LLARGMETRATGE: "That Uncertain Feeling" (1941)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0034274/

DURADA: 83 minuts (Crèdits: menys de mig minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).

MILLOR:
- L'expressió de desaprovació de l'Alexander Sebastian, el paper a càrrec del Burgess Meredith, "Phooey!".

PITJOR:
- La bajanada de la bufetada per activar el divorci en el despatx de l'advocat Jones, el rol del Harry Davenport.

NOTES:
1. Es basa en la peça teatral de 1880, "Divorçons" https://en.wikipedia.org/wiki/Divor%C3%A7ons, escrita pel Victorien Léandre Sardou i en Fernand Émile de Najac; el director del film, l'Ernst Lubitsch, n'havia fet una altra adaptació titulada "Kiss Me Again" https://www.imdb.com/title/tt0015979/, estrenada en 1925; va pagar 27 mil dòlars a la Paramount Pictures https://ca.wikipedia.org/wiki/Paramount_Pictures pels drets.
2. La productora, Ernst Lubitsch Productions, fou fundada per l'Ernst Lubitsch i en Sol Lesser en 1939; els socis, condicionats pel fracàs de crítica i taquilla d'aquest film, van decidir dissoldre-la en 1943.
3. Durant el rodatge, la Merle Oberon, que fa de la Jill Baker, s'estava recuperant d'un problema amb cosmètics que li havia provocat nafres a la cara.

COMENTARI: M'ha fet, més o menys, gràcia fins que han arribat les amenaces i agressions del cornut interpretat pel Melvyn Douglas https://ca.wikipedia.org/wiki/Melvyn_Douglas, quan els suposats adúlters són enxampats. Mancava, encara, mitja hora pel final. Però, allò que ha seguit ja m'ha fet nosa. Perquè el personatge divertit de la història, el pianista, es fa petit i comença la tifa de la negociació del divorci, les estratagemes puerils per provocar gelosies i, en acabat, la gran reconquesta del mascle alfa https://ca.wikipedia.org/wiki/Mascle_alfa_i_beta, deixant la dona com una frívola rampelluda, vel·leïtosa. De fet, en Donald Ogden Stewart https://en.wikipedia.org/wiki/Donald_Ogden_Stewart, el guionista, utilitza un pròleg, que, ara per ara, sona molt carca, per convertir aquesta volatilitat femenina en un repte per a l'home. Ves! Em ve al cap la tornada de la cançó, "Manual d'amor", de l'àlbum de 1989 de La Madam, "Micos i Mones", repetint que homes i dones són iguals pel que fa a sentiments. No sé. El que em sobta de debó és l'assumpte del pressupost, tres quarts de milió de dòlars. Si són tot interiors vulgars i corrents!

EN UN MOT: Esgarriada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

 

Egészségedre! Egészségedre!
---
Merle Oberon as Jill Baker
Melvyn Douglas as Larry Baker

LLARGMETRATGE: "The Great St. Louis Bank Robbery" (1959)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0052862/

DURADA: 88 minuts i mig (Crèdits: mig minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 39 (sobre 100).

MILLOR:
- La seqüència de l'activació, mitjançant un alçaprem, de l'alarma del banc per avisar la policia i les imatges de la centraleta de monitorització.

PITJOR:
- La mena de tonada ragtime https://ca.wikipedia.org/wiki/Ragtime que sona en el bar on es troben el George Fowler i l'Ann, els personatges a càrrec de l'Steve McQueen i la Molly McCarthy, respectivament.

NOTES:
1. El títol que surt per pantalla és "The St. Louis Bank Robbery".
2. S'inspira en l'intent d'atracament del Southwest Bank de la ciutat de Saint Louis, en l'estat nord-americà de Missouri, del 24 d'abril de 1953; el personatge del John Egan, que interpreta en Crahan Denton, es basa en el Fred William Bowerman, cap de la banda de criminals.
3. El rodatge es va portar a terme en 1958, en indrets de la ciutat de St. Louis, com el Tower Grove Park https://en.wikipedia.org/wiki/Tower_Grove_Park o el Southwest Bank de South Kingshighway boulevard, i hi van participar tant policies involucrats en l'incident com empleats de l'oficina bancària afectada.

COMENTARI: Paga més la pena llegir-se l'entrada d'en Fred William Bowerman https://en.wikipedia.org/wiki/Fred_William_Bowerman de la wiki que perdre una hora i mitja amb aquesta castanya. Déu n'hi do, que n'és de dolenta! Culpa, segurament, d'un guió mal treballat que arriba, fins i tot, a tornar-se absurd. Exemple d'això és la visita de la banda a l'apartament de l'Ann, una situació ben estranya. I, precisament, la de la Molly McCarthy https://www.imdb.com/name/nm0565267/, l'actriu que fa de la mossa, es pot assenyalar sense problemes com la interpretació més pobra. Les dels altres no són gaire millors, que consti. El context que s'intenta aportar, l'homosexualitat, la misogínia, els traumes d'adolescència, els atacs de pànic https://ca.wikipedia.org/wiki/Trastorn_de_p%C3%A0nic, els conflictes curriculars, més que enriquir esdevenen pedres en el camí cap a un clímax que, també, descarrila. Perquè, més enllà de l'actuació penosa dels ostatges, el setge es converteix en un festival del trets poca-solta sense massa història addicional. Tot plegat, força maldestre.

EN UN MOT: Nyap.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

 

Always stay one ahead! You never go thirsty. That's planning.

---
Steve McQueen as George Fowler
Crahan Denton as John Egan

LLARGMETRATGE: "Mr. Imperium" (1951)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0043822/

DURADA: 86 minuts i mig (Crèdits: menys de mig minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 51 (sobre 100).

MILLOR:
- L'esbós d'estat profund https://ca.wikipedia.org/wiki/Estat_profund personalitzat en el Bernand, encarnat pel Cedric Hardwicke.

PITJOR:
- Els moments musicals en els que canta l'Ezio Fortunato Pinza https://ca.wikipedia.org/wiki/Ezio_Pinza.

NOTES:
1. En el Regne Unit, va anomenar-se "You Belong to My Heart".
2. Es basa en una obra de teatre homònima de l'Edwin Harris Knopf https://en.wikipedia.org/wiki/Edwin_H._Knopf, co-guionista i productor del film.
3. La Trudy Erwin https://en.wikipedia.org/wiki/Trudy_Erwin cantà en lloc de la Lana Turner https://ca.wikipedia.org/wiki/Lana_Turner.
4. La pel·lícula va esdevenir de domini públic https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_p%C3%BAblic en 1979 perquè els drets no van ser renovats per part de la Metro-Goldwyn-Mayer https://ca.wikipedia.org/wiki/Metro-Goldwyn-Mayer.
5. D'acord amb els comptes de la productora, va provocar unes pèrdues d'un milió quatre-cents mil dòlars.

COMENTARI: Diu que la Turner no s'avenia amb el divo, més enllà de creure que el guió era estúpid. A mi, és que em fan molta mandra, els tripijocs de la monarquia; sobretot, si el rei es comporta com un bavós assetjador. Però, suposo que això depèn de percepcions personals. M'ha vingut al cap el matrimoni de la Grace Kelly https://ca.wikipedia.org/wiki/Grace_Kelly amb el Rainier III de Mònaco https://ca.wikipedia.org/wiki/Rainier_III_de_M%C3%B2naco. Tot i que la seva relació sembla posterior, del 1955. O sigui que no devia servir d'inspiració per la història del Knopf. Potser, ho va ser la de la Rita Hayworth https://ca.wikipedia.org/wiki/Rita_Hayworth amb el Príncep Aly Khan https://ca.wikipedia.org/wiki/Pr%C3%ADncep_Aly_Khan, que s'establí cap el 1948 segons Internet. En fi... Coincideixo amb l'actriu protagonista, trobo l'argument bastant ximple. I indecent en pretendre presentar el sobirà amb aire de víctima. Quines penques! Doncs, sabeu què? Em reconforta que es convertís en un fiasco comercial.

EN UN MOT: Embafadora.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

To be a target is the destiny of anyone who rules.
---
Lana Turner as Fredda Barlo
Cedric Hardwicke as Bernand

LLARGMETRATGE: "Teenagers from Outer Space" (1959)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0053337/

DURADA: 75 minuts (Crèdits: mig minut, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 40 (sobre 100).

MILLOR:
- La desintegració en la piscina de l'Alice Woodward, el personatge de la Sonia Torgeson; el coratge de la infermera Morse, el paper a càrrec de la Helen Sage.

PITJOR:
- La representació dels gargons com llagostes https://ca.wikipedia.org/wiki/Llagosta_comuna immòbils.

NOTES:
1. Originalment, s'anomenava "The Ray Gun Terror" o "The Boy From Out of This World"; es va conèixer, també, com "The Boy from Outer Space" o, en el Regne Unit, "The Gargon Terror".
2. En 1987, va entrar en el domini públic https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_p%C3%BAblic perquè la Warner Bros. https://ca.wikipedia.org/wiki/Warner_Bros. no va renovar els drets.
3. El rodatge es va portar a terme entre la tardor de 1956 i l'hivern de 1957 en indrets de les rodalies de Hollywood, en l'estat nord-americà de California, com les Bronson Caves https://en.wikipedia.org/wiki/Bronson_Canyon del Griffith Park de Los Angeles o Sunset Boulevard https://ca.wikipedia.org/wiki/Sunset_Boulevard de la mateixa ciutat.
4. El Bryan Grant, l'actor darrera d'en Thor i co-productor amb una aportació de 5 mil dòlars, va litigar durant 1 any contra el Tom Graeff https://en.wikipedia.org/wiki/Tom_Graeff, director i guionista, entre d'altres coses, per recuperar la seva inversió.
5. El film va esdevenir un afegitó del joc del 2005, "Destroy All Humans!" https://en.wikipedia.org/wiki/Destroy_All_Humans!_(2005_video_game), desenvolupat per Pandemic Studios https://en.wikipedia.org/wiki/Pandemic_Studios.

COMENTARI: En tots els sentits, va desqualificant-se a mida que avança, argumentalment, estèticament, en el vessant de la interpretació. Cert que compta amb l'atenuant d'un pressupost miserable, uns 20 mil dòlars. Per això, sobta un pla com el de l'estimbada del cotxe. Però, allò que comença amb prou expectatives, pel monstre en desenvolupament i per la cacera despietada que ha d'emprendre el Thor, encarnat per un Bryan Grant malcarat, esdevé una llufa de crustaci ridícul, vençut gràcies a un nyap elèctric, i una persecució barroera, esbandida després d'una simple ferida de bala, sense duels ni res. El bunyol, aleshores, es culmina amb una mena d'operació kamikaze https://ca.wikipedia.org/wiki/Kamikaze molt qüestionable de la flota extraterrestre. D'acord, bona voluntat. A més, fa goig mirar-se la Dawn Bender https://en.wikipedia.org/wiki/Dawn_Bender malgrat el paperot que li toca representar. La conclusió, no obstant, és que no arriba a l'aprovat, que li manca una mica de tot. M'ha fet gràcia quan el nano li pregunta a la mossa el mitjà de transport més avançat de la terra i la resposta és l'avió de reacció https://ca.wikipedia.org/wiki/Avi%C3%B3_de_reacci%C3%B3. Reconec que he hagut de confirmar en la xarxa la data del primer vol tripulat a l'espai https://ca.wikipedia.org/wiki/Vol_espacial_tripulat, aquell del Iuri Gagarin https://ca.wikipedia.org/wiki/Iuri_Gagarin de dos anys després de l'estrena de la pel·lícula.

EN UN MOT: Naufragi.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

We are the supreme race, we have the supreme weapons!
---
David Love as Derek
Bryan Grant as Thor
King Moody as Captain

LLARGMETRATGE: "Three Guys Named Mike" (1951)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0044125/

DURADA: 90 minuts (Crèdits: mig minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 51 (sobre 100).

MILLOR:
- L'angoixa davant les seves primeres assignacions de les noies, la Marcy Lewis, la Kathy Hunter, la Jan Baker i l'Alice Reymend, els papers a càrrec de la Jane Wyman, la Phyllis Kirk, l'Anne Sargent i la Jeff Donnell, respectivament.

PITJOR:
- L'episodi de la nena entremaliada, la Natalie, encarnada per la Bonnie Kay Eddy.

NOTES:
1. La història, escrita per la Ruth Brooks Flippen https://en.wikipedia.org/wiki/Ruth_Brooks_Flippen, va desenvolupar-se a partir de les aportacions de l'Ethel "Pug" Wells, una auxiliar de vol https://ca.wikipedia.org/wiki/Auxiliar_de_vol que treballava per l'American Airlines; el guió, a més, fou revisat pel William Augustus Wellman https://ca.wikipedia.org/wiki/William_A._Wellman; l'Ethel apareix fent un cameo https://ca.wikipedia.org/wiki/Cameo.
2. La Metro-Goldwyn-Mayer https://ca.wikipedia.org/wiki/Metro-Goldwyn-Mayer, la productora, va declarar uns guanys de 577 mil dòlars sobre un pressupost d'uns 860 mil amb el que va comptar el film.
3. L'American Airlines https://ca.wikipedia.org/wiki/American_Airlines va col·laborar de franc, per exemple, permetent l'enregistrament en els seus avions; algunes de les naus retratades són el "Flagship Washington", matrícula N90423, el "Flagship Montezuma", matrícula N94249, o el "Flagship San Diego", matrícula N94200.

COMENTARI: M'esperava més anècdotes de la professió i menys festeig estúpid, la veritat. Perquè l'actitud dels paios, sobretot, la del publicista, el Mike Tracy, el personatge interpretat pel Barry Sullivan, resulta un tant repugnant. A més, aquest tarannà encoratjat de setciències que manega la protagonista tampoc m'ha aixecat gaire simpatia. Bastant fastigoseta, la mossa. Bàsicament, la Jane Wyman https://ca.wikipedia.org/wiki/Jane_Wyman m'evoca "Falcon Crest" https://ca.wikipedia.org/wiki/Falcon_Crest, el serial emès per la Columbia Broadcasting System https://ca.wikipedia.org/wiki/Columbia_Broadcasting_System durant els 80s. Tot i que, ho reconec, no em mirava la sèrie. Ara, podria intentar comparar l'humor de la pel·lícula amb el d'aquella sèrie d'hostesses de principis dels 2000, "Jet Lag" https://ca.wikipedia.org/wiki/Jet_Lag_(s%C3%A8rie_de_televisi%C3%B3), creada per les T de Teatre https://ca.wikipedia.org/wiki/T_de_Teatre i en Cesc Gay https://ca.wikipedia.org/wiki/Cesc_Gay. Però, és que no la suportava! Recordo, sí, haver-me empassat una castanya japonesa titulada "Good Luck!!" https://en.wikipedia.org/wiki/Good_Luck!!, deu capítols dirigits pel Nobuhiro Doi sobre un pilot d'avions. Era l'època en la que perdia el temps amb qualsevol merda que vinguès d'allà, tant sols, per l'exotisme. En fi... el suposat glamur del personal de les companyies aèries. Ves!

EN UN MOT: Magra.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

—I'm sorry the place is such a mess. We're just having it landscaped.
—Oh, I know it's terrible, but honestly, Marcy, I couldn't find anything better.
—You mean this isn't a joke?
—Well, we all live in jokes like this. There's a housing shortage.
—I can well believe it. You know? Last night, she wouldn't come in until I turned the lights.
—I've got it!
—She's got it!
—Well, there goes the housing shortage!
—But I don't know why I didn't think of it before! There are four of us, and if we pool what we're paying right now, we could have a lovely little house.
—That sounds wonderful!
—What do you say?
—Oh, I say yes!
—Yes, indeed! Now, we can invite more than one boy at a time!
—Oh, yes!
—Listen, let's talk about it over lunches!
—Oh! There's a wonderful restaurant where we all hang out.
—Oh, good, let's go!
—Marcy!
—What?
—Where's your hat?

---
Jane Wyman as Marcy Lewis
Phyllis Kirk as Kathy Hunter
Anne Sargent as Jan Baker
Jeff Donnell as Alice Reymend

LLARGMETRATGE: "The Hunchback of Notre Dame" (1939)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0031455/

DURADA: 116 minuts i mig (Crèdits: mig minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- La xerinola de la multitud en el moment en el que en Quasimodo, el personatge interpretat pel Charles Laughton, és coronat "Roi des fous" durant la fête des fous https://ca.wikipedia.org/wiki/Festa_dels_Folls.

PITJOR:
- L'escena de l'Esmeralda, encarnada per la Maureen O'Hara, rendint-se a la figura de la Maria, mare de Jesús, https://ca.wikipedia.org/wiki/Maria,_mare_de_Jes%C3%BAs.

NOTES:
1. S'inspira en la novel·la de 1831, "Notre-Dame de Paris. 1482" https://ca.wikipedia.org/wiki/Nostra_Senyora_de_Par%C3%ADs, escrita pel Victor Hugo.
2. A partir d'un pressupost d'un milió vuit-cents mil dòlars, va recaptar-ne'n uns 3 milions cent cinquanta mil.
3. El rodatge es va portar a terme entre juliol i octubre de 1939, fonamentalment, en el RKO Encino Ranch https://en.wikipedia.org/wiki/Movie_ranch de la ciutat d'Encino, a l'estat nord-americà de California, en el San Fernando Valley; els plans del campanar van enregistrar-se en el Mudd Hall of Philosophy de la University of Southern California https://ca.wikipedia.org/wiki/Universitat_del_Sud_de_Calif%C3%B2rnia.
4. En la seva biografia, la Maureen O'Hara https://ca.wikipedia.org/wiki/Maureen_O%27Hara explica que un dia va arribar al plató i es va trobar amb ximpanzés, babuïns i goril·les a compte d'un malentès verbal entre el William Dieterle https://ca.wikipedia.org/wiki/William_Dieterle, el director, i el seu ajudant.

COMENTARI: Quan apareixen en pantalla els extres o la catedral https://ca.wikipedia.org/wiki/Notre-Dame_de_Par%C3%ADs i rodalies, el film desprèn aquella flaire de gran producció que hauria de derivar-se de la muntanya de diners que va costar. No obstant això, la impressió que deixa, amb l'excès d'ombres i els plans curts, és la d'espai reduït, limitat, la qual cosa empobreix l'estètica. L'assassinat del Phoebus, l'Alan Marshal, malaguanyat, no es veu res. El rescat de la mossa per part del campaner en liana, trist. El ruixat de metall fos a través de les gàrgoles, ridícul... I pel que fa a l'argument, la croada de la gitana convertida en crim per despit, sembla tant fora de lloc com desorbitat. D'acord... Reconec que aquesta història del geperut de París sempre m'ha fet molta mandra. Tanta que ni tant sols he vist la versió de 1996 https://www.imdb.com/title/tt0116583/ de Walt Disney Pictures https://ca.wikipedia.org/wiki/Walt_Disney_Pictures. De manera que em manquen referències, inclosa la més significativa, la novel·la. Però, llegeixo, per exemple, que en el material original el dolent és el capellà, en Claude Frollo https://en.wikipedia.org/wiki/Claude_Frollo. Quina manera d'espatllar una trama! No sé qui deu tenir la culpa d'aquest nyap de canvi, la Sonya Levien https://ca.wikipedia.org/wiki/Sonya_Levien, la guionista, o en Bruno Frank https://en.wikipedia.org/wiki/Bruno_Frank, el responsable de l'adaptació; certament, es van cobrir de glòria. Per cert, en la pel·lícula, quin germà més traïdor! Òbviament, desconec, també, el tarannà de la protagonista https://en.wikipedia.org/wiki/Esmeralda_(The_Hunchback_of_Notre-Dame) en l'escrit del Victor-Marie Hugo. La qüestió és que l'O'Hara de 19 anys, no em fa gens el pes; lluny de seduir, es comporta com una màrtir bleda. Un altra tema, el vessant polític, populisme barato més el Lluís XIè https://ca.wikipedia.org/wiki/Llu%C3%ADs_XI_de_Fran%C3%A7a presentat com un vell afable. Ves! Tenint en compte que l'anomenaven l'universelle aragne, imagino que devia ser un bona peça. O sigui que, no sé... És que m'ha avorrit, noi!

EN UN MOT: Inaprofitable.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

—Well, what's he trying to do?
—He has heard it rumored that the earth is round and is attempting to walk to the Indies, the idiot.
—It's not round, it's flat.
—The idiot!
—Some famous geographers and mathematicians also believe the earth is round.
—It isn't round, it's flat.
—Do you recollect that letter we had from... What's his name? Oh, Christopher Columbus... who wrote claiming that he could, by steering a westerly course reach the Indies?
—It's flat.
—I'm greatly tempted to endow the venture.
—Our country could not afford the risk of such an enterprise.
—Columbus.... The man's the laughingstock of the court of Spain.
—Who knows? The future may prove Ferdinand's court was the laughingstock.
—It isn't round.
—What are you mumbling about, Doctor?
—The earth isn't round, it's flat.
—How do you know?
—I have observed it on all my travels over Europe. It's flat. Everywhere it's flat.
—Oh, let's listen to the play.

---
Sir Cedric Hardwicke as Jehan Frollo
Harry Davenport as King Louis XI
Etienne Girardot as Doctor
Fritz Leiber as Old Nobleman

LLARGMETRATGE: "Quicksand" (1950)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0042869/

DURADA: 79 minuts (Crèdits: mig minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- L'evolució del deute contret pel Dan, el paper a càrrec del Mickey Rooney, de 20 dòlars, uns 260 actuals, a 3.000 dòlars, uns 40 mil d'ara.

PITJOR:
- L'obsessió de la Helen, el personatge interpretat per la Barbara Bates, amb un paio que la ignora, l'evita i és un criminal.

NOTES:
1. L'Irving Pichel, el director, fou inclòs en la Hollywood blacklist https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_negra_de_Hollywood instituïda pel House Un-American Activities Committee https://ca.wikipedia.org/wiki/House_Un-American_Activities_Committee.
2. El rodatge es va portar a terme entre març i abril de 1949 en indrets de l'estat nord-americà de California, com el Santa Monica Pier https://en.wikipedia.org/wiki/Santa_Monica_Pier.
3. En Mickey Rooney, juntament amb el Peter Lorre, va col·laborar en el finançament del film.

COMENTARI: El desenvolupament de la situació que converteix el fatxenda, en Rooney, en malfactor resulta força àgil. De manera que la història passa prou bé. Es podria qüestionar, potser, la diligència del policia, en Moriarity, interpretat pel John Gallaudet. Doncs, sobretot, el primer dels crims sembla faves comptades; només calia un rastreig de l'origen dels calers una mica minuciós. Després, l'assumpte del cotxe, fins i tot, prescindint de la confessió del passerell, trobo que incrimina el mecànic fàcilment. Tampoc destacaria la intel·ligència de la femme fatale https://ca.wikipedia.org/wiki/Dona_fatal de torn; aquí, encarnada per la Jeanne Cagney. Per cert, diria que 1.800 dòlars de l'any 1950 són massa diners per un abric, encara que sigui de visó. Cert que no es menciona si la pell és de l'espècie americana https://ca.wikipedia.org/wiki/Vis%C3%B3_americ%C3%A0 o de l'europea https://ca.wikipedia.org/wiki/Vis%C3%B3_europeu, que està en perill crític d'extinció... En fi, tornant al tema, que la mossa es mostra prudent a l'hora de pagar amb bitllets de 50 però s'exposa, en canvi, comprant un article de luxe l'endemà del robatori. I el tros final de fugida, amb l'advocat interpretat pel Taylor Holmes fent de conseller condescendent, carrincloneja lleugerament. Bé, imagino que era necessari quelcom d'aquest estil per suggerir un cert penediment i tal. Malgrat això i allò, en general, la proposta ha superat les meves expectatives... que eren nul·les.

EN UN MOT: Escalada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

Did you ever hear anybody say, "money talks"? Fifty dollar bills, they talk very loud; big bills. What do they say?
---
Peter Lorre as Nick

LLARGMETRATGE: "Scarlet Street" (1945)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0038057/

DURADA: 101 minuts i mig (Crèdits: 1 minut, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 64 (sobre 100).

MILLOR:
- La tortura d'imaginar les veus de la Kitty i el Johnny, els personatges a càrrec de la Joan Bennett i el Dan Duryea, respectivament.

PITJOR:
- L'enuig i els retrets de l'Adele Cross, interpretada per la Rosalind Ivan, quan troba els quadres del Christopher Cross, el paper encarnat per l'Edward G. Robinson, en la galeria Dellarowe semblen desproporcionats i fora de lloc.

NOTES:
1. S'inspira en la novel·la de 1929, "La Chienne", escrita pel Georges de La Fouchardière https://en.wikipedia.org/wiki/Georges_de_La_Fouchardi%C3%A8re; en Jean Renoir https://ca.wikipedia.org/wiki/Jean_Renoir va dirigir una adaptació del mateix escrit que es va estrenar en 1931 https://www.imdb.com/title/tt0021739/.
2. En Leopold von der Decken https://en.wikipedia.org/wiki/John_Decker_(artist) fou l'autor de les pintures que apareixen en el film.

COMENTARI: Les relacions d'ambdues parelles semblen marcades per l'abús https://ca.wikipedia.org/wiki/Maltractament_psicol%C3%B2gic; en el cas de la dels joves, fins i tot, arribant al maltractament físic. De manera que m'ha resultat un assumpte força incòmode. Trobo, de fet, el masoquisme https://ca.wikipedia.org/wiki/Sadomasoquisme un espectacle desagradable. Però, contra gustos no hi ha res escrit, tu! La part interessant, potser, és la farsa creuada que representen la mossa i el vell. I, després, l'aparició del marit fugit que aporta un element còmic, divertit, alhora que desembossa i precipita la situació principal. Se m'ha fet una mica llarga. És a dir, l'afegitó per deixar constància del turment de l'assassí pecador, no sé si qüestió del codi https://ca.wikipedia.org/wiki/Codi_Hays, m'ha sobrat bastant.

EN UN MOT: Delirant.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

What's it worth to you for me to... keep my mouth shut and just... fade away?
---
Charles Kemper as Patch-eye Higgins

LLARGMETRATGE: "Indestructible Man" (1956)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0049363/

DURADA: 70 minuts i mig (Crèdits: 1 minut, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 51 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena en la que el Charles Benton es carrega el Joe Marcelli, interpretats pel Lon Chaney Jr. i el Ken Terrell, respectivament.

PITJOR:
- Els primers plans de la cara de ràbia del ressuscitat, que freguen el patetisme.

NOTES:
1. El rodatge es va portar a terme cap a finals de 1954 en indrets de la ciutat de Los Angeles, en l'estat nord-americà de California, com ara el barri de Bunker Hill, del que quedà retratat el funicular, l'Angels Flight https://en.wikipedia.org/wiki/Angels_Flight; o el Broadway Theater District, del que apareixen el Bradbury Building https://en.wikipedia.org/wiki/Bradbury_Building o el New Follies Theater https://en.wikipedia.org/wiki/Burbank_Theatre, per exemple.
2. Es van aprofitar plans del film de 1948, dirigit per l'Alfred Louis Werker, "He Walked by Night" https://www.imdb.com/title/tt0040427/, per recolzar la seqüència del clavegueram.
3. Existeixen instantànies d'una escena no inclosa en l'edició definitiva en la que el "Butcher" hauria irromput en la presó i que explicarien una estada de l'Eva Martin en l'hospital que es menciona al final sense context.

COMENTARI: Pel vessant de la intriga criminal, ben poca cosa. De fet, això d'eliminar, incriminant-lo, qui sap on para un botí amagat sembla quelcom bastant ximple i absurd. Tampoc hi ha investigació ni misteri, en aquest aspecte, només carrincloneria en la relació entre la corista i el policia, l'Eva Martin i el Richard Chasen, els papers a càrrec de la Marian Carr i el Max Showalter, respectivament. I pel que fa a la part del monstre, més enllà d'òbvies reminiscències de "Frankenstein or The Modern Prometheus" https://ca.wikipedia.org/wiki/Frankenstein_o_el_Prometeu_modern, per exemple, tampoc deixa gaire més que una missió de revenja gens complexa i moments de pena, com quan l'homenot mira de demostrar amb unes tisores la duresa de la seva pell; el truc visual resulta lamentable. Bé, reconec que l'atac amb el bazuca https://ca.wikipedia.org/wiki/Bazuca i el llançaflames https://ca.wikipedia.org/wiki/Llan%C3%A7aflames m'ha fet gràcia, encara que, al capdavall, no llueix massa. Ara, la grua del final, per molt espectacular que sigui la màquina en si, no té solta ni volta. La impressió que genera tot plegat, doncs, és de pastitx un tant barroer. Almenys, és curta.

EN UN MOT: Barreja.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

Hey, don't get physical! And watch your tone of voice, buster!
---
Ross Elliott as Paul Lowe
Peggy Maley as Francine

SÈRIE: "Fleischer Superman cartoons - Fleischer Studios" (Des del 26 de setembre de 1941 fins el 30 d'agost de 1942)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0034247/

DURADA: 79 minuts i mig (Crèdits: 9 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 67 (sobre 100).

MILLOR:
- El petó que li fa la Lois Lane, a qui dóna veu la Joan Alexander, al Clark Kent, interpretat pel Bud Collyer, pensant-se que és el superheroi, en el capítol "The Magnetic Telescope".

PITJOR:
- L'argument del cinquè episodi, "The Bulleteers", sembla especialment poc elaborat.

NOTES:
1. És la primera adaptació animada del personatge creat pel Joe Shuster i en Jerry Siegel, Superman https://ca.wikipedia.org/wiki/Superman, aparegut per primer cop el 18 d'abril de 1938 en la publicació "Action Comics" https://ca.wikipedia.org/wiki/Action_Comics.
2. La pretensió inicial de Fleischer Studios https://ca.wikipedia.org/wiki/Estudis_Fleischer era disposar de 100 mil dòlars per cada curt de la sèrie; després de negociar amb Paramount Pictures https://ca.wikipedia.org/wiki/Paramount_Pictures, l'accionista principal de l'estudi, va acordar-se un pressupost de 50 mil dòlars per episodi; a la pràctica, però, només van complir la xifra amb el primer, doncs, la resta van produir-se per 30 mil cadascún.
3. Es compon de "The Mad Scientist" https://www.imdb.com/title/tt0034247/, "The Mechanical Monsters" https://www.imdb.com/title/tt0033888/, "Billion Dollar Limited" https://www.imdb.com/title/tt0034515/, "The Arctic Giant" https://www.imdb.com/title/tt0034466/, "The Bulleteers" https://www.imdb.com/title/tt0034556/, "The Magnetic Telescope" https://www.imdb.com/title/tt0035014/, "Electric Earthquake" https://www.imdb.com/title/tt0034699/, "Volcano" https://www.imdb.com/title/tt0035524/ i "Terror on the Midway" https://www.imdb.com/title/tt0035422/.
4. Amb l'estudi d'animació rebatejat com Famous Studios https://en.wikipedia.org/wiki/Famous_Studios i amb els germans Max Fleischer https://ca.wikipedia.org/wiki/Max_Fleischer i Dave Fleischer https://ca.wikipedia.org/wiki/Dave_Fleischer acomiadats, es van desenvolupar 8 lliuraments més que es van estrenar entre el 18 de setembre de 1942 i el 30 de juliol de 1943.
5. El model per a la rotoscòpia https://ca.wikipedia.org/wiki/Rotosc%C3%B2pia del ninot protagonista fou un culturista anomenat Karol Krauser; en Joe Shuster https://ca.wikipedia.org/wiki/Joe_Shuster va col·laborar puntualment aportant un seguit de patrons del personatge.

COMENTARI: He vist un Superman una mica figa, tombat, per exemple, per un goril·la, patint per reduir un elefant o escarrassant-se a l'hora d'arrossegar els vagons d'un tren. Feia el paio més fort. M'ha sorprès, a més, esbrinar que el poder de volar van inventar-se'l els Fleischer perquè pintar el ninot fent salts els semblava ridícul. Ves! També, he quedat una mica parat amb el grau de mesquineria de la Lois Lane https://ca.wikipedia.org/wiki/Lois_Lane. Quina pocavergonya! Bé, queda clar que no sóc un expert en assumptes de l'home d'acer. Doncs, res. Malgrat la limitació del format, de 8 a 11 minuts per peça, m'han entretingut prou. S'agraeix la varietat d'amenaces a les que s'enfronta l'heroi, encara que totes les situacions acabin igual. Així, tenim robots, dinosaures, meteorits, volcans, gàngsters, tots vençuts. Pel que fa al vessant estètic, cap filigrana, crec; mes, em sembla haver apreciat alguns fotogrames força ben parits. Ara, em sap greu reconèixer-ho, si el material no fos de domini públic https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_p%C3%BAblic no l'hauria pas mirat.

EN UN MOT: Relíquia.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

—Oh, Superman, you were wonderful!
—You're pretty wonderful yourself.
—Oh! How did you get here?
—Ha, ha... Thanks to... Superman.
---
Bud Collyer as Clark Kent
Joan Alexander as Lois Lane

LLARGMETRATGE: "Too Late for Tears" (1949)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0041968/

DURADA: 100 minuts i mig (Crèdits: 1 minut, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).

MILLOR:
- L'astúcia camaleònica de la Jane Palmer, el rol a càrrec de la Lizabeth Virginia Scott.

PITJOR:
- La interpretació d'un Danny Fuller embriac per part del Dan Duryea.

NOTES:
1. Es basa en un fulletó https://ca.wikipedia.org/wiki/Fullet%C3%B3_(novel%C2%B7la), publicat en The Saturday Evening Post https://en.wikipedia.org/wiki/The_Saturday_Evening_Post, escrit pel mateix guionista, en Roy Huggins https://en.wikipedia.org/wiki/Roy_Huggins.
2. Fou un fracàs comercial https://en.wikipedia.org/wiki/Box-office_bomb, la qual cosa va obligar el productor, el Hunt Stromberg https://en.wikipedia.org/wiki/Hunt_Stromberg, a declarar fallida https://ca.wikipedia.org/wiki/Fallida; en 1955, va tornar als cinemes amb el títol, "Killer Bait".

COMENTARI: Llegeixo que el títol francès fou "La tigresse"; l'alemnay, "Der blonde tiger". Sense dubte, millors definicions del subjecte de la història, una dona amb certs instints, que no pas "massa tard per plorar". Perquè la gràcia, bàsicament, rau en esbrinar què hi ha darrere d'un personatge tant peculiar com el de la Jane Palmer, no només per un comportament rebec sinó, també, per una fisonomia intrigant. És jove o vella? Hi és tota, està drogada? El que fa figa, en canvi, és el pinxo, que comença intens, etzibant plantofades, però acaba diluït, convertit en un autèntic passerell anul·lat. A càrrec de l'encís de la mossa? No em quadra, tenint en compte allò que es veu en la pantalla... I l'assumpte entre el Don Blake i la Kathy Palmer, encarnats en el Don DeFore i la Kristine Miller, respectivament, no sembla gaire natural tampoc. Carai, idil·li llampec! Diria més, l'aparició mateixa de l'home, jugant a detectius com si res, queda un tant intrusiva. Amb tot, el relat esdevé prou entretingut; si més no, genera expectativa. O sigui que, malgrat un desenllaç força decebedor, per precipitat, l'experiència ha estat positiva. Hòstia, tu! Noranta-tres anys, va viure la bona de la Lizabeth Scott https://en.wikipedia.org/wiki/Lizabeth_Scott. Déu n'hi do!

EN UN MOT: Garneua.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

You're too smooth, honey. You're much too smooth.
---
Lizabeth Scott as Jane Palmer
Dan Duryea as Danny Fuller

LLARGMETRATGE: "House on Haunted Hill" (1959)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0051744/

DURADA: 74 minuts i mig (Crèdits: menys de mig minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).

MILLOR:
- Les paranoies del Watson Pritchard, encarnat per l'Elisha Cook.

PITJOR:
- L'escena en la que l'esquelet titella, guiat pel Frederick Loren, el paper interpretat pel Vincent Price, empeny l'Annabelle Loren, el personatge a càrrec de la Carol Ohmart, a caure dins de la bassa d'àcid.

NOTES:
1. Durant el seu període d'exhibició original, alguns cinemes que oferien el film van utilitzar un artefacte anomenat "Emergo" https://en.wikipedia.org/wiki/Movie_gimmick per espantar els espectadors en cert moment de la projecció.
2. A partir d'un pressupost d'uns 200 mil dòlars, va recaptar-ne'n uns 2 milions i mig.
3. Els plans exteriors mostren l'Ennis House https://en.wikipedia.org/wiki/Ennis_House del barri de Los Feliz de la ciutat de Los Angeles de l'estat nord-americà de California; el gruix del rodatge es va portar a terme entre el 22 de juliol i el 16 de setembre de 1958.
4. En 1999, va estrenar-se'n una revisió dirigida pel William Malone https://www.imdb.com/title/tt0185371/.

COMENTARI: Aquesta festa extrema per induir un assassinat i la idea del complot de la dona amb el metge, el doctor David Trent, interpretat per l'Alan Marshal, em semblen prou atractives. L'execució de tot plegat, però, resulta bastant bunyol. Des dels trucs que es fan servir per provocar esglais, per exemple, la senyora cega que levita, encarnada per la Leona Anderson, fins a la mort fingida per la mestressa. Que no la inspecciona, el seu marit? Després, trobo que no acaben d'encaixar certs elements, com ara la banyera mortífera del celler o l'aparició fantasmal per la finestra amb maromes teledirigides. A més, he tingut la impressió que passa de la introducció, una presentació massa llarga i avorrida, al desenllaç. Total, força decebedora, en tots els sentits.

EN UN MOT: Basta.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

Have some! You'll enjoy the party more. Go on!
---
Vincent Price as Frederick Loren
Carol Ohmart as Annabelle Loren

LLARGMETRATGE: "M3GAN 2.0" (2025)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt26342662/

DURADA: 120 minuts (Crèdits: 7 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).

MILLOR:
- L'homenatge al desenvolupament de tecnologia de Xerox Corporation https://ca.wikipedia.org/wiki/Xerox i al centre d'investigació, el Xerox PARC https://ca.wikipedia.org/wiki/PARC.

PITJOR:
- El moment "This Woman's Work" https://en.wikipedia.org/wiki/This_Woman%27s_Work entre la Gemma i la M3GAN, els papers a càrrec de l'Allison Williams i l'Amie Donald, respectivament.

NOTES:
1. És la seqüela del film de 2022, "M3GAN" https://www.imdb.com/title/tt8760708/, dirigit, també, pel Gerard Johnstone; durant els primers 2 minuts de crèdits, es mostren imatges de les dues pel·lícules.
2. A partir d'un pressupost d'uns 25 milions de dòlars, va recaptar-ne'n uns 40.
3. El gruix del rodatge es va portar a terme en 52 dies, entre el 15 de juliol i el 21 de setembre de 2024, en indrets d'Aotearoa https://ca.wikipedia.org/wiki/Nova_Zelanda, com l'Studio West https://en.wikipedia.org/wiki/Studio_West_(film_studio) de West Auckland https://en.wikipedia.org/wiki/West_Auckland,_New_Zealand.

COMENTARI: Diria que l'única cosa memorable del primer lliurament de la franquícia és la dansa que s'empesca el robot al ritme de la peça dels Skatt Brothers https://en.wikipedia.org/wiki/Skatt_Brothers, "Walk the Night". Aquí, no he trobat res comparable a allò. Sí, un argument un pèl més sofisticat que el del capítol anterior, per l'assumpte de la conspiració ideada pel Christian, el personatge de l'Aristotle Athari, una amenaça de la tecnologia, en general, més imminent/propera i, en acabat, una moralitat demagògica suggerint acció responsable davant la intel·ligència artificial https://ca.wikipedia.org/wiki/Intel%C2%B7lig%C3%A8ncia_artificial com si es tractés d'una criatura que ha de rebre una educació correcta per esdevenir un adult responsable. Un punt de vista bastant galdós, la veritat. Reconec, no obstant, que l'espectacle de llumetes m'ha entretingut prou. A més, m'han divertit les diferents referències a la Maria de "Metropolis" https://ca.wikipedia.org/wiki/Metropolis_(pel%C2%B7l%C3%ADcula), del Fritz Lang, al KITT https://ca.wikipedia.org/wiki/KITT del "Knight Rider" https://en.wikipedia.org/wiki/Knight_Rider, al T-800 de "Terminator 2" https://ca.wikipedia.org/wiki/Terminator_2, al Neo de "The Matrix" https://ca.wikipedia.org/wiki/Matrix, al Johnny 5 de "Short Circuit" https://ca.wikipedia.org/wiki/Curtcircuit_(pel%C2%B7l%C3%ADcula)... Ah! Un tema, suggerir que una rampoina dels anys 80 pot, en efecte, convertir-se en un ens totpoderós a càrrec del temps de càlcul transcorregut indica molta fe. Prova, si no, d'instal·lar qualsevol cosa en un portàtil de fa 10 anys, a veure si funciona!

EN UN MOT: Escalada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       REGULAR.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Kimi no Iro" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt23951384/

DURADA: 100 minuts i mig (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 54 (sobre 100).

MILLOR:
- La Totsuko Higurashi, a qui posa veu la Sayu Suzukawa, ballant la variació, "Pas seul", del 1r acte del ballet, "Giselle" https://ca.wikipedia.org/wiki/Giselle, compost per l'Adolphe Charles Adam https://ca.wikipedia.org/wiki/Adolphe_Adam, coreografiat pel Jules Perrot https://ca.wikipedia.org/wiki/Jules_Perrot i en Jean Coralli Peracini https://ca.wikipedia.org/wiki/Jean_Coralli_Peracini, i amb el llibret del Théophile Gautier https://ca.wikipedia.org/wiki/Th%C3%A9ophile_Gautier i el Jules-Henri Vernoy de Saint-Georges https://en.wikipedia.org/wiki/Jules-Henri_Vernoy_de_Saint-Georges.

PITJOR:
- La candidesa exagerada de la Totsuko.

NOTES:
1. El títol internacional és "The Colors Within".
2. Durant els crèdits, mentre sona la peça de Mr.Children https://ca.wikipedia.org/wiki/Mr._Children del 2024, "in the pocket", es mostra una finestra on van apareixent els personatges principals de la història; en el minut final, surt un clip dels tres amb un fragment de la cançó, "Sui Kin Chi Ka Moku Dotten Amen", del Kensuke Ushio https://en.wikipedia.org/wiki/Kensuke_Ushio i la mateixa directora, la Naoko Yamada https://ca.wikipedia.org/wiki/Naoko_Yamada.
3. Fou adaptada a manga per la Sanami Suzuki i a novel·la, per l'Akira Sano.
4. L'intèrpret de theremin https://ca.wikipedia.org/wiki/Theremin és en Grégoire Blanc https://en.wikipedia.org/wiki/Gr%C3%A9goire_Blanc.
5. L'associació de turisme de la prefectura de Nagasaki https://ca.wikipedia.org/wiki/Prefectura_de_Nagasaki va organitzar una gimcana que recorria diferents indrets retratats en la pel·lícula, com ara "Dondonzaka", a la ciutat de Nagasaki https://ca.wikipedia.org/wiki/Nagasaki; el model per l'edifici de l'escola, no obstant, fou el Kōbe jogakuin daigaku https://en.wikipedia.org/wiki/Kobe_College de Nishinomiya, en la prefectura de Hyōgo https://ca.wikipedia.org/wiki/Prefectura_de_Hy%C5%8Dgo.

COMENTARI: Aquella sensació d'impaciència de quan no està passant res, que no avancen els minuts, de transitar per la carretera comarcal del clixé... Quin avorriment! Perquè l'anomalia sensorial amb els colors de la mossa semblava que havia de suggerir quelcom interessant però, al capdavall, l'assumpte no duu enlloc. I el mínim tractament visual d'aquesta capacitat pintoresca de la nena tampoc aporta res d'extraordinari. O sigui que tot plegat es converteix en la crònica d'una amistat, més aviat vulgar, entre unes bledes, inclòs el paio, i l'excusa per presentar tres cançons prou dolentes com per a que resultin versemblants en mans dels adolescents. Molt pausat, molt contemplatiu, molt sensible, molt deferent... Tant asèptic! Si hi ha alguna cosa que m'hagi convençut una mica ha estat el capítol de la cancel·lació del ferri. Almenys, representa la peculiaritat del terrirori on succeeix l'acció.

EN UN MOT: Insignificant.

PAÍS:           JAPÓ.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

DOCUMENTAL: "The Thinking Game" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt32150119/

DURADA: 84 minuts (Crèdits: 3 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 69 (sobre 100).

MILLOR:
- La voluntat del Demis Hassabis d'oferir de manera oberta els fruits d'AlphaFold https://ca.wikipedia.org/wiki/AlphaFold a la societat.

PITJOR:
- La presentació d'alguns elements suggereix més ficció que ciència; per exemple, les converses de la Juliette Love o d'altres membres de l'equip amb l'Alpha, la quotidianitat de la Kathryn Tunyasuvunakool o la competició del CASP https://ca.wikipedia.org/wiki/Critical_Assessment_of_Techniques_for_Protein_Structure_Prediction.

NOTES:
1. Abans dels crèdits, apareix el rètol, "In 2024 Demis Hassabis and John Jumper were awarded the Nobel Prize in Chemistry for protein structure prediction"; i, durant els primers 20 segons de crèdits, es mostra el lliurament del guardó https://ca.wikipedia.org/wiki/Premi_Nobel_de_Qu%C3%ADmica al Demis Hassabis https://ca.wikipedia.org/wiki/Demis_Hassabis.
2. Fou un projecte derivat de la relació establerta entre el Greg Kohs, director, el Gary Krieg, productor, i Google DeepMind https://ca.wikipedia.org/wiki/Google_DeepMind arran de la peça de 2017, "AlphaGo" https://www.imdb.com/title/tt6700846/, que documentava els progressos de la companyia en el desenvolupament d'un agent d'IA https://ca.wikipedia.org/wiki/Intel%C2%B7lig%C3%A8ncia_artificial per jugar al go https://ca.wikipedia.org/wiki/Go.
3. Per superstició, el Greg Kohs i en Gary Krieg es referien al Nobel com l'ABBA https://ca.wikipedia.org/wiki/ABBA.

COMENTARI: Si no he entès malament les explicacions del director i del productor del film, la tasca que tenien encomanada era més aviat especulativa, d'enregistrar el testimoni d'una recerca incerta per usos interns de la casa, DeepMind. Però, van tenir la fortuna d'enxampar aquesta història de les proteïnes, la qual cosa els va fer encaixar l'assumpte per poder oferir un producte enfocat en la biografia del prodigi i el Nobel. Sense dubte, resulta imponent; la precocitat amb els escacs, la feina il·legal a Bullfrog Productions https://ca.wikipedia.org/wiki/Bullfrog_Productions, el pas pel Queens' College de Cambridge https://en.wikipedia.org/wiki/Queens%27_College,_Cambridge, l'emprenedoria... La pega que li trobo, més tractant-se del tema que es tracta https://ca.wikipedia.org/wiki/Intel%C2%B7lig%C3%A8ncia_artificial_forta, és que emet una flaire d'inversemblança que enterboleix el seu objectiu divulgador. Fins al punt que he hagut d'anar a cercar per Internet notícies i clips per confirmar el que estava veient. Digueu-me inculte! Ho reconec. A part d'això, molt interessant. Ep! Ja m'està bé: qui sigui més capaç que faci la feina... encara que sigui una màquina.

EN UN MOT: Fascinador.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       REGULAR.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Mensaje en una botella" (2025)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt35938180/

DURADA: 126 minuts (Crèdits: 3 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).

MILLOR:
- La trencadissa del "asunto" entre la Denise Conti i el Tomás Blanco, els personatges a càrrec de la Luisana Lopilato i el Benjamín Amadeo, respectivament.

PITJOR:
- L'enllaç temporal entre ampolles de vi per enviar missatges grinyola massa.

NOTES:
1. Després d'1 minut de crèdits, surt la dedicatòria, "Para Sofía"; al final, es mostra el tràiler de la pel·lícula fictícia, "Iceberg", protagonitzada pel Gabriel Corrado.
2. El gruix del rodatge es va portar a terme en indrets de Buenos Aires i la província argentina de Mendoza https://ca.wikipedia.org/wiki/Prov%C3%ADncia_de_Mendoza entre juliol i setembre de 2023.

COMENTARI: Explica en una entrevista, en Gabriel Nesci https://es.wikipedia.org/wiki/Gabriel_Nesci, que li va costar tant d'escriure el guió. No sé, a mi no em sembla tant complicat empescar-se quatre o cinc escenaris més o menys condicionals per un personatge; en aquest cas, una sommelier https://ca.wikipedia.org/wiki/Sommelier pedant i antipàtica. La mossa m'ha caigut malament des del començament arran d'una reacció maleducada davant d'un borratxo, tot sigui dit, impertinent, interpretat pel Sebastián Almada https://es.wikipedia.org/wiki/Sebasti%C3%A1n_Almada. Perquè confesso, a més, que no sóc prou sofisticat per apreciar el món de l'enologia https://ca.wikipedia.org/wiki/Enologia. Les dues figures carrinclones del cagar, la del pare malalt i la de l'amic del pare borni, l'Eduardo Blanco i en Luis Machín, respectivament, no crec que aportin gaire tampoc. Bé, si de cas, la parida del pare de lligar vins amb grups de música, un altre element petulant de l'argument. Llavors, està el llondro encarnat pel Benjamín Amadeo, que se suposa que ha de ser el pol sentimental d'atracció. Allò que suggereix, però, és pena; un al·licient menys. Després, el cuiner, el paper a càrrec del Benjamín Vicuña, que pinta patètic amb les seves dèries sobre els maies https://ca.wikipedia.org/wiki/Civilitzaci%C3%B3_maia. Menció especial pel gag del número musical amb el Pueyrredón https://es.wikipedia.org/wiki/C%C3%A9sar_%C2%ABBanana%C2%BB_Pueyrred%C3%B3n; s'acosta més al ridícul que a la comèdia. I, al final, oh, casualitat, la noia ha d'avaluar el vi del seu pare per guanyar el premi. Ves! Tot plegat, massa barat.

EN UN MOT: Depriment.

PAÍS:           ARGENTINA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "To Barcelona, With Love" (2025)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt35775356/

DURADA: 84 minuts (Crèdits: mig minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 18 (sobre 100).

MILLOR:
- La passió pel menjar de l'Anna Kelly, el paper a càrrec de l'Ashley Williams, es mostra prou genuïna.

PITJOR:
- El punt de bavós del Nico, el personatge interpretat per l'Alejandro Garcia Tous; això d'anomenar la dona "rubia", per exemple, sona extraordinàriament caspós.

NOTES:
1. Es tracta d'un telefilm https://ca.wikipedia.org/wiki/Telefilm produït per al bloc "Passport to Love" del Hallmark Channel https://ca.wikipedia.org/wiki/Hallmark_Channel.
2. La continuació, dirigida pel mateix Ron Oliver, "To Barcelona, Forever" https://www.imdb.com/title/tt35775376/, es va desenvolupar simultàniament.
3. El rodatge es va portar a terme en indrets de Barcelona i Bilbao en febrer de 2025.

COMENTARI: La culpa és meva, no sé què m'esperava. Si mai m'he atrevit amb "Vicky Cristina Barcelona" https://www.imdb.com/title/tt0497465/, que, almenys, compta amb la garantia creativa del Woody Allen, cancel·lat o sense cancel·lar https://ca.wikipedia.org/wiki/Cultura_de_la_cancel%C2%B7laci%C3%B3, què punyetes faig perdent el temps amb aquesta mena de producte succedani de pa sucat amb oli? És que no hi ha per on agafar-ho: relat estúpid, estètica galdosa. D'entrada, em grinyola que una història tant superficial i poca-solta sigui protagonitzada per adults d'edat avançada. Vull dir que no crec que l'Alison Ann Sweeney https://en.wikipedia.org/wiki/Alison_Sweeney, l'Ashley Churchill Williams https://en.wikipedia.org/wiki/Ashley_Williams_(actress) o l'Alejandro Garcia Tous https://ca.wikipedia.org/wiki/Alejandro_Tous estiguin ja per fer segons quins paperots de jovenet ridícul, per mínima dignitat. La qüestió és que, a més d'un argument que tendeix a la fotesa, l'assumpte del llibreter i l'autora internacional convidada que fan de pardalets, la majoria d'interaccions carrinclonegen, cauen en el tòpic, es recozen en clixés, en resum, fluixegen massa... Fa la impressió que el guió de la Julie Sherman Wolfe trivialitza l'ofici d'escriptor, el sector editorial, la diada de Sant Jordi https://ca.wikipedia.org/wiki/Diada_de_Sant_Jordi, les relacions humanes, el "Cyrano de Bergerac" https://ca.wikipedia.org/wiki/Cyrano_de_Bergerac_(teatre), els dies de partit del Barça... Bé, d'això darrer en tinc dubtes perquè sembla que la paia és entusiasta dels Niners https://en.wikipedia.org/wiki/San_Francisco_49ers. O sigui que, potser, sap què vol dir ser seguidor d'un club esportiu. Total, la ciutat i la festa queden completament deslluïdes. Si voleu agafeu-vos a l'excusa de les limitacions pressupostàries; jo em nego. Per cert, gran bajanada, el local amb entrada secreta a través de la botiga de queviures.

EN UN MOT: Abominable.

PAÍS:           EUA, CANADÀ, EUSKAL HERRIA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Companion" (2025)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt26584495/

DURADA: 97 minuts (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 52 (sobre 100).

MILLOR:
- El canvi a l'alemany de l'Iris, el paper a càrrec de la Sophie Thatcher, per tal d'evitar que el policia encarnat pel Marc Menchaca, el Deputy Hendrix, entengui el que diu.

PITJOR:
- L'atac contra el Josh, el personatge interpretat pel Jack Quaid, amb un llevataps automàtic.

NOTES:
1. La frustració va motivar en Drew Hancock a escriure l'spec script https://en.wikipedia.org/wiki/Spec_script que es convertiria en el film per reivindicar els seus gèneres preferits.
2. A partir d'un pressupost de 10 milions de dòlars, va recaptar-ne'n uns 37.
3. El rodatge es va portar a terme entre abril de 2023 i gener de 2024 en indrets dels comtats de Dutchess https://en.wikipedia.org/wiki/Dutchess_County,_New_York i Putnam https://en.wikipedia.org/wiki/Putnam_County,_New_York; quan portaven 4 setmanes de feina, van haver d'aturar-ho tot durant 6 mesos per les vagues de guionistes https://ca.wikipedia.org/wiki/Vaga_de_guionistes_dels_Estats_Units_de_2023 i d'actors.

COMENTARI: La posada en escena em sembla, més o menys, correcta. Crec, no obstant, que la història grinyola per tot arreu. Per començar, trobo una bajanada que els robots ignorin la seva naturalesa artificial; les il·lusions, generalment, van encarades als humans no a les màquines. Quina merda d'intel·ligència artificial https://ca.wikipedia.org/wiki/Intel%C2%B7lig%C3%A8ncia_artificial esguerrada és aquesta! Després, per què un potentat, el Sergey, el rol del Rupert Friend, hauria d'interessar-se per la nina vulgar d'un altre quan podria ell mateix comprar tantes com volgués, fins i tot, d'un model superior? O, millor, pagar femelles de veritat? Simplement, resulta un plantejament estúpid. Tampoc m'empasso la ingenuïtat dels perpetradors. Des de quan les empreses, en aquest cas, Empathix, assumeixen culpes de res, i menys, d'un homicidi? Perquè el paio té la capacitat de manipular el programari de l'androide però no sap que qualsevol procés automatitzat deixa historials enregistrats en local i/o en remot... Pudor! Una cosa que m'ha decebut especialment ha estat l'abast del 100% d'intel·ligència que s'atribueix l'Iris en un moment determinat; en acabat, demostra recursos força escassos. És, de fet, la impressió general que em queda, limitació. La conspiració pintava bé, ha acabat en llufa.

EN UN MOT: Efectista.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Ballerina" (2025)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt7181546/

DURADA: 124 minuts i mig (Crèdits: 9 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- La implicació de tots els habitants de Hallstatt https://ca.wikipedia.org/wiki/Hallstatt en la secta assassina.

PITJOR:
- La participació galdosa del John Wick, el personatge interpretat pel Keanu Reeves, en l'assumpte.

NOTES:
1. No surten títols de presentació; després d'un minut i mig de crèdits, apareix el rètol, "This film is dedicated to our dear friend Jason Constantine".
2. També, anomenat "From the World of John Wick: Ballerina", és el cinquè lliurament de la franquícia sorgida dels personatges creats pel Derek Kolstad, "John Wick" https://en.wikipedia.org/wiki/John_Wick.
3. El gruix del rodatge es va portar a terme entre novembre de 2022 i gener de 2023, fonamentalment, en Dubrovnik, Praga i Budapest.
4. A partir d'un pressupost de 90 milions de dòlars, va recaptar-ne'n uns 132.
5. El guió va aparèixer en The Black List https://en.wikipedia.org/wiki/The_Black_List_(survey) de 2017, l'enquesta gestionada pel Franklin Leonard.

COMENTARI: Dels combats, res a dir; garrotades, clatellades a tort i a dret, guitzes, pluja de bales, explosions, una katana https://ca.wikipedia.org/wiki/Catana, evidentment... O sigui, allò habitual del gènere; no millor, sí, a dojo. En aquest aspecte, destacaria, sobretot, una alternança de cops de plat entre la protagonista i la cambrera Agnetha, els papers de l'Ana de Armas i la Magdalena Šittová, respectivament. Penso que, després d'això, no es pot aspirar a res més sofisticat pel que fa a baralles cos a cos. Bé, suposo que hauria de mencionar, també, el duel que enfronta un llançaflames contra una mànega antiincendis; tant estètic com ridícul. La qüestió és que ja sabia la poca-solta que em trobaria; no em puc queixar. El fil argumental, en canvi, crec que frega el deficient. Per començar, el tema de la ballarina i el ballet s'agafa amb pinces en la història. En segon lloc, una organització criminal establerta en un poble de muntanya normal i corrent que cau a mans d'un parell d'atacants no pot esdevenir tant temible al llarg dels segles. També, em grinyolen les circumstàncies dels pares que deserten per les seves filles, tant les del Daniel Pine com les del Javier Macarro, encarnats pel Norman Reedus i el David Castañeda. A més, el segon, deixant una de les germanes enrere. I, finalment, la fila de nyicris de la noia (168 cm fa, la cubana) converteix el seu personatge en bastant inversemblant. Entenc, però, que la gràcia del producte està en els focs artificials o sigui que d'acord, passa.

EN UN MOT: Rústica.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Incredible Burt Wonderstone" (2013)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0790628/

DURADA: 100 minuts (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 53 (sobre 100).

MILLOR:
- El ressorgiment del Rance Holloway, el personatge interpretat per l'Alan Wolf Arkin inspirat en el Mark Wilson https://en.wikipedia.org/wiki/Mark_Wilson_(magician).

PITJOR:
- La història amorosa dessaborida entre el Burt Wonderstone i la Jane, els papers a càrrec de l'Steve Carell i l'Olivia Wilde, respectivament.

NOTES:
1. L'inici del projecte es remunta a 2006 quan New Line Cinema https://ca.wikipedia.org/wiki/New_Line_Cinema va comprar al Chad Kultgen un guió titulat "Burt Dickenson: The Most Powerful Magician on Planet Earth"; posteriorment, el duo format pel John Francis Daley i el Jonathan Goldstein, per un costat, el Jason Reitman, per un altre, i, fins i tot, el Michael Schur, van aportar diferents correccions en el desenvolupament del text.
2. El rodatge es va portar a terme entre el 10 de gener i el 13 de març de 2012, al llarg de 49 dies, en indrets de Las Vegas, com Las Vegas Strip https://ca.wikipedia.org/wiki/Las_Vegas_Strip, i llocs de Califòrnia, com el Wadsworth Theatre https://en.wikipedia.org/wiki/Wadsworth_Theatre.
3. A partir d'un pressupost d'uns 34 milions de dòlars, va recaptar-ne'n uns 27.
4. En James Gandolfini https://ca.wikipedia.org/wiki/James_Gandolfini, que fa del Doug Munny, va morir 3 mesos després de l'estrena de la pel·lícula.

COMENTARI: Amb dos pesos pesants de la comèdia entre els membres de l'elenc, com són l'Steve Carell i el Jim Carrey, m'esperava un festival de l'humor o, si més no, quelcom àgil, enginyós, entretingut. Perquè alguns dels tràilers que promocionaven el film suggerien un enfrontament entre els dos actors prou divertit. En lloc d'això, d'un duel de graciosos, m'he trobat una història de decadència i resurrecció vulgar, de perfil molt baix, magre de substància, més aviat carrinclona i maquillada de paròdia, evident per la poca-solta generosa, però mancada de talent, només present en quatre acudits escadussers. Diu que l'estètica de la parella protagonista pretenia imitar la d'uns artistes anomenats Siegfried & Roy https://ca.wikipedia.org/wiki/Siegfried_%26_Roy que van gaudir d'èxit a Las Vegas cap el final del segle XX. M'imagino, doncs, que la intenció de tot plegat era, en part, homenatjar el món de la faràndula, de la màgia, específicament, o presentar l'estil de vida que imposa la ciutat dels casinos als professionals de l'espectacle. La pena rau en que, m'ensumo, aquesta ficció no està a l'altura de la realitat. M'ha avorrit.

EN UN MOT: Bagatel·la.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "3 Body Problem - Temporada 1a" (21 de març de 2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt13016388/episodes/?season=1

DURADA: 428 minuts (Crèdits: 21 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 53 (sobre 100).

MILLOR:
- El comiat darrer del doctor Saul Durand al doctor Will Downing, els personatges interpretats pel Jovan Adepo i l'Alex Sharp, respectivament.

PITJOR:
- Tenint en compte el nivell d'infiltració en la Terra dels San-Ti i la seva suposada superioritat evolutiva, la crisi del capítol quart que suposa la rodalla de "La Caputxeta Vermella" https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Caputxeta_Vermella en l'actitud extraterrestre resulta ridícula.

NOTES:
1. S'inspira en la trilogia d'en Liu Cixin https://ca.wikipedia.org/wiki/Liu_Cixin anomenada "Diqiú Wangshi" https://en.wikipedia.org/wiki/Remembrance_of_Earth%27s_Past, iniciada en 2006 amb la novel·la, "San Ti" https://en.wikipedia.org/wiki/The_Three-Body_Problem_(novel); altres adaptacions del mateix material inclouen "Wodè Santi" https://en.wikipedia.org/wiki/The_Three-Body_Problem_in_Minecraft, dirigida pel Li Zhenyi, i "San Ti" https://en.wikipedia.org/wiki/Three-Body, a càrrec del Yang Lei i el Vincent Yang.
2. Els títols dels capítols són "Countdown", "Red Coast", "Destroyer of Worlds", "Our Lord", "Judgment Day", "The Stars Our Destination", "Only Advance" i "Wallfacer"; el pressupost total s'estima en 160 milions de dòlars, 20 per episodi.
3. El rodatge es va portar a terme entre octubre de 2021 i mitjans del 2022 en diferents indrets del Regne Unit, com Londres, llocs de la província de Pontevedra, com el Cabo Silleiro, a Baiona https://ca.wikipedia.org/wiki/Cap_Silleiro, el Culebra Cut del Canal de Panamà https://ca.wikipedia.org/wiki/Culebra_Cut, el poble de Guadalupe de la província espanyola de Cáceres, o la ciutat nord-americana de Nova York.
4. La utilització de nano-filaments per seccionar objectes fou descrita per primera vegada en la novel·la de 1963, "Thin Edge", signada pel Randall Garrett https://en.wikipedia.org/wiki/Randall_Garrett.
5. En Xu Yao, un advocat que treballava pel Lin Qi https://en.wikipedia.org/wiki/Lin_Qi_(businessman), un dels productors que controlava els drets dels textos originals, va ser sentenciat a mort en març de 2024 per l'assassinat del seu cap.

COMENTARI: Confesso que no estic gens familiaritzat amb l'assumpte de la Gran Revolució Cultural Proletària https://ca.wikipedia.org/wiki/Revoluci%C3%B3_Cultural. De manera que això de les sessions de lluita https://en.wikipedia.org/wiki/Struggle_session del pilot m'ha impactat. O sigui, la frustració davant la política i la condició humana, en general, de la jove doctora Ye Wenjie, el paper de la Zine Tseng, em sembla un punt de partida interessant. Penso que la pèrdua d'esperança legitima plantejar l'anhel d'una intervenció que resolgui els problemes domèstics per part d'una entitat superior, es tracti, aquesta, d'un déu o d'un ésser súper-desenvolupat d'una altra galàxia. El problema és que d'aquí a l'escudella que ens presenten, amb la implantació de comptes enrere als ulls, la secta de tarats, les ulleres de realitat virtual, la criogènia de cervells, les missions espacials amb propulsió radioactiva improvisades i els sophons dels pebrots, la història es torna bastant aleatòria, irracional, desesperada. Per què el Mike Evans, encarnat pel Jonathan Pryce, es comunica amb els San-Ti de manera tant rudimentària? Per què els extraterrestres no cerquen un planeta estable més proper a casa seva? Si el que volen és un genocidi, per què no eliminen la humanitat provocant una catàstrofe planetària amb les seves interferències electròniques? És a dir, no es pot negar que, estèticament, algunes de les escenes són força potents, com la de la massacre del Judgment Day del cinquè capítol (malgrat que, en el fons, esdevé molt poca-solta). Però, al final, tot plegat no passa d'una col·lecció incoherent de focs d’encenalls.

EN UN MOT: Absurda.

PAÍS:           GB, EUA, XINA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!