manga pel Gosho Aoyama el 1994. El parc d'atraccions "Tropical Land" té una retirada al Disneyland de Tòquio. Va fer 2.500 milions de iens, la sisena pitjor taquilla de la saga.

Comentari:
La situació del cas no es presenta gaire diferent de la d'un capítol (o capítol per parts) corrent de la sèrie d'anime. Si bé és cert que el plantejament sembla una mica més elaborat que el d'aquells i que l'element anòmal de l'amnèsia de la Ran prometia cert joc, l'atmosfera que es genera, al capdavall, en general, no acaba d'engrescar. Potser, per culpa d'un escenari massa comú. Tèbia.

Perdoneu per la meva ignorància!

dimarts, 8 de gener de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Xiao Shi De Zi Dan" (2012)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt2106741/ 
Nota SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'ambientació. Les bales d'os.
Pitjor: L'interludi romàntic entre la Little Lark i el capità Guo Zhui, interpretats per la Yang Mi i el Nicholas Tse Ting-fung, respectivament. L'obsessió amb la ruleta russa.
Curiositat: Coneguda internacionalment amb el títol "The Bullet Vanishes". Continuada el 2015 per "Xiao shi de xiong shou" (en anglès, "The Vanished Murderer"), dirigida pel mateix Chi-Leung Law. El taquillatge superà en uns 10 milions de dòlars americans el pressupost.

Comentari:
Una escenificació convincent, encert en l'estètica, petites racions d'acció, trets a dojo, malabaristes de fons, un duel de revòlvers final amb obstacle afegit, explosions, algun gag perdut, la subtrama, que no sé què pinta... Compta amb elements suficient per entretenir però no m'ha acabat de captivar. Probablement, el problema rau en que m'he perdut amb els personatges i l'argument confús; manca d'atenció, mea culpa. Dispensable.

Perdoneu per la meva ignorància!