LLARGMETRATGE: "28 Years Later" (2025)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10548174/

DURADA: 115 minuts (Crèdits: 5 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).

MILLOR:
- El suggeriment de l'eutanàsia https://ca.wikipedia.org/wiki/Eutan%C3%A0sia com a resposta a la malaltia de l'Isla, el paper interpretat per la Jodie Comer.

PITJOR:
- La utilització de "Boots" https://en.wikipedia.org/wiki/Boots_(poem), el poema d'en Rudyard Kipling, recitat pel Taylor Holmes https://en.wikipedia.org/wiki/Taylor_Holmes, i la inclusió dels clips d'arquers.

NOTES:
1. Representa el tercer lliurament de la franquícia, precedit per "28 Days Later" https://www.imdb.com/title/tt0289043/, dels mateixos director i guionista, en Danny Boyle i l'Alex Garland, i de "28 Weeks Later" https://www.imdb.com/title/tt0463854/, dirigit pel Juan Carlos Fresnadillo, respectivament, estrenats en 2002 i 2007; va filmar-se juntament amb una seqüela, "28 Years Later: The Bone Temple" https://www.imdb.com/title/tt32141377/, un títol a càrrec de la Nia DaCosta.
2. El gruix del rodatge es va portar a terme entre el 7 de maig i el 29 de juliol de 2024 en indrets de les àrees de North East England https://ca.wikipedia.org/wiki/North_East_England i de Yorkshire and the Humber https://ca.wikipedia.org/wiki/Yorkshire_i_Humber; la zona on viuen els protagonistes és la de Lindisfarne https://ca.wikipedia.org/wiki/Lindisfarne.
3. Durant els títols de crèdit, s'intercalen imatges de la pel·lícula.
4. A partir d'un pressupost de 60 milions de dòlars, va recaptar-ne'n uns 150.

COMENTARI: Des del punt de vista de la maduració del nano, l'Spike, el personatge de l'Alfie Williams, resulta, més o menys, interessant. També, el fet de plantejar la gestió de certs assumptes en temps de crisi, com l'embaràs de la infectada, encarnada per la Celi Crossland, o el càncer de la mare, afegeix una mica de substància a la història. En essència, però, mateix conte, mateix joc, diferents cares, repetició. Diu que van fer servir aparells d'iPhone 15 Pro Max https://ca.wikipedia.org/wiki/IPhone_15_Pro per enregistrar algunes escenes. Potser, per això els intents de bullet time https://ca.wikipedia.org/wiki/Bullet_time es veuen tant precaris. I, entre els convidats especials, una de freda i una de calenta: per un costat, el suec, el rol de l'Edvin Ryding, sembla bastant gratuït i estúpid, per l'altre, el Ralph Fiennes fent del típic gurú reconforta, d'alguna manera. Reconec, malgrat tot, que m'ha entretingut més del que em pensava.

EN UN MOT: Relleu.

PAÍS:           GB, EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Bird Box: Barcelona" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt14400246/

DURADA: 110 minuts (Crèdits: 5 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 48 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment "Hasta aquí hemos llegado" de la Lola Dueñas i el Gonzalo de Castro, que fan de la Isabel i el Roberto.

PITJOR:
- L'atropellament de la dona del protagonista, la Laura, el paper interpretat per la Celia Freijeiro, sembla extremadament forçat.

NOTES:
1. Es tracta d'una seqüela derivada de la pel·lícula del 2018, "Bird Box", dirigida per la Susanne Bier, que es basava, alhora, en la novel·la homònima del 2014 escrita pel Josh Malerman.
2. El títol provisional era "A ciegas".
3. El gruix del rodatge es va portar a terme a principis de 2022 a Barcelona.
4. Els directors i guionistes, el David i l'Àlex Pastor, van descobrir la Georgina Campbell, que encarna la Claire, en un episodi del 2017 de la sèrie "Black Mirror", dirigit pel Timothy Van Patten i titulat "Hang the DJ" (temporada 4a, capítol 4t).

COMENTARI: Tot i que els efectes visuals resulten suggeridors per a un barceloní com jo (o, si més no, un xic curiosos), el plantejament queda tant vulgar i el fil argumental tant poca-solta que no me l'he pogut prendre seriosament ni un instant. De fet, m'ha cansat de seguida. Admeto que l'Anna, de qui s'encarrega l'Alejandra Howard, esdevé una bona provocació. També, la missió enganyosa i la conversió del Sebastián, el personatge del Mario Casas. Però, al final, m'ha fet la impressió que el film era una excusa descarada per mostrar una Barcelona apocalíptica i poca cosa més. Quan he sentit els directors, en una entrevista, justificant la producció i proposant ampliar la franquícia a altres ciutats, com Tòquio o Seül, m'ha semblat, senzillament, patètic. Em sap greu, no; decepció absoluta.

EN UN MOT: Brossa.

PAÍS:           ESPANYA, EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "I Am Legend" (2007)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0480249/

DURADA: 104 minuts (Crèdits: 8 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 62 (sobre 100).

MILLOR:
- La Nova York de distòpia.

PITJOR:
- La penosa interpretació que fa el protagonista del "I Shot the Sheriff", la cançó dels Bob Marley and the Wailers publicada el 1973.
- Els hemòcits.
- Les escenes del videoclub.

NOTES:
1. Inspirada en la novel·la homònima del 1954 escrita pel Richard Matheson; existeixen dues adaptacions prèvies de la història: la primera, "The Last Man on Earth", del 1964, dirigida per l'Ubaldo Ragona i el Sidney Salkow, i la segona, "The Omega Man", del 1971, dirigida pel Boris Sagal.
2. Va recaptar més de 585 milions de dòlars partint d'un pressupost de 150 milions.
3. Rodada a Nova York i Nova Jersey des del 23 de setembre del 2006 fins el 31 de març del 2007 (encara que es va afegir material el novembre següent).
4. Va filmar-se un final alternatiu en el que, en comptes d'immolar-se, el doctor Robert Neville, encarnat en el Will Smith, lliura la femella subjecte dels seus experiments al mascle alfa hemòcit.

COMENTARI: D'adolescent vaig llegir la novel·leta del Matheson i no em va impressionar ni em va divertir gaire (cert que, d'entrada, no m'agrada la lectura). Per això, quan es va estrenar aquesta adaptació no vaig creure que em calgués veure-la. Bé, en realitat, li tenia tírria al Will Smith, motiu suficient per vetar-la. Ara, amb tot aquest assumpte de la COVID-19, m'han entrat ganes de mirar-la. Però, és que, a part dels ensurts previsibles i l'abandó de la ciutat, no m'ofereix res que em motivi gens ni mica. Ha quedat obsoleta, crec. Culpa meva, doncs.

EN UN MOT: Malbaratament.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Bando" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8850222/

DURADA: 116 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).

MILLOR:
- La devastació de la ciutat.

PITJOR:
- La durada del desenllaç penós; estava clar que la mare, la Min-jung interpretada per la Lee Jung-hyun, havia de salvar-se, ho fan arrossegat i patètic.

NOTES:
1. També, coneguda com "Train to Busan Presents: Peninsula".
2. És una seqüela del film del 2016, "Busanhaeng", dirigit pel mateix director, en Yeon Sang-ho.
3. A partir d'un pressupost d'uns 16 milions de dòlars, va recaptar al voltant de 39 milions.
4. Havia estat seleccionada per projectar-se en la 73a edició del Festival de Cannes, la celebració de la qual va suspendre's a causa de la pandèmia de la COVID-19.

COMENTARI: La infecció es presenta continguda a Corea del Sud de manera que seria tant fàcil com exterminar uns 50 milions de zombies; mort el gos, morta la ràbia, fora problema. Però, bé, l'argument és el que és; em sembla un plantejament legítim (oblidem-nos de la originalitat). I la veritat és que, excepte per la tifa de final, l'escabetxada m'ha entretingut prou. He de dir que les corredisses motoritzades m'han recordat a aquelles seqüències de la franquícia creada pel George Miller i el Byron Kennedy el 1979, "Mad Max", en dolent. El relat, inferior al del primer lliurament del 2016.

EN UN MOT: Espatllada.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Isle of Dogs" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt5104604/
Nota SUBJECTIVA: 69 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Els udols que fa el Gondo quan s'està justificant per haver-se menjat el Fuzzball. La seqüència de preparació de sushi. L'atmosfera retro.
Pitjor: La capitulació senzilla del batlle Kobayashi. 
Curiositat: El títol en anglès, "Isle of Dogs", sona com "I love dogs", que vol dir "estimo els gossos". Filmada als 3 Mills Studios, que és molt a prop d'un indret de Londres anomenat Isle of Dogs. El mateix any es va publicar una adaptació en manga desenvolupada pel Minetarou Mochizuki.

Comentari:
Es pot intuir la feinada tant en la manipulació de les marionetes com en la composició dels diorames. Sense dubte, l'animació resulta bella, però no arriba a l'exquisidesa; alguns efectes fins i tot semblen barroers. S'agraeixen els punts d'humor sec, tant de paraula com visuals; diria que apuntalen l'acció. No obstant, la història sembla mancada d'un ritme, d'un vigor o d'una excusa bona. Disminuïda. 

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Seoulyeok" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt3845670/
Nota SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'escena de la fugida de la Hye-sun fent servir el cable que travessa el carrer amb l'ajuda d'un nano que acaba cardat. La persecució a les bigues del terrat. La identitat del Suk-gyu que es revela al final. L'escena de la transformació de la noia.
Pitjor: El seguiment inicial excessivament extens al vell infectat i al seu col·lega sense sostre. La xerrameca del vagabund abans de ser abatut per l'exèrcit i el discurs anterior de l'altre home.
Curiositat: Es coneix internacionalment, també, amb el títol de "Seoul Station". És la preqüela de "Busanhaeng", del mateix director i any.

Comentari:
Fora de la carnisseria zombi, que no ofereix res d'especial (ni tant sols resulta espectacular), la gràcia rau en el context sòrdid de la protagonista. Passa fàcil però tampoc meravella. Correcta. 

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Busanhaeng" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt5700672/
Nota SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La relació pare-filla. El descarrilament del comboi en flames. La cançó salvadora de la nena.
Pitjor: Perseguidors que en un pla són a punt d'atrapar els protagonistes i en el següent han reculat deu metres.
Curiositat: En la quaranta-novena edició del Sitges Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, li van ser atorgats els guardons de millor direcció, al Yeong Sang-ho, i de millors efectes especials al Jung Hwang-su. Del mateix director i any, la preqüela animada "Seoulyeok", que explica esdeveniments ocorreguts a l'estació de Seül.

Comentari:
Al capdavall, no deixa de ser una pel·lícula de zombis, de manera que el marge per a la innovació o la sorpresa és, més o menys, limitat. Tenim clixés i una situació bastant simple però tot plegat lliga bé, encaixa i, fins i tot, emociona (a càrrec de la feina de la Kim Su-an). Efectiva.

Perdoneu per la meva ignorància!