dissabte, 15 de juny de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Say My Name" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt7250378/
Nota SUBJECTIVA: 47 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El fragment a l'orgue de l'església de "The House of the Rising Sun".
Pitjor: Tal com el personatge de la Mary Page, encarnat en la Lisa Brenner, engalipa el Theo i en Victor, interpretats pel Dafydd Llyr-Thomas i l'Aled Pugh, respectivament, per deixar-la lliure.
Curiositat: Li va ser atorgat el guardó de millor pel·lícula gal·lesa en el Cardiff International Film Festival.

Comentari:
Una proposta amb flaire d'obra de teatre, perquè es passen el primer terç del metratge dins d'una habitació d'hotel. Malauradament, el que veiem i escoltem en aquest escenari tancat no és especialment brillant, més aviat, penós. Suposadament, és una comèdia però no m'ha fet gràcia, malgrat els intents de gag escampats pels diàlegs. Potser, el problema és l'empenta de la protagonista; bé, tenia 44 anys, aleshores... Si més no, acaba de manera positiva. Un pèl feble.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Plus One" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt7645122/
Nota SUBJECTIVA: 53 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'encaix de la Maya Erskine en el paper de l'Alice; la mossa no és atractiva, cosa que dota de credibilitat la història. L'escena del "Straight people, overthinking it!" entre els protagonistes i la parella homosexual.
Pitjor: Massa previsible; segueix, al peu de la lletra, l'esquema estàndard de les comèdies romàntiques d'aquest estil.
Curiositat: Li va ser atorgat el Narrative Audience Award al Tribeca Film Festival.

Comentari:
Li manca el carisma d'uns rols principals una mica més potents. No obstant, flueix de manera prou versemblant alhora que ens estalvia les habituals escenes ridícules d'aquest tipus de proposta. L'Ed Begley Jr., que fa bé de'n Chuck, comença a tenir una edat... Austera però passable en el seu gènere.

Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 8 de juny de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Brad's Status" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt5884230/
Nota SUBJECTIVA: 44 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La darrera conversa entre pare i fill sobre l'èxit i el fracàs. El fill diu que només li hauria d'importar el que pensin al respecte els éssers estimats. I, quan el pare li pregunta què li sembla, el fill evita classificar-lo de fracassat responent que l'estima. 
Pitjor: Les sortides de to del Brad Sloan, interpretat pel Ben Stiller; encara que siguin part del paper.
Curiositat: El personatge de'n Brad Sloan que fa el Ben Stiller diu que té quaranta-set anys, mentre que l'actor en tenia cinquata-u. El director i guionista, el Mike White, fa d'en Nick Pascale en la pel·lícula, també, director.

Comentari:
Decebut perquè pensava que seria una comèdia i m'he trobat amb una palla mental d'un perdedor que no duu enlloc; i sé del què parlo. Si més no, el retrat està prou ben esbossat, les enveges, les inseguretats, la insatisfacció; però és que les figures planyívoles i rondinaires em fan molta mandra si no van acompanyades per una mica d'humor. Em grinyola una mica el tema de l'ONG. Insulsa.

Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 1 de juny de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Bohemian Rhapsody" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt1727824/
Nota SUBJECTIVA: 45 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La recreació del clip del senzill "I Want To Break Free".
Pitjor: L'escena d'encendre i apagar els llums mentre es miren a través de la finestra de les seves respectives cases entre el Freddie Mercury, fet pel Rami Malek, i la Mary Austin, encarnada per la Lucy Boynton.
Curiositat: L'acadèmia americana va atorgar-li a en Rami Malek el guardó com a millor intèrpret en un paper protagonista per la seva participació en aquesta pel·lícula. En l'àlbum de la banda sonora s'inclouen 11 pistes inèdites en format sonor del grup Queen.

Comentari:
Tal com declarava el guionista, l'Anthony McCarten, es tractava de fer un film, no un documental. I, precisament, per això, perquè l'obra no és del tot fidel als esdeveniments reals, perd gran part de la gràcia. Més, tenint en compte que sobre el grup britànic del que parla la producció hi ha prou informació disponible. Crec que no encaixa ni el títol. En salvo, evidentment, les cançons i les caracteritzacions dels personatges i de l'estadi de Wembley, replicat segons l'aspecte que tenia en el concert del 13 de juliol del 1985, Live Aid. S'ha de reconèixer, també, l'esforç de l'actor principal en retratar el carismàtic vocalista. Innecessària.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Coco" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt2380307/
Nota SUBJECTIVA: 82 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La reanimació de la Mamà Coco en escoltar la cançó "¡Recuérdame!".
Pitjor: Que la presó sigui un forat al terra, sense vigilància.
Curiositat: L'aspecte del Món dels Morts s'inspira en la ciutat mexicana de Guanajuato. Li van ser atorgats els Òscars a la millor cançó original per "¡Recuérdame!" i al millor film animat; entre d'altres guardons d'altres festivals. Al 2013, Disney sol·licità registrar la frase "Día de los Muertos", que havia de ser el títol de la pel·lícula. Davant la controvèrsia generada entre la comunitat hispana va decidir canviar el títol.

Comentari:
Bon argument reforçat per una bonica banda sonora i uns escenaris espectaculars. Se'm fa molt difícil trobar-li cap pega. Emotiva.

Perdoneu per la meva ignorància!

dilluns, 20 de maig de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Game of Thrones - Temporada 8a" (des del 14 d'abril al 19 de maig del 2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0944947/episodes?season=8
Nota SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure i espero que no hi hagi més temporades.
Millor: Del capítol segon, l'escena de desflorament de la Maisie Williams, fent de l'Arya Stark. Del tercer, la Melisandre, interpretada per la Carice van Houten, calant foc a les trinxeres in extremis. I el plor de la Daenerys Targaryen, encarnada per l'Emilia Clarke, davant la mort del seu protector, l'Iain Glen, en el paper d'en Jorah Mormont. Del cinquè, el quadre de l'Arya Stark i el cavall blanc enmig de la desolació. Del sisè, la imatge de la Daenerys quan, per darrere, el drac desplega les ales.
Pitjor: De l'episodi primer, el vol a llom dels dracs d'en John i la Daenerys. Del segon, el tedi de l'espera. Del tercer, la foscor de tota la batalla i l'aparició del no res de l'Arya Stark per executar el Rei de la Nit. Del cinquè, la destrucció poc realista d'alguns edificis, que semblen maquetes. I del sisè, la quantitat de plans superflus.
Curiositat: Consta de sis episodis. Inclou material original respecte els llibres de la saga "A Song of Ice and Fire", a més d'apunts sobre desenvolupaments futurs de la mateixa (encara per publicar, les novel·les "The Winds of Winter" i "A Dream of Spring"), oferts pel George R. R. Martin als guionistes de la sèrie. El rodatge es portà a terme, principalment, a Irlanda del Nord i Croàcia. Un dels errors més comentats de la temporada és l'aparició d'un got d'una franquícia de cafè durant l'escena de la celebració de l'episodi quart, titulat "The Last of the Starks".

Comentari:
Un desenllaç decebedor, maldestre. Clar que, potser, les expectatives eren massa elevades. Manca cohesió entre els capítols de la tongada i la força d'algunes escenes, sobretot la batalla dels morts i la matança de King's Landing, contrasta amb l'impassibilitat d'algunes altres on succeeixen coses que no interessen gaire a ningú. Amb una mica de pedanteria, es podria assenyalar que els guionistes fan un al·legat de la República. O, qui sap, que el poder incendiari dels dracs és una metàfora de les capacitats nuclears de certs exercits. Al final, la sensació de "ja no saben com acabar". Escassa, insuficient, barroera.

Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 18 de maig de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Jeszcze dzień życia" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt2967856/
Nota SUBJECTIVA: 78 (sobre 100).
Revisió: No crec que la torni a veure.
Millor: L'atac al cotxe on viatja el protagonista cap al sud, cap a Pereira d'Eça (Ondjiva), quan apareix la Carlota per primer cop. Les seqüències oníriques.
Pitjor: Les imatges reals de festa i balls al musseque de Luanda.
Curiositat: En castellà, s'anomena "Un día más con vida"; en anglès, "Another day of life". Es basa en la novel·la homònima d'en Ryszard Kapuściński, publicada el 1976. Li va ser atorgat el premi al millor film animat europeu en la 31a edició dels guardons. Es van trigar 10 anys en completar-la.

Comentari:
Compta amb la força dels fets reals excepcionals que relata i aconsegueix reproduir una atmosfera prou interessant per atrapar l'espectador amb el fragment d'història que explica. D'agrair, el dibuix nítid i el dinamisme visual. Precisa.

Perdoneu per la meva ignorància!

dimecres, 1 de maig de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Cover Girl" (1944)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0036723/
Nota SUBJECTIVA: 66 (sobre 100).
Revisió: Potser, la tornaré a veure.
Millor: L'escena del número musical de la cançó "Sure Thing", amb lletra de l'Ira Gershwin i música d'en Jerome Kern, interpretada per la Rita Hayworth però cantada per la Martha Mears. La coreografia del moment en el que l'Eve Arden, l'Otto Kruger i en Lee Bowman, fent de la Cornelia Jackson, el John Coudair i el Noel Wheaton, van darrera bastidors per trobar-se amb la Rusty Parker i en Danny McGuire, encarnats per la Rita Hayworth i el Gene Kelly, i es troben enmig d'un enrenou d'artistes, cambrers i tramoistes enfeinats.
Pitjor: L'efecte visual del ball de l'àlter ego. La borratxera de la protagonista a Cal Joe. L'arruga del front de la Rita.
Curiositat: Fou la pel·lícula de Columbia Pictures amb més recaptació del 1944. El Gene Kelly tornà a encarnar un personatge anomenat Danny McGuire al film del 1980, "Xanadu", dirigit pel Robert Greenwald.

Comentari:
La història de l'avi és un pèl més versemblant, o natural, que la contemporània, i això fa que la repetició de plantejament es faci una mica feixuga. L'espectacle resulta entretingut i els flashbacks són d'agrair. Cap meravella però fa el pes, satisfà. Antiquada.

Perdoneu per la meva ignorància!

divendres, 26 d’abril de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Ron Goossens, Low Budget Stuntman" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt5637542/
Nota SUBJECTIVA: 35 (sobre 100).
Revisió: No l'hauria d'haver vist.
Millor: Les escenes perilloses en les que participa el protagonista. L'estètica dels títols de presentació i de crèdit.
Pitjor: La línia argumental i la seva execució.
Curiositat: El paper d'en Ron Goossens és interpretat pel Tim Haars, germà menor del director, l'Steffen Haars.

Comentari:
Si més no, és curta, 83 minuts. Però és que no fa gràcia; si alguna cosa, pena. M'ensumo que amb un desenvolupament més treballat, potser des del drama en comptes de la comèdia, o amb gags més rodons, em podria haver convençut. No obstant, aquest és el nivell, proposar que una vedet estirada rigui amb un acudit com "Et convido a una cervesa i follem? No! Ah, que no t'agrada la cervesa?" em resulta bastant patètic. Estúpida i grotesca.

Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 21 d’abril de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Couples Retreat" (2009)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt1078940/
Nota SUBJECTIVA: 43 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Les pallassades del Carlos Ponce, fent d'en Salvadore.
Pitjor: El repte del videojoc. El nen pixant i cagant en el vàter d'exposició a la botiga i els adults desentenent-se.
Curiositat: El complex hoteler The St. Regis Bora Bora Resort de la Polinèsia Francesa, on es van filmar escenes de la pel·lícula, l'emet ininterrompudament per un dels seus canals de televisió. La model Irina Krupnik va demandar l'NBC Universal per la utilització de la seva imatge en un context que considerava poc apropiat, però va perdre el judici. El film esdevingué un èxit comercial amb uns beneficis de més de 100 milions de dòlars.

Comentari:
Es tracta d'una comèdia poc graciosa amb gags fluixos que parteix d'un plantejament que grinyola una mica. I em refereixo a tot el tema del paquet vacacional terapèutic exclusiu. De fet, allò que trobo més encertat és el retrat dels problemes conjugals de les quatre parelles protagonistes, els quals no m'interessen gaire, gens. La resta, insípida. Evitable.

Perdoneu per la meva ignorància!

divendres, 19 d’abril de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "The Core" (2003)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0298814/
Nota SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La rèplica de la Hilary Ann Swank, fent de la Rebecca "Beck" Childs, en la que li recorda al Joshua "Josh" Keyes, encarnat pel Aaron Edward Eckhart, que vol completar la missió no per salvar el món sencer sinó per salvar tres persones.
Pitjor: Els efectes especials de la destrucció de Roma.
Curiositat: És un remake de la pel·lícula del 2000, dirigida per en Rodney McDonald, "Deep Core". En una enquesta a centenars de científics va ser votat com el film de ciència-ficció amb pitjor ciència. Es menciona que el forat més profund mai excavat fa unes 7 milles en vertical; dada, més o menys, acurada que es refereix a un forat de 23 centímetres de diàmetre i 12.262 metres (7,6 milles) realitzat en la península de Kola del districte rus de Pechengsky.

Comentari:
Imagino que l'argument resulta bastant poca-solta des de la perspectiva il·lustrada. No obstant, penso que l'objectiu de l'obra no va més enllà d'oferir una estona de focs artificials sense gaire pretensió. Això sí, a l'estil i amb una fórmula molt ianqui. Evidentment, no la compararé amb la novel·la clàssica d'en Jules Verne publicada el 1864, "Voyage au centre de la Terre". Sobretot, perquè no me l'he llegida. Però, igual que podria fer concessions a l'hora de gaudir d'aquella, em permeto fer-ne per entretenir-me amb aquesta. Complidora.

Perdoneu per la meva ignorància!

dilluns, 15 d’abril de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Tommy Cooper: Not Like That, Like This" (2014)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt3323314/
Nota SUBJECTIVA: 69 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Els acudits i els números.
Pitjor: De vegades, costa d'entendre el que diu el David Threlfall fent d'en Tommy Cooper.
Curiositat: Basada en el llibre escrit pel John Fisher titulat "Always Leave Them Laughing", publicat el 2006. 

Comentari:
Més enllà de la simpatia o rebuig que el tarannà del còmic mostrat a la pel·lícula pugui suscitar, sobretot, corprèn la recreació del moment de la seva mort, un 15 d'abril de 1984, durant l'enregistrament d'un espectacle en directe des del Her Majesty's Theatre de Londres. Potser, es queda una mica curta a l'hora d'exhibir una trajectòria, però la part decisiva queda ben retratada. Interessant.

Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 14 d’abril de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Meitantei Konan - Temporada 24a" (des del 31 de maig del 2014 al 23 de maig del 2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Imdb: https://www.imdb.com/title/tt0131179/episodes?season=38
Wiki: https://www.detectiveconanworld.com/wiki/Season_24
Nota SUBJECTIVA: 55 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: En general, qualsevol dels capítols en els que hi ha algun detall relacionat amb la trama nuclear o els personatges principals; com ara, el 745è, titulat "Yougisha ka Kyougoku Makoto", o el 760è, anomenat "Igainakekka no Ren'ai Shousetsu"; o, també, connexions amb esdeveniments del passat, cas de l'episodi 773è, "Kudou Shin'ichi Suizokukan Jiken".
Pitjor: Les ximpleries de flirteig d'alguns lliuraments; per exemple, les dels capítols 746è/747è, "Kaitou Kiddo VS Kyougoku Makoto", o dels episodis 748è/749è, titulats "Honchou no Keiji Koi-monogatari". La poca gràcia i interès minso de propostes com les dels episodis 757è/758è, "Jishu Shita Owarai Geinin", o del 774è, "Kieta Munku no Sakebi".
Curiositat: Basada en el manga creat el 1994 pel Gosho Aoyama. La sèrie d'anime es va començar a emetre el 8 de gener del 1996 i, a 24 de març del 2018, consta de 897 capítols. Als Estats Units, la franquícia s'anomena "Case Closed". La temporada 24a comprèn des de l'episodi 740è fins al 778è.

Comentari:
Sempre que m'empasso l'estúpida escenificació del Kogoro dormilega, el "Nemuri no Kogorou", em pregunto per què em miro la sèrie. I la resposta, probablement, sigui per capítols com el 778è, "Tenshi ga Kieta Shinkirou", en el que es menciona el calamar de llum de la badia de Toyama. Curiós. Potser, massa poc rèdit per tant de temps invertit. En fi... Regular.

Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 23 de març de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Meitantei Konan - Temporada 23a" (des del 2 de novembre del 2013 al 24 de maig del 2014)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0131179/episodes?season=37
Nota SUBJECTIVA: 51 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La no consumació de l'assassinat de l'episodi 735è, de nom "Angou-tsuki no Shoutaijou".
Pitjor: El moviment dels cotxes discordant amb la resta de l'animació. La simplicitat d'alguns capítols no basats en el manga, com l'episodi 726è, titulat "Shiawase Meeru wa Fukou o Yobu", o el 736è, anomenat "Mouri Kogorou-zou no Himitsu". Reaccions irades o de desdeny exagerades de personatges, com les de l'episodi 732è de la Yumi Miyamoto en ensopegar amb el seu ex-company sentimental.
Curiositat: Basada en el manga creat el 1994 pel Gosho Aoyama. La sèrie d'anime es va començar a emetre el 8 de gener del 1996 i, a 24 de març del 2018, consta de 897 capítols. Als Estats Units, la franquícia s'anomena "Case Closed". La temporada 23a comprèn des de l'episodi 716è fins al 739è.

Comentari:
En general, tots aquells capítols que no són una adaptació directa d'un cas o d'algun desenvolupament de l'obra original resulten bastant plans, avorrits, perquè no aporten res a la trama global, allò que m'interessa. En podria salvar algun, clar. Potser, la parella 720 i 721, que componen la història anomenada "Hi to Mizu no Misuterii Tsuaa", doncs ens fan una mica de guia turística per la zona de Kumamoto i Aso. Tampoc, res de l'altre món. D'aquests episodis de farciment n'hi ha la meitat, més o menys. I, en la resta, l'avenç és minso. Entenc el joc, però em desespera. Intranscendent.

Perdoneu per la meva ignorància!

dimarts, 19 de març de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Game of Thrones - Temporada 7a" (des del 16 de juliol al 27 d'agost del 2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0944947/episodes?season=7
Nota SUBJECTIVA: 67 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: En el primer capítol, la ronda dels orinals i les latrines del Samwell Tarly, interpretat pel John Bradley, fent d'aprenent a la Citadel. I, en el segon, el procediment cutani que li practica a l'Iain Glen, fent del Jorah Mormont. En el quart episodi, el retrobament de les germanes Stark a Winterfell. L'entrenament entre l'Arya Stark i la Brienne de Tarth, encarnades per la Maisie Williams i la Gwendoline Christie, respectivament. També, l'enfrontament entre les forces dels Lannisters i el drac Drogon en el trajecte de Highgarden a King's Landing. La conversió del drac caigut en criatura de la nit del sisè capítol.
Pitjor: Els primers 20 minuts de xerrameca del sisè episodi. Del mateix capítol, la superfície de gel, inicialment, fràgil del llac, considerant les condicions meteorològiques; l'absència d'hipotèrmia o cap altra severitat causada pel fred; la immediatesa de la resposta de la Daenerys Targaryen amb els seus dracs a la crida dels corbs; l'aparició, novament, del no res, de l'oncle Benjen Stark.
Curiositat: Consta de set episodis. Inclou material original respecte els llibres de la saga "A Song of Ice and Fire", a més d'apunts sobre desenvolupaments futurs de la mateixa, oferts pel George R. R. Martin als guionistes de la sèrie. El rodatge es portà a terme, principalment, a Irlanda del Nord, Croàcia, Islàndia, Espanya i Euskadi. Els actors darrere dels cinc personatges principals, el Peter Dinklage, en Nikolaj Coster-Waldau, la Lena Headey, l'Emilia Clarke i en Kit Harington, van renegociar els seus sous per a les dues darreres temporades fins aconseguir 1,1 milions de dòlars per episodi.

Comentari:
Bé per la neteja, amb l'eliminació de personatges com l'Obara, la Nymeria, la Tyene i l'Ellaria, el Petyr "Littlefinger" Baelish o l'Olenna Tyrell. Potser, n'haurien d'haver caigut uns quants més... Greyjoy... També, bé per afegir èpica a la gran guerra anunciada, davant la, ja complicada, relació de forces entre els vius i els morts, un drac zombie. En fi, ja queda poc per arribar al desenllaç. Esperem que aquesta hagi estat la calma, el tedi, abans de la tempesta. Redundant.

Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 16 de març de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Game of Thrones - Temporada 6a" (des del 24 d'abril fins el 26 de juny del 2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0944947/episodes?season=6
Nota SUBJECTIVA: 74 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: En el quart capítol, quan l'Emilia Clarke, interpretant la Daenerys Targaryen, cala foc al temple dels Dosh Khaleen a la ciutat de Vaes Dothrak. La història "Hold the door" de l'Hodor, en carn d'en Kristian Nairn, del cinquè episodi. Del novè episodi, en la batalla de Winterfell, l'espectacularitat de la lluita de la infanteria durant la primera escomesa de la cavalleria dels Bolton. També, el moment en el que en Jon Snow, interpretat pel Kit Harington, demana la bruixa que si cau en combat no el torni a ressuscitar. 
Pitjor: Del tercer capítol, els intents de conversa del Peter Dinklage amb la Nathalie Emmanuel i el Jacob Anderson, fent, respectivament, d'en Tyrion Lannister, la Missandei i el Grey Worm. En el quart i setè episodi, la xerrameca del Jonathan Pryce, fent de "pardal superior". El no-duel entre la Faye Marsay i la Maisie Williams, en els papers de la Waif i l'Arya Stark, del vuitè capítol.
Curiositat: La componen deu parts de material original no inclòs en els llibres de la sèrie "A Song of Ice and Fire", escrita pel George R. R. Martin. El cost de cada episodi superà els deu milions de dòlars. El rodatge va tenir lloc a Irlanda del Nord, Espanya, Croàcia, Islàndia, Canadà i Catalunya.

Comentari:
La temporada sisena, malgrat sigui de palla, té la culpa de que hagi estat veient la sèrie fins aquest punt; per un motiu tant estúpid com que algunes escenes es van enregistrar a Girona (Oldtown i Braavos) o al Castell de Santa Florentina de Canet de Mar (Horn Hill). Com de costum, ens enfrontem a un munt de mort i destrucció, maquinacions malèfiques, cullerades de diàleg feixuc i intranscendent, fatxenderia, sang i fetge, èpica, alguna redundància... i acudits, un parell. Em ve al cap l'escena de la Waif perseguint l'Arya amb un rictus a la cara de Terminator... Quina nyapa! Però també gaudim d'escenes i girs argumentals, si no gaire brillants, almenys, emocionants. Se m'acud una aparició convenient del no res de l'oncle Benjen Stark, en carn del Joseph Mawle, quan els zombies són a punt d'atrapar els fugitius, Bran Stark i Meera Reed, interpretats per l'Isaac Hempstead Wright i l'Ellie Kendrick. Més enllà de la inèrcia, s'expliquen coses; i això és engrescador. No obstant, començo a estar-ne una mica tip de certes trames, em fatiguen. Persistent.

Perdoneu per la meva ignorància!

dijous, 14 de març de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Game of Thrones - Temporada 5a" (des del 12 d'abril al 14 de juny del 2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0944947/episodes?season=5
Nota SUBJECTIVA: 75 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La votació per fer de comandant en cap de la "Night's Watch" del segon episodi. L'arribada a Volantis del tercer capítol, pel pont romà de Còrdova. El moment del quart episodi en el que l'Stephen Dillane, fent d'Stannis Baratheon, explica el seu amor patern a la Shireen Baratheon, interpretada per la Kerry Ingram. L'entrada a Valyria amb la barca del Tyrion Lannister i el Jorah Mormont, interpretats, respectivament, pel Peter Dinklage i l'Iain Glen. De l'episodi vuitè, la reunió d'en Jon Snow, en carn del Kit Harington, amb els caps de tribu, en arribar a Hardhome; i l'atac dels éssers de la nit posterior. En el capítol novè, la rebel·lió dels "Fills de l'Harpia" de Meereen i la fugida de l'arena de Daznak de l'Emilia Clarke, fent de la Daenerys Targaryen, al llom del drac Drogon. També, el penediment final de la Selyse Florent en veure cremar a la foguera la seva filla, la Shireen Baratheon; interpretades per la Tara Fitzgerald i la Kerry Ingram, respectivament. 
Pitjor: La xerrameca de l'Iwan Rheon, fent d'en Ramsay Bolton. L'escena a les cel·les entre el Bronn i la Tyene Sand, interpretats pel Jerome Flynn i la Rosabell Laurenti Sellers, respectivament, del episodi setè. 
Curiositat: La integren deu parts. Cobreix esdeveniments de "A Feast for Crows" i "A Dance with Dragons", quart i cinquè lliurament, respectivament, de la saga creada pel George R. R. Martin, "A Song of Ice and Fire"; encara que utilitza, també, elements tant de la tercera novel·la de la sèrie, "A Storm of Swords", com de la sisena, "The Winds of Winter". Es filmà, fonamentalment, a Irlanda del Nord, Croàcia i Espanya (Sevilla, Osuna i Còrdova).

Comentari:
Sense perdre l'embranzida de les temporades anteriors però amb algun detall difícil d'empassar, com la importància i força sobtades que pren l'ordre religiosa dels Pardals a King's Landing, per molt que ho vulguin justificar amb un suport inicial de la reina mare. En aquest sentit, resulta bastant més convincent l'aixecament opositor dels "Fills de l'Harpia" a Meereen. Són d'agrair alguns dels moments d'èpica bèl·lica, de drama, de tragèdia; en deu hores, n'hi ha un grapat de magnífics. Per la resta, arribats a aquest punt, és gran l'avidesa de conèixer el desenllaç dels diferents fils argumentals, cosa que juga molt a favor de la franquícia, evidentment. Madura.

Perdoneu per la meva ignorància!

dimecres, 6 de març de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Game of Thrones - Temporada 4a" (des del 6 d'abril al 15 de juny del 2014)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0944947/episodes?season=4
Nota SUBJECTIVA: 75 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La confessió de l'Aidan Gillen, fent del Petyr "Littlefinger" Baelish, del tercer capítol. L'advertiment i reconeixement, també, en el tercer capítol, del Tyrion Lannister al Podrick Payne, en les pells d'en Peter Dinklage i el Daniel Portman. Les morts d'en Locke i en Karl Tanner, encarnats pel Noah Taylor i el Burn Hugh Winchester Gorman, respectivament, del cinquè episodi. La gosadia d'en Tyrion del final del sisè capítol. El gegant disparant una fletxa immensa, la dalla gran del mur i el darrer somriure que el Jon Snow adreça a l'Ygritte, interpretats pel Kit Harington i la Rose Leslie, respectivament, del novè episodi. 
Pitjor: La interacció entre el Ramsay Bolton i el Theon Greyjoy, interpretats per l'Iwan Rheon i l'Alfie Allen. L'escena del sisè episodi d'en Lucian Msamati, fent del Salladhor Saan, a les termes, explicant l'acudit del vestit vermell i marró.
Curiositat: La integren deu parts. Cobreix els esdeveniments de la segona meitat de la tercera novel·la, titulada "A Storm of Swords", de la sèrie creada pel George R. R. Martin, "A Song of Ice and Fire", juntament amb detalls de "A Feast for Crows" i "A Dance with Dragons", quart i cinquè lliurament de la mateixa saga. Es filmà, principalment, a les Irlandes i a Croàcia. El rodatge va tenir lloc en 136 dies. Els darrers dos episodis van oferir-se, enllestida l'emissió per pantalla petita, en format IMAX a 205 cinemes arreu dels USA.

Comentari:
Deixant de banda un final més aviat de to baix, malgrat les sagetes al cos del Charles Dance, fent d'en Tywin Lannister, i altres detalls, com els esquelets animats o la caiguda del Sandor "The Hound" Clegane, interpretat pel Rory McCann, el paquet del 2014 de la franquícia ens regala algunes llaminadures contundents, com ara l'enverinament del malvat Joffrey Baratheon, en carn del Jack Gleeson, o la batalla de la defensa del mur. També, força interessant, l'evolució i l'aprenentatge pel que ha de passar la Daenerys Targaryen, en pell de l'Emilia Clarke, per convertir-se en líder equànime. Consolidada.

Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 2 de març de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Game of Thrones - Temporada 3a" (des del 31 de març al 9 de juny del 2013)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0944947/episodes?season=3
Nota SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'escena del vuitè episodi en la que en John Bradley, fent d'en Samwell Tarly, es carrega el Caminant Blanc amb la daga de vidre de drac. La massacre de "The Red Wedding" del novè capítol, reconeguda pel David Benioff com una de les motivacions per adaptar tota la història a la televisió. L'adopció com a Mhysa, és a dir, mare, per part dels esclaus de la Daenerys Targaryen, en la pell de l'Emilia Clarke, en el final de temporada.
Pitjor: El circ del setè lliurament amb l'ós i la Brienne de Tarth, encarnada en la Gwendoline Christie. En el novè episodi, el comiat entre en Rickon i el Bran Stark, interpretats per l'Art Parkinson i l'Isaac Hempstead Wright.
Curiositat: La integren deu parts. Cobreix els esdeveniments de la primera meitat de la tercera novel·la, titulada "A Storm of Swords", de la sèrie creada pel George R. R. Martin, "A Song of Ice and Fire". Es filmà, principalment, a les Irlandes, Croàcia, Islàndia i Marroc. El pressupost de la temporada ronda els cinquata milions de dòlars.

Comentari:
Li costa arrencar, redunda en aspectes sòrdids innecessaris i, malgrat tant el garbuix de trames i subtrames com els vaivens dels personatges, aconsegueix mantenir l'atenció de l'espectador a cops d'efecte. La sensació és que el fil que ha de donar més joc, o més divertit, avança molt a poc a poc. Irregular.

Perdoneu per la meva ignorància!

dilluns, 25 de febrer de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Game of Thrones - Season 2" (des de l'1 d'abril fins el 3 de juny del 2012)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0944947/episodes?season=2
Nota SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El compromís de la Brienne de Tarth, interpretada per la Gwendoline Christie, cap a la Catelyn Stark, encarnada en la Michelle Fairley. La història motivadora que explica l'Oona Chaplin, fent de la Talisa Maegyr, sobre l'ofegament del seu germà quan eren infants. L'emboscada d'en Pyat Pree, a càrrec de l'Ian Hanmore, en el Consell dels Tretze. L'èpica del novè episodi, titulat "Blackwater".
Pitjor: La durada curta del setge.
Curiositat: La integren deu capítols. Cobreix els esdeveniments de la segona novel·la, titulada "A Clash of Kings", de la sèrie creada pel George R. R. Martin, "A Song of Ice and Fire". Es filmà en 106 dies, principalment, a les Irlandes, Croàcia i Islàndia.

Comentari:
Millora la primera remesa de la franquícia gràcies, potser, a l'increment del pressupost en un quinze per cent atorgat per la productora. Les diferents línies argumentals interessen i engresquen més que en el lliurament precedent i el desenvolupament sembla més fluït. Sembla que aixeca el vol...? Convincent i prometedora.

Perdoneu per la meva ignorància!

dilluns, 18 de febrer de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Resident Evil: Retribution" (2012)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt1855325/
Nota SUBJECTIVA: 25 (sobre 100).
Revisió: No l'hauria d'haver vist.
Millor: La seqüència inicial, l'abordatge del vaixell càmara enrere. Les radiografies dels ossos trencats amb els cops de puny. 
Pitjor: Algunes coreografies de lluita amb vols mal executats. 
Curiositat: Basada en el món de la franquícia "Resident Evil", coneguda al Japó com "Biohazard", creada pel Shinji Mikami i el Tokuro Fujiwara. Representa el cinquè lliurament de la sèrie de films, precedit per "Resident Evil: Afterlife", el 2010, i seguit per "Resident Evil: The Final Chapter", del 2016. Se li estima un retorn de més de dos-cents quaranta milions de dòlars, davant dels seixanta-cinc d'inversió.

Comentari:
La impressió global que em queda de la primera adaptació cinematogràfica de la saga és força positiva, de producte convincent. I, encara que, al llarg dels anys, he romàs absolutament aliè als desenvolupaments argumentals de la història, com a neòfit, m'esperava quelcom una mica més interessant que un simple episodi de violència vulgar i maldestre vestit de rescat barroer. Imagino que la pel·lícula pren sentit només per afeccionats del títol i per aquells qui la devien gaudir en formats 3D. Decebedora.

Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 10 de febrer de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Kaguya-hime no Monogatari" (2013)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt2576852/
Nota SUBJECTIVA: 76 (sobre 100).
Revisió: Potser la tornaré a veure.
Millor: La fugida de la Kaguya de la festa de bateig. La seqüència de l'aparició del Buda en el seu núvol per emportar-se la princesa.
Pitjor: El vol de la Kaguya i el Sutemaru.
Curiositat: Internacionalment, s'anomena "The Tale of the Princess Kaguya". Basada en el conte folklòric japonès del segle desè titulat "Taketori Monogatari". Esdevingué el darrer film de l'Isao Takahata. Amb un pressupost de 5 mil milions de iens (dels que només en va recuperar la meitat en recaptació) figura com la pel·lícula japonesa més cara d'aleshores.

Comentari:
L'estil d'esbós amb traços gruixuts dóna la impressió d'artesania. No està malament, és maco; però hauria preferit més definició per mostrar escenes potencialment precioses de natura i cerimònia. El context resulta força interessant i la història agradable per la bondat de la protagonista. Bonica.

Perdoneu per la meva ignorància!

dilluns, 28 de gener de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Les Quatre Cents Coups" (1959)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0053198/
Nota SUBJECTIVA: 76 (sobre 100).
Revisió: No crec que la torni a veure... Qui sap?
Millor: L'atracció de la centrifugació. La seqüència en la que l'instructor de gimnàstica va perdent els alumnes de mica en mica pel carrer. El professor d'anglès i la insolència del marrec a qui prova d'ensenyar a pronunciar "father". L'entrevista amb el psicòleg, que de fet eren proves de càmera del nen aspirant a interpretar el paper.
Pitjor: La correguda final del nen fins al mar després de fugir de l'internat.
Curiositat: Li va ser atorgat el guardó al millor director en el Festival international du film de Cannes en la seva edició del 1959 i, dos anys més tard, el Premi Sant Jordi de Cinematografia de RNE al millor director forani, pel François Truffaut. Internacionalment, és coneguda amb el titol de "The 400 Blows", tot i que, en francès, "faire les quatre cents coups" significa viure a la babalà, temeràriament. El director desenvolupà quatre films més sobre el personatge protagonista, l'Antoine Doinel, interpretats pel Jean-Pierre Léaud; "Antoine et Colette", del 1962; "Baisers volés", del 1968; "Domicile conjugal", del 1970; i "L'amour en fuite", del 1979.

Comentari:
Interessant, sobretot, per les imatges de l'època, de cals Doinel, de París; i entretinguda a l'hora de seguir les entremaliadures (bastant ingènues) del nano. De fet, em sembla que se'n fa un gra massa de tot plegat en comparació amb retrats de delinqüents d'altres dècades posteriors. En fi, un clàssic per gaudir sense pressa. Imprescindible.

Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 27 de gener de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Kawaki" (2014)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt3108158/
Nota SUBJECTIVA: 79 (sobre 100).
Revisió: No crec que la torni a veure.
Millor: La traça en mostrar la sordidesa de la història.
Pitjor: L'estúpida lluita eterna al terrat entre l'Akikazu Fujishima i el detectiu corrupte Aikawa, interpretats pel Kouji Yakusho i en Joe Odagiri, respectivament; finalitzada per un no menys babau detectiu Asai, en la pell del Satoshi Tsumabuki. La insistència innecessària de la darrera seqüència a la neu, amb la Miki Nakatani fent d'antiga tutora de la Kanako Fujishima. La immortalitat de l'ex-policia.
Curiositat: Basada en la novel·la de l'Akio Fukamachi titulada "Hateshinaki Kawaki". Li va ser atorgat el premi al millor actor al Kouji Yakusho pel seu paper d'en Akikazu Fujishima en la 47a edició del Festival Internacional de Cinama Fantàstic de Catalunya de Sitges. Internacionalment, es coneix com a "The World of Kanako". El guió contenia més escenes d'acció però el director, en Tetsuya Nakashima, les va eliminar perquè no es veia amb cor de fer-les, per difícils. Després del film, el director i l'actriu protagonista, la Nana Komatsu, van coincidir fent publicitat per la NTT docomo.

Comentari:
Per exemple, la trobada del protagonista amb els yakuza resulta patètica, potser, per tirar d'estereotip. Però, en general, la combinació entre l'estètica, el ritme, els enquadraments, la banda sonora, la cruesa, o aquesta mena de Lolita bruta despietada, provoquen una reacció bastant potent. La noia es justifica en una de les seves reflexions, "perquè la llibertat fa por". I estic d'acord. Reconec que més d'un pla m'ha fet molta mandra. Sacsejadora.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Le Tableau" (2011)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt1891769/
Nota SUBJECTIVA: 83 (sobre 100).
Revisió: Potser la tornaré a veure.
Millor: La reconstrucció de l'esbós Gom. La trobada de la Lola amb el pintor.
Pitjor: L'aldarull dels inacabats quan prenen les pintures. 
Curiositat: Coneguda internacionalment amb el titol "The Painting". El director, en Jean-François Laguionie, dissenyà els personatges incloent homenatges a pintors clàssics com el Marc Chagall, l'Amedeo Modigliani, en Pablo Picasso i l'Henri Matisse. L'animació es va desenvolupar en 3D digital.

Comentari:
Una mena de faula en format d'aventura de descoberta de la que s'agraeix la fluïdesa i la concisió. Més enllà de si la intenció era composar un retrat social, una crítica de l'statu quo o plantejar un debat filosòfic sobre la creació, l'existència i la voluntat, la proposta resulta divertida, emocionant, agradable. La brevetat és un gran mèrit, també. Diàfana.

Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 26 de gener de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Omoide no Maanii" (2014)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt3398268/
Nota SUBJECTIVA: 67 (sobre 100).
Revisió: Potser la tornaré a veure, si mai em llegeixo el llibre.
Millor: L'escena de la sitja durant la tempesta.
Pitjor: El conflicte de l'Anna amb la nena local al festival Tanabata.
Curiositat: Basada en la novel·la titulada "When Marnie Was There", escrita per la Joan Mary Gale Robinson i publicada, inicialment, el 1967. La sitja que apareix al film està inspirada en el molí de vent de Norfolk, Anglaterra, el Burnham Overy Staithe Windmill.

Comentari:
El dibuix i l'animació són dignes de l'Studio Ghibli, però la proposta m'estava semblant feble durant la primera mitja hora de metratge, avorrida, farragosa. Aleshores, més o menys, cap a la meitat la tendència ha canviat i he quedat mitjanament atrapat per l'argument. Irregular.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "The Age of Adaline" (2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt1655441/
Nota SUBJECTIVA: 77 (sobre 100).
Revisió: Potser la tornaré a veure.
Millor: La menció de detalls històrics, com l'existència de les embarcacions ensorrades a la badia de San Francisco.  
Pitjor: La prepotència amb la que la noia parla al nano que li ven els documents falsificats. 
Curiositat: En la campanya de promoció del film, l'estil i l'estètica tingueren pes important, per exemple, engegant una iniciativa anomenada "Fashion Journey Through the Decades", aprofitant l'ambientació en les diferents èpoques en les que transcorre la història. La data de naixement dels passaports falsos a nom de la Susan Fleisher que la protagonista compra en la primera escena és la mateixa que la de l'actriu, la Blake Ellender Lively, amb un any de diferència per sota.

Comentari:
He de reconèixer que, a mida que avançava la pel·lícula, creixia la meva fascinació per l'actriu principal; de manera que, entenc, bona part del goig ha estat eufòria estúpida d'enamorament fatu. Encara que, potser, no ha estat ben bé així. Segurament, qui em té encisat és la secretària del meu despatx, una dona de trets facials prou semblants als de la Blake Lively. En fi... Malgrat això, crec, el film juga òptimament les cartes de la nostàlgia, la seducció i el romanticisme. Amable.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Three Billboards Outside Ebbing, Missouri" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt5027774/
Nota SUBJECTIVA: 78 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La repassada que li clava la Frances McDormand, fent de la Mildred Hayes, al pare Montgomery, interpretat pel Nick Searcy. El gag d'en Robbie Hayes, encarnat pel Lucas Hedges, sobre els conys, i la seva reacció immediata de penediment durant el flashback amb la seva mare i germana.
Pitjor: Les ximpleries del Jason sobre les notes de "Chiquitita", d'ABBA. La fatxenderia en l'escena de presentació del cap Abercrombie, el paper assignat al Clarke Peters. El final enlaire.
Curiositat: Inspirada en uns rètols de la Interestatal 10 a Vidor, pels afores de Beaumont, Texas, que els pares d'una nena assassinada el 1991 van utilitzar per pressionar públicament el cos de policia ineficaç. Entre els guardons atorgats a la pel·lícula trobem els de millor interpretació femenina protagonista i millor interpretació masculina de suport tant de l'acadèmia nord-americana com de la britànica.

Comentari:
Impecable en el retrat d'alguns dels personatges, especialment, el de l'agent totxo, Jason Dixon, a qui dóna vida en Sam Rockwell, i enginyosa a l'hora de presentar situacions de karma o anti-karma a diversos nivells, com la del Dixon protegint l'expedient de l'Angela Hayes de les flames que la mateixa Midred engega a base de molotovs. El missatge que il·lustra, "l'odi no resol res" és irrefutable, però m'hauria agradat veure el cercle completat amb una ració de patiment pel militar podrit a càrrec d'en Brendan Sexton III. Instigadora.

Perdoneu per la meva ignorància!

dijous, 24 de gener de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Le Violon Rouge" (1998)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0120802/
Nota SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El tros de Viena. La clandestinitat de l'episodi de Shanghai.
Pitjor: La lascívia d'Oxford.
Curiositat: Inspirada en la història del "Red Mendelssohn", un violí Stradivarius del 1720. Li va ser atorgat un guardó de l'acadèmia dels Estats Units per la música original. El títol internacional és "The Red Violin". El nen de nou anys que interpretà l'orfe prodigi Kaspar Weiss del segon capítol es diu Christoph Koncz i esdevingué, d'adult, violinista, director i músic de cambra.

Comentari:
En assabentar-me que el Samuel L. Jackson formava part de l'elenc, fent de Charles Morritz, he tingut el convenciment que la pel·lícula seria una porqueria. Davant d'això, no puc amagar la meva repulsió visceral per aquest actor. Afortunadament, només apareix en un dels fragments. Per la resta, prou correcta. Entretinguda.

Perdoneu per la meva ignorància!

dimecres, 23 de gener de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "The Big Short" (2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt1596363/
Nota SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'escena en la que en Mark Baum, interpretat per l'Steve Carell, parla del seu germà amb la seva esposa, la Cynthia, encarnada en la Marisa Tomei.  
Pitjor: Els trencaments del mur quart i les aparicions estúpides de la Margot Robbie, l'Anthony Bourdain o la Selena Gomez.
Curiositat: Basada en el llibre del 2010, "The Big Short: Inside the Doomsday Machine", escrit pel Michael Lewis. Li va ser atorgat un guardó de l'acadèmia com a millor guió adaptat. 

Comentari:
Potser, el ressentiment personal, la xerrameca financera que s'usa, la manca d'atractiu dels actors i dels personatges, encapçalats pel mateix Michael Burry, en el film, el Christian Bale, el punt pedant del to de la narració, o l'enveja, a saber, deuen haver estat l'escut que ha fet que no m'acabés d'engrescar la proposta. De fet, no és que estigui malament, només que no m'ha emocionat ni divertit gaire. Tèbia.

Perdoneu per la meva ignorància!

dilluns, 21 de gener de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Joban'ni no Shima" (2014)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt3178174/
Nota SUBJECTIVA: 75 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'expedició per anar a trobar el pare dels nens protagonistes al camp de concentració i el contacte de les mans dels tres entre les tanques de filat. L'agonia d'en Kanta Senou.
Pitjor: No dic que no pugui ser, però sembla que la gent entén rus, japonès o coreà sense dificultats.
Curiositat: En anglès s'anomena "Giovanni's Island". Constantment, es fa referència a la novel·la escrita pel Kenji Miyazawa, "Ginga Tetsudou no Yoru", de la que es pren el nom del protagonista per al títol. L'illa en qüestió és diu, en japonès, Shikotan, una de les quatre de la coneguda com "disputa de les Illes Kuril" entre Japó i Rússia.

Comentari:
Els esdeveniments es succeeixen de forma fluïda, rotunds. Convida millor que altres propostes més bel·ligerants, potser, gràcies a la perspectiva infantil dels personatges, a la reflexió sobre l'afectació en les vides de la gent de la tragèdia i la capacitat de les persones per entomar-la. Emotiva, colpidora.

Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 20 de gener de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Gandahar" (1987)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0095525/
Nota SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'argument. Els escenaris, les criatures.
Pitjor: L'animació matussera.
Curiositat: Basada en la novel·la d'en Jean-Pierre Andrevon "Les Hommes-machines contre Gandahar". El disseny fou a càrrec del dibuixant francès Philippe Cazaumayou, conegut amb el pseudònim Caza. La producció es va portar a terme al SEK Studio de Corea del Nord. El Harvey Weinstein va dirigir una versió modificada en anglès titulada "The Light Years", la traducció de la qual va ser revisada per l'Isaac Asimov.

Comentari:
Crec que, fins i tot, pels estàndards de l'època, l'execució visual resulta bastant pobra. La qual cosa juga en detriment de la història. No obstant això, el relat, sobretot, pel gir final, atrapa i engresca. Malaguanyada.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Bakemono no ko" (2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt4272866/
Nota SUBJECTIVA: 95 (sobre 100).
Revisió: Potser la tornaré a veure.
Millor: El grau de detall de l'animació. L'espontaneïtat.
Pitjor: El ratolí.
Curiositat: Coneguda, també, amb el títol en anglès, "The Boy and the Beast". Li va ser atorgat el Animeeshon sakuhin-shou de l'acadèmia japonesa. En l'acció que transcorre a Shibuya es poden apreciar moltes marques comercials reals.

Comentari:
Una història bonica de creixement, superació, descobriment, aprenentatge, tossuderia, tenacitat, esforç, talent, estima. Impressiona la cura en el dibuix tant dels escenaris, urbans i rústics, com de l'attrezzo, per exemple, a l'hora de pintar les lletres d'especificacions d'una llauna de beguda. El missatge és de transformació positiva, de bondat i emociona. Complerta, simpàtica.

Perdoneu per la meva ignorància!

divendres, 18 de gener de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Gekijouban Shingeki no kyojin Zenpen: Guren no yumiya" (2014)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt3646944/
Nota SUBJECTIVA: 55 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure, ni veuré les continuacions.
Millor: La reacció davant el tros de carn robat.
Pitjor: Els plors, els planys i els rampells infantils.
Curiositat: Cobreix els tretze primers episodis de l'adaptació en sèrie anime del manga creat el 2009 pel Hajime Isayama, titulat "Shingeki no Kyojin". Altre material inspirat en el món desenvolupat per l'artista inclou novel·les, videojocs i pel·lícules d'actors en viu. La recopilació del 2015 anomenada "Gekijouban Shingeki no Kyojin Kouhen: Jiyuu no tsubasa", resumeix la resta de la primera temporada de la sèrie d'anime. El 12 de juny del 2015, el ministeri de cultura xinès va incloure aquest a una llista de títols d'anime i manga prohibits a la Xina.

Comentari:
Per començar, el protagonista m'ha semblat repel·lent. Després, em fa l'efecte que hi ha cert problema de continuïtat; en saber que era una recopilació d'episodis m'ha encaixat aquesta sensació. La manera de moure's a l'estil Spiderman/Tarzan tampoc m'ha emocionat. La veritat és que la premissa no m'ha captivat i a mig camí ja m'havia perdut. Farragosa.

Perdoneu per la meva ignorància!

dimecres, 16 de gener de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "The Voices" (2014)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt1567437/
Nota SUBJECTIVA: 51 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El pla en el que l'Anna Kendrick, fent de la Lisa, jau al llit mentre se li omplen els ulls de sang.
Pitjor: El moment en el que la doctora Warren, interpretada per la Jacki Weaver, el cap de la Fiona, corresponent al de la Gemma Arterton, i el gat es posen a cridar a l'uníson.  El número musical del final.
Curiositat: El protagonista mostra símptomes de trastorn obsessiu compulsiu, d'identitat dissociativa i d'esquizofrènia. Filmada a Alemanya.

Comentari:
Ben feta, correcta, però sense originalitat. No lliga el trastorn evident del Jerry Hickfang, encarnat en el Ryan Reynolds, amb l'interès de la Lisa; potser, la noia també hauria de mostrar-se disminuïda. No m'ha aportat gaire. Supèrflua.

Perdoneu per la meva ignorància!

dimarts, 15 de gener de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Desu Biriyaado" (2013)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt2807626/
Nota SUBJECTIVA: 67 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El pla de l'atac amb un punyal de la xicota al jove, que sembla com si jaguessin al llit amorosament. La lluita de pals de billar. Els resums de les vides dels jugadors.
Pitjor: Que el cambrer no aclareixi res ni respongui cap pregunta.
Curiositat: Creat per en Yuzuru Tachikawa per prendre part en el projecte d'aprenentatge per a animadors joves Anime Mirai, en la seva edició del 2013. Més tard, basada en aquest curt, es desenvoluparia la sèrie d'anime "Death Parade", emesa el 2015. Les màscares Noh dels ascensors són un Oni pel vell i una Geisha pel jove.  El títol és la japanització de l'anglès "Death Billiards".

Comentari:
Un dibuix agradable, amb fons i detalls interessants, un plantejament suggeridors i uns cops d'efecte eficaços. M'emprenya la vaguetat de la situació en si. Per la resta, fa el fet amb escreix. Complidor.

Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 13 de gener de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Meitantei Konan: Beikaa Sutoriito no Bourei" (2002)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0990372/
Nota SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El sacrifici de la Ran al tren.
Pitjor: El lligam qüestionable entre l'assassinat d'en Tadaaki Kashimura, amb missatge fúnebre pel mig, i el joc digital.
Curiositat: Sisena, de les pel·lícules de la franquícia del personatge creat pel Gosho Aoyama el 1994. El títol en anglès és "The Phantom of Baker Street". Va fer 3.400 milions de iens a taquilla, la vuitena més important en recaptació. En la realitat virtual, establerta al 1888, la Irene Adler canta una peça de l'opera "Tosca" del Giacomo Puccini estrenada el 1900.

Comentari:
Deixant a banda certes llicències poètiques, trobem una situació interessant prou ben lligada amb el món del personatge japonès ajuntant el component de ciència-ficció de les càpsules recreatives letals de realitat virtual, els apunts del Londres del Jack the Ripper de finals de segle XIX i les intervencions dels personatges del Sir Arthur Ignatius Conan Doyle. L'altre línia argumental, però, la del científic prodigi, no sembla tan sòlida i grinyola una mica a l'hora de la barreja. Malgrat tot, força entretinguda.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Meitantei Konan: Hitomi no Naka no Ansatsusha" (2000)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt1068773/
Nota SUBJECTIVA: 55 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La temptativa d'assassinat a la Ran a les vies de l'estació de tren i el rescat d'en Conan
Pitjor: La rua de "Tropical Land".
Curiositat: El títol en anglès és "Captured in Her Eyes". Representa el quart lliurament en llargmetratge de la franquícia "Meitantei Konan", originalment, creada com a manga pel Gosho Aoyama el 1994. El parc d'atraccions "Tropical Land" té una retirada al Disneyland de Tòquio. Va fer 2.500 milions de iens, la sisena pitjor taquilla de la saga.

Comentari:
La situació del cas no es presenta gaire diferent de la d'un capítol (o capítol per parts) corrent de la sèrie d'anime. Si bé és cert que el plantejament sembla una mica més elaborat que el d'aquells i que l'element anòmal de l'amnèsia de la Ran prometia cert joc, l'atmosfera que es genera, al capdavall, en general, no acaba d'engrescar. Potser, per culpa d'un escenari massa comú. Tèbia.

Perdoneu per la meva ignorància!

dimarts, 8 de gener de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Xiao Shi De Zi Dan" (2012)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt2106741/ 
Nota SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'ambientació. Les bales d'os.
Pitjor: L'interludi romàntic entre la Little Lark i el capità Guo Zhui, interpretats per la Yang Mi i el Nicholas Tse Ting-fung, respectivament. L'obsessió amb la ruleta russa.
Curiositat: Coneguda internacionalment amb el títol "The Bullet Vanishes". Continuada el 2015 per "Xiao shi de xiong shou" (en anglès, "The Vanished Murderer"), dirigida pel mateix Chi-Leung Law. El taquillatge superà en uns 10 milions de dòlars americans el pressupost.

Comentari:
Una escenificació convincent, encert en l'estètica, petites racions d'acció, trets a dojo, malabaristes de fons, un duel de revòlvers final amb obstacle afegit, explosions, algun gag perdut, la subtrama, que no sé què pinta... Compta amb elements suficient per entretenir però no m'ha acabat de captivar. Probablement, el problema rau en que m'he perdut amb els personatges i l'argument confús; manca d'atenció, mea culpa. Dispensable.

Perdoneu per la meva ignorància!

dilluns, 7 de gener de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Survive Style 5+" (2004)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0430651/
Nota SUBJECTIVA: 40 (sobre 100).
Revisió: Potser la tornaré a veure.
Millor: L'estètica i l'espectacle visual. Els anuncis que pensa la publicista, interpretada per la Kyoko Koizumi. L'Ittoku Kishibe, fent d'en Tatsuya Kobayashi, rebolcant-se per un pendent tot aprenent a volar. 
Pitjor: L'assassí, encarnat pel Vinnie Jones, i la seva pregunta recurrent. La decoració nadalenca.
Curiositat: El director, en Gen Sekiguchi, es dedica, bàsicament, al món de la publicitat televisiva; d'aquí, l'estil i el ritme del film. 

Comentari:
Mostra detalls interessants juntament amb un fotimer de gags divertits, però combinats amb estupideses i situacions ridícules amb les que, de vegades, es recrea massa. Potser, en altres circumstàncies m'hauria entusiasmat però, aquest cop, la poca-solta no m'ha captivat. Irregular. 

Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 6 de gener de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Sabotage" (2014)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt1742334/
Nota SUBJECTIVA: 49 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Els efectes especials.
Pitjor: L'epíleg decebedor a Mèxic.
Curiositat: Altres títols que es van considerar pel film van ser "Ten" o "Breacher". Davant dels 35 milions de pressupost, el taquillatge només acumulà una mica més de 18 milions. La versió original del director s'allargava en una hora.

Comentari:
La caracterització menyspreable i repulsiva dels membres de l'equip liderat pel John "Breacher" Wharton, encarnat per l'Arnold Schwarzenegger, actua d'anestèsia a l'hora d'afrontar un espectacle cru de sang i fetge, hostil. De l'argument, em grinyolen un parell d'aspectes; com, per exemple, el paper de la investigadora Caroline Brentwood, interpretada per l'Olivia Williams. A més, no trobo prou justificat l'assassinat dels companys del comando. Per altra banda, l'acció em sembla mediocre. En fi, tampoc m'esperava gaire de la pel·lícula. Intranscendent.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Rubber" (2010)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt1612774/
Nota SUBJECTIVA: 39 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La seqüència on s'escolta la cançó "Just Don't Want to Be Lonely", composada per en Bobby Eli, el John Freeman i en Vinnie Barrett, en el film, interpretada pels Blue Magic.
Pitjor: Que la noia no tanqui la porta de l'habitació abans de dutxar-se.
Curiositat: El moviment de la roda s'aconseguí manualment o mitjançant un control remot.

Comentari:
La posada en escena resulta atractiva. No obstant això, la poca-solta desbarata la proposta; no només pel fet que el protagonista sigui un pneumàtic assassí sinó, també, per la ximpleria dels espectadors. Afortunadament, és curta. Una presa de pèl.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Riaru: Kanzennaru Shuchou Ryuu no Hi" (2013)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt2280964/
Nota SUBJECTIVA: 40 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Els zombies. El desig de disparar l'ajudant i l'editor. L'efecte en l'aigua de l'animal virtual.
Pitjor: Els efectes visuals per fer veure que es mou el cotxe conduït pel Koichi Fujita, interpretat pel Takeru Satoh, tant des de l'interior com des de davant del parabrisa. El bot va cap endavant amb la palanca senyalant "Forward" i "Reverse".
Curiositat: Basada en la novel·la d'en Rokuro Inui titulada "Kanzennaru Shuchou Ryuu no Hi".

Comentari:
La llargada fa que el joc de despistar desemboqui en una pèrdua d'interès progressiva. A més, les darreres escenes ja no aporten res. Tinc la sensació que en comptes de centrar atenció en la mecànica del viatge oníric, idea tampoc gaire original, hauria d'haver-se posat èmfasi en la història d'infantesa. Prometia però ha decebut. Fluixa.

Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 5 de gener de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Ong Bak 2" (2008)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0785035/
Nota SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El personatge encarnat pel Dan Chupong, el Bhuti Sangkha o Fantasma Corb. En els combats d'avaluació, el moviment del lluitador de la trena per enroscar-se-la al coll. 
Pitjor: Les tombarelles sobre els elefants de l'entrenament.
Curiositat: Anunciada com a preqüela del film d'en Prachya Pinkaew "Ong-Bak: Muay Thai Warrior", del 2003, encara que ambdós no tinguin relació argumental. Continuada per "Ong-Bak 3", del 2010, dirigida pels mateixos Tony Jaa i Panna Rittikrai. El desenvolupament de la pel·lícula va ser problemàtic per desacords entre el Tony Jaa i la productora Sahamongkol Film, fins al punt d'haver d'aturar el rodatge durant dos mesos. Per tal de cloure la cinta dins de termini, va imposar-se un desenllaç obert.

Comentari:
Fins a la culminació de tots contra un, bastant ensopida, un plom. Però l'enfrontament del final m'ha complagut amb escreix. I, malgrat no entenc gaire d'arts marcials, intueixo que les coreografies no són trivials. No obstant, res de nou.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Ma vie de Courgette" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt2321405/
Nota SUBJECTIVA: 75 (sobre 100).
Revisió: Potser la tornaré a veure.
Millor: El detall de la fitxa en la pantalla de l'ordinador quan el policia omple l'expedient de l'Icare "Courgette". El mural "METEO des ENFANTS"
Pitjor: La seqüència del túnel del terror.
Curiositat: També coneguda com a "My Life as a Zucchini" o "My Life as a Courgette", en anglès. Segona adaptació de la novel·la del 2002, escrita pel Gilles Paris, titulada "Autobiographie d'une Courgette", després de la producció d'actors reals per a la televisió amb el nom de "C'est mieux la vie quand on est grand", emesa el 2007.

Comentari:
No podem considerar els titelles i els escenaris una filigrana però la posada en escena resulta suficient i la història en si desprèn cert candor que captiva i emociona. M'ha convençut. Amable.

Perdoneu per la meva ignorància!

divendres, 4 de gener de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Sarusuberi: Miss Hokusai" (2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt3689910/
Nota SUBJECTIVA: 76 (sobre 100).
Revisió: Potser la tornaré a veure.
Millor: El pont. La visita al districte de Yoshiwara.
Pitjor: Les celles. La cançó dels crèdits del final, titulada "Saihate ga Mitai" i interpretada per la Sheena Ringo.
Curiositat: Basada en el manga de la Hinako Sugiura titulat "Sarusuberi", serialitzat entre el 1983 i el 1987, que narra episodis de la vida de l'artista japonès conegut com Hokusai (o Shunro, Sori, Kako, Taito, Gakyonjin, Iitsu, Manji) i, sobretot, la seva filla. La imatge actualitzada que apareix al final del film es correspon al pont Ryogoku, erigit el 1659 i primer de l'època Edo que abastava el riu Sumida.

Comentari:
Engrescadora per l'apunt biogràfic de la figura històrica i encertada en l'elecció d'escenes a l'hora de composar un esbós divertit de l'entorn del pintor i gravador. Plaent. 

Perdoneu per la meva ignorància!

dimecres, 2 de gener de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Maboroshi no hikari" (1995)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0113725/
Nota SUBJECTIVA: 44 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La fotografia.
Pitjor: El ritme.
Curiositat: Filmada, principalment, a Uniumachi, a uns 5 Km de la ciutat de Wajima, prefectura d'Ishikawa. També coneguda amb el títol de "Illusion". Basada en la novel·la homònima de l'escriptor Teru Miyamoto.

Comentari:
Una bona col·lecció de quadres estàtics i composicions visuals escrupoloses, com ara la seqüència de la processó fúnebre. La majoria de les imatges em plauen; algunes em semblen exquisides, fins i tot. Nogensmenys, em desespera la parsimònia i la monotonia del desenvolupament. Massa calma. Soporífera.

Perdoneu per la meva ignorància!

dimarts, 1 de gener de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Yasagure anego den: Sookatsu rinchi" (1973)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0142998/
Nota SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).
Revisió: Potser la tornaré a veure.
Millor: El barri de carrerons estrets. La baralla final plena de dones despullades.
Pitjor: La seqüència inicial, que no sembla que tingui relació amb la història. Les pallassades a l'escena del manicomi.
Curiositat: També coneguda amb el títol "Female Yakuza Tale: Inquisition and Torture". L'actriu protagonista, la Reiko Ike, participà en 8 produccions aquell 1973.

Comentari:
Massa fragments de noies sotmeses a la luxúria sense solta ni volta, pel meu gust; clar que, precisament, aquesta era la gràcia del gènere associat a la productora Toei anomenat "Pinky Violence" en el que s'enquadra el film. Un argument correcte, una estètica genuïna, efectes de pa sucat amb oli i aquell punt de sordidesa que el director i co-guionista, en Teruo Ishii, podia haver-se estalviat però que tampoc fa gaire nosa. Honesta.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Tokyo magunichudo 8.0" (del 9 de juliol al 17 de setembre del 2009)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt1440068/
Nota SUBJECTIVA: 80 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El plantejament i l'escenificació.
Pitjor: La distracció en la identificació de la Reiko i la Hina Kusakabe, mare i filla de la Mari.
Curiositat: Es presenta en format de sèrie d'onze lliuraments o d'una peça en la titulada "Digest Version", escurçada. Basada en l'estimació de molt alta probabilitat que succeeixi un terratrèmol d'escala 7 o superior a Tòquio en anys propers. Retrata els esforços de la Japan Ground Self-Defense Force, la Japan Coast Guard, el Tokyo Fire Department i el Tokyo Disaster Medical Assistance Team en fer front al desastre. L'11 de març del 2011 el país va patir les conseqüències d'un terratrèmol, l'anomenat Touhoku-chihou Taiheiyou Oki Jishin, que va arribar a magnitud 9.1, amb un balanç de gairebé setze mil morts i més de dos mil cinc-cents desapareguts.

Comentari:
Sovint, la realitat supera la ficció i el Japó, malauradament, té certa experiència en afrontar situacions similars a la plantejada en la pel·lícula. Per exemple, em ve al cap el sisme batejat com a Hanshin Awaji daishinsai del 17 de gener del 1995 pel que perderen la vida més de sis mil persones, la majoria de la ciutat de Kobe. Artísticament, el film no destaca especialment, més enllà de l'efectisme d'ensorrar grans estructures humanes com la torre de Tòquio. No obstant això, explota amb efectivitat el vessant emocional del tràngol, ajudat, ocasionalment i innecessària, per trucs dramàtics artificials. Colpidora.

Perdoneu per la meva ignorància!