dimarts, 19 de novembre de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Solteras" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt6736198/
Nota SUBJECTIVA: 41 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La cara de fàstic de l'Ana, interpretada per la Cassandra Ciangherotti, menjant Ankimo; i, en general, les seves ganyotes.
Pitjor: L'escena de la noia que arriba a una casa, es despulla pel passadís i obre la porta del menjador per trobar-se la família sopant.
Curiositat: El títol en anglès és "Ready to Mingle" o "Bachelorettes". Vagament, inspirada en una experiència vital de l'Ileana Rodriguez "Reclu".

Comentari:
L'aspecte més suggeridor, a priori, el curs per aconseguir marit i les ensenyances de l'experta, no es desenvolupa gaire; més aviat, es ventila amb uns quants tòpics. La resta, bastant correcta, però sense riscos ni gaire interès, al capdavall. Lleugera.

Perdoneu per la meva ignorància!

dilluns, 18 de novembre de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Heavy Metal" (1981)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0082509/
Nota SUBJECTIVA: 67 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El capítol titulat "Harry Canyon", inspirat en la sèrie del 1975, "The Long Tomorrow", escrita pel Dan O'Bannon i il·lustrada pel Moebius.
Pitjor: "Soft Landing", l'estúpida seqüència d'obertura.
Curiositat: Inspirada en històries i dibuixos de la revista de còmic homònima. El conte "Neverwhere Land", que hauria connectat el fragment "Captain Sternn" amb el "B-17" va ser descartat per motius de durada. En Chris Achilléos va dissenyar la caràtula del film. Entre d'altres elements, Taarna la Taarakian va ser rotoscopiada utilitzant la Carole Desbiens de model. L'any 2000 va estrenar-se, directament en vídeo, la seqüela, "Heavy Metal 2000", dirigida pel Michael Coldewey i el Michel Lemire.

Comentari:
Diria que és el meu format preferit, el recull de relats. Algun tros animat, però, no sembla fi del tot. Pel que fa als arguments i el fil comú del Loc-Nar, m'esperava, potser, una mica més d'inspiració. Delectable.

Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 17 de novembre de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Shéntàn Pú Soonglíng Zhii Lánruò Xiaanzoong" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt7587984/
Nota SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El combat dels miralls. El poble penjant dels vessants dels pics.
Pitjor: L'interminable enfrontament final. Els personatges modelats en 3D.
Curiositat: Internacionalment, anomenada "The Knight of Shadows: Between Yin and Yang". El director, en Yan Jia, signa amb el pseudònim Vash. Al principi dels títols de crèdit es veuen imatges de diferents instants del rodatge.  

Comentari:
Amb l'edat que té, 65 anys, tampoc esperava un Jackie Chan gaire dinàmic. En aquest aspecte, potser per compensar, trobo un excés d'efectes visuals mediocres, tirant a dolents. Pel que fa a l'argument, ordinari dins d'un món de fantasia mística asiàtica. Amb tot, suficient per captar i mantenir l'atenció. Entretinguda.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Gureitofuru Deddo" (2013)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt3181588/
Nota SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El revés que li propina la Nami nena al seu company d'escola. La violació del vell Shiomi, interpretat pel Takashi Sasano.
Pitjor: L'incident del Yoichiro Kawakami, fent del tarat dels coloms, amb l'adolescent que li espanta els ocells.
Curiositat: Internacionalment, anomenada  "Greatful Dead". A partir de la programació d'aquesta pel·lícula al Raindance Film Festival començà la col·laboració entre el director, l'Eiji Uchida, i la productora/distribuïdora Third Window Films.  La banda sonora inclou el "Cant dels ocells".

Comentari:
Comença de manera prometedora però, a mida que es va concretant la trama, va perdent gràcia. Malgrat el gir darrer, que explica algunes coses, el personatge de la Kumi Takiuchi, que encarna la Nami, decep pel seu desequilibri patent, potser, una mica exagerat i radicalitzat sobtadament. Si estigués basat en un llibre, m'agradaria més el text, segur; no ho està (que jo sàpiga). Curiosa.

Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 16 de novembre de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Dora and the Lost City of Gold" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt7547410/
Nota SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El fragment animat durant l'al·lucinació a l'estil del personatge dibuixat original.
Pitjor: Les cançonetes i la imitació de música dance del pare de la Dora.
Curiositat: Basada en la sèrie animada estrenada el 2000 de Nickelodeon, "Dora the Explorer", creada pel Chris Gifford, la Valerie Walsh Valdes i l'Eric Weiner. Més de 115 milions de dòlars de recaptació, sobre un pressupost de 49 milions. Al final dels títols de crèdit apareix una animació del Trio Fiesta.

Comentari:
Originalitat, zero. Però, entenc que l'adaptació és correcta. Tampoc esperava gaire més d'un títol com aquest. M'ha entretingut prou. Complidora.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Kagerou-za" (1981)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0082596/
Nota SUBJECTIVA: 39 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'escena en la que la Shinako, interpretada per la Michiyo Okusu, es renta els cabells a un santuari. També, els plans dins les banyeres de fusta. L'enderrocament del teatre.
Pitjor: El Katsuo Nakamura, fent del senyor Tamawaki, vestit de geisha. L'estridència de l'obra noh dels nens.
Curiositat: Coneguda amb el títol internacional, "Heat Shimmer Theater" o "Heat-Haze Theatre". Basada en una novel·la d'en Kyouka Izumi. Precedida per "Zigeunerweisen", del 1980, i seguida per "Yumeji", del 1991, constitueix la trilogia del director sobre el període Taishou.

Comentari:
Alguns plans interessants, però sense massa coherència estètica; i, en ocasions, visualment matussera. Llarga, feixuga, molt avorrida. Moments innecessaris de surrealisme; per exemple, el Yoshio Harada, encarnant el Wada, fent caure un carter d'esquena o pixant-se sobre el captaire. Soporífera.

Perdoneu per la meva ignorància!

divendres, 15 de novembre de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Aurora" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt8553606/
Nota SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La seqüència de la sauna.
Pitjor: No explica, o no queda clar, la raó per la que el noi mereix tant l'asil.
Curiositat: Primer llargmetratge de la Miia Tervo. Filmat a Rovaniemi. Inspirada llunyanament en fets reals a partir d'una anècdota d'un familiar de la directora. La casa de la protagonista a la pel·lícula és ubicada a Muurola, el poble on la directora va créixer.

Comentari:
La veritat és que les peripècies d'una pocavergonya, eixelebrada, alcohòlica d'estrat humil com l'Aurora, interpretada per la Mimosa Willamo, no em desperten cap interès ni, el personatge, gaire simpatia. Però, aspectes com la bondat amb el refugiat de la doctora Tiina, encarnada en la Ria Kataja, o el punt divertit de la Miitta Sorvali, en el paper de la Liisa, i, sobretot, el càsting d'aspirants a cònjuge, fan l'obra atractiva. Consistent.

Perdoneu per la meva ignorància!

dimarts, 12 de novembre de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Toy Story 4" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt1979376/
Nota SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'altruisme del Woody en cedir la seva capsa de veu a la Gabby Gabby. El fet que la creació de la nena Bonnie prengui l'estatus de joguina. El ninot Duke Caboom.
Pitjor: Les pinzellades de dramatisme infantil.
Curiositat: Recaptació de mil milions de dòlars sobre un pressupost de dos-cents. Al final dels títols de crèdit, en l'animació del logo de PIXAR ANIMATION STUDIOS, el Duke Caboom substitueix el llum flexo i apareix el nino Combat Carl d'uniforme blanc per xocar-li la mà.

Comentari:
Tècnicament, deliciosa. També conté alguns gags divertits i personatges simpàtics. Però, calia? Si tenim en compte que ha estat el lliurament més profitós de la franquícia, òbviament, la resposta és afirmativa per als productors. El modelatge em resulta fascinador; l'argument, pff... passable. Afegitó.

Perdoneu per la meva ignorància!

dilluns, 11 de novembre de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Hyakuen no Koi" (2014)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt4080598/
Nota SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'instant del debut d'un amateur al límit de l'edat permesa. La decepció reflexada als rostres dels coneguts de la protagonista.
Pitjor: A la sortida del pavelló, després de la lluita, el moment de ploricó final.
Curiositat: El rodatge va durar dues setmanes. L'estratègia de l'actriu, la Sakura Andou, per interpretar l'Ichiko Saito d'abans i de després d'estar en forma va ser, primer, guanyar múscul, aleshores, posar-hi greix a sobre i, finalment, durant els darrers 10 dies, eliminar el greix i quedar-se amb el múscul per afrontar l'escena del combat final.

Comentari:
S'agraeix l'esforç interpretatiu, doncs, en gran part del film, la sensació que els personatges són disminuïts mentals és absoluta. No obstant, no passa de ser una altra història sobre el poder rehabilitador-cohesionador de l'esport i, més concretament, de la boxa, gràcies al factor de la motivació d'assolir objectius a curt i llarg termini. Suficient.

Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 10 de novembre de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Yesterday" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt8079248/
Nota SUBJECTIVA: 47 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La competició de compondre cançons contra l'Ed Sheeran. El John Lennon vell.
Pitjor: La trama sentimental.
Curiositat: El rol de l'Ed Sheeran s'havia escrit, originalment, pensant en el Chris Martin, líder dels Coldplay. El Robert Carlyle fa d'en John Lennon al film. Pressupost, 26; recaptació, 150 milions de dòlars.

Comentari:
Certament, m'esperava ben poc; i, tot i així, m'ha decebut. Trobo a faltar una mica més d'especulació sobre la realitat paral·lela i, potser, experimentar modernitzant les versions de les cançons, per exemple. El que està clar és que la història amorosa entre la parella protagonista no funciona. Per altra banda, em sembla perfecte la solució altruista final. Oblidable.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "LOVE DEATH + ROBOTS" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt9561862/
Nota SUBJECTIVA: 76 (sobre 100).
Revisió: Potser, torno a veure algun capítol.
Millor: "The witness", "Beyond the Aquila Rift", "Lucky 13", animació i història. "Good Hunting", animació.
Pitjor: "Fish Night", "Ice Age", història.
Curiositat: Consta de 18 curtmetratges. La sèrie és l'evolució d'un projecte que els productors David Fincher i Tim Miller tenien per fer una revisió del film dirigit pel Gerald Potterton del 1981, "Heavy Metal". Els episodis eren mostrats amb ordre diferent segons l'usuari connectat a la plataforma d'emissió Netflix, aleatòriament, segons quatre patrons. S'espera una segona temporada per al 2020. L'origen dels capítols "Beyond the Aquila Rift" i "Zima Blue" és un llibre del 2006 titulat "Zima Blue and Other Stories" d'en Alasdair Reynolds.

Comentari:
En la majoria dels casos la part artística és magnífica; només per això ja paga la pena. Pel que fa als arguments, cap d'extraordinari; fins i tot, algun sembla massa simple, de farciment. Malgrat això, la varietat ajuda i la col·lecció em sembla molt digna. M'ho he passat molt bé. Encisadora.

Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 27 d’octubre de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Where the Trail Ends" (2012)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt2509922/
Nota SUBJECTIVA: 71 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Els descensos. La imatge. La càmera lenta. Els escenaris.
Pitjor: En algun moment es fa monòtona.
Curiositat: Es van filmar 30 terabytes de metratge. A la Xina no els van permetre fer servir el Cineflex i van haver d'utilitzar helicòpters controlats remotament. 

Comentari:
El que fan els ciclistes, baixant per uns vessants, sovint abruptes, fent acrobàcies, és impressionant. A més, està prou ben captat, exceptuant petits problemes amb ombres, comprensibles. Potser, per a un neòfit com jo, hauria estat bé, a part del relat retòric del documental, una mica d'explicació tècnica. Però, bé, entretinguda. Espectacular.

Perdoneu per la meva ignorància!

dilluns, 21 d’octubre de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "The Good Place - Season 1" (Des del 19 de setembre del 2016 al 19 de gener del 2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt4955642/episodes?season=1
Nota SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Els flashbacks. El "Medium Place" i el personatge de la Mindy St.Claire, interpretada per la Maribeth Monroe. La brevetat de la temporada, tretze episodis.
Pitjor: El desenllaç. El Manny Jacinto, fent del Jason Mendoza.
Curiositat: Els exteriors es corresponen amb els decorats de la Little Europe dels Universal Studios i els Huntington Gardens de San Marino, a California. Utilitzen puré de patata per simular iogurt. Fins ara, s'han emès dues temporades completes més i porten quatre capítols de la quarta. A més, abans d'estrenar aquesta darrera, l'NBC va publicar a la seva plana web, la seva aplicació per telèfon i el seu canal de Youtube sis episodis agrupats amb el nom de "The Selection".

Comentari:
Una expectativa inicial, més o menys, positiva va apagant-se fins tocar fons amb l'excés de xerrera, els moments embafadors de ximpleria estúpida i l'aparent indefinició dels darrers lliuraments, que se m'ha fet feixuga. El gir final em deixa fred. Mundana.

Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 13 d’octubre de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Joker" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt7286456/
Nota SUBJECTIVA: 39 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La caracterització del Joaquin Rafael Phoenix com a malalt mental. El pla del tren acostant-se al centre de la ciutat en línia recta. L'acudit "Quan deia que volia ser humorista tots reien, ara que ho sóc ja no riuen".
Pitjor: El riure forçat del Joker. La demonització del personatge d'en Thomas Wayne, interpretat pel Brett Cullen. L'excés de retòrica.
Curiositat: Basat en el personatge de DC Comics. La premisa per al seu desenvolupament la fixà la novel·la gràfica del 1988, "Batman: The Killing Joke", escrita per l'Alan Moore i il·lustrada pel Brian Bolland. Li va ser atorgat el Leone d'Oro a la Mostra Internazionale d'Arte Cinematografica della Biennale di Venezia en la seva 76a edició. En la introducció es fa servir el logo de Warner Bros. dissenyat pel Saul Bass als 70's del segle vint. El club de comèdia on actua l'Arthur Fleck es diu Pogo's, referència a "Pogo the Clown", pseudònim de l'assassí en sèrie dels 70's, John Wayne Gacy.

Comentari:
En primer lloc m'he sentit estafat; una pel·lícula sobre un malvat de còmic sense efectes especials espectaculars, disfressada de seriosa però mancada dels fonaments morals o intel·lectuals per ser-ho. Resultat, plom. En segon, m'ha ofès; banalitzant la protesta ciutadana, simplificant-la a la violència de carrer. No em convenç. Cal reconèixer-li, no obstant, el mèrit de la plasticitat en algunes escenes com la del moment en que el protagonista roba l'expedient psiquiàtric de la seva mare i fuig pels passadissos del manicomi, o la de la baixada per l'escalinata a ritme de "Rock and Roll Part 2", l'èxit de Gary Glitter del 1972. Admento que no l'hauria d'haver vist doblada, perd moltíssim.  Superficial.

Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 5 d’octubre de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Hallelujah the Hills" (1963)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0056053/
Nota SUBJECTIVA: 66 (sobre 100).
Revisió: Potser la tornaré a veure.
Millor: Les peripècies i poca-soltades. L'escena en la que en Peter H. Beard, fent del Jack, es despulla mentre va corrent cap al riu. El clip d'homenatge al David Wark Griffith
Pitjor: La repetició d'alguns plans o seqüències intranscendents. L'abandó del gos.
Curiositat: El títol alternatiu en italià és "I magnifici idioti". Després d'esdevenir una sensació al Festival international du film de Cannes, fou convidat a altres 27 certàmens cinematogràfics i, fins i tot, fou objecte d'una projecció per a la família reial al palau de Buckingham. En l'entrevista del director amb en David Avallone, "Hallelujah the Villa", l'Adolfas Mekas fa broma sobre el fet que en Luis Buñuel Portolés fa servir el mateix recurs d'utilitzar dues actrius pel mateix personatge a la seva pel·lícula "Cet obscur objet du désir" del 1977.

Comentari:
Ja, des de bon començament, s'ensuma que l'aire que envolta els protagonistes és peculiar i que la manera seva d'actuar, diria, infantil, resulta en situacions curioses; algunes, divertides, altres, absurdes (qui sap si improvisades). Entre artesana i experimental, m'ha semblat veure un micròfon en una de les escenes, aconsegueix crear expectació i interès amb un argument simple però amb trucs enginyosos. Sorprenent.

Perdoneu per la meva ignorància!

divendres, 4 d’octubre de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Fukrey" (2013)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt2806788/
Nota SUBJECTIVA: 34 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La seqüència animada inicial. El personatge que interpreta l'Ashraful Haque, en Shakiya, que desvalisa constantment el vehicle del Lali, encarnat pel Manjot Singh. El que fa de pare del Zafar, en S.K. Lalwani, pel rictus.
Pitjor: La batuda a la rave i la posterior persecució del cotxe de policia a la motocicleta.
Curiositat: Va convertir-se en un sleeper hit, "èxit dorment", i va ser re-estrenada per demanda popular. "Fukrey Returns", del 2017 i del mateix director, n'és la seqüela. Comptant amb un pressupost de 160 milions de rupies, en va recaptar al voltant de 785 milions. Internacionalment, es coneix, també, amb el nom de "Worthless" o "Slacker". El personatge que fa la Richa Chadda, la Bholi Punjaban, està remotament inspirat en la Geeta Arora, també coneguda com Sonu Punjaban.

Comentari:
Si partim de la base que el metratge és massa llarg (oficialment, 139 minuts), que la premissa és estúpida, que els escenaris no són especialment atractius, que l'acció és, més aviat, penosa, que no hi ha ni un trist número musical... que l'actor darrera del Vikas "Hunny" Gulati, en Pulkit Samrat, m'ha resultat com un gra al cul pels posats que mostra... Pobra.

Perdoneu per la meva ignorància!

dimecres, 2 d’octubre de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Anchiporuno" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt5973032/
Nota SUBJECTIVA: 32 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La música, encara que no lliga gens amb l'acció. El quadre que es veu en el cartell de la pel·lícula.
Pitjor: L'actuació histriònica, els crits, els esperpents, artificialitat.
Curiositat: Representa el quart film del rellançament de la sèrie de pornografia romàntica de la productora Nikkatsu; per això, també s'anomena "Roman poruno ribuuto purojekuto 4", és a dir, "Roman Porno Reboot Project 4".

Comentari:
Potser, caldria apreciar l'estructura narrativa, amb una doble capa argumental realitat-ficció més uns flashbacks; però és que tampoc em sembla tant notable. Més enllà d'això, presenciem un seguit d'escenes, algunes grotesques, altres, relativament plàstiques, i unes quantes de poca-soltes, amb una quota de nus, pits, parrussos, roba interior i coits implícits, que em provoquen indiferència. Plom.

Perdoneu per la meva ignorància!

divendres, 27 de setembre de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Mother!" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt5109784/
Nota SUBJECTIVA: 39 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La traça per pertorbar i avorrir alhora.
Pitjor: L'abús dels primers plans i la persecució constant dels actors.
Curiositat: Originalment, havia de titular-se "Day 6", referència molt més clara a l'al·legoria bíblica que exposa. En una escena, la Jennifer Lawrence va trencar-se una costella. El director i guionista, en Darren Aronofsky, va escriure l'esborrany del guió en cinc dies. En una entrevista a Indiewire, el mateix va explicar que Lawrence és Gaia, la mare terra; el seu marit, Déu; la parella que s'instal·la a la casa, Adam i Eva; els germans, Caín i Abel; a més, el fill de Déu i Gaia, seria un messies.

Comentari:
Se m'ha fet eterna i incòmoda. Als vint minuts, ja me n'havia cansat dels personatges, la situació, l'estil de filmació i, sobretot, de la cara aspra del Javier Ángel Encinas Bardem. Ho sento, no el suporto. La meva interpretació errònia, segons he pogut llegir en acabat, era molt més literal; és a dir, que l'individu interpretat pel Bardem era un escriptor egocèntric i prou. Els trets que apunten al suspens, qui sap si la cosa m'hauria engrescat més si s'hagués explotat el gènere, no fan res més que confondre i la voràgine de violència del final la trobo innecessària. Si més no, s'ha de reconèixer la coreografia d'algunes de les escenes plenes d'actors i moviment. Desagradable.

Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 22 de setembre de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Planeta Singli" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt5127398/
Nota SUBJECTIVA: 64 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El musical escolar, perquè no fa pena. Les cares de múrria de la Joanna Jarmołowicz, fent de la Zośka.
Pitjor: Els moments violents o de vergonya aliena, com la ruptura del Bogdan i l'Ola, interpretats pel Tomasz Karolak i la Weronika Książkiewicz, respectivament.
Curiositat: Dues seqüeles succeeixen aquesta pel·lícula, els anys 2018 i 2019. Superà els 9 milions de dòlars de recaptació.

Comentari:
Pel meu gust una mica massa llarga, tot i que, he de reconèixer, tot allò inclòs és pertinent. Tractant-se del gènere que és, el final es pot anticipar, relativament. No obstant, resulta agradable presenciar el tancament net i raonable dels temes oberts. No deixa de ser el mateix de sempre, però m'ha fet el pes (potser, gràcies a la bella Agnieszka Więdłocha, que encarna l'Ania, la protagonista). Complidora.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Harry and Walter Go to New York" (1976)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0074608/
Nota SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'ambientació. Les explosions. Al teatre, la vella picant la mà del banquer que vol abraçar per l'espatlla la Diane Keaton, fent de la Lissa Chestnut.
Pitjor: La part de faràndula ridícula, especialment la representació darrera al teatre mentre es comet el robatori.
Curiositat: El John Byrum vengué el guió del que, aleshores, s'anomenava "Harry and Walter" per cinc-cents mil dòlars. En James Caan, que es referí a la pel·lícula com "Harry and Walter Go to the Toilet", va acomiadar els seus agents després de fer-la. En Sam Stewart va escriure'n una novel·lització que publicà Dell Publishing. Algunes de les escenes que tenen lloc a Nova York van filmar-se als decorats de "Hello, Dolly!" (1969) de la Twentieth Century Fox. L'Adam Worth fou un criminal en la realitat i es creu que en Sir Arthur Conan Doyle s'hi va inspirar per dibuixar el personatge de James Moriarty de la seva sèrie de novel·les de Sherlock Holmes.

Comentari:
Desprèn una flaire de producció gran pels detalls com els vestits i l'attrezzo; de fet, comptà amb un pressupost de vora els 7 milions de dòlars. El plantejament resulta prometedor i, fins i tot, algunes de les situacions còmiques traspuen un pèl de gràcia. Imagino que una de les premisses havia de ser que els personatges encarnats pel James Caan i l'Elliott Gould, el Harry Dighby i el Walter Hill, eren uns cretins simpàtics. No obstant, això no acaba de rutllar, si més no, tota l'estona. Tampoc encaixen altres reaccions exagerades del Michael Caine o de la Diane Keaton, interpretant l'Adam Worth i la Lissa Chestnut, respectivament. Però, en general, prou correcta. Entretinguda.

Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 21 de setembre de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "The Angry Red Planet" (1959)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0052564/
Nota SUBJECTIVA: 29 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La tècnica per alliberar el coronel Thomas O’Bannion, encarnat en el Gerald Mohr, de l'ameba que el parasita.
Pitjor: L'ambientació.
Curiositat: Basada en un tractat escrit pel Sidney W. Pink, titulat "The Planet Mars". Mentre es desenvolupava es va anomenar "Invasion of Mars". Per a les escenes a Mart, va utilitzar-se una tècnica batejada com a CineMagic que abaratia els costs de producció a càrrec dels escenaris. Els rètols de presentació apareixen al final de la pel·lícula.

Comentari:
La narrativa podria ser acceptable però els mitjans són insuficients, fins i tot per a un producte de sèrie B. Guió pobre, diàlegs insípids, interpretacions qüestionables. Com és que els astronautes porten mocassins dins el coet? Potser, l'única cosa que salvaria serien els éssers marcians... i per pena. Insatisfactòria.

Perdoneu per la meva ignorància!

divendres, 20 de setembre de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Guava Island" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt8858104/
Nota SUBJECTIVA: 15 (sobre 100).
Revisió: No l'hauria d'haver vist.
Millor: L'assassinat. L'animació inicial.
Pitjor: Els posats i les contorsions del Donald McKinley Glover Jr. interpretant el Deni Maroon.
Curiositat: Filmada a Cuba.

Comentari:
Gens sofisticada i ridícula, hi ha uns quants moments de vergonya aliena. Sembla més una mena d'improvisació al servei del protagonista, el Childish Gambino, que una proposta seriosa. Afortunadament, el suplici no és gaire llarg, menys d'una hora. Indigna.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Avalanche" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt3685490/
Nota SUBJECTIVA: 38 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Els flashbacks. L'Autumn Withers, fent de la Nina, en sostenidors.
Pitjor: La història. L'efecte visual de mini-càmera.
Curiositat: "R.W.A.V." va ser el títol provisional. El Gideon Emery i l'Autumn Withers, que interpreten en Greg i la Nina en la ficció, són casats en la realitat.

Comentari:
L'inici dóna una impressió humorística equivocada, sobretot, pel monòleg de l'Stelio Savante, encarnant el Nate, la música llatina d'introducció, tipus salsa, i el títol que surt per pantalla "A film definitely not inspired by Franz Kafka". Amb l'aparició dels altres dos personatges, no obstant, el to canvia i l'acció queda atrapada en una situació poc interessant. Podria reconèixer la feina dels actors, que queden prou naturals, però no és excusa suficient per perdre el temps. Avorrida.

Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 15 de setembre de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Isle of Dogs" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt5104604/
Nota SUBJECTIVA: 69 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Els udols que fa el Gondo quan s'està justificant per haver-se menjat el Fuzzball. La seqüència de preparació de sushi. L'atmosfera retro.
Pitjor: La capitulació senzilla del batlle Kobayashi
Curiositat: El títol en anglès, "Isle of Dogs", sona com "I love dogs", que vol dir "estimo els gossos". Filmada als 3 Mills Studios, que és molt a prop d'un indret de Londres anomenat Isle of Dogs. El mateix any es va publicar una adaptació en manga desenvolupada pel Minetarou Mochizuki.

Comentari:
Es pot intuir la feinada tant en la manipulació de les marionetes com en la composició dels diorames. Sense dubte, l'animació resulta bella, però no arriba a l'exquisidesa; alguns efectes fins i tot semblen barroers. S'agraeixen els punts d'humor sec, tant de paraula com visuals; diria que apuntalen l'acció. No obstant, la història sembla mancada d'un ritme, d'un vigor o d'una excusa bona. Disminuïda. 

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Rupert, Rupert & Rupert" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt6094746/
Nota SUBJECTIVA: 44 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El pla subjectiu, vist des del punt de vista del Rupert Lindsay, en arribar a casa de l'Stevie; interpretats, respectivament, pel Sandy Batchelor i la Daisy Keeping.
Pitjor: L'ira artificial.
Curiositat: El títol provisional fou "Three Acts". Estrenada en plataformes digitals.

Comentari:
A mig camí entre la comèdia i el drama, no arriba ni a un lloc ni a l'altre. La interpretació protagonista no acaba de quedar versemblant. A més, alguns detalls grinyolen; com la queixa del noi en trobar un moble trencat a la vorera que el propi personatge havia llançat per la seva finestra abans. Curiosament, m'ha fet somriure en alguna escena gràcies a alguns posats desvergonyits de l'actor principal. Feble.

Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 8 de setembre de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Velvet Buzzsaw" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt7043012/
Nota SUBJECTIVA: 51 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Els efectes visuals. Les panoràmiques nocturnes de Los Angeles.
Pitjor: Les pintures de'n Vetril Dease.
Curiositat: L'expressió "velvet buzzsaw" es refereix al cunnilingus. El director, en Dan Gilroy, cita "The Ring" (2002) com a inspiració.

Comentari:
Potser és la manca absoluta d'empatia amb els personatges el que fa que el film no hagi guanyat la meva atenció sencera i m'hagi avorrit. M'ensumo, però, que un argument tant trillat no dóna gaire més de si, malgrat la participació de tòtems com el John Gavin Malkovich o la Rene Marie Russo. És un producte ben fet però insuls. Postissa.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Escape Room" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt5886046/
Nota SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La sala de billars invertida.
Pitjor: L'habitació del verí al·lucinogen. L'escapada de la Zoey Davis, interpretada per la Taylor Russell. L'enfrontament amb el mestre de cerimònies.
Curiositat: Amb un pressupost de nou milions de dòlars, fou un èxit comercial, recaptant-ne més de cent cinquanta-cinc. S'ha anunciat l'estrena d'una seqüela cap a l'agost del 2020. L'estrena a Polònia es va endarrerir després que, el 4 de gener del 2019, cinc noies de 15 anys morissin en un recinte escape room de Koszalin intoxicades per monòxid de carboni.

Comentari:
M'han decebut en la resolució dels enigmes els papers tant del Nik Dodani com de la Taylor Russell, que encarnen en Danny Khan i la Zoey Davis, un "expert" en escape rooms i una intel·lectual universitària; en realitat, les proves no són gaire exigents mentalment, heus aquí. A més, el context argumental no sembla especialment original; s'intueixen nocions d'altres pel·lícules de més entitat. Malgrat això, la dinàmica pròpia del joc juntament amb uns escenaris convincents i atractius sedueixen prou per deixar bona impressió. Acceptable.

Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 1 de setembre de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Us" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt6857112/
Nota SUBJECTIVA: 37 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La substitució de la nena. Els somriures sinistres.
Pitjor: La poca-solta. La veu de la Red, interpretada per la Lupita Nyong'o.
Curiositat: El director, en Jordan Peele, donà l'elenc una llista de films per tal que tinguessin unes referències comuns. La llista inclou "Dead Again" (1991), "The Shining" (1980), "The Babadook" (2014), "It Follows" (2014), "A Tale of Two Sisters" (2003), "The Birds" (1963), "Funny Games" (1997), "Martyrs" (2008), "Let the Right One In" (2008) i "The Sixth Sense" (1999). El passatge de la bíblia que apareix a la pel·lícula, Jeremiah 11:11, segons la versió del rei Jaume, diu "Per tant, digué el senyor, heus aquí que faré que els caigui a sobre maldat de la que no podran lliurar-se'n; i, encara que em ploraran, jo no els escoltaré".

Comentari:
Que una producció d'aquest tipus costés tant com vint milions de dòlars ja resulta sorprenent, doncs sembla sèrie B. Però que es convertís en un èxit comercial, amb més de dos-cents cinquanta milions recaptats, em sembla increïble. Té alguns moments de suspens ben trobats, això sí. No obstant, en general, queda curta en tot. Coixa.

Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 31 d’agost de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Alita: Battle Angel" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0437086/
Nota SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Les lluites. L'escenari.
Pitjor: El motorball. Els ulls desproporcionats de la cara digital de l'Alita.
Curiositat: Basada en el manga creat pel Yukito Kishiro titulat "Gunnm", també conegut com "Battle Angel Alita", publicat des del 1990 al 1995. En el manga, el nom de la protagonista és Gally. Epic Stone Group, una empresa de multimèdia de Florida, va demandar la 20th Century Fox per violar la llicència sobre la marca "Battle Angel".

Comentari:
Recordava haver vist, molts anys enrere, una OVA sobre aquest personatge i haver restat bastant indiferent; per això, les expectatives eren minses. No obstant, i malgrat detalls carrinclons evitables, com la ingenuïtat inicial davant dels sentits de la cyborg o un enamorament que sembla precipitat, el factor de l'amnèsia i el vessant visual sostenen la tensió del film i el fan, més o menys, interessant. La llàstima és la manca de conclusió. Incompleta.

Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 25 d’agost de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Missing Link" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt6348138/
Nota SUBJECTIVA: 95 (sobre 100).
Revisió: Segurament, la tornaré a veure.
Millor: L'humor i l'animació.
Pitjor: Troben massa fàcil el temple yeti.
Curiositat: Està ambientada cap al 1886. Fou un fracàs comercial, doncs, dels 100 milions de dòlars de pressupost, només es va recuperar una quarta part.

Comentari:
L'aspecte simple de la marioneta sasquatch indueix a pensar que la pel·lícula serà barroera. No obstant, ja des de l'escena inicial, podem constatar un detall exquisit en els moviments i gestos dels personatges. Això, barrejat amb uns diàlegs plens d'humor i de sarcasme, tot amanit amb una mica de comèdia física. He de reconèixer que no m'esperava res de bo però m'ha captivat. Goig.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Rocketman" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt2066051/
Nota SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Les cançons. El turment emocional.
Pitjor: Les imprecisions biogràfiques en la història. El grup de teràpia.
Curiositat: Inspirada en la vida d'en Reginald Kenneth Dwight, conegut artísticament com a Sir Elton John. En la seqüència del trajecte en cotxe cap al Troubadour de Los Angeles es va fer servir metratge de principis dels 70 en 35mm restaurat digitalment. En els títols de crèdit es mostren fotografies de diferents instants de la vida i carrera de l'artista comparades amb la representació que en fa la pel·lícula. 

Comentari:
No es pot desmerèixer el tou de feina i calers que cal per portar a terme una producció de quaranta milions de dòlars de pressupost com aquesta. Però el cas és que quan existeixen tantes referències disponibles, en entrevistes, documentals, artícles, etc., d'un personatge públic resulta difícil que una "fantasia musical", tal com la defineixen els responsables de l'obra, estigui a l'alçada dels esdeveniments reals o emocioni gaire. Està bé. Passatemps.

Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 24 d’agost de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Paddleton" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt8041276/
Nota SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Els gestos d'amistat i dolor de l'Andy Freeman, encarnat en el Ray Romano.
Pitjor: La intervenció del Michael Thompson, interpretat pel Mark Duplass, en l'"Open-Mic" explicant "Deathpunch".
Curiositat: L'estrena mundial va ser al Sundance Film Festival i després va ser distribuïda per Netflix. L'opció de suïcidi assistit, "Death with Dignity", és legal a Oregon, Washington, Vermont, California, Colorado, Districte de Columbia, Hawaii, New Jersey i Maine. La droga utilitzada depèn del metge que la prescriu; però, habitualment, és un barbitúric, el pentobarbital o el secobarbital. La dosi letal en pols costa al voltant de 500 dòlars. El guió només tenia una llargada de 20 pàgines quan es va començar a rodar la pel·lícula.

Comentari:
Un to ensopit que, segurament, és l'adequat per retratar fidelment la relació afectiva que s'intueix entre els homes, fa que avanci una mica lenta. Potser, això ho posa l'estil còmic del Ray Romano. No obstant, el tema m'interessa prou com per mantenir-me atent. Inesperadament punyent.

Perdoneu per la meva ignorància!

dilluns, 19 d’agost de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Room 37: The Mysterious Death of Johnny Thunders" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt8912932/
Nota SUBJECTIVA: 36 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Els rètols del final explicant qui va ser en Johnny Thunders i les circumstàncies de la seva mort.
Pitjor: Els plans d'ensurt i suspens.
Curiositat: Inspirada en l'última nit del músic.

Comentari:
Ignoro si ha estat per culpa de la mala interpretació del protagonista, en Leo Ramsey, o del guió, o de l'elecció de les escenes, del muntatge, del ritme, o de la barreja de gèneres... Jo què sé! M'ha costat molt empassar-me-la. M'he divertit més mirant vídeos musicals de la banda, en acabat, que veient la pel·lícula. Desesperant.

Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 17 d’agost de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Sal-injaui Gieogbeob" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt5729348/
Nota SUBJECTIVA: 87 (sobre 100).
Revisió: Potser la tornaré a veure.
Millor: L'argument. La lluita a la cabana. La incertesa en el desenvolupament de la història.
Pitjor: L'intent de posar-se en forma de l'avi. La manca de conclusió final.
Curiositat: Internacionalment, s'anomena "Memoir of a Murderer". Basada en la novel·la homònima del 2013 escrita pel Young-ha Kim. El director ofereix una versió alternativa a l'estrenada en cinemes, deu minuts més llarga i amb un desenllaç diferent.

Comentari:
L'absència de concreció em treu de polleguera, però he de reconèixer que resulta efectiva a l'hora de traslladar a l'espectador la desorientació mental del personatge protagonista interpretat pel Sol Kyung-gu, el Kim Byeong-soo. En la versió que he vist, la distribuïda inicialment, s'observa una mena d'enfrontament entre un assassí bo i un de dolent, la qual cosa m'ha empès a alinear-me amb la situació de l'ancià malalt; ho prefereixo. La lectura del director, aparentment, s'inclina més a plantejar l'escenari "Dr Jekyll i Mr Hyde"; que, per mi, elimina empatia. El vell captiva pel seu passat i per la seva condició; fins i tot, diria, esdevé entranyable. I el relat atrapa a base de confondre. Engrescadora.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Jojakdoen Doshi" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt6399158/
Nota SUBJECTIVA: 63 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Les escenes d'acció i els efectes especials.
Pitjor: El clixé en la resolució simplificada.
Curiositat: Internacionalment, es titula "Fabricated City". És la primera pel·lícula en la que actua com a protagonista el Ji Chang-wook, que fa del Kwon Yoo, i el director, en Park Kwang-hyun, el va convèncer per participar-hi dient-li que el film no es podria fer sense ell.

Comentari:
Notable desplegament de mitjans per proposar un espectacle visual, en algunes ocasions, frenètic, sobre un argument molt trillat però presentat dins el context tecnològic del moment. Va perdent, pel que fa a l'interès, i arriba a un punt en el que només queden focs artificials. Diria, a més, que els registres de violència i comèdia no estan prou ben calibrats, fins al punt de provocar certa frustració. Això sí, entreté. Matussera (una mica).

Perdoneu per la meva ignorància!

dijous, 15 d’agost de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Searching" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt7668870/
Nota SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El concepte. La pista que deixa anar la detectiu Rosemary Vick, interpretada per la Debra Messing, explicant l'incident de la recaptació per caritat del seu fill.  
Pitjor: L'escena en la que es resol la sospita sobre el germà, en Peter Kim, encarnat en el Joseph Lee.
Curiositat: Inicialment, l'Aneesh Chaganty i en Sev Ohanian van concebre l'obra com un curt de 8 minuts. La productora Bazelevs Company va rebutjar la idea de petit format a canvi de produir un llargmetratge. L'actor protagonista, el John Cho, va refusar el paper, en un primer moment, per suspicàcia sobre la viabilitat del projecte. 

Comentari:
Encara que en alguna de les situacions quedi una mica forçada la utilització dels diferents dispositius o plataformes multimèdia per donar continuïtat visual al relat, per exemple, el portal en línia de misses funerals o l'interrogatori policial, la proposta d'adaptació de la narració als mitjans de comunicació que ens són tant quotidians en l'actualitat és remarcable. Potser, de cara a oferir un desenllaç més sòlid es podria haver suggerit d'alguna manera la relació entre atacant i víctima. No obstant, en general, la història rutlla i convenç. Encertada.

Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 10 d’agost de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Seoulyeok" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt3845670/
Nota SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'escena de la fugida de la Hye-sun fent servir el cable que travessa el carrer amb l'ajuda d'un nano que acaba cardat. La persecució a les bigues del terrat. La identitat del Suk-gyu que es revela al final. L'escena de la transformació de la noia.
Pitjor: El seguiment inicial excessivament extens al vell infectat i al seu col·lega sense sostre. La xerrameca del vagabund abans de ser abatut per l'exèrcit i el discurs anterior de l'altre home.
Curiositat: Es coneix internacionalment, també, amb el títol de "Seoul Station". És la preqüela de "Busanhaeng", del mateix director i any.

Comentari:
Fora de la carnisseria zombi, que no ofereix res d'especial (ni tant sols resulta espectacular), la gràcia rau en el context sòrdid de la protagonista. Passa fàcil però tampoc meravella. Correcta. 

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Busanhaeng" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt5700672/
Nota SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La relació pare-filla. El descarrilament del comboi en flames. La cançó salvadora de la nena.
Pitjor: Perseguidors que en un pla són a punt d'atrapar els protagonistes i en el següent han reculat deu metres.
Curiositat: En la quaranta-novena edició del Sitges Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, li van ser atorgats els guardons de millor direcció, al Yeong Sang-ho, i de millors efectes especials al Jung Hwang-su. Del mateix director i any, la preqüela animada "Seoulyeok", que explica esdeveniments ocorreguts a l'estació de Seül.

Comentari:
Al capdavall, no deixa de ser una pel·lícula de zombis, de manera que el marge per a la innovació o la sorpresa és, més o menys, limitat. Tenim clixés i una situació bastant simple però tot plegat lliga bé, encaixa i, fins i tot, emociona (a càrrec de la feina de la Kim Su-an). Efectiva.

Perdoneu per la meva ignorància!

dijous, 8 d’agost de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Fishbowl California" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt5547910/
Nota SUBJECTIVA: 39 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La primera entrevista de feina amb la Kate Flannery fent de la Susan.
Pitjor: La interpretació del nen, en Lucas Krystek, que encarna el Charlie.
Curiositat: La promoció inclou clips de l'actor protagonista, l'Steve Olson, preguntant anònimament personal de videoclubs sobre el film.

Comentari:
Puc trobar certa comicitat en l'absurd d'algunes escenes i en el tracte rude i cru de la vella, versió femenina de personatges a mida de'n Clint Eastwood. Però el rerefons resulta bastant tràgic, una alcohòlica autodestructiva i un babau desvergonyit. Li manca quelcom. Poca-solta.

Perdoneu per la meva ignorància!

dilluns, 5 d’agost de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Isn't It Romantic" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt2452244/
Nota SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'escena inicial de l'Alexandra Kis i la Jennifer Saunders. Els cops que entoma la Natalie, interpretada per la Rebel Wilson. La paròdia.
Pitjor: El sobrepès de la protagonista.
Curiositat: El títol apareix al final.

Comentari:
Com en moltes comèdies romàntiques "serioses", funciona millor en el plantejament, la premissa, que en la resolució. És a dir, va de més a menys; fins en això la imitació és bona. En detriment del film diria que la subtrama no té solta ni volta. Tot i que, al cap i a la fi, es tracta d'una burla, es pot passar per alt tal circumstància. M'ha divertit. Solvent.

Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 3 d’agost de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "The Rewrite" (2014)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt2509850/
Nota SUBJECTIVA: 49 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Algunes de les rèpliques còmiques del Hugh Grant fent de'n Keith Michaels.
Pitjor: Previsible.
Curiositat: En fase d'esborrany s'anomenà "The Reluctant Professor". El director i guionista, en Marc Lawrence, es va graduar a la universitat de Binghamton, on algunes de les escenes es van rodar.

Comentari:
Queda perfectament resumida en el trailer sense que s'ometi res que valgui gaire la pena. Li manca emfatitzar alguna cosa, qualsevol, per no semblar tant tova en tots els aspectes. Malgrat tot, compleix, fa el fet perquè les expectatives eren minses. Feble.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Ralph Breaks the Internet" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt5848272/
Nota SUBJECTIVA: 46 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El senyor KnowsMore fet per l'Alan Tudyk. El personatge de la Shank a qui dóna veu la Gal Gadot
Pitjor: La banda de princeses Disney. La veu de la Sarah Silverman fent de la Vanellope von Schweetz.
Curiositat: Al final dels títols de crèdit surt el Ralph cantant un tros de "Never Gonna Give You Up", la cançó de l'Stock Aitken Waterman que va popularitzar en Rick Astley al 1987.

Comentari:
Més enllà de l'empipador milió de referències a entitats i icones d'Internet, actuals o pretèrites, el tema de l'allunyament emocional entre individus per diferència d'interessos o actituds m'avorreix, si més no, en el context en el que el mostra el film. Segurament, una raó és que els personatges no em desperten cap simpatia. Per altra banda, visualment no aporta res. Prescindible.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Moana" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt3521164/
Nota SUBJECTIVA: 92 (sobre 100).
Revisió: Potser la tornaré a veure.
Millor: L'aventura. El número musical "Shiny", el qual, segons el Lin-Manuel Miranda, es va inspirar en un homenatge al David Bowie del duo còmic Flight of the Conchords i al fet d'escoltar repetidament cançons del músic anglès després de la seva mort.
Pitjor: Els pirates coco.
Curiositat: Titulada "Vaiana" o "Oceania" en alguns mercats per qüestions de drets d'autor. Molts dels noms dels personatges són paraules d'idiomes d'illes del Pacífic; per exemple, moana significa oceà i blau en hawaià i maori. Els directors, en John Musker i el Ron Clements, van estudiar durant mesos la cultura polinèsia per poder retratar-la fidelment. D'acord a la llegenda, Maui va fer emergir Nova Zelanda mentre pescava.

Comentari:
Animació exquisida, música emocionant, argument engrescador, èpica, pinzellades d'humor. Un goig.

Perdoneu per la meva ignorància!

dijous, 1 d’agost de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Early Man" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt4701724/
Nota SUBJECTIVA: 35 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Les maquetes.  La caiguda a l'àrea de'n Jurgend.
Pitjor: La història.
Curiositat: Un dels títols que es va considerar fou "Early Man-United", terme que s'utilitza en la pel·lícula. El personatge de'n Jurgend és un homenatge al jugador de futbol alemany Jürgen Klinsmann. Es va aplegar una multitud al Memorial Stadium dels Bristol Rovers per fer un enregistrament.

Comentari:
A priori, diria que barrejar humans primitius amb futbol no és una idea gaire encertada sobre la que muntar una pel·lícula; bàsicament, perquè resulta una poca-soltada bastant innecessària quan passa de la mera anècdota. Malaguanyada feina dels animadors, al servei d'un argument tant bàsic i estúpid. Fiasco inversemblant, llàstima.

Perdoneu per la meva ignorància!

dilluns, 29 de juliol de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "La La Land" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt3783958/
Nota SUBJECTIVA: 44 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El ball a una corba de la carretera del Griffith Park. El passeig pel backlot de la Warner. El títol.
Pitjor: La sessió fotogràfica de "the Messengers". La seqüència de realitat alternativa del final.
Curiositat: El guionista i director, en Damien Chazelle, va concebre el film amb el seu company de classe, en Justin Hurwitz, quan ambdós estudiaven a la universitat de Harvard. Durant la cerimònia dels Òscar, la Faye Dunaway, que presentava el premi a la millor pel·lícula juntament amb el Warren Beatty, va anunciar aquesta com a receptora del guardó. Després de més de dos minuts que l'equip de "La La Land" prengués l'escenari i comencés a fer parlaments d'agraïment, els productors de l'esdeveniment van corregir l'error, doncs la distinció li corresponia a "Moonlight", escrita i dirigida pel Barry Jenkins.

Comentari:
Se m'ha fet feixuga. Ni la història, ni els números musicals, ni la interacció entre els personatges, ni els actors, res la fa especial. Llarga com un dia sense pa. Sobrevalorada.

Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 28 de juliol de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "When We First Met" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt5783956/
Nota SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El moment en el que en Max, encarnat en l'Andrew Bachelor, ensinistra l'Adam DeVine, en el paper del Noah Ashby, a ser un carallot amb les dones.
Pitjor: Originalitat nul·la.
Curiositat: Estrenada mundialment el 9 de febrer del 2018 a través de Netflix. Els productors van demanar el protagonista, l'Adam DeVine, que revisés el guió per adaptar-lo al seu estil humorístic.

Comentari:
Malgrat sigui absolutament previsible pel que fa a l'argument, els tocs oportuns del còmic la fan prou atractiva, si més no, en la pretensió humil de fer riure. És d'agrair que s'hagin estalviat escenes ridícules per aconseguir-ho. Complidora. 

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "School of Rock" (2003)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0332379/
Nota SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La passió de'n Dewey Finn, encarnat pel Jack Black, dirigint els nens.
Pitjor: El paper de bleda que fa la Joan Cusack interpretant la Rosalie Mullins.
Curiositat: Va estrenar-se una adaptació a Broadway el desembre del 2015 i una sèrie de televisió el març del 2016. Recaptà més de 130 milions de dòlars a partir d'un pressupost de 30 milions. El guió de'n Mike White s'inspira en el concepte del Langley Schools Music Project.

Comentari:
Entretinguda, divertida, amb algun punt ridícul però ben lligada i afavorida per petites perles com l'espavilada Miranda Cosgrove fent de la Summer Hathaway. La música també ajuda. Convincent.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Ultraviolet" (2006)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0370032/
Nota SUBJECTIVA: 40 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'estètica.
Pitjor: L'argument.
Curiositat: A partir del guió del Kurt Wimmer, l'Yvonne Navarro va escriure una novel·la homònima que es publicà el mateix any. Alhora, també basada en aquest film, l'estudi d'animació Madhouse va produir una sèrie que va dirigir l'Osamu Dezaki i que es va emetre el 2008.

Comentari:
Tenim la Milla Jovovich, que està molt bona, fent de la Violet Song Jat Shariff, les coreografies de lluita d'estil "Gun kata", persecucions tridimensionals, escenaris imponents, molt de color i efectes visuals... Però hi ha quelcom que grinyola i aliena. Se m'acuden dues coses, l'elenc principal (salvant el William Fichtner encarnant en Garth), que no ajuden gaire, i la història que fa ferum de refregit. Imatge, bé; la resta, no tant. Tolerable.

Perdoneu per la meva ignorància!

dimecres, 24 de juliol de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "No sos vos, soy yo" (2004)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0378453/
Nota SUBJECTIVA: 38 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El part de la gossa.
Pitjor: L'etapa de pesat es fa molt feixuga; i no dic que no estigui ben retratada.
Curiositat: Dues adaptacions sobre aquesta pel·lícula, la mexicana del 2010 "No eres tú, soy yo", dirigida per l'Alejandro Springall; i la colombiana del 2015 "La tusa", dirigida pel Carlos Moreno y la Laura Mora.

Comentari:
Una història vulgar, ordinària, modesta i avorrida amb alguna temptativa de gag fracassada. No atrapa. Ensopida.

Perdoneu per la meva ignorància!

dimarts, 23 de juliol de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Failure to Launch" (2006)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0427229/
Nota SUBJECTIVA: 12 (sobre 100).
Revisió: No l'hauria d'haver vist.
Millor: Les activitats lúdiques que fan els amics.
Pitjor: La resolució retransmesa.
Curiositat: Comptava amb 50 milions de dòlars de pressupost i en va recaptar més de 128 a taquilles.

Comentari:
Potser, hauria estat una altra cosa si els protagonistes no haguessin estat repel·lents d'entrada; tant el Matthew McConaughey fent de'n Tripp, com la Sarah Jessica Parker interpretant la Paula. Es tracta d'una pel·lícula amb un plantejament mínimament prometedor però que es desenvolupa de la manera més òbvia i matussera possible, sense química entre els rols principals ni comicitat en les situacions ni els diàlegs. Arriba al ridícul. Estúpida.

Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 6 de juliol de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Quadrophenia" (1979)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0079766/
Nota SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).
Revisió: Potser la tornaré a veure.
Millor: El cant hooligan "We're the mods!" i el coit durant la càrrega policial a Brighton. Els plans aeris en helicòpter del penya-segat de Beachy Head.
Pitjor: Un final gens concloent.
Curiositat: Inspirada en l'òpera rock homònima del 1973 dels The Who. Va estar a punt de cancel·lar-se per la mort, el 1978, del bateria dels The Who, en Keith Moon. Al guió original, l'escena sexual entre en Jimmy i l'Steph, interpretats, respectivament pel Phil Daniels i la Leslie Ash, succeïa a un soterrani i la dona havia de ser despullada; l'actriu es va negar.

Comentari:
Més enllà de la simpatia que puguin despertar els personatges i, en particular, el protagonista principal, nul·la, el relat encaixa amb aquella actitud pueril de festa i rebel·lia, més o menys, universal dels adolescents. En aquest sentit, la història, encara que versemblant i consistent, és poc original. No obstant, conté prou ingredients per captivar, des de la música fins al retrat d'una Anglaterra determinada. Interessant.

Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 29 de juny de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Venom" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt1270797/
Nota SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'enfrontament final entre els dos paràsits. La seqüència dels crèdits on apareix en Woody Harrelson fent de Cletus Kasady. La cançó dels crèdits "Venom", interpretada per l'Eminem, escrita pel mateix Marshall Bruce Mathers III, el Luis Edgardo Resto i en Mario Resto.
Pitjor: El cameo ridícul de l'Stan Lee.
Curiositat: El personatge Venom es presentà en els números 299 i 300 de "The Amazing Spider-Man", on ja s'establiren les seves debilitats, el foc i les ones sòniques. Al còmic, el simbiont Venom s'adhereix, originalment, a Spider-Man, durant l'episodi de les "Secret Wars" del 1984. Només quan l'aràcnid es desfà de l'organisme, entra en contacte amb l'altre hoste, l'Eddie Brock. En els títols de crèdit apareix un clip del film del mateix any, "Spider-Man: Into the Spider-Verse".

Comentari:
Una altra adaptació de còmic amb el plantejament i ingredients habituals d'aquest tipus de producte. No esperava ni més ni menys, és el que tenen les factories... o les xurreries. Almenys, té algun pla espectacular; el salt de la moto en la persecució, per exemple. Per passar l'estona, prou decent. Previsible.

Perdoneu per la meva ignorància!

dilluns, 24 de juny de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Kakegurui" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt7131720/
Nota SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Els diferents jocs als que s'aposta.
Pitjor: El personatge repel·lent i innecessari de la Runa Yomozuki, amb veu de la Mayu Udono. La veu de vella del personatge de la Kirari Momobami, oferta per la Miyuki Sawashiro (32 anys en el moment de la producció).
Curiositat: Consta de 12 episodis. Basada en la sèrie manga homònima, escrita pel Homura Kawamoto i il·lustrada pel Touru Naomura, iniciada el març del 2014. S'ha emès una adaptació en drama televisiu de dues temporades i estrenat un llargmetratge interpretat per actors el 2019. També s'ha emès al 2019 una segona temporada de l'anime titulada "Kakegurui ××".

Comentari:
No és la primera de les històries sobre juguesques extremes que veig; probablement, la més fluixa. Aquesta té la gràcia de que la protagonista és una noia voluptuosa que pateix orgasmes quan el risc és màxim, cosa més o menys còmica. El problema és que comença suggerint una progressió però no evoluciona. De fet, un dels duels que havien de ser més crítics, el de la ruleta russa (episodis 6 i 7), acaba decebent per la manca d'acció. La premissa és bastant estúpida però entreté. Passatemps.

Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 23 de juny de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Chernobyl" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt7366338/
Nota SUBJECTIVA: 89 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La reconstrucció dels fets en la declaració al judici de'n Valery Legasov, interpretat pel Jared Harris. La darrera conversa entre aquest i el Stellan Skarsgård, fent de'n Boris Shcherbina.
Pitjor: La recreació en els caçadors de gossos. 
Curiositat: Es basa en gran part en la recol·lecció de testimonis locals de l'Svetlana Alexievich en el seu llibre "Voices from Chernobyl". Filmada a Vilnius, Kaunas i Ignalina, de Lithuania; i, Chernobyl i Kyiv, d'Ucraina. El partit comunista de Rússia anuncià que denunciaria per difamació el guionista, el director i els productors de la sèrie. La Lyudmila Ignatenko fou subjecte d'un documental suec del 2001 dirigit pel Gunnar Bergdahl titulat "Ljudmilas röst". Consta de cinc capítols.

Comentari:
No sé fins a quin punt el relat és verídic o fictici però aconsegueix esborronar i provocar una immensa tristesa a compte de les terribles conseqüències que la catàstrofe va tenir sobre la gent i el territori. Dit això, he de dir que comença intensa, captivadora, però perd força un cop la situació a la central nuclear sembla sota control. Per això, penso, li sobren dos capítols; segurament, el tercer i el quart. Quina por... Corprenedora.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "What Men Want" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt7634968/
Nota SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Les pallassades de la protagonista, la Taraji P. Henson, fent de l'Ali Davis.
Pitjor: El nen, l'Auston Jon Moore, que fa de'n Ben.
Curiositat: Basada en la pel·lícula del 2000, "What Women Want", dirigida per la Nancy Meyers.

Comentari:
Reconstrueix un esquema conegut amb unes quantes adaptacions, com el gènere del rol principal, la raça o l'àmbit de l'empresa per a la què treballa, amb un caràcter còmic més marcat i una pinzellada de reivindicació. Realment, trionfa un parell de cops en l'objectiu de provocar el riure (gràcies a l'actriu al capdavant de l'elenc). Que ja és molt. Però no ofereix valor afegit. Senzillament, fa el fet.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Die Tür" (2009)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt1223934/
Nota SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Els moments de retrobament tant del pare com de la mare amb la seva filla. L'explicació de l'àngel custodi que fa el Mads Mikkelsen, fent de David Andernach, a la seva filla en la ficció, la Leoni, interpretada per la Valeria Eisenbart. El pacte entre pare i filla d'abandonar les classes de flauta a canvi d'una abraçada.
Pitjor: La barroeria a l'hora d'amagar el cadàver inicial.
Curiositat: Els diàlegs de'n Mads Mikkelsen van ser doblats a l'alemany per l'Ingo Hülsmann. Els exteriors es van rodar majoritàriament a Potsdam, Alemanya. Basada en la novel·la del 2001 titulada "Die Damalstür", escrita per l'Akif Pirinçci.

Comentari:
Es tracta d'una història intencionadament modesta d'expiació i redempció, amb aquest petit toc de fantasia del túnel temporal, que entra fàcil; bàsicament, perquè parteix d'una premissa senzilla prou potent i flueix gràcies a la part emocional fins a un desenllaç, potser, previsible però concloent i satisfactori. Alhora, serveix per exposar un dilema binari, el d'un enfrontament entre "ells" contra "nosaltres", segurament, massa primari i limitat. Correcta.

Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 22 de juny de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Dark" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt5753856/
Nota SUBJECTIVA: 66 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La caracterització dels personatges i l'escenificació.
Pitjor: La dispersió, certa deriva. La intervenció a la ràdio de la Katharina Nielsen, interpretada per la Jördis Triebel.
Curiositat: Va filmar-se en Univisium 2.00:1 amb una resolució Ultra HD. És la primera sèrie original en alemany de Netflix. La majoria de les escenes de bosc es van enregistrar a la Fahrtechnikakademie Kallinchen, a prop de Berlin. Consta de 10 episodis.

Comentari:
El plantejament no és gaire original; però l'ambientació dels diferents estrats temporals i l'atmosfera global de la sèrie, juntament amb un elenc molt escaient, fan de l'obra una peça interessant. Feixuga pel ritme de la narrativa o, potser, per la progressió lenta del fil principal, si és que n'hi ha cap. Em deixa frustració. Decebedora.

Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 15 de juny de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Say My Name" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt7250378/
Nota SUBJECTIVA: 47 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El fragment a l'orgue de l'església de "The House of the Rising Sun".
Pitjor: Tal com el personatge de la Mary Page, encarnat en la Lisa Brenner, engalipa el Theo i en Victor, interpretats pel Dafydd Llyr-Thomas i l'Aled Pugh, respectivament, per deixar-la lliure.
Curiositat: Li va ser atorgat el guardó de millor pel·lícula gal·lesa en el Cardiff International Film Festival.

Comentari:
Una proposta amb flaire d'obra de teatre, perquè es passen el primer terç del metratge dins d'una habitació d'hotel. Malauradament, el que veiem i escoltem en aquest escenari tancat no és especialment brillant, més aviat, penós. Suposadament, és una comèdia però no m'ha fet gràcia, malgrat els intents de gag escampats pels diàlegs. Potser, el problema és l'empenta de la protagonista; bé, tenia 44 anys, aleshores... Si més no, acaba de manera positiva. Un pèl feble.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Plus One" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt7645122/
Nota SUBJECTIVA: 53 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'encaix de la Maya Erskine en el paper de l'Alice; la mossa no és atractiva, cosa que dota de credibilitat la història. L'escena del "Straight people, overthinking it!" entre els protagonistes i la parella homosexual.
Pitjor: Massa previsible; segueix, al peu de la lletra, l'esquema estàndard de les comèdies romàntiques d'aquest estil.
Curiositat: Li va ser atorgat el Narrative Audience Award al Tribeca Film Festival.

Comentari:
Li manca el carisma d'uns rols principals una mica més potents. No obstant, flueix de manera prou versemblant alhora que ens estalvia les habituals escenes ridícules d'aquest tipus de proposta. L'Ed Begley Jr., que fa bé de'n Chuck, comença a tenir una edat... Austera però passable en el seu gènere.

Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 8 de juny de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Brad's Status" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt5884230/
Nota SUBJECTIVA: 44 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La darrera conversa entre pare i fill sobre l'èxit i el fracàs. El fill diu que només li hauria d'importar el que pensin al respecte els éssers estimats. I, quan el pare li pregunta què li sembla, el fill evita classificar-lo de fracassat responent que l'estima. 
Pitjor: Les sortides de to del Brad Sloan, interpretat pel Ben Stiller; encara que siguin part del paper.
Curiositat: El personatge de'n Brad Sloan que fa el Ben Stiller diu que té quaranta-set anys, mentre que l'actor en tenia cinquata-u. El director i guionista, el Mike White, fa d'en Nick Pascale en la pel·lícula, també, director.

Comentari:
Decebut perquè pensava que seria una comèdia i m'he trobat amb una palla mental d'un perdedor que no duu enlloc; i sé del què parlo. Si més no, el retrat està prou ben esbossat, les enveges, les inseguretats, la insatisfacció; però és que les figures planyívoles i rondinaires em fan molta mandra si no van acompanyades per una mica d'humor. Em grinyola una mica el tema de l'ONG. Insulsa.

Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 1 de juny de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Bohemian Rhapsody" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt1727824/
Nota SUBJECTIVA: 45 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La recreació del clip del senzill "I Want To Break Free".
Pitjor: L'escena d'encendre i apagar els llums mentre es miren a través de la finestra de les seves respectives cases entre el Freddie Mercury, fet pel Rami Malek, i la Mary Austin, encarnada per la Lucy Boynton.
Curiositat: L'acadèmia americana va atorgar-li a en Rami Malek el guardó com a millor intèrpret en un paper protagonista per la seva participació en aquesta pel·lícula. En l'àlbum de la banda sonora s'inclouen 11 pistes inèdites en format sonor del grup Queen.

Comentari:
Tal com declarava el guionista, l'Anthony McCarten, es tractava de fer un film, no un documental. I, precisament, per això, perquè l'obra no és del tot fidel als esdeveniments reals, perd gran part de la gràcia. Més, tenint en compte que sobre el grup britànic del que parla la producció hi ha prou informació disponible. Crec que no encaixa ni el títol. En salvo, evidentment, les cançons i les caracteritzacions dels personatges i de l'estadi de Wembley, replicat segons l'aspecte que tenia en el concert del 13 de juliol del 1985, Live Aid. S'ha de reconèixer, també, l'esforç de l'actor principal en retratar el carismàtic vocalista. Innecessària.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Coco" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt2380307/
Nota SUBJECTIVA: 82 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La reanimació de la Mamà Coco en escoltar la cançó "¡Recuérdame!".
Pitjor: Que la presó sigui un forat al terra, sense vigilància.
Curiositat: L'aspecte del Món dels Morts s'inspira en la ciutat mexicana de Guanajuato. Li van ser atorgats els Òscars a la millor cançó original per "¡Recuérdame!" i al millor film animat; entre d'altres guardons d'altres festivals. Al 2013, Disney sol·licità registrar la frase "Día de los Muertos", que havia de ser el títol de la pel·lícula. Davant la controvèrsia generada entre la comunitat hispana va decidir canviar el títol.

Comentari:
Bon argument reforçat per una bonica banda sonora i uns escenaris espectaculars. Se'm fa molt difícil trobar-li cap pega. Emotiva.

Perdoneu per la meva ignorància!

dilluns, 20 de maig de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Game of Thrones - Temporada 8a" (des del 14 d'abril al 19 de maig del 2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0944947/episodes?season=8
Nota SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure i espero que no hi hagi més temporades.
Millor: Del capítol segon, l'escena de desflorament de la Maisie Williams, fent de l'Arya Stark. Del tercer, la Melisandre, interpretada per la Carice van Houten, calant foc a les trinxeres in extremis. I el plor de la Daenerys Targaryen, encarnada per l'Emilia Clarke, davant la mort del seu protector, l'Iain Glen, en el paper d'en Jorah Mormont. Del cinquè, el quadre de l'Arya Stark i el cavall blanc enmig de la desolació. Del sisè, la imatge de la Daenerys quan, per darrere, el drac desplega les ales.
Pitjor: De l'episodi primer, el vol a llom dels dracs d'en John i la Daenerys. Del segon, el tedi de l'espera. Del tercer, la foscor de tota la batalla i l'aparició del no res de l'Arya Stark per executar el Rei de la Nit. Del cinquè, la destrucció poc realista d'alguns edificis, que semblen maquetes. I del sisè, la quantitat de plans superflus.
Curiositat: Consta de sis episodis. Inclou material original respecte els llibres de la saga "A Song of Ice and Fire", a més d'apunts sobre desenvolupaments futurs de la mateixa (encara per publicar, les novel·les "The Winds of Winter" i "A Dream of Spring"), oferts pel George R. R. Martin als guionistes de la sèrie. El rodatge es portà a terme, principalment, a Irlanda del Nord i Croàcia. Un dels errors més comentats de la temporada és l'aparició d'un got d'una franquícia de cafè durant l'escena de la celebració de l'episodi quart, titulat "The Last of the Starks".

Comentari:
Un desenllaç decebedor, maldestre. Clar que, potser, les expectatives eren massa elevades. Manca cohesió entre els capítols de la tongada i la força d'algunes escenes, sobretot la batalla dels morts i la matança de King's Landing, contrasta amb l'impassibilitat d'algunes altres on succeeixen coses que no interessen gaire a ningú. Amb una mica de pedanteria, es podria assenyalar que els guionistes fan un al·legat de la República. O, qui sap, que el poder incendiari dels dracs és una metàfora de les capacitats nuclears de certs exercits. Al final, la sensació de "ja no saben com acabar". Escassa, insuficient, barroera.

Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 18 de maig de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Jeszcze dzień życia" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt2967856/
Nota SUBJECTIVA: 78 (sobre 100).
Revisió: No crec que la torni a veure.
Millor: L'atac al cotxe on viatja el protagonista cap al sud, cap a Pereira d'Eça (Ondjiva), quan apareix la Carlota per primer cop. Les seqüències oníriques.
Pitjor: Les imatges reals de festa i balls al musseque de Luanda.
Curiositat: En castellà, s'anomena "Un día más con vida"; en anglès, "Another day of life". Es basa en la novel·la homònima d'en Ryszard Kapuściński, publicada el 1976. Li va ser atorgat el premi al millor film animat europeu en la 31a edició dels guardons. Es van trigar 10 anys en completar-la.

Comentari:
Compta amb la força dels fets reals excepcionals que relata i aconsegueix reproduir una atmosfera prou interessant per atrapar l'espectador amb el fragment d'història que explica. D'agrair, el dibuix nítid i el dinamisme visual. Precisa.

Perdoneu per la meva ignorància!

dimecres, 1 de maig de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Cover Girl" (1944)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0036723/
Nota SUBJECTIVA: 66 (sobre 100).
Revisió: Potser, la tornaré a veure.
Millor: L'escena del número musical de la cançó "Sure Thing", amb lletra de l'Ira Gershwin i música d'en Jerome Kern, interpretada per la Rita Hayworth però cantada per la Martha Mears. La coreografia del moment en el que l'Eve Arden, l'Otto Kruger i en Lee Bowman, fent de la Cornelia Jackson, el John Coudair i el Noel Wheaton, van darrera bastidors per trobar-se amb la Rusty Parker i en Danny McGuire, encarnats per la Rita Hayworth i el Gene Kelly, i es troben enmig d'un enrenou d'artistes, cambrers i tramoistes enfeinats.
Pitjor: L'efecte visual del ball de l'àlter ego. La borratxera de la protagonista a Cal Joe. L'arruga del front de la Rita.
Curiositat: Fou la pel·lícula de Columbia Pictures amb més recaptació del 1944. El Gene Kelly tornà a encarnar un personatge anomenat Danny McGuire al film del 1980, "Xanadu", dirigit pel Robert Greenwald.

Comentari:
La història de l'avi és un pèl més versemblant, o natural, que la contemporània, i això fa que la repetició de plantejament es faci una mica feixuga. L'espectacle resulta entretingut i els flashbacks són d'agrair. Cap meravella però fa el pes, satisfà. Antiquada.

Perdoneu per la meva ignorància!

divendres, 26 d’abril de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Ron Goossens, Low Budget Stuntman" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt5637542/
Nota SUBJECTIVA: 35 (sobre 100).
Revisió: No l'hauria d'haver vist.
Millor: Les escenes perilloses en les que participa el protagonista. L'estètica dels títols de presentació i de crèdit.
Pitjor: La línia argumental i la seva execució.
Curiositat: El paper d'en Ron Goossens és interpretat pel Tim Haars, germà menor del director, l'Steffen Haars.

Comentari:
Si més no, és curta, 83 minuts. Però és que no fa gràcia; si alguna cosa, pena. M'ensumo que amb un desenvolupament més treballat, potser des del drama en comptes de la comèdia, o amb gags més rodons, em podria haver convençut. No obstant, aquest és el nivell, proposar que una vedet estirada rigui amb un acudit com "Et convido a una cervesa i follem? No! Ah, que no t'agrada la cervesa?" em resulta bastant patètic. Estúpida i grotesca.

Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 21 d’abril de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Couples Retreat" (2009)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt1078940/
Nota SUBJECTIVA: 43 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Les pallassades del Carlos Ponce, fent d'en Salvadore.
Pitjor: El repte del videojoc. El nen pixant i cagant en el vàter d'exposició a la botiga i els adults desentenent-se.
Curiositat: El complex hoteler The St. Regis Bora Bora Resort de la Polinèsia Francesa, on es van filmar escenes de la pel·lícula, l'emet ininterrompudament per un dels seus canals de televisió. La model Irina Krupnik va demandar l'NBC Universal per la utilització de la seva imatge en un context que considerava poc apropiat, però va perdre el judici. El film esdevingué un èxit comercial amb uns beneficis de més de 100 milions de dòlars.

Comentari:
Es tracta d'una comèdia poc graciosa amb gags fluixos que parteix d'un plantejament que grinyola una mica. I em refereixo a tot el tema del paquet vacacional terapèutic exclusiu. De fet, allò que trobo més encertat és el retrat dels problemes conjugals de les quatre parelles protagonistes, els quals no m'interessen gaire, gens. La resta, insípida. Evitable.

Perdoneu per la meva ignorància!

divendres, 19 d’abril de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "The Core" (2003)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0298814/
Nota SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La rèplica de la Hilary Ann Swank, fent de la Rebecca "Beck" Childs, en la que li recorda al Joshua "Josh" Keyes, encarnat pel Aaron Edward Eckhart, que vol completar la missió no per salvar el món sencer sinó per salvar tres persones.
Pitjor: Els efectes especials de la destrucció de Roma.
Curiositat: És un remake de la pel·lícula del 2000, dirigida per en Rodney McDonald, "Deep Core". En una enquesta a centenars de científics va ser votat com el film de ciència-ficció amb pitjor ciència. Es menciona que el forat més profund mai excavat fa unes 7 milles en vertical; dada, més o menys, acurada que es refereix a un forat de 23 centímetres de diàmetre i 12.262 metres (7,6 milles) realitzat en la península de Kola del districte rus de Pechengsky.

Comentari:
Imagino que l'argument resulta bastant poca-solta des de la perspectiva il·lustrada. No obstant, penso que l'objectiu de l'obra no va més enllà d'oferir una estona de focs artificials sense gaire pretensió. Això sí, a l'estil i amb una fórmula molt ianqui. Evidentment, no la compararé amb la novel·la clàssica d'en Jules Verne publicada el 1864, "Voyage au centre de la Terre". Sobretot, perquè no me l'he llegida. Però, igual que podria fer concessions a l'hora de gaudir d'aquella, em permeto fer-ne per entretenir-me amb aquesta. Complidora.

Perdoneu per la meva ignorància!

dilluns, 15 d’abril de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Tommy Cooper: Not Like That, Like This" (2014)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt3323314/
Nota SUBJECTIVA: 69 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Els acudits i els números.
Pitjor: De vegades, costa d'entendre el que diu el David Threlfall fent d'en Tommy Cooper.
Curiositat: Basada en el llibre escrit pel John Fisher titulat "Always Leave Them Laughing", publicat el 2006. 

Comentari:
Més enllà de la simpatia o rebuig que el tarannà del còmic mostrat a la pel·lícula pugui suscitar, sobretot, corprèn la recreació del moment de la seva mort, un 15 d'abril de 1984, durant l'enregistrament d'un espectacle en directe des del Her Majesty's Theatre de Londres. Potser, es queda una mica curta a l'hora d'exhibir una trajectòria, però la part decisiva queda ben retratada. Interessant.

Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 14 d’abril de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Meitantei Konan - Temporada 24a" (des del 31 de maig del 2014 al 23 de maig del 2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Imdb: https://www.imdb.com/title/tt0131179/episodes?season=38
Wiki: https://www.detectiveconanworld.com/wiki/Season_24
Nota SUBJECTIVA: 55 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: En general, qualsevol dels capítols en els que hi ha algun detall relacionat amb la trama nuclear o els personatges principals; com ara, el 745è, titulat "Yougisha ka Kyougoku Makoto", o el 760è, anomenat "Igainakekka no Ren'ai Shousetsu"; o, també, connexions amb esdeveniments del passat, cas de l'episodi 773è, "Kudou Shin'ichi Suizokukan Jiken".
Pitjor: Les ximpleries de flirteig d'alguns lliuraments; per exemple, les dels capítols 746è/747è, "Kaitou Kiddo VS Kyougoku Makoto", o dels episodis 748è/749è, titulats "Honchou no Keiji Koi-monogatari". La poca gràcia i interès minso de propostes com les dels episodis 757è/758è, "Jishu Shita Owarai Geinin", o del 774è, "Kieta Munku no Sakebi".
Curiositat: Basada en el manga creat el 1994 pel Gosho Aoyama. La sèrie d'anime es va començar a emetre el 8 de gener del 1996 i, a 24 de març del 2018, consta de 897 capítols. Als Estats Units, la franquícia s'anomena "Case Closed". La temporada 24a comprèn des de l'episodi 740è fins al 778è.

Comentari:
Sempre que m'empasso l'estúpida escenificació del Kogoro dormilega, el "Nemuri no Kogorou", em pregunto per què em miro la sèrie. I la resposta, probablement, sigui per capítols com el 778è, "Tenshi ga Kieta Shinkirou", en el que es menciona el calamar de llum de la badia de Toyama. Curiós. Potser, massa poc rèdit per tant de temps invertit. En fi... Regular.

Perdoneu per la meva ignorància!