Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0033373/
DURADA: 111 minuts i mig (Crèdits: 1 minut, en l'inici; mig, al final).
PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).
MILLOR:
- El moment de la inscripció en l'anell, que la noia confon per "Richard Ill" i que pretén referenciar el fragment, "Look, how this ring encompasseth finger. Even so thy breast encloseth my poor heart; Wear both of them, for both of them are thine", corresponent a l'escena segona de l'acte primer de "The Tragedy of Richard the Third" https://ca.wikipedia.org/wiki/Ricard_III_(obra_de_teatre), la peça teatral d'en William Shakespeare.
PITJOR:
- El número ridícul que fa la Sugarpuss O'Shea, encarnada per la Barbara Stanwyck i a qui posa veu la Martha Tilton https://en.wikipedia.org/wiki/Martha_Tilton, del "Drum Boogie" https://en.wikipedia.org/wiki/Drum_Boogie, una composició del Roy Eldridge i en Gene Krupa https://en.wikipedia.org/wiki/Gene_Krupa.
NOTES:
1. També, es coneix com "The Professor and the Burlesque Queen".
2. Després dels crèdits de presentació, surt el rètol, "Once upon a time —in 1941 to be exact— there lived in a great, tall forest —called New York— eight men who were writing an encyclopedia. They were so wise they knew everything: the depth of the oceans, and what makes a glowworm glow, and what tune Nero fiddled while Rome was burning. But there was one thing about which they knew very little —as you shall see ..."; es basa en un relat del Billy Wilder https://ca.wikipedia.org/wiki/Billy_Wilder, anomenat "From A to Z" i inspirat en el conte clàssic del segle XIX, "Sneewittchen" https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Blancaneu_i_els_set_nans.
3. En 2016, va ser seleccionada per a la seva preservació en el United States National Film Registry https://ca.wikipedia.org/wiki/National_Film_Registry de la Library of Congress https://ca.wikipedia.org/wiki/Biblioteca_del_Congr%C3%A9s_dels_Estats_Units per la seva significació històrica, cultural o estètica.
4. El gruix del rodatge es va portar a terme entre agost i octubre de 1941 en el Samuel Goldwyn Studio https://en.wikipedia.org/wiki/Samuel_Goldwyn_Studio de West Hollywood, en l'estat nord-americà de California.
5. La Barbara Stanwyck va trencar-li la mandíbula a la Kathleen Howard en l'escena en la que la Sugarpuss O'Shea li fum un cop de puny a la Miss Bragg.
COMENTARI: De petit, fa més de quaranta anys, vaig veure una revisió titulada "A Song Is Born" https://www.imdb.com/title/tt0040820/ que el mateix director d'aquest film, en Howard Hawks https://ca.wikipedia.org/wiki/Howard_Hawks, va estrenar el 1948. La veritat és que només en recordo la conclusió, d'aquella pel·lícula, una escena amb uns bombos i una orquestra tremenda que, aleshores, amb 8 ó 10 anys, em va semblar molt divertida i enginyosa. Suposo que m'esperava això, si més no, entreteniment il·luminat. El que m'he trobat ha estat una carrinclonada de tres parells de nassos amb un argument que no acaba d'encaixar. Perquè, per un costat, els savis es comporten com adolescents molt estúpids i, per l'altre, la trama grinyola en uns quants aspectes. Per exemple, no es justifica que la mossa s'instal·li a casa dels redactors després de la primera nit, ni la pressa per casar-se del babau del Bertram Potts, el personatge a càrrec del Gary Cooper, ni es contempla la solució òbvia del problema del gàngster https://ca.wikipedia.org/wiki/G%C3%A0ngster, interpretat pel Dana Andrews, liquidar la dona. I, a sobre, la corista https://ca.wikipedia.org/wiki/Vedet fot fàstic, resulta força antipàtica. Ah! I la merda d'argot, amb bajanades com "yum-yum" o "hoytoytoy", lluny d'aportar humor, repel·leix. O sigui que, em sembla a mi, l'experiment del Billy Wilder esdevé un bunyol bastant fiasco, una castanya. Sí, ja sé que estic parlant del que va ser un èxit indiscutible de taquilla. Doncs, què voleu que us digui? Enhorabona!
EN UN MOT: Pueril.
PAÍS: EUA.
INTERÈS: REGULAR.
RITME: REGULAR.
ELABORACIÓ: REGULAR.
TÈCNICA: BÉ.
DENSITAT: BÉ.
ORIGINALITAT: MALAMENT.
INTÈRPRETS: BÉ.
COMPRENSIÓ: BÉ.
Perdoneu per la meva ignorància!
dimecres, 31 de desembre del 2025
LLARGMETRATGE: "Ball of Fire" (1941)
dilluns, 29 de desembre del 2025
LLARGMETRATGE: "Ask a Policeman" (1939)
Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0031058/
DURADA: 74 minuts (Crèdits: menys d'1 minut, en l'inici).
PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 64 (sobre 100).
MILLOR:
- La persecució en l'autobús manllevat que s'omple de passatgers.
PITJOR:
- L'assumpte del carruatge en flames del cavaller sense cap, interpretat pel Desmond Llewelyn, no em quadra com a maniobra de distracció dels contrabandistes.
NOTES:
1. El títol s'inspira en la cançó de 1888, "Ask a P'liceman" https://en.wikipedia.org/wiki/Ask_a_P%27liceman, composta per l'Edward William Rogers i l'Augustus Edward Durandeau; en emissions televisives, es presentà com "Constables".
2. La pel·lícula de 1983, "The Boys in Blue" https://www.imdb.com/title/tt0186896/, escrita i dirigida pel Val Guest, un dels guionistes de la de 1939, engega amb una premissa similar.
3. El gag de la cancel·lació radiofònica és un retret del Will Hay, en el paper del sergent Samuel Dudfoot, a una experiència professional de l'actor ocorreguda en 1937 amb la BBC https://ca.wikipedia.org/wiki/BBC.
4. El rodatge es va portar a terme en desembre de 1938 en els Islington Studios https://en.wikipedia.org/wiki/Islington_Studios i en altres indrets, com la Brooklands Race Track https://en.wikipedia.org/wiki/Brooklands de Weybridge, en el comtat anglès de Surrey.
COMENTARI: Sembla una successió de gags i esquetxos bastant ortodoxos, amb prou enginy dialèctic, una ració d'slapstick https://ca.wikipedia.org/wiki/Com%C3%A8dia_de_clatellades típic, engrunes de misteri, un pèl d'intriga i força poca-solta. Diu que en Sidney Gilliat https://en.wikipedia.org/wiki/Sidney_Gilliat, l'autor de la història, considerava que n'hi havia massa, de trossos còmics. Bé, potser, sí que algunes referències sonen una mica ràncies, com la menció a en Guy Fawkes https://ca.wikipedia.org/wiki/Guy_Fawkes, i uns quants acudits queden un tant repetitius, com els relacionats amb l'edat del Jerry Harbottle, encarnat pel Moore Marriott, o fora de lloc, com la ximpleria de les llaminadures de grosella negra llepades del vell. Tot això podria anar fora perfectament. Però, en general, s'agraeix un flux constant de parides encara que la meitat siguin bajanades molt simples. El que m'ha penalitzat de debó ha estat la qualitat de la còpia que m'he mirat. De vegades, intuïa l'acció més que veure-la. En fi, és el que tenen les relíquies.
EN UN MOT: Bufonada.
PAÍS: GB.
INTERÈS: BÉ.
RITME: BÉ.
ELABORACIÓ: REGULAR.
TÈCNICA: REGULAR.
DENSITAT: BÉ.
ORIGINALITAT: MALAMENT.
INTÈRPRETS: BÉ.
COMPRENSIÓ: BÉ.
Perdoneu per la meva ignorància!
—You were exceeding the speed limit.
—Don't talk rot!
—Oh, yes, you were!
—Alright! How much you reckon I was doing then?
—Oh, er... Well, all in good time. Albert! Harbottle!
—What was this man doing?
—25 minutes.
—Yeah. Minutes! Those are seconds!
—Oh, yes! I was looking at the wrong hand.
—What do you make it?
—25 seconds.
—So do I. You did the measured furlong in 25 seconds.
—What of it? That's only 20 miles an hour.
—Yeah, 20 mil... Oh, yes, but 20 miles each! You see? There are three of us, that makes it 60!
—60? What on earth are you gibbering about? 25 seconds, one furlong, work it out for yourself and see!
—Oh, that's easy! Got a pencil? I suppose you think we can't do it, don't you!
—There you are! Let me see, now! What is it, er? 220 yards multiplied by eight...
—Hey, not onto my bonnet!
—All right, all right! We're only doing it to oblige you!
—Yes, we're courtesy cops.
—Yes. 220 yards multiplied by eight, that's er, 1,760... And divide that by 25 seconds.
—Hey! The thing to do is reduce it to hours.
—Yeah, let me... How can you reduce 25 seconds to hours?
—Listen! How long do you expect me to wait here?
—You wait till we finish! You asked for it, you're going to get it!
—I've done it!
—Have you?
—25 minus 220, divided by 60 is... Well, according to this, he hasn't got here yet!
—Here! There it is! 1,760 divided by 25 gives us 70.4!
—Yeah! 70.4? Why, it's going up!
—That's nearly 80 miles an hour.
—Oh, rot!
—Yeah!
—Ask him for his licence!
—I wanna see your licence.
—I haven't got a licence.
—Huh?
—I said I haven't got a licence.
—He hasn't got a licence.
—Ask him for his insurance!
—Let me see your insurance certificate!
—I'm not... I'm not insured.
—Well, you mean you haven't got a licence or an insurance?
—No.
—He hasn't got a licence or an insurance!
—Oh!
—Eh... Well, it's a really lucky thing for you, you've just saved your bacon!
—You mean I can go?
—Well, I can't endorse your licence if you haven't got one, can I? Go on, hop it!
—And next time, be sure to bring one with you!
—Yeah!
---
Will Hay as Sergeant Samuel Dudfoot
Graham Moffatt as Albert Brown
Moore Marriott as Jerry Harbottle
Patrick Aherne as motorist
divendres, 19 de desembre del 2025
LLARGMETRATGE: "Saben aquell" (2023)
Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
FITXA: https://www.imdb.com/title/tt27672387/
DURADA: 117 minuts i mig (Crèdits: 5 minuts i mig).
PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).
MILLOR:
- La interpretació del David Verdaguer, per la que va rebre el guardó de Millor protagonista masculí en la 16a edició dels Premis Gaudí https://ca.wikipedia.org/wiki/Premis_Gaud%C3%AD_de_2024.
PITJOR:
- L'episodi de la festa de nadal del col·legi del fill, amb l'aparició tardana del protagonista.
NOTES:
1. Es basa en els llibres, "Eugenio", de 2018, i "Saben aquell que diu...", de 2011, escrits pel Gerard Jofra Alcaide, fill de l'Eugenio https://ca.wikipedia.org/wiki/Eugeni_Jofra_i_Bafalluy.
2. El títol internacional és "Jokes & Cigarettes".
3. A partir d'un pressupost de 4,7 milions d'euros, va recaptar-ne'n 1.
4. Abans dels crèdits, surten els rètols, "Eugenio va explicar milers d'acudits en infinites actuacions fins que va morir als 59 anys" i "Cada aniversari el vell local del Sausalito es desperta ple de gots de tub com a homenatge"; durant els primers 2 minuts de lletres, es veu gent reaccionant a acudits de l'humorista.
COMENTARI: En alguna entrevista, he escoltat que el David Trueba https://ca.wikipedia.org/wiki/David_Trueba, el director, la venia bàsicament com la història d'amor entre la Conchita i l'Eugenio, l'element més transcendent de la biografia del personatge. I hi estic d'acord, en la importància atorgada a aquesta relació. Però, crec que això no justifica la parcialitat de la peça, l'omissió del desenllaç del subjecte; trobo que el fil es talla prematurament. Sobretot, en comparar la pel·lícula amb el documental del 2018, "Eugenio" https://www.imdb.com/title/tt8400800/, dirigit pel Xavier Baig i en Jordi Rovira, emès en desembre d'aquell mateix any https://www.3cat.cat/3cat/eugenio/video/5803565/ per la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals https://ca.wikipedia.org/wiki/Corporaci%C3%B3_Catalana_de_Mitjans_Audiovisuals, que sembla un retrat bastant més complet de l'home o, almenys, més acurat i en mitja hora menys de durada. Sí, l'ambientació i la recreació d'alguns escenaris d'aquella Barcelona dels setantes resulta curiosa, fins i tot, desperta un pèl de nostàlgia. I la recitació dels acudits clàssics té un punt d'entranyable. Diu que l'actor va aprendre-se'n 60 dels del repertori del còmic. La impressió que em queda, no obstant, és que no calia.
EN UN MOT: Episòdic.
PAÍS: CATALUNYA, ESPANYA.
INTERÈS: BÉ.
RITME: REGULAR.
ELABORACIÓ: BÉ.
TÈCNICA: BÉ.
DENSITAT: BÉ.
ORIGINALITAT: MALAMENT.
INTÈRPRETS: BÉ.
COMPRENSIÓ: BÉ.
Perdoneu per la meva ignorància!
dijous, 18 de desembre del 2025
LLARGMETRATGE: "One Battle After Another" (2025)
Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
FITXA: https://www.imdb.com/title/tt30144839/
DURADA: 161 minuts i mig (Crèdits: 7 minuts i mig).
PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).
MILLOR:
- La diligència del Sergio St. Carlos, el personatge del Benicio del Toro.
PITJOR:
- El penediment de l'Avanti, el paper a càrrec de l'Eric Schweig.
NOTES:
1. S'inspira en la novel·la de 1990, "Vineland" https://en.wikipedia.org/wiki/Vineland, escrita pel Thomas Pynchon.
2. Durant el desenvolupament, va anomenar-se "BC Project", "Desert Highway" o "The Battle of Baktan Cross".
3. El rodatge es va portar a terme entre gener i juliol de 2024 en indrets de l'estat nord-americà de California, com Eureka, Sacramento, Stockton, Borrego Springs, Lompoc, San Diego o Tracy, i de Texas, com El Paso.
4. Al final, surt una fotografia de l'Adam Somner https://en.wikipedia.org/wiki/Adam_Somner i un rètol que diu "for ADAM" mentre se sent "Shut the fuck up! We're rolling!".
5. A partir d'un pressupost de 175 milions de dòlars, va recaptar-ne'n uns 204.
COMENTARI: Ja m'havia posat de mala llet abans de mostrar el títol (per cert, apareix als 13 minuts) amb l'aire penós de Bonnie i Clyde https://ca.wikipedia.org/wiki/Bonnie_i_Clyde que desprenen al començament la Perfidia Beverly Hills i el Pat Calhoun, els rols de la Teyana Taylor i el Leonardo DiCaprio, respectivament, i la perspectiva d'haver d'empassar-me merdes de pulp magazine https://ca.wikipedia.org/wiki/Pulp_(literatura) protagonitzades per revolucionàries nimfòmanes. De fet, he estat a punt d'engegar a dida la pel·lícula al quart d'hora per això. Després, he vist que el to canviava una mica però l'emprenyament no ha marxat. La qüestió és que, formalment, no tinc queixa; els actors, decents, la imatge, correcta, la banda sonora, adequada. Estàndard Hollywood, vaja! Ni fred ni calor. Només, ara que ho recordo, he trobat molt de pegot narratiu la seqüència eterna de la carretera ondada en el desert de Borrego Springs. Fa l'efecte que el Paul Thomas Anderson https://ca.wikipedia.org/wiki/Paul_Thomas_Anderson, director i guionista del film, necessitava més minutatge pel seu xurro, com si més de 2 hores i tres quarts no fossin suficient matraca. En fi, d'acord. El que m'ha grinyolat de debó és l'intent de combinar assumptes d'activisme, rebel·lió, clandestinitat, immigració, repressió, terrorisme, supremacisme, etcètera, a base del que sembla pura intuïció i prou. Perquè, per exemple, tota la trama del reclutament de l'Steven J. Lockjaw, el Sean Penn, pel Christmas Adventurers Club, una organització que tant s'aplega en búnquers com en blocs d'oficines, ves, resulta força ridícula i frívola. Tant ridícul com que el Bob Ferguson recorri a un centre d'atenció telefònica https://ca.wikipedia.org/wiki/Centre_d%27atenci%C3%B3_telef%C3%B2nica rebel o que el Howard Sommerville, en Paul Grimstad, faci servir ràdio per llançar consignes en ple segle XXI. Potser, no he entès res i es tracta d'una comèdia; només cal veure com camina el coronel. Pitjor, encara, doncs; no fa puta gràcia.
EN UN MOT: Esguerro.
PAÍS: EUA.
INTERÈS: REGULAR.
RITME: MALAMENT.
ELABORACIÓ: BÉ.
TÈCNICA: BÉ.
DENSITAT: BÉ.
ORIGINALITAT: MALAMENT.
INTÈRPRETS: BÉ.
COMPRENSIÓ: BÉ.
Perdoneu per la meva ignorància!
dimecres, 17 de desembre del 2025
SÈRIE: "Monkey Dust - Temporada 1a" (Des del 3 de febrer fins el 17 de març de 2003)
Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0386224/episodes/?season=1
DURADA: 171 minuts i mig (Crèdits: 9 minuts).
PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).
MILLOR:
- Les escenes del Clive Pringle, a qui posa veu el Morwenna Banks, i les seves excuses inspirades en "The Lord of the Rings" https://ca.wikipedia.org/wiki/El_Senyor_dels_Anells, "2001: A Space Odyssey" https://ca.wikipedia.org/wiki/2001:_una_odissea_de_l%27espai o "Hotel California" https://en.wikipedia.org/wiki/Hotel_California.
PITJOR:
- La utilització del cas de la Billie-Jo Margaret Jenkins https://en.wikipedia.org/wiki/Murder_of_Billie-Jo_Jenkins per fer els gags de les conferències de premsa de la Daisy Harris.
NOTES:
1. El títol és argot per anomenar la metilendioxipirovalerona https://ca.wikipedia.org/wiki/MDPV, altrament, coneguda com la droga caníbal.
2. Consta de 6 episodis; van emetre's dues temporades més, també, de 6 capítols cadascuna, entre el 4 de novembre i el 9 de desembre de 2003 i des del 4 de gener fins el 8 de febrer de 2005.
3. La cançó "That's Not Really Funny" https://en.wikipedia.org/wiki/Souljacker dels americans, Eels https://ca.wikipedia.org/wiki/Eels, fa de sintonia.
4. El co-creador, el Harry William Thompson https://en.wikipedia.org/wiki/Harry_Thompson, va morir en novembre de 2005 de càncer.
COMENTARI: Dosis diverses de sarcasme, sordidesa, ironia, paròdia, befa, ridícul, sexe, violència... i poca-solta a dojo. Sí, m'agrada la varietat presentada, entenent que, com amb una bomba de dispersió https://ca.wikipedia.org/wiki/Bomba_de_dispersi%C3%B3, no tots els fragments resulten igual d'efectius. En el vessant estètic, també, s'agraeix l'assortiment. Tot i que, d'entrada, l'estil general sembla bastant de fanzín https://ca.wikipedia.org/wiki/Fanz%C3%ADn de pacotilla del segle XX. La qual cosa, per una banda, té la seva gràcia però, per l'altra, causa certa sensació d'amateurisme. I de l'humor, em plau la inhibició i el to d'auto-fustigació. Tot, en un format adequat, lliuraments de mitja hora. O sigui que bé.
EN UN MOT: Mordaç.
PAÍS: GB.
INTERÈS: BÉ.
RITME: BÉ.
ELABORACIÓ: BÉ.
TÈCNICA: REGULAR.
DENSITAT: BÉ.
ORIGINALITAT: MALAMENT.
INTÈRPRETS: BÉ.
COMPRENSIÓ: BÉ.
Perdoneu per la meva ignorància!
dimarts, 16 de desembre del 2025
SÈRIE: "The Great - Temporada 1a" (15 de maig de 2020)
Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
FITXA: https://www.imdb.com/title/tt2235759/episodes/?season=1
DURADA: 520 minuts i mig (Crèdits: 21 minuts i mig).
PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 55 (sobre 100).
MILLOR:
- El moment del 4t episodi en el que l'arquebisbe Samsa, interpretat per l'Adam Godley, es sotmet als bolets al·lucinògens https://ca.wikipedia.org/wiki/Bolet_al%C2%B7lucinogen.
PITJOR:
- L'acudit de gust pobre sobre la resplendor del cor de nenes de Txornòbil https://ca.wikipedia.org/wiki/Accident_de_Txorn%C3%B2bil del capítol 8è.
NOTES:
1. Es basa en la peça teatral homònima del 2008, escrita pel Tony McNamara https://en.wikipedia.org/wiki/Tony_McNamara_(writer), inspirada en la figura de Caterina II de Rússia https://ca.wikipedia.org/wiki/Caterina_II_de_R%C3%BAssia.
2. Els títols dels capítols són "The Great", "A Fake Beard", "And You Sir, Are No Peter the Great", "Moscow Mule", "War and Vomit", "Parachute", "A Pox on Hope", "Meatballs at the Dacha", "Love Hurts" i "The Beaver's Nose"; la segona i tercera temporades, ambdues de 10 lliuraments, van estrenar-se el 19 de novembre de 2021 i el 12 de maig de 2023, respectivament.
3. La Belinda Bromilow, que fa el paper de l'Elisabet I de Rússia https://ca.wikipedia.org/wiki/Elisabet_I_de_R%C3%BAssia, va casar-se en 2009 amb el creador de la sèrie, el Tony McNamara.
4. En els crèdits del 8è episodi, apareix el rètol, "In loving memory of Jay Benedict 1951-2020".
COMENTARI: Ni educa ni fa riure ni entreté; no serveix per a res, és una autèntica pèrdua de temps. A veure, no aspirava a descobrir cap "Blackadder" https://ca.wikipedia.org/wiki/L%27escur%C3%A7%C3%B3_negre però és que he escoltat podcasts https://ca.wikipedia.org/wiki/Podc%C3%A0sting sobre assumptes històrics més dinàmics i divertits que això. I sóc neòfit en la matèria! Fa l'efecte que cerca escandalitzar amb allò grotesc; mes, tant sols, aconsegueixen saturar i avorrir amb bajanades banals. De fet, esporàdicament, he hagut d'aturar la reproducció per tal de llegir algun article de la wiki https://ca.wikipedia.org/wiki/Pere_III_de_R%C3%BAssia, de cara a contextualitzar; també, mirant de trobar motivació per continuar suportant els capítols interminables. Decebut, sobretot, per l'argument: poca grandesa, poc enginy. Bunyol majúscul, acompanyar els crèdits amb cançons modernes, com "Everybody Wants to Rule the World" https://en.wikipedia.org/wiki/Everybody_Wants_to_Rule_the_World, "Movin' On Up" https://en.wikipedia.org/wiki/Dixie-Narco_(EP), "Free" https://en.wikipedia.org/wiki/You_Are_Free, "Orgasm Addict" https://en.wikipedia.org/wiki/Orgasm_Addict, "Nobody Really Cares If You Don't Go to the Party" https://en.wikipedia.org/wiki/Sometimes_I_Sit_and_Think,_and_Sometimes_I_Just_Sit, "She Blinded Me with Science" https://en.wikipedia.org/wiki/She_Blinded_Me_with_Science, "(What's So Funny 'Bout) Peace, Love, and Understanding" https://en.wikipedia.org/wiki/(What%27s_So_Funny_%27Bout)_Peace,_Love,_and_Understanding, "The Wild One" https://en.wikipedia.org/wiki/Quatro_(album), "New World Coming" https://en.wikipedia.org/wiki/New_World_Coming i "Bird on the Wire" https://en.wikipedia.org/wiki/Bird_on_the_Wire. Ara, sembla que les bones són les altres dues temporades. No m'ensarronaran pas, no!
EN UN MOT: Inservible.
PAÍS: GB, EUA.
INTERÈS: REGULAR.
RITME: MALAMENT.
ELABORACIÓ: BÉ.
TÈCNICA: BÉ.
DENSITAT: BÉ.
ORIGINALITAT: MALAMENT.
INTÈRPRETS: BÉ.
COMPRENSIÓ: BÉ.
Perdoneu per la meva ignorància!
dilluns, 15 de desembre del 2025
SÈRIE: "Wednesday - Temporada 2a" (6 d'agost i 3 de setembre de 2025)
Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
FITXA: https://www.imdb.com/title/tt13443470/episodes/?season=2
DURADA: 439 minuts (Crèdits: 31 minuts).
PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).
MILLOR:
- Les intervencions de l'oncle Fester https://en.wikipedia.org/wiki/Uncle_Fester, interpretat pel Fred Armisen.
PITJOR:
- El joc de captura de bandera https://ca.wikipedia.org/wiki/Captura_la_bandera del 3r episodi; en el darrer episodi, el rètol convertint el nom de l'Isaac Night en Thing fa vergonyeta.
NOTES:
1. Es basa en el personatge de la Wednesday Friday Addams https://ca.wikipedia.org/wiki/Dimecres_Addams, creat pel ninotaire Charles Samuel Addams https://ca.wikipedia.org/wiki/Charles_Addams.
2. Els títols dels capítols són "Here We Woe Again", "The Devil You Woe", "Call of the Woe", "If These Woes Could Talk", "Hyde and Woe Seek", "Woe Thyself", "Woe Me the Money" i "This Means Woe"; la primera temporada, també, de 8 episodis, va ser estrenada el 23 de novembre de 2022.
3. El gruix del rodatge es va portar a terme entre maig i desembre de 2024 en indrets d'Irlanda, com el Charleville Castle https://en.wikipedia.org/wiki/Charleville_Castle o el Dean's Grange Cemetery https://en.wikipedia.org/wiki/Dean%27s_Grange_Cemetery.
COMENTARI: Estèticament, és un espectacle i l'elenc fa bona feina. No obstant això, acaba avorrint perquè allò que proposa sembla farciment sense solta ni volta. Per exemple, la presència de la Morticia i el Gomez en el campus o en les activitats de la Nevermore Academy grinyola massa, encara que siguin els responsables d'organitzar gales. O l'assumpte del laboratori de Frankenstein https://ca.wikipedia.org/wiki/Frankenstein_o_el_Prometeu_modern apte en la Iago Tower, que no s'aguanta per enlloc. O la interpretació a piano de "Zombie" https://en.wikipedia.org/wiki/Zombie_(The_Cranberries_song), la cançó de 1994 de the Cranberries, per a un grup de pacients psiquiàtrics, a càrrec de la Isadora Capri, encarnada per la Billie Piper. Tot plegat fa ferum a successió de trucs barats o, ves a saber, de paròdies barroeres molt poc enginyoses, d'embolics capriciosos. Com ara l'intercanvi de cossos entre la protagonista i l'Enid Sinclair, encarnada per l'Emma Myers, un recurs poc menys que gratuït, exprés per presentar la versió happy de la Jenna Ortega. Que sí, que part de la gràcia (o tota sencera, com a vell verd que sóc) rau en regalar-se amb la joveneta... o amb la no tant joveneta, la Catherine Zeta-Jones https://ca.wikipedia.org/wiki/Catherine_Zeta-Jones, que continua estant imponent. Però, no n'hi hauria prou. A més, els enfrontaments de resolució resulten decebedors. Quina merda de poder té la nena? Una mostra, el duel conclusiu entre la Wednesday Addams i l'Slurp, els papers de la Jenna Ortega i l'Owen Painter, respectivament, que esdevé un autèntic fiasco. Al final, confirma la suposició inicial que es tracta d'un entreteniment adolescent i para de comptar.
EN UN MOT: Acumulació.
PAÍS: EUA.
INTERÈS: REGULAR.
RITME: REGULAR.
ELABORACIÓ: BÉ.
TÈCNICA: BÉ.
DENSITAT: BÉ.
ORIGINALITAT: MALAMENT.
INTÈRPRETS: BÉ.
COMPRENSIÓ: REGULAR.
Perdoneu per la meva ignorància!
dissabte, 13 de desembre del 2025
LLARGMETRATGE: "Romance" (1930)
Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0021310/
DURADA: 76 minuts (Crèdits: 1 minut, en l'inici).
PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 38 (sobre 100).
MILLOR:
- El moment de la mona que comparen amb l'Adelina Patti https://ca.wikipedia.org/wiki/Adelina_Patti.
PITJOR:
- La inversemblança de la relació entre els personatges de la Greta Garbo i del Gavin Gordon, una diva afectada i un babau maldestre.
NOTES:
1. Es basa en la peça teatral homònima de 1913, escrita per l'Edward Brewster Sheldon https://en.wikipedia.org/wiki/Romance_(Sheldon_play), que ja fou adaptada en un film mut de 1920 https://www.imdb.com/title/tt0011639/ dirigit pel Chester Withey.
2. Segons el registre de la Metro-Goldwyn-Mayer https://ca.wikipedia.org/wiki/Metro-Goldwyn-Mayer, va generar un benefici de 287 mil dòlars a partir d'un pressupost de mig milió de dòlars.
3. El rodatge es va portar a terme entre març i maig de 1930 en els Metro-Goldwyn-Mayer Studios de Culver City, en l'estat nord-americà de California.
4. L'actor que fa de Tom Armstrong, en Gavin Gordon https://en.wikipedia.org/wiki/Gavin_Gordon_(actor), va patir un accident de circulació mentre es dirigia als estudis en el primer dia de rodatge; va enllestir una escena i, aleshores, va desmaiar-se; fou hospitalitzat amb una clavícula trencada.
COMENTARI: Es tracta d'un idil·li sense gaire justificació. Igual que les imatges dels protagonistes fent bobsleigh https://ca.wikipedia.org/wiki/Bob. Què punyetes, el capellà i la fleuma pel tobogan! És a dir, manca l'ingredient fonamental, la seducció. No només entre la parella mateixa sinó, també, cap a l'espectador. Doncs, ambdós desperten més aviat repulsió; el paio es veu patètic i la dona, arrogant i amb posats de vella rebeca. Ja, representa que és una diva https://ca.wikipedia.org/wiki/Diva. D'acord, entesos. Per cert, l'accent horrible de la Garbo ha estat una autèntica tortura. En realitat, crec que la història, el conflicte de l'home amb valors estrictes, estàndards, com ell els anomena, encisat per algú amb una moral molt diferent, hauria funcionat amb quelcom tant simple com la presentació d'algun tret amable o simpàtic per part dels implicats en l'afer, mèrits. Mes, jo no els trobo. Ara, reconec que la retirada del Gavin Gordon amb el Jimmy Carr https://en.wikipedia.org/wiki/Jimmy_Carr ha jugat en la seva contra; perquè l'humorista em sembla molt repel·lent. A part d'això, el caire de melodrama postís en general tampoc ha ajudat. M'ha fet gràcia, sí, que el Cornelius Van Tuyl, interpretat pel Lewis Stone https://ca.wikipedia.org/wiki/Lewis_Stone, es consideri un iaio al 51 anys. En fi, no sé... Suplici, penitència, càstig.
EN UN MOT: Insuportable.
PAÍS: EUA.
INTERÈS: MALAMENT.
RITME: MALAMENT.
ELABORACIÓ: REGULAR.
TÈCNICA: BÉ.
DENSITAT: BÉ.
ORIGINALITAT: MALAMENT.
INTÈRPRETS: MALAMENT.
COMPRENSIÓ: BÉ.
Perdoneu per la meva ignorància!
—Happy New Year!
—Ah, nuts!
---
Pat Harmon as Taxi Driver
divendres, 12 de desembre del 2025
LLARGMETRATGE: "Dancers in the Dark" (1932)
Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0022799/
DURADA: 72 minuts (Crèdits: 1 minut, en l'inici; mig, al final).
PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).
MILLOR:
- La interpretació de "I'm in Love with a Tune", del Ralph Rainger https://en.wikipedia.org/wiki/Ralph_Rainger, a càrrec de la Lyda Roberti, en el paper de la Fanny Zabowolski.
PITJOR:
- L'embriaguesa tremenda del Duke Taylor, el personatge del Jack Oakie, en la nit de cap d'any que desapareix de cop i volta.
NOTES:
1. Es basa en la peça teatral de 1929, "Jazz King", d'en James Ashmore Creelman https://en.wikipedia.org/wiki/James_Ashmore_Creelman, coneguda, també, com "St Louis Blues" o "Master of Ceremonies".
2. Els títols de treball van ser "Jazz King" i "Dance Palace".
COMENTARI: M'ha sobtat el concepte de la taxi dancer https://en.wikipedia.org/wiki/Taxi_dancer; només per això, la pel·lícula ja val la pena. Després, trobo que combina prou adequadament els episodis d'humor, el fil criminal i el conflicte de parella. No obstant això, la dimensió de la història es percep limitada; l'escenari únic ja contribueix a rebaixar-ne la categoria. És a dir, trobo que el vessant còmic està ben representat per la frivolitat divertida entre el Gus i la Fanny Zabowolski, l'Eugene Pallette i la Lyda Roberti, respectivament, els acudits dolents del mateix Duke Taylor, en Jack Oakie, o algun gag esporàdic, com el de la grassa que balla amb l'home menut. Però, el Louie Brooks, el gàngster https://ca.wikipedia.org/wiki/G%C3%A0ngster encarnat pel George Raft, es veu una mica desvalgut, poca cosa. L'afer de les joies sembla establir la poca volada del paio com a delinqüent; també, el fet que s'associï amb un ludòpata pelacanyes, el paper a càrrec del Paul Fix. I la qüestió de la fidelitat tampoc m'acaba de fer gaire el pes perquè es tracta més com un problema d'addicció que com un assumpte de promiscuïtat pura i dura. Tot i així, l'atmosfera de l'indret i el plantejament en forma de repte de resistència m'han atrapat força.
EN UN MOT: Píndola.
PAÍS: EUA.
INTERÈS: BÉ.
RITME: BÉ.
ELABORACIÓ: REGULAR.
TÈCNICA: BÉ.
DENSITAT: BÉ.
ORIGINALITAT: MALAMENT.
INTÈRPRETS: BÉ.
COMPRENSIÓ: BÉ.
Perdoneu per la meva ignorància!
—Happy New Year, boys!
—Oh, the same goes from me! Happy New Year, everybody! Except three or four of you...
---
Miriam Hopkins as Gloria Bishop
Jack Oakie as Duke Taylor
dijous, 11 de desembre del 2025
LLARGMETRATGE: "Bachelor Mother" (1939)
Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0031067/
DURADA: 82 minuts (Crèdits: 1 minut, en l'inici; mig, al final).
PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).
MILLOR:
- Les ganyotes del David Niven fent del David Merlin.
PITJOR:
- La Polly Parrish, el paper de la Ginger Rogers, quan fingeix ser sueca i fa el paperot de dir "Happy new year!" com si fos disminuïda psíquica.
NOTES:
1. És una revisió del film de 1935, "Kleine Mutti" https://www.imdb.com/title/tt0025411/, dirigit pel Henry Koster.
2. Entre els títols que van considerar-se poden comptar-se "Little Mother", "Baby Trouble", "Baby Makes Three", "Nobody's Wife", "Polly's Baby" o "She Said I Do".
3. A partir d'un pressupost de mig milió de dòlars, va recaptar-ne'n uns 2; l'RKO Pictures https://ca.wikipedia.org/wiki/RKO_Pictures va declarar un guany de 827 mil dòlars.
4. El rodatge es va portar a terme entre març i abril de 1939 en els RKO Gower Street Studios de Hollywood https://en.wikipedia.org/wiki/Gower_Street_(Los_Angeles).
COMENTARI: La confusió doble plantejada resulta prou interessant i engrescadora, tant per la part de l'orfenat i el jove burgès amb la noia com per la de l'empresari vell, encarnat pel Charles Coburn, amb el seu fill tarambana. Trobo a faltar, no obstant, un pèl més de rigor i maduració de l'assumpte. Perquè sembla que, bàsicament, els personatges tenen un problema de confiança i obstinació, un de força greu. Ja entenc que en aquella època no hi havia proves d'ADN https://en.wikipedia.org/wiki/DNA_paternity_testing però imagino que els parts devien comportar certes seqüeles físiques en una mare. I que un paio amb mitjans podia llogar investigadors per traçar un naixement o el que calgués. En fi, no ho sé, tant se val. Falla, això, sí, quan intenta fer gràcia. Per exemple, el gag de la font al parc queda extremadament estúpid, sense solta ni volta. Rellisca, també, la imatge de la protagonista. Ni me l'acabo de creure fent de dependenta, a càrrec de la sorneguera Rogers, ni em pot caure gaire simpàtica, sobretot, després de perpetrar un body shaming https://en.wikipedia.org/wiki/Body_shaming de manual contra la Louise King, el rol de la June Wilkins. El festeig entre la Polly Parrish i el David Merlin es veu massa superficial, no funciona; i la venjança del Freddie Miller, interpretat pel Frank Albertson, absurda. Total, que s'ha de veure amb força màniga ampla. Ventafocs https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Ventafocs amb nadó.
EN UN MOT: Obtusa.
PAÍS: EUA.
INTERÈS: REGULAR.
RITME: BÉ.
ELABORACIÓ: REGULAR.
TÈCNICA: BÉ.
DENSITAT: BÉ.
ORIGINALITAT: MALAMENT.
INTÈRPRETS: BÉ.
COMPRENSIÓ: BÉ.
Perdoneu per la meva ignorància!
—And now I want to wish you, and yours, a very, very Merry Christmas!
—Thank you!
—Good day!
—Good day!
—Thank you! And the same to you!
—Nice-looking girl like that!
---
Ginger Rogers as Polly Parrish
David Niven as David Merlin
Ernest Truex as Investigator
dilluns, 8 de desembre del 2025
LLARGMETRATGE: "Little Women" (1933)
Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0024264/
DURADA: 115 minuts (Crèdits: 1 minut, en l'inici).
PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 55 (sobre 100).
MILLOR:
- Els moments còmics entre la Josephine March i l'Amy March, els personatges interpretats per la Katharine Hepburn https://ca.wikipedia.org/wiki/Katharine_Hepburn i la Joan Bennett https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Bennett, respectivament.
PITJOR:
- Els comportaments puerils de les germanes a càrrec d'actrius adultes; la Hepburn, la Bennett i la Frances Dee https://ca.wikipedia.org/wiki/Frances_Dee tenien més de 20 anys, la Jean Parker https://en.wikipedia.org/wiki/Jean_Parker, 18.
NOTES:
1. Es basa en la novel·la de la Louisa May Alcott, "Little Women" https://ca.wikipedia.org/wiki/Donetes_(novel%C2%B7la), publicada en dos volums, en 1868 i 1869; en fou la primera adaptació sonora i la tercera en total, després de la de l'Alexander Butler https://www.imdb.com/title/tt0219883/, en 1917, i la del Harley Knoles https://www.imdb.com/title/tt0009309/, en 1918, que eren mudes.
2. En George Cukor ja havia dirigit una adaptació per a teatre del mateix material feta pels guionistes, en Victor Heerman https://en.wikipedia.org/wiki/Victor_Heerman i la Sarah Yeiser Mason https://en.wikipedia.org/wiki/Sarah_Y._Mason, que eren matrimoni.
3. El rodatge es va portar a terme entre juny i setembre de 1933 en indrets de Los Angeles i Pasadena, en l'estat nord-americà de California, com el Providencia Ranch de Hollywood Hills https://en.wikipedia.org/wiki/Providencia_Ranch, el Lancaster's Lake de Sunland https://en.wikipedia.org/wiki/Sunland-Tujunga,_Los_Angeles, els RKO Gower Street Studios de Hollywood https://en.wikipedia.org/wiki/Gower_Street_(Los_Angeles) o el Warner Bros. Ranch de Pasadena https://en.wikipedia.org/wiki/Warner_Bros._Ranch.
4. Li va ser atorgat el guardó de millor guió adaptat en la 6a edició https://ca.wikipedia.org/wiki/Premis_Oscar_de_1933 de la cerimònia dels premis de l'Academy of Motion Picture Arts and Sciences (AMPAS) https://ca.wikipedia.org/wiki/Oscar.
COMENTARI: L'única escena que recordava era la del sacrifici capil·lar de la Jo. Perquè, suposo, quan vaig veure el film de petit em devia emocionar la generositat de la noia. Encara creia en l'altruisme. Ara, més de quaranta anys més tard, el sentiment general ha estat més aviat de fastigueig; massa carrincló, tot plegat, massa bondat, massa candidesa, massa melodrama, massa infantil. Què punyetes! Dones fent de nenes fregant el ridícul... De fet, la Bennett estava prenyada durant el rodatge. En fi, li concedeixo valor més com a testimoni del segle XIX en veu de la Louisa May Alcott que com a espectacle cinematogràfic.
EN UN MOT: Bleda.
PAÍS: EUA.
INTERÈS: REGULAR.
RITME: BÉ.
ELABORACIÓ: REGULAR.
TÈCNICA: BÉ.
DENSITAT: BÉ.
ORIGINALITAT: MALAMENT.
INTÈRPRETS: REGULAR.
COMPRENSIÓ: BÉ.
Perdoneu per la meva ignorància!
—Merry Christmas!
—Merry Christmas! Yeah!
---
Katharine Hepburn as Josephine "Jo" March
Edna May Oliver as Aunt March
LLARGMETRATGE: "Silent Night, Bloody Night" (1972)
Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0070694/
DURADA: 85 minuts (Crèdits: 2 minuts, en l'inici; 1, al final).
PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 29 (sobre 100).
MILLOR:
- La presentació de la història a través del testimoni de la Diane Adams, el paper a càrrec de la Mary Woronov.
PITJOR:
- L'estètica pobra, el relat maldestre i un plantejament mancat d'al·licients.
NOTES:
1. Es coneix, també, pels títols "Night of the Full Dark Moon" i "Death House"; el de treball fou "Zora".
2. El rodatge es va portar a terme en 18 dies, entre novembre i desembre de 1970, en indrets d'Oyster Bay https://ca.wikipedia.org/wiki/Oyster_Bay_(poble), un poble del comtat de Nassau, en l'estat nord-americà de New York; va comptar amb un pressupost d'uns 300 mil dòlars.
3. En James Patterson https://en.wikipedia.org/wiki/James_Patterson_(actor), que feia el personatge del Jeffrey Butler, va haver d'abandonar la producció per causa d'un càncer que no va superar.
4. El James Plumb en va fer una revisió, titulada "Silent Night, Bloody Night: The Homecoming" https://www.imdb.com/title/tt2210983/, que va estrenar-se en 2013; en 2015, va aparèixer una seqüela dirigida pel Dustin Ferguson anomenada "Silent Night, Bloody Night 2: Revival" https://www.imdb.com/title/tt4332746/.
5. El director, en Theodore Gershuny, i l'actriu principal, la Mary Woronov, van ser casats des del 70 al 73.
COMENTARI: Imagino que no devia resultar senzill gestionar la retirada abans d'hora del Patterson ni des del punt de vista emocional ni des del vessant pràctic. En aquest darrer sentit, reconeix, el Jeffrey Konvitz https://en.wikipedia.org/wiki/Jeffrey_Konvitz, un dels guionistes, que van haver d'improvisar alternatives que no els acabaven de satisfer. Tinc entès, a més, que les inclemències meteorològiques van suposar un munt de contratemps tècnics durant els enregistraments, de l'estil d'apagades elèctriques o equip inutilitzat pel fred, i que la logística, en general, per la manca de recursos, era poc òptima. La qüestió és que la narrativa els va quedar descompensada. És a dir, l'assumpte familiar i del manicomi fa massa bola explicat al final a correcuita. I bastant del material visual que es mostra grinyola per improcedent. Per exemple, a mi em sembla innecessari veure una destral esquinçant la planxa d'un cotxe mentre que altres accions més pertinents s'oculten mitjançant ombres o plans excessivament curts. Tots els assassinats pateixen d'això. Per cert, es pretén enaltir el film apel·lant a la seva contribució al gènere slasher https://ca.wikipedia.org/wiki/Slasher. No sé, noi... Potser, la primera matança, la de l'advocat, en Patrick O'Neal, i la model, l'Astrid Heeren, evoca escenaris comuns de tals productes. Però el retrat es veu tant deficient... Ah! I el moment del boig en cap, el Robert Olivo https://en.wikipedia.org/wiki/Ondine_(actor), amb el got trencat esprement sang, molt "Un chien andalou" https://ca.wikipedia.org/wiki/Un_chien_andalou, només que fent pena. Total, castanyot insofrible.
EN UN MOT: Esperpent.
PAÍS: EUA.
INTERÈS: MALAMENT.
RITME: REGULAR.
ELABORACIÓ: REGULAR.
TÈCNICA: MALAMENT.
DENSITAT: BÉ.
ORIGINALITAT: MALAMENT.
INTÈRPRETS: BÉ.
COMPRENSIÓ: BÉ.
Perdoneu per la meva ignorància!
—Thanks!
—That's okay.
—Merry Christmas!
—Same to you!
---
James Patterson as Jeffrey Butler
Mary Woronov as Diane Adams
diumenge, 7 de desembre del 2025
LLARGMETRATGE: "Baby Face" (1933)
Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0023775/
DURADA: 76 minuts (Crèdits: 1 minut, en l'inici).
PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).
MILLOR:
- El cop d'ampolla que li fum la Lily Powers al cap de l'Ed Sipple, els papers interpretats per la Barbara Stanwyck i l'Arthur Hohl, respectivament.
PITJOR:
- Que el Courtland Trenholm, el paper a càrrec del George Brent, demani assistència econòmica a la Lily Powers davant la crisi de banc que presideix resulta extremadament ridícul.
NOTES:
1. En 2005, va ser seleccionada per a la seva preservació en el United States National Film Registry https://ca.wikipedia.org/wiki/National_Film_Registry de la Library of Congress https://ca.wikipedia.org/wiki/Biblioteca_del_Congr%C3%A9s_dels_Estats_Units per la seva significació històrica, cultural o estètica.
2. A partir d'un pressupost d'uns 187 mil dòlars, va recaptar-ne'n uns 452 mil.
3. La versió íntegra, rebutjada pel New York State Censorship Board https://en.wikipedia.org/wiki/New_York_State_Censorship_Board en abril de 1933, va estrenar-se en el Festival de Cinema de Londres https://ca.wikipedia.org/wiki/Festival_de_Cinema_de_Londres de 2004.
COMENTARI: No sé què em costa més de creure, si l'ascensió meteòrica de la mossa o la seva renúncia/conversió posterior... o el suïcidi amb un tret al ventre! És a dir, accepto el poder del personatge de l'Stanwyck a través de l'art de la seducció i entenc la luxúria que provoca en les seves víctimes; sobretot, en les més patètiques (aquí, s'emporta la palma el Pratt, encarnat pel Maynard Holmes) perquè m'hi puc sentir identificat. Però, no crec que un parell de línies de Nietzsche https://ca.wikipedia.org/wiki/Friedrich_Wilhelm_Nietzsche capacitin ningú per mantenir les maneres a mitjà termini o llarg, independentment de la seva diligència o picardia. Em qüestiono no tant la capacitat de la gold digger https://en.wikipedia.org/wiki/Gold_digger per encendre desig com el seu abast efectiu al llarg de l'escala social. Per exemple, la desesperació del Ned Stevens, interpretat pel Donald Cook, grinyola força, trobo, no li escau. I, en l'altre extrem, era evident que en presentar el Courtland Trenholm, el rol del George Brent, com un playboy https://en.wikipedia.org/wiki/Playboy_lifestyle, es proposava el repte màxim de la pepa, la situació del caçador convertit en presa. Això esperava jo. El problema rau en que no queden gaire justificats, els mèrits del manso per desencadenar el canvi en la noia. De fet, penso que el desenllaç es precipita i que aquesta part ofereix molt poca cosa interessant. Malgrat tot, m'ha fet gràcia, especialment, el posat sorneguer de la protagonista.
EN UN MOT: Hipèrbole.
PAÍS: EUA.
INTERÈS: BÉ.
RITME: BÉ.
ELABORACIÓ: BÉ.
TÈCNICA: BÉ.
DENSITAT: BÉ.
ORIGINALITAT: MALAMENT.
INTÈRPRETS: BÉ.
COMPRENSIÓ: BÉ.
Perdoneu per la meva ignorància!
Well, Merry Christmas!
---
Barbara Stanwyck as Lily Powers
Donald Cook as Ned Stevens
dissabte, 6 de desembre del 2025
LLARGMETRATGE: "A Bill of Divorcement" (1932)
Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0022685/
DURADA: 66 minuts (Crèdits: 1 minut, en l'inici).
PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).
MILLOR:
- Alguna rèplica desvergonyida de la Sydney, com la que fa en rebre el llibre de pregàries d'obsequi, "It's against my principles to kneel down and say I'm a miserable sinner. I'm not miserable, and I'm not a sinner!".
PITJOR:
- El melodrama del desenllaç, la tendència dels Fairfield al martiri/sacrifici penós, tant del Hilary com de la Meg i de la Sydney, els personatges a càrrec del John Barrymore, la Billie Burke i la Katharine Hepburn, respectivament.
NOTES:
1. És la segona adaptació cinematogràfica de la peça teatral homònima https://en.wikipedia.org/wiki/A_Bill_of_Divorcement_(play), estrenada en 1921 i escrita per la Clemence Dane https://en.wikipedia.org/wiki/Clemence_Dane; la primera https://www.imdb.com/title/tt0315291/, apareguda en 1922, fou dirigida pel Denison Clift; la tercera https://www.imdb.com/title/tt0032252/, del 1940, pel John Farrow.
2. D'acord als registres de la RKO Pictures https://ca.wikipedia.org/wiki/RKO_Pictures, la pel·lícula va generar un benefici de 110 mil dòlars durant el primer any d'exhibició.
3. El productor, en David O. Selznick, no volia la Katharine Hepburn en el film, però el director, el George Cukor, que havia quedat impressionat veient la prova de l'actriu, va imposar el seu criteri i va escollir-la.
4. El gruix del rodatge es va portar a terme en juliol de 1932 en els RKO Gower Street Studios https://en.wikipedia.org/wiki/Gower_Street_(Los_Angeles) de Hollywood, en la ciutat nord-americana de Los Angeles, amb un pressupost d'uns 250 mil dòlars; el marit de la Billie Burke, en Florenz Edward Ziegfeld Junior, va morir mentre es rodava la pel·lícula.
COMENTARI: La caricatura de beata penitent de la tieta Hester, el paper de l'Elizabeth Patterson, juntament amb la rebel·lió jovenívola de la Sydney prometien un contrast eixerit, una cadència àgil. Però, l'aparició del pare, fugat del manicomi, converteix la història en una paròdia, per exageració, de drama. Reconec que, d'inici, he enfocat l'assumpte de mala manera; doncs, ni la salut mental https://ca.wikipedia.org/wiki/Salut_mental ni les seqüeles provocades per una guerra, en aquest cas, la Gran Guerra https://ca.wikipedia.org/wiki/Primera_Guerra_Mundial, conviden a fer massa xerinola. No obstant això, trobo que el desequilibri palès de l'home elimina qualsevol debat seriós. I, per altra banda, les culpabilitats i les postures de sacrifici i auto-inflicció de condemnes vitals i altres rèmores d'una moral molt específica freguen la ridiculesa (si més no, des d'una mirada del primer quart del segle XXI). O sigui que, al final, m'ha semblat tot molt poc atractiu. De fet, se m'ha fet llarga.
EN UN MOT: Patètica.
PAÍS: EUA.
INTERÈS: REGULAR.
RITME: REGULAR.
ELABORACIÓ: REGULAR.
TÈCNICA: BÉ.
DENSITAT: BÉ.
ORIGINALITAT: MALAMENT.
INTÈRPRETS: REGULAR.
COMPRENSIÓ: BÉ.
Perdoneu per la meva ignorància!
Merry Christmas, everyone! I'm not late, am I?
---
Billie Burke as Meg Fairfield
Katharine Hepburn as Sydney Fairfield
Elizabeth Patterson as Aunt Hester Fairfield
divendres, 5 de desembre del 2025
LLARGMETRATGE: "The Curse of the Cat People" (1944)
Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0036733/
DURADA: 70 minuts (Crèdits: 1 minut, en l'inici).
PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 46 (sobre 100).
MILLOR:
- La darrera aparició de la Barbara Farren, el personatge encarnat per l'Elizabeth Russell https://en.wikipedia.org/wiki/Elizabeth_Russell_(actress).
PITJOR:
- La interpretació del Sir Lancelot https://en.wikipedia.org/wiki/Sir_Lancelot_(singer) fent de l'Edward.
NOTES:
1. Els executius de l'estudi van imposar el títol per presentar-la com una seqüela de "Cat People" https://www.imdb.com/title/tt0034587/, el film de 1942 dirigit pel Jacques Tourneur, i aprofitar, així, l'èxit d'aquella producció com a ham; però, el productor volia anomenar-la "Amy and Her Friend".
2. El gruix del rodatge es va portar a terme entre agost i novembre de 1943 en els RKO Gower Street Studios https://en.wikipedia.org/wiki/Gower_Street_(Los_Angeles) de Hollywood, en la ciutat nord-americana de Los Angeles, amb un pressupost que va superar els 200 mil dòlars.
3. El quadre que mencionen com a favorit de la fantasma és el "Don Manuel Osorio Manrique de Zúñiga, niño" https://ca.wikipedia.org/wiki/Manuel_Osorio_Manrique_de_Z%C3%BA%C3%B1iga,_nen d'en Francisco de Goya.
4. Alguns elements de la història es basen en experiències personals del Val Lewton https://en.wikipedia.org/wiki/Val_Lewton, el productor de la pel·lícula, com ara l'episodi d'usar el buit del tronc d'un arbre en comptes de la bústia.
5. La Julia Farren, el paper a càrrec de la Julia Dean, explica el conte d'en Washington Irving, "The Legend of Sleepy Hollow" https://ca.wikipedia.org/wiki/La_llegenda_de_Sleepy_Hollow, publicat en 1820.
COMENTARI: Deixant a banda l'engany del títol, doncs, ni maledicció ni gent felina, sembla més aviat una mena de guia, dramatització de suport, per tractar infants dispersos amb amics imaginaris https://ca.wikipedia.org/wiki/Amic_imaginari i trastorns similars que cap altra cosa. Sobretot, després de la menció descarada per part de la mestra, encarnada per l'Eve March, de "The Inner World of Childhood", el llibre escrit per la Frances Gillespy Wickes https://en.wikipedia.org/wiki/Frances_G._Wickes, publicat el 1927. S'hi afegeix, aleshores, l'assumpte de la demència https://ca.wikipedia.org/wiki/Dem%C3%A8ncia de la vella i la desesperació de la filla que en té cura, no sé fins a quin punt, amb la intenció de lligar ambdues condicions d'alienació des del punt de vista de la frustració externa. El problema, trobo, rau en que el desenvolupament és mínim, la ficció és fluixa, no ofereix al·licients fora de la gràcia de la nena, l'Ann Carter https://en.wikipedia.org/wiki/Ann_Carter, o la repugnància que provoca; per a gustos, els colors. És a dir, no calia una hora per enviar un missatge (consell) de paciència. A mi, me l'ha fet perdre.
EN UN MOT: Estafa.
PAÍS: EUA.
INTERÈS: MALAMENT.
RITME: REGULAR.
ELABORACIÓ: REGULAR.
TÈCNICA: REGULAR.
DENSITAT: BÉ.
ORIGINALITAT: MALAMENT.
INTÈRPRETS: REGULAR.
COMPRENSIÓ: BÉ.
Perdoneu per la meva ignorància!
You and I shall enjoy Christmas together.
---
Simone Simon as the ghost of Irena Dubrovna Reed
Ann Carter as Amy Reed
dijous, 4 de desembre del 2025
LLARGMETRATGE: "The Great Rupert" (1950)
Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0042524/
DURADA: 84 minuts (Crèdits: 1 minut, en l'inici).
PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).
MILLOR:
- L'esperit emprenedor del Louie Amendola, el personatge del Jimmy Durante; en una línia de diàleg s'anomena a si mateix, "The polar bear rug with the radio! I'll miss The Jimmy Durante Show".
PITJOR:
- L'animació de l'esquirol Rupert per part del Fred Madison https://www.imdb.com/name/nm0534969/.
NOTES:
1. Es basa en una història d'en Ted Allan, publicada en forma de llibre infantil amb el títol, "Willie the Squowse".
2. Els títols de treball van ser "Money, Money, Money", "The Great Amandola" i "Rupert II".
3. La pel·lícula va esdevenir de domini públic https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_p%C3%BAblic en 1978 perquè els drets no van ser renovats.
4. El rodatge es va portar a terme entre juny i juliol de 1948 en els General Service Studios https://en.wikipedia.org/wiki/Sunset_Las_Palmas_Studios de Hollywood, en la ciutat nord-americana de Los Angeles.
COMENTARI: Em quedaria amb el carisma, el talent, l'ofici, l'alegria del Durante https://en.wikipedia.org/wiki/Jimmy_Durante i amb el missatge d'optimisme/miracle econòmic càndid que il·lustra el conte. Ben bé, podria resumir-se amb la dita, "qui no arrisca no pisca". A l'altra banda, resta el Frank Dingle, interpretat pel Frank Orth, amargat per la seva basarda i el seu recel, traumatitzat per un dijous negre https://ca.wikipedia.org/wiki/Crac_del_29 de 20 anys enrere. Per cert, aquesta manera d'amagar els diners que té l'home a casa seva no sembla ni prou pràctica ni gaire prudent; ans el contrari, la qualificaria d'irreflexiva i de maldestra més aviat. Després, cal una dosi important de condescendència amb l'argument per tal d'acceptar la lleugeresa d'alguns aspectes que planteja. Per exemple, la passivitat dels tres oficials, el policia, l'agent i l'inspector, encarnats pel Clancy Cooper, en Harold Goodwin i el Frank Cady, respectivament. No només en relació a l'assumpte dels diners divins sinó, també i sobretot, perquè resulta tant obvi com evident que l'incendi és provocat (indirectament) per l'Amendola. En general, però, l'exercici vodevilesc s'encaixa fàcil. Per acabar, una nota de sensació, m'esperava un animal més a l'estil "Alvin and the Chipmunks" https://en.wikipedia.org/wiki/Alvin_and_the_Chipmunks; poca cosa.
EN UN MOT: Laxa.
PAÍS: EUA.
INTERÈS: REGULAR.
RITME: BÉ.
ELABORACIÓ: REGULAR.
TÈCNICA: REGULAR.
DENSITAT: BÉ.
ORIGINALITAT: MALAMENT.
INTÈRPRETS: BÉ.
COMPRENSIÓ: BÉ.
Perdoneu per la meva ignorància!
Merry Christmas, young man, Merry Christmas! May we come in?
---
Jimmy Durante as Mr. Louie Amendola
Terry Moore as Rosalinda Amendola
Tom Drake as Peter 'Pete' Dingle
Queenie Smith as Mrs. Amendola
dimecres, 3 de desembre del 2025
LLARGMETRATGE: "Beyond Tomorrow" (1940)
Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0032247/
DURADA: 84 minuts (Crèdits: 1 minuts, en l'inici).
PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).
MILLOR:
- El joc de les bitlleteres que fan els socis, el George Melton, l'Allan Chadwick i el Michael O'Brien, els rols a càrrec del Harry Carey, en Charles Aubrey Smith i el Charles Winninger, respectivament.
PITJOR:
- La segona oportunitat que rep el Michael O'Brien i la resurrecció del James Houston, el paper interpretat pel Richard Carlson; és trampa.
NOTES:
1. Es coneix, també, com "And So Goodbye" i "Beyond Christmas".
2. Després dels crèdits de presentació, surt el rètol, "I believe... that the soul of man is immortal and will be treated with justice in another life, respecting its conduct in this. Benjamin Franklin".
3. El rodatge es va portar a terme en novembre de 1939 en els General Service Studios https://en.wikipedia.org/wiki/Sunset_Las_Palmas_Studios de Hollywood, en la ciutat nord-americana de Los Angeles.
COMENTARI: Potser, el brou, la base del conte, seria la juguesca dins del quadre nadalenc; la carn d'olla, l'assumpte de l'ascensió de l'estrella de la cançó amb l'aparició del conflicte amorós a quatre bandes; i els galets, el trio de iaios enginyers que esdevenen fantasmes. Tot plegat, encaixat amb més o menys traça; a fuetades, diria. Perquè algun aspecte grinyola una mica. Per exemple, lligar el descobriment radiofònic del nano com artista amb l'accident dels vells em sembla un tant sapastre. Ben bé podia entendre's que el noi tenia contactes en el món de l'espectacle pel seu passat en el rodeo https://ca.wikipedia.org/wiki/Rodeo o... jo què sé, no m'ha agradat. Trobo, a més, el desenllaç dràstic un recurs desesperat per evitar una deriva que començava a diluir l'encís dels personatges. La meva mare hauria sentenciat, "no sabien com acabar-la". Malgrat això i allò, la considero una representant prou decent del gènere... O hauria de dir gèneres?
EN UN MOT: Escudella.
PAÍS: EUA.
INTERÈS: BÉ.
RITME: BÉ.
ELABORACIÓ: REGULAR.
TÈCNICA: BÉ.
DENSITAT: BÉ.
ORIGINALITAT: REGULAR.
INTÈRPRETS: BÉ.
COMPRENSIÓ: BÉ.
Perdoneu per la meva ignorància!
Christmas, nothing but a merchant's holiday!
---
Harry Carey as George Melton
Charles Aubrey Smith as Allan Chadwick
Charles Winninger as Michael O'Brien
dimarts, 2 de desembre del 2025
LLARGMETRATGE: "Santa Claus Conquers the Martians" (1964)
Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0058548/
DURADA: 80 minuts (Crèdits: 2 minuts, en l'inici; mig, al final).
PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 49 (sobre 100).
MILLOR:
- El menjar en píndoles, el sistema d'aprenentatge a través de les antenes i els altres elements de ciència ficció de pa sucat amb oli.
PITJOR:
- Les batusses entre el Kimar i el Voldar, els personatges del Leonard Hicks i el Vincent Beck, respectivament.
NOTES:
1. En març de 1966, Dell Comics https://ca.wikipedia.org/wiki/Dell_Comics va publicar-ne una adaptació en paper.
2. Les pistoles dels marcians són Air Blasters de Wham-O https://en.wikipedia.org/wiki/Wham-O.
3. El rodatge es va portar a terme al llarg de 4 dies d'estiu de 1964 en The Michael Myerberg Studios, a Long Island, en la ciutat nord-americana de New York.
4. Al final, mentre sona "Hooray for Santa Claus", d'en Roy Alfred i el Milton Delugg, apareix la lletra de la cançó.
COMENTARI: Pels decorats matussers, les disfresses ridícules, l'attrezzo galdós i les interpretacions entre encarcarades i carrinclones, fa flaire de programa de televisió per a quitxalla (de temps pretèrits, clar); és a dir, pretensió justeta, exigència relaxada, rigor relatiu. Si la intenció original era elaborar un producte per a nens (d'edat màxima, 10 anys) i per a omplir temps d'emissió sense més, trobo el resultat prou acceptable. Ara, deixant a banda el plantejament absurd de barrejar Sant Nicolau https://ca.wikipedia.org/wiki/Pare_Noel amb Mart https://ca.wikipedia.org/wiki/Mart_(planeta), m'han sobtat un parell d'apunts, com la lleugeresa amb la que es tracta l'assumpte del segrest, per exemple, o el tema de l'explotació infantil en la fàbrica de joguines. Digueu-me perepunyete! També és cert que molts contes tradicionals són plens de material políticament incorrecte o sigui que, suposo, no m'hauria d'exclamar de coses com aquestes... Doncs, això, un conte tirant a dolent. I, en acabat, la impressió que em queda, sobretot, és la de deixadesa o de simplificació deliberada per part del guionista, el Glenville Mareth.
EN UN MOT: Infantil.
PAÍS: EUA.
INTERÈS: MALAMENT.
RITME: REGULAR.
ELABORACIÓ: REGULAR.
TÈCNICA: REGULAR.
DENSITAT: BÉ.
ORIGINALITAT: REGULAR.
INTÈRPRETS: REGULAR.
COMPRENSIÓ: BÉ.
Perdoneu per la meva ignorància!
—What's soft and round and... and you put it on a stick and you toast it in a fire... and it's green?
—I don't know. What?
—A martianmellow.
—That's what you're all becoming, martianmellows, soft, weak.
---
Leonard Hicks as Kimar
Vincent Beck as Voldar
Charles Renn as Hargo
James Cahill as Rigna
dilluns, 1 de desembre del 2025
LLARGMETRATGE: "Scrooge" (1935)
Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0026972/
DURADA: 77 minuts i mig (Crèdits: 1 minut i mig, en l'inici).
PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).
MILLOR:
- L'escena del "flaming pudding" a casa del Robert Cratchit, el paper del Donald Calthrop.
PITJOR:
- La invisibilitat de l'esperit del Jacob Marley, a qui posa veu en Claude Rains.
NOTES:
1. Fou el primer llargmetratge sonor que adaptava la novel·la de 1843, "A Christmas Carol. In Prose. Being a Ghost Story of Christmas" https://ca.wikipedia.org/wiki/Can%C3%A7%C3%B3_de_Nadal_(Dickens), escrita pel Charles John Huffam Dickens.
2. El Seymour Hicks ja havia fet el personatge protagonista, l'Ebenezer Scrooge, tant en teatre, des de 1901, com en una adaptació muda prèvia de 1913 https://www.imdb.com/title/tt0224067/.
3. Va rodar-se durant la primavera de 1935 en recintes de Twickenham Film Studios https://en.wikipedia.org/wiki/Twickenham_Film_Studios amb un pressupost de 25 mil lliures esterlines.
4. El president dels EUA, el Franklin Delano Roosevelt https://ca.wikipedia.org/wiki/Franklin_Delano_Roosevelt, va projectar el film a la White House en la nit de nadal de 1935; però, l'exhibició en aquell país va ser un fracàs perquè només va recaptar 6 mil dòlars quan n'esperaven 200 mil.
COMENTARI: Una més. Si m'he empassat de versions del conte! Ara, ves, la primera que em ve al cap és "Ghosts of Girlfriends Past" https://ca.wikipedia.org/wiki/Els_fantasmes_de_les_meves_exn%C3%B2vies, la comèdia de 2009 dirigida pel Mark Waters. Per res en particular, suposo. En fi... Crec que tornar-hi amb una història tant revisitada, tant explorada, tant explotada i, en aquest cas, amb una presentació tant antiga —90 anys— només té sentit sota el pretext d'acostar-se al material original. En la línia, per exemple, de l'apunt que es presenta sobre el tiberi nadalenc ofert pel batlle de Londres als lords https://ca.wikipedia.org/wiki/Lord i les ladies https://en.wikipedia.org/wiki/Lady, esdeveniment mencionat en el text del Dickens. Concretament, si bé és cert que el moment patriòtic de la seqüència a la que em refereixo, tothom cantant el "God Save the Queen" https://ca.wikipedia.org/wiki/God_Save_the_King, no aporta gaire al relat, la feina dels cuiners enllestint els plats del sopar m'ha semblat un element força interessant, fins i tot, simpàtic. Sigui com sigui i més enllà de petites recompenses com aquesta que comento, es fa difícil obviar deficiències en la qualitat d'imatge en algunes escenes; culpa del temps, no de la tècnica. Potser, me les hauria estalviat mirant l'edició acolorida https://ca.wikipedia.org/wiki/Coloraci%C3%B3_de_pel%C2%B7l%C3%ADcula disponible des de 2007. No sé si l'efecte hauria estat contraproduent... Total, resumint, malgrat que es veu una mica relíquia, prou decent.
EN UN MOT: Rudimentària.
PAÍS: GB.
INTERÈS: REGULAR.
RITME: BÉ.
ELABORACIÓ: REGULAR.
TÈCNICA: REGULAR.
DENSITAT: BÉ.
ORIGINALITAT: MALAMENT.
INTÈRPRETS: BÉ.
COMPRENSIÓ: BÉ.
Perdoneu per la meva ignorància!
If I had my way, sir, every fool who goes about saying "Merry Christmas," should be boiled with his own pudding and buried with a stake of holly through his heart.
------
Seymour Hicks as Ebenezer Scrooge
Robert Cochran as Fred
dimecres, 19 de novembre del 2025
LLARGMETRATGE: "Lahn Mah" (2024)
Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
FITXA: https://www.imdb.com/title/tt31392609/
DURADA: 126 minuts i mig (Crèdits: 7 minuts).
PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 72 (sobre 100).
MILLOR:
- El moment de confessió de la Mengju Saejiu amb la Sew, els papers de l'Usha Seamkhum i la Sarinrat Thomas, respectivament, quan li diu que és la seva favorita.
PITJOR:
- L'aspror de la reacció del germà, el personatge interpretat pel Wattana Subpakit.
NOTES:
1. El títol internacional és "How to Make Millions Before Grandma Dies"; el provisional, "The Chinese Family".
2. A partir d'un pressupost de 50 milions de baht, va recaptar-ne'n més de 2.500.
3. La llavor del projecte fou una sinopsi elaborada pel co-guionista, en Thodsapon Thiptinnakorn, inspirada en la cura de la seva àvia durant la pandèmia de la COVID-19 https://en.wikipedia.org/wiki/COVID-19_pandemic_in_Thailand.
4. El gruix del rodatge es va portar a terme en 25 dies en indrets de Talat Phlu https://en.wikipedia.org/wiki/Talat_Phlu, a la capital de Tailàndia.
COMENTARI: En un cantó, l'abnegació, la resignació, el sacrifici altruista i el deure; en l'altre, l'egoisme, l'abandó i la immoralitat. I, després, l'experta espavilada, la Mui, encarnada per la Tontawan Tantivejakul https://en.wikipedia.org/wiki/Tontawan_Tantivejakul. Dentista és, la mossa de nom curiós, a més de model i actriu. En fi, que la vella es fa entranyable, cosa que converteix una història força trista de per si, per l'assumpte de la malaltia, en un bon doll de pena, emoció i empatia. Trobo alguns aspectes un pèl exagerats, com, per exemple, el paperot del Kiang, interpretat pel Sanya Kunakorn. Perquè, pel que es veu i s'explica, no sembla que necessiti ofendre's o arrossegar-se per cap herència. O el mateix plantejament mesquí del protagonista, el Putthipong Assaratanakul. Però, en general, el conte funciona, resulta efectiu. Per cert, segons els meus comptes, el ròssec de la llibreta d'estalvis hauria de rondar els 11 mil euros; cap fortuna, penso.
EN UN MOT: Contrast.
PAÍS: TAILÀNDIA.
INTERÈS: BÉ.
RITME: BÉ.
ELABORACIÓ: BÉ.
TÈCNICA: BÉ.
DENSITAT: BÉ.
ORIGINALITAT: MALAMENT.
INTÈRPRETS: BÉ.
COMPRENSIÓ: BÉ.
Perdoneu per la meva ignorància!
dilluns, 17 de novembre del 2025
LLARGMETRATGE: "Up!" (1976)
Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0075376/
DURADA: 80 minuts (Crèdits: 2 minuts, en l'inici).
PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).
MILLOR:
- La farsa d'argument i la poca-solta de l'acció.
PITJOR:
- L'excés i repetició de pantomima coital.
NOTES:
1. El títol de treball fou "Over, Under and Up!".
2. En Roger Joseph Ebert https://ca.wikipedia.org/wiki/Roger_Ebert, que figura com a co-creador de la idea, va utilitzar fragments de l'obra de la Hilda Doolittle https://ca.wikipedia.org/wiki/Hilda_Doolittle per completar les línies de la narradora, The Greek Chorus.
3. La cabana que apareix era una propietat situada a Salmon Creek, a prop del poble de Miranda, del Wilfred Bud Kues, un amic personal del director.
4. La Kitten Natividad https://ca.wikipedia.org/wiki/Kitten_Natividad, que fa de narradora, i en Russ Meyer https://ca.wikipedia.org/wiki/Russ_Meyer, el director i guionista, van esdevenir parella uns anys més tard.
COMENTARI: Com diu el mateix Meyer, es tracta d'una caricatura de pit i cuixa. Els cossos de les mosses són espectaculars, cabellera inclosa. No només els de les protagonistes, la Raven De La Croix, encarnant la Margo Winchester, i la Janet Wood, que interpreta l'Alice, sinó, també, els de la resta d'actrius, la Kitten Natividad, la Su Ling, la Linda Sue Ragsdale, l'Elaine Collins, la Foxy Lae... El problema, potser, rau en que l'acció eròtica es veu massa falsa, massa grotesca, massa exagerada, massa llarga. De fet, acaba per avorrir. Clar, això ho diu algú que troba el porno tou https://ca.wikipedia.org/wiki/Porno_tou quelcom bastant absurd a hores d'ara... Per altra banda, puc entendre la paròdia del Führer https://ca.wikipedia.org/wiki/Adolf_Hitler, el paper de l'Edward Schaaf, i la seva suposada filla, fruit de la unió amb l'Eva Braun https://ca.wikipedia.org/wiki/Eva_Braun. Al cap i a la fi, el director era veterà de la Segona Guerra Mundial https://ca.wikipedia.org/wiki/Segona_Guerra_Mundial. Necessitava desfogar-se, l'home. El que no m'encaixa amb el to còmic-bufonesc de la proposta són les violacions. La primera del Leonard Box, el personatge del Larry Dean, ja es mostra prou violenta; la segona, la del Rafe, encarnat pel Bob Schott, salvatge. M'ha fet recordar el trauma que vaig tenir quan vaig veure "The Accused" https://www.imdb.com/title/tt0094608/, el film de 1988 dirigit pel Jonathan Kaplan. La resta, tenint en compte el gènere i tot plegat, puc ser indulgent. Allò que m'ha admirat més han estat les corredisses a peus descalços pel riu i la muntanya. S'ha de tenir bona planta per trepitjar natura a pèl.
EN UN MOT: Parida.
PAÍS: EUA.
INTERÈS: REGULAR.
RITME: REGULAR.
ELABORACIÓ: REGULAR.
TÈCNICA: BÉ.
DENSITAT: BÉ.
ORIGINALITAT: MALAMENT.
INTÈRPRETS: BÉ.
COMPRENSIÓ: BÉ.
Perdoneu per la meva ignorància!
