LLARGMETRATGE: "A Bill of Divorcement" (1932)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0022685/

DURADA: 66 minuts (Crèdits: 1 minut, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).

MILLOR:
- Alguna rèplica desvergonyida de la Sydney, com la que fa en rebre el llibre de pregàries d'obsequi, "It's against my principles to kneel down and say I'm a miserable sinner. I'm not miserable, and I'm not a sinner!".

PITJOR:
- El melodrama del desenllaç, la tendència dels Fairfield al martiri/sacrifici penós, tant del Hilary com de la Meg i de la Sydney, els personatges a càrrec del John Barrymore, la Billie Burke i la Katharine Hepburn, respectivament.

NOTES:
1. És la segona adaptació cinematogràfica de la peça teatral homònima https://en.wikipedia.org/wiki/A_Bill_of_Divorcement_(play), estrenada en 1921 i escrita per la Clemence Dane https://en.wikipedia.org/wiki/Clemence_Dane; la primera https://www.imdb.com/title/tt0315291/, apareguda en 1922, fou dirigida pel Denison Clift; la tercera https://www.imdb.com/title/tt0032252/, del 1940, pel John Farrow.
2. D'acord als registres de la RKO Pictures https://ca.wikipedia.org/wiki/RKO_Pictures, la pel·lícula va generar un benefici de 110 mil dòlars durant el primer any d'exhibició.
3. El productor, en David O. Selznick, no volia la Katharine Hepburn en el film, però el director, el George Cukor, que havia quedat impressionat veient la prova de l'actriu, va imposar el seu criteri i va escollir-la.
4. El gruix del rodatge es va portar a terme en juliol de 1932 en els RKO Gower Street Studios https://en.wikipedia.org/wiki/Gower_Street_(Los_Angeles) de Hollywood, en la ciutat nord-americana de Los Angeles, amb un pressupost d'uns 250 mil dòlars; el marit de la Billie Burke, en Florenz Edward Ziegfeld Junior, va morir mentre es rodava la pel·lícula.

COMENTARI: La caricatura de beata penitent de la tieta Hester, el paper de l'Elizabeth Patterson, juntament amb la rebel·lió jovenívola de la Sydney prometien un contrast eixerit, una cadència àgil. Però, l'aparició del pare, fugat del manicomi, converteix la història en una paròdia, per exageració, de drama. Reconec que, d'inici, he enfocat l'assumpte de mala manera; doncs, ni la salut mental https://ca.wikipedia.org/wiki/Salut_mental ni les seqüeles provocades per una guerra, en aquest cas, la Gran Guerra https://ca.wikipedia.org/wiki/Primera_Guerra_Mundial, conviden a fer massa xerinola. No obstant això, trobo que el desequilibri palès de l'home elimina qualsevol debat seriós. I, per altra banda, les culpabilitats i les postures de sacrifici i auto-inflicció de condemnes vitals i altres rèmores d'una moral molt específica freguen la ridiculesa (si més no, des d'una mirada del primer quart del segle XXI). O sigui que, al final, m'ha semblat tot molt poc atractiu. De fet, se m'ha fet llarga.

EN UN MOT: Patètica.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Curse of the Cat People" (1944)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0036733/

DURADA: 70 minuts (Crèdits: 1 minut, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 46 (sobre 100).

MILLOR:
- La darrera aparició de la Barbara Farren, el personatge encarnat per l'Elizabeth Russell https://en.wikipedia.org/wiki/Elizabeth_Russell_(actress).

PITJOR:
- La interpretació del Sir Lancelot https://en.wikipedia.org/wiki/Sir_Lancelot_(singer) fent de l'Edward.

NOTES:
1. Els executius de l'estudi van imposar el títol per presentar-la com una seqüela de "Cat People" https://www.imdb.com/title/tt0034587/, el film de 1942 dirigit pel Jacques Tourneur, i aprofitar, així, l'èxit d'aquella producció com a ham; però, el productor volia anomenar-la "Amy and Her Friend".
2. El gruix del rodatge es va portar a terme entre agost i novembre de 1943 en els RKO Gower Street Studios https://en.wikipedia.org/wiki/Gower_Street_(Los_Angeles) de Hollywood, en la ciutat nord-americana de Los Angeles, amb un pressupost que va superar els 200 mil dòlars.
3. El quadre que mencionen com a favorit de la fantasma és el "Don Manuel Osorio Manrique de Zúñiga, niño" https://ca.wikipedia.org/wiki/Manuel_Osorio_Manrique_de_Z%C3%BA%C3%B1iga,_nen d'en Francisco de Goya.
4. Alguns elements de la història es basen en experiències personals del Val Lewton https://en.wikipedia.org/wiki/Val_Lewton, el productor de la pel·lícula, com ara l'episodi d'usar el buit del tronc d'un arbre en comptes de la bústia.
5. La Julia Farren, el paper a càrrec de la Julia Dean, explica el conte d'en Washington Irving, "The Legend of Sleepy Hollow" https://ca.wikipedia.org/wiki/La_llegenda_de_Sleepy_Hollow, publicat en 1820.

COMENTARI: Deixant a banda l'engany del títol, doncs, ni maledicció ni gent felina, sembla més aviat una mena de guia, dramatització de suport, per tractar infants dispersos amb amics imaginaris https://ca.wikipedia.org/wiki/Amic_imaginari i trastorns similars que cap altra cosa. Sobretot, després de la menció descarada per part de la mestra, encarnada per l'Eve March, de "The Inner World of Childhood", el llibre escrit per la Frances Gillespy Wickes https://en.wikipedia.org/wiki/Frances_G._Wickes, publicat el 1927. S'hi afegeix, aleshores, l'assumpte de la demència https://ca.wikipedia.org/wiki/Dem%C3%A8ncia de la vella i la desesperació de la filla que en té cura, no sé fins a quin punt, amb la intenció de lligar ambdues condicions d'alienació des del punt de vista de la frustració externa. El problema, trobo, rau en que el desenvolupament és mínim, la ficció és fluixa, no ofereix al·licients fora de la gràcia de la nena, l'Ann Carter https://en.wikipedia.org/wiki/Ann_Carter, o la repugnància que provoca; per a gustos, els colors. És a dir, no calia una hora per enviar un missatge (consell) de paciència. A mi, me l'ha fet perdre.

EN UN MOT: Estafa.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Great Rupert" (1950)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0042524/

DURADA: 84 minuts (Crèdits: 1 minut, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).

MILLOR:
- L'esperit emprenedor del Louie Amendola, el personatge del Jimmy Durante; en una línia de diàleg s'anomena a si mateix, "The polar bear rug with the radio! I'll miss The Jimmy Durante Show".

PITJOR:
- L'animació de l'esquirol Rupert per part del Fred Madison https://www.imdb.com/name/nm0534969/.

NOTES:
1. Es basa en una història d'en Ted Allan, publicada en forma de llibre infantil amb el títol, "Willie the Squowse".
2. Els títols de treball van ser "Money, Money, Money", "The Great Amandola" i "Rupert II".
3. La pel·lícula va esdevenir de domini públic https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_p%C3%BAblic en 1978 perquè els drets no van ser renovats.
4. El rodatge es va portar a terme entre juny i juliol de 1948 en els General Service Studios https://en.wikipedia.org/wiki/Sunset_Las_Palmas_Studios de Hollywood, en la ciutat nord-americana de Los Angeles.

COMENTARI: Em quedaria amb el carisma, el talent, l'ofici, l'alegria del Durante https://en.wikipedia.org/wiki/Jimmy_Durante i amb el missatge d'optimisme/miracle econòmic càndid que il·lustra el conte. Ben bé, podria resumir-se amb la dita, "qui no arrisca no pisca". A l'altra banda, resta el Frank Dingle, interpretat pel Frank Orth, amargat per la seva basarda i el seu recel, traumatitzat per un dijous negre https://ca.wikipedia.org/wiki/Crac_del_29 de 20 anys enrere. Per cert, aquesta manera d'amagar els diners que té l'home a casa seva no sembla ni prou pràctica ni gaire prudent; ans el contrari, la qualificaria d'irreflexiva i de maldestra més aviat. Després, cal una dosi important de condescendència amb l'argument per tal d'acceptar la lleugeresa d'alguns aspectes que planteja. Per exemple, la passivitat dels tres oficials, el policia, l'agent i l'inspector, encarnats pel Clancy Cooper, en Harold Goodwin i el Frank Cady, respectivament. No només en relació a l'assumpte dels diners divins sinó, també i sobretot, perquè resulta tant obvi com evident que l'incendi és provocat (indirectament) per l'Amendola. En general, però, l'exercici vodevilesc s'encaixa fàcil. Per acabar, una nota de sensació, m'esperava un animal més a l'estil "Alvin and the Chipmunks" https://en.wikipedia.org/wiki/Alvin_and_the_Chipmunks; poca cosa.

EN UN MOT: Laxa.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Beyond Tomorrow" (1940)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0032247/

DURADA: 84 minuts (Crèdits: 1 minuts, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).

MILLOR:
- El joc de les bitlleteres que fan els socis, el George Melton, l'Allan Chadwick i el Michael O'Brien, els rols a càrrec del Harry Carey, en Charles Aubrey Smith i el Charles Winninger, respectivament.

PITJOR:
- La segona oportunitat que rep el Michael O'Brien i la resurrecció del James Houston, el paper interpretat pel Richard Carlson; és trampa.

NOTES:
1. Es coneix, també, com "And So Goodbye" i "Beyond Christmas".
2. Després dels crèdits de presentació, surt el rètol, "I believe... that the soul of man is immortal and will be treated with justice in another life, respecting its conduct in this. Benjamin Franklin".
3. El rodatge es va portar a terme en novembre de 1939 en els General Service Studios https://en.wikipedia.org/wiki/Sunset_Las_Palmas_Studios de Hollywood, en la ciutat nord-americana de Los Angeles.

COMENTARI: Potser, el brou, la base del conte, seria la juguesca dins del quadre nadalenc; la carn d'olla, l'assumpte de l'ascensió de l'estrella de la cançó amb l'aparició del conflicte amorós a quatre bandes; i els galets, el trio de iaios enginyers que esdevenen fantasmes. Tot plegat, encaixat amb més o menys traça; a fuetades, diria. Perquè algun aspecte grinyola una mica. Per exemple, lligar el descobriment radiofònic del nano com artista amb l'accident dels vells em sembla un tant sapastre. Ben bé podia entendre's que el noi tenia contactes en el món de l'espectacle pel seu passat en el rodeo https://ca.wikipedia.org/wiki/Rodeo o... jo què sé, no m'ha agradat. Trobo, a més, el desenllaç dràstic un recurs desesperat per evitar una deriva que començava a diluir l'encís dels personatges. La meva mare hauria sentenciat, "no sabien com acabar-la". Malgrat això i allò, la considero una representant prou decent del gènere... O hauria de dir gèneres?

EN UN MOT: Escudella.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

Christmas, nothing but a merchant's holiday!
---
Harry Carey as George Melton
Charles Aubrey Smith as Allan Chadwick
Charles Winninger as Michael O'Brien

LLARGMETRATGE: "Santa Claus Conquers the Martians" (1964)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0058548/

DURADA: 80 minuts (Crèdits: 2 minuts, en l'inici; mig, al final).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 49 (sobre 100).

MILLOR:
- El menjar en píndoles, el sistema d'aprenentatge a través de les antenes i els altres elements de ciència ficció de pa sucat amb oli.

PITJOR:
- Les batusses entre el Kimar i el Voldar, els personatges del Leonard Hicks i el Vincent Beck, respectivament.

NOTES:
1. En març de 1966, Dell Comics https://ca.wikipedia.org/wiki/Dell_Comics va publicar-ne una adaptació en paper.
2. Les pistoles dels marcians són Air Blasters de Wham-O https://en.wikipedia.org/wiki/Wham-O.
3. El rodatge es va portar a terme al llarg de 4 dies d'estiu de 1964 en The Michael Myerberg Studios, a Long Island, en la ciutat nord-americana de New York.
4. Al final, mentre sona "Hooray for Santa Claus", d'en Roy Alfred i el Milton Delugg, apareix la lletra de la cançó.

COMENTARI: Pels decorats matussers, les disfresses ridícules, l'attrezzo galdós i les interpretacions entre encarcarades i carrinclones, fa flaire de programa de televisió per a quitxalla (de temps pretèrits, clar); és a dir, pretensió justeta, exigència relaxada, rigor relatiu. Si la intenció original era elaborar un producte per a nens (d'edat màxima, 10 anys) i per a omplir temps d'emissió sense més, trobo el resultat prou acceptable. Ara, deixant a banda el plantejament absurd de barrejar Sant Nicolau https://ca.wikipedia.org/wiki/Pare_Noel amb Mart https://ca.wikipedia.org/wiki/Mart_(planeta), m'han sobtat un parell d'apunts, com la lleugeresa amb la que es tracta l'assumpte del segrest, per exemple, o el tema de l'explotació infantil en la fàbrica de joguines. Digueu-me perepunyete! També és cert que molts contes tradicionals són plens de material políticament incorrecte o sigui que, suposo, no m'hauria d'exclamar de coses com aquestes... Doncs, això, un conte tirant a dolent. I, en acabat, la impressió que em queda, sobretot, és la de deixadesa o de simplificació deliberada per part del guionista, el Glenville Mareth.

EN UN MOT: Infantil.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 —What's soft and round and... and you put it on a stick and you toast it in a fire... and it's green?
—I don't know. What?
—A martianmellow.
—That's what you're all becoming, martianmellows, soft, weak.
---
Leonard Hicks as Kimar
Vincent Beck as Voldar
Charles Renn as Hargo
James Cahill as Rigna

LLARGMETRATGE: "Scrooge" (1935)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0026972/

DURADA: 77 minuts i mig (Crèdits: 1 minut i mig, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena del "flaming pudding" a casa del Robert Cratchit, el paper del Donald Calthrop.

PITJOR:
- La invisibilitat de l'esperit del Jacob Marley, a qui posa veu en Claude Rains.

NOTES:
1. Fou el primer llargmetratge sonor que adaptava la novel·la de 1843, "A Christmas Carol. In Prose. Being a Ghost Story of Christmas" https://ca.wikipedia.org/wiki/Can%C3%A7%C3%B3_de_Nadal_(Dickens), escrita pel Charles John Huffam Dickens.
2. El Seymour Hicks ja havia fet el personatge protagonista, l'Ebenezer Scrooge, tant en teatre, des de 1901, com en una adaptació muda prèvia de 1913 https://www.imdb.com/title/tt0224067/.
3. Va rodar-se durant la primavera de 1935 en recintes de Twickenham Film Studios https://en.wikipedia.org/wiki/Twickenham_Film_Studios amb un pressupost de 25 mil lliures esterlines.
4. El president dels EUA, el Franklin Delano Roosevelt https://ca.wikipedia.org/wiki/Franklin_Delano_Roosevelt, va projectar el film a la White House en la nit de nadal de 1935; però, l'exhibició en aquell país va ser un fracàs perquè només va recaptar 6 mil dòlars quan n'esperaven 200 mil.

COMENTARI: Una més. Si m'he empassat de versions del conte! Ara, ves, la primera que em ve al cap és "Ghosts of Girlfriends Past" https://ca.wikipedia.org/wiki/Els_fantasmes_de_les_meves_exn%C3%B2vies, la comèdia de 2009 dirigida pel Mark Waters. Per res en particular, suposo. En fi... Crec que tornar-hi amb una història tant revisitada, tant explorada, tant explotada i, en aquest cas, amb una presentació tant antiga —90 anys— només té sentit sota el pretext d'acostar-se al material original. En la línia, per exemple, de l'apunt que es presenta sobre el tiberi nadalenc ofert pel batlle de Londres als lords https://ca.wikipedia.org/wiki/Lord i les ladies https://en.wikipedia.org/wiki/Lady, esdeveniment mencionat en el text del Dickens. Concretament, si bé és cert que el moment patriòtic de la seqüència a la que em refereixo, tothom cantant el "God Save the Queen" https://ca.wikipedia.org/wiki/God_Save_the_King, no aporta gaire al relat, la feina dels cuiners enllestint els plats del sopar m'ha semblat un element força interessant, fins i tot, simpàtic. Sigui com sigui i més enllà de petites recompenses com aquesta que comento, es fa difícil obviar deficiències en la qualitat d'imatge en algunes escenes; culpa del temps, no de la tècnica. Potser, me les hauria estalviat mirant l'edició acolorida https://ca.wikipedia.org/wiki/Coloraci%C3%B3_de_pel%C2%B7l%C3%ADcula disponible des de 2007. No sé si l'efecte hauria estat contraproduent... Total, resumint, malgrat que es veu una mica relíquia, prou decent.

EN UN MOT: Rudimentària.

PAÍS:           GB.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

If I had my way, sir, every fool who goes about saying "Merry Christmas," should be boiled with his own pudding and buried with a stake of holly through his heart.
------
Seymour Hicks as Ebenezer Scrooge
Robert Cochran as Fred

LLARGMETRATGE: "Lahn Mah" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt31392609/

DURADA: 126 minuts i mig (Crèdits: 7 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 72 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment de confessió de la Mengju Saejiu amb la Sew, els papers de l'Usha Seamkhum i la Sarinrat Thomas, respectivament, quan li diu que és la seva favorita.

PITJOR:
- L'aspror de la reacció del germà, el personatge interpretat pel Wattana Subpakit.

NOTES:
1. El títol internacional és "How to Make Millions Before Grandma Dies"; el provisional, "The Chinese Family".
2. A partir d'un pressupost de 50 milions de baht, va recaptar-ne'n més de 2.500.
3. La llavor del projecte fou una sinopsi elaborada pel co-guionista, en Thodsapon Thiptinnakorn, inspirada en la cura de la seva àvia durant la pandèmia de la COVID-19 https://en.wikipedia.org/wiki/COVID-19_pandemic_in_Thailand.
4. El gruix del rodatge es va portar a terme en 25 dies en indrets de Talat Phlu https://en.wikipedia.org/wiki/Talat_Phlu, a la capital de Tailàndia.

COMENTARI: En un cantó, l'abnegació, la resignació, el sacrifici altruista i el deure; en l'altre, l'egoisme, l'abandó i la immoralitat. I, després, l'experta espavilada, la Mui, encarnada per la Tontawan Tantivejakul https://en.wikipedia.org/wiki/Tontawan_Tantivejakul. Dentista és, la mossa de nom curiós, a més de model i actriu. En fi, que la vella es fa entranyable, cosa que converteix una història força trista de per si, per l'assumpte de la malaltia, en un bon doll de pena, emoció i empatia. Trobo alguns aspectes un pèl exagerats, com, per exemple, el paperot del Kiang, interpretat pel Sanya Kunakorn. Perquè, pel que es veu i s'explica, no sembla que necessiti ofendre's o arrossegar-se per cap herència. O el mateix plantejament mesquí del protagonista, el Putthipong Assaratanakul. Però, en general, el conte funciona, resulta efectiu. Per cert, segons els meus comptes, el ròssec de la llibreta d'estalvis hauria de rondar els 11 mil euros; cap fortuna, penso.

EN UN MOT: Contrast.

PAÍS:           TAILÀNDIA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Up!" (1976)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0075376/

DURADA: 80 minuts (Crèdits: 2 minuts, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- La farsa d'argument i la poca-solta de l'acció.

PITJOR:
- L'excés i repetició de pantomima coital.

NOTES:
1. El títol de treball fou "Over, Under and Up!".
2. En Roger Joseph Ebert https://ca.wikipedia.org/wiki/Roger_Ebert, que figura com a co-creador de la idea, va utilitzar fragments de l'obra de la Hilda Doolittle https://ca.wikipedia.org/wiki/Hilda_Doolittle per completar les línies de la narradora, The Greek Chorus.
3. La cabana que apareix era una propietat situada a Salmon Creek, a prop del poble de Miranda, del Wilfred Bud Kues, un amic personal del director.
4. La Kitten Natividad https://ca.wikipedia.org/wiki/Kitten_Natividad, que fa de narradora, i en Russ Meyer https://ca.wikipedia.org/wiki/Russ_Meyer, el director i guionista, van esdevenir parella uns anys més tard.

COMENTARI: Com diu el mateix Meyer, es tracta d'una caricatura de pit i cuixa. Els cossos de les mosses són espectaculars, cabellera inclosa. No només els de les protagonistes, la Raven De La Croix, encarnant la Margo Winchester, i la Janet Wood, que interpreta l'Alice, sinó, també, els de la resta d'actrius, la Kitten Natividad, la Su Ling, la Linda Sue Ragsdale, l'Elaine Collins, la Foxy Lae... El problema, potser, rau en que l'acció eròtica es veu massa falsa, massa grotesca, massa exagerada, massa llarga. De fet, acaba per avorrir. Clar, això ho diu algú que troba el porno tou https://ca.wikipedia.org/wiki/Porno_tou quelcom bastant absurd a hores d'ara... Per altra banda, puc entendre la paròdia del Führer https://ca.wikipedia.org/wiki/Adolf_Hitler, el paper de l'Edward Schaaf, i la seva suposada filla, fruit de la unió amb l'Eva Braun https://ca.wikipedia.org/wiki/Eva_Braun. Al cap i a la fi, el director era veterà de la Segona Guerra Mundial https://ca.wikipedia.org/wiki/Segona_Guerra_Mundial. Necessitava desfogar-se, l'home. El que no m'encaixa amb el to còmic-bufonesc de la proposta són les violacions. La primera del Leonard Box, el personatge del Larry Dean, ja es mostra prou violenta; la segona, la del Rafe, encarnat pel Bob Schott, salvatge. M'ha fet recordar el trauma que vaig tenir quan vaig veure "The Accused" https://www.imdb.com/title/tt0094608/, el film de 1988 dirigit pel Jonathan Kaplan. La resta, tenint en compte el gènere i tot plegat, puc ser indulgent. Allò que m'ha admirat més han estat les corredisses a peus descalços pel riu i la muntanya. S'ha de tenir bona planta per trepitjar natura a pèl.

EN UN MOT: Parida.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Dogleg" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt27553113/

DURADA: 82 minuts i mig (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 48 (sobre 100).

MILLOR:
- La Bridey Elliott fent de penjada (Hòstia, tu! És la filla del Chris Elliott https://en.wikipedia.org/wiki/Chris_Elliott).

PITJOR:
- El ball de la Sunny davant del Kris, els personatges a càrrec de la Courtney Pauroso i el Kristoffer Borgli, respectivament, al so de "So Long", la cançó de Polycat.

NOTES:
1. Els crèdits surten sobre les imatges de l'Alan, interpretat per l'Al Warren, que també és el director i co-guionista, i el Roo, el gos encarnat pel Chuy the Golden Retriever, tots dos, dins d'un cotxe en moviment; al final, es veu la continuació de l'escena entre l'exhibicionista, el paper a càrrec de la Sally Mullins, el xaman de gossos, el DeMorge Brown, i el mateix Alan.
2. El pòster promocional del film està copiat del de la pel·lícula de 1975, "Nashville" https://www.imdb.com/de/title/tt0073440/, d'en Robert Altman.
3. Explica, l'Al Warren, que el títol s'inspira en el terme que descriu els forats dels camps de golf https://ca.wikipedia.org/wiki/Golf amb corba.

COMENTARI: S'esforça en vestir-se d'antologia https://ca.wikipedia.org/wiki/Pel%C2%B7l%C3%ADcula_d%27episodis lligant algunes de les situacions que presenta amb la participació d'algú en diferents escenes, i intenta encaixar la jugada, suposo, dins del context de creació del cineasta. Però els diferents episodis que ofereix són tant poc interessants i l'assumpte del gos perdut resulta tant poc suggeridor que... m'ha mort. Per allò que li he sentit a dir en una entrevista al director, 6 anys de producció, des del 2018, uns cent mil dòlars de pressupost i una mica de reciclatge de material. Per exemple, l'escena del matalàs s'inspira en una experiència del co-guionista, en Michael Bible. La veritat és que tot plegat sembla bastant "rodar per rodar".

EN UN MOT: Poti-poti.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Dalia y el Libro Rojo" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt9881850/

DURADA: 106 minuts i mig (Crèdits: 11 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 54 (sobre 100).

MILLOR:
- La Dalia, a qui posa veu l'Agustina Cirulnik, utilitza una alarma que la desperta quan ha de baixar de l'autobús.

PITJOR:
- L'absència d'un plantejament robust, en general, manca de concreció.

NOTES:
1. Internacionalment, s'anomena "Dalia and the Red Book".
2. En un moment dels crèdits, apareix el rètol, "En el recuerdo del Dr. Rubén Marchevsky"; al final, s'afegeix un clip en el que es veu que s'obre la porta del despatx del pare, el personatge del Gustavo Barrientos.
3. En David Bisbano, director i guionista, explica que el títol es refereix, o és un homenatge, a un llibre que escriu en Bilbo Saquet https://ca.wikipedia.org/wiki/Bilbo_Saquet, un personatge de la novel·la del John Ronald Reuel Tolkien, "The Lord of the Rings" https://ca.wikipedia.org/wiki/El_Senyor_dels_Anells.

COMENTARI: Diu que van trigar deu anys en enllestir el projecte i que, aleshores, van ficar-se a preparar una sèrie protagonitzada per la mateixa nena, una mena de preqüela. Doncs, si la premissa és la mateixa, ajuntar ingredients sense desenvolupar-los ni amanir-los, sense gaire solta ni volta, els pot haver quedat una bona cagarada de producte. És a dir, l'estètica del film s'aguanta força, els ninots i els escenaris; fins i tot, tenint en compte la utilització combinada de CGI https://ca.wikipedia.org/wiki/Imatge_generada_per_ordinador i d'stop-motion https://ca.wikipedia.org/wiki/Stop-motion. Però no trobo que el relat sigui suficientment consistent, més enllà d'una idea molt bàsica, o el context, prou ric per acabar de suggerir alguna cosa o engrescar l'espectador. Sembla ben bé que la història pateix d'allò mateix que descriu la Dalia de ser incapaç de plasmar les idees potencialment fantàstiques en quelcom aprofitable. Total, bastant desencís.

EN UN MOT: Esbós.

PAÍS:           ARGENTINA, ESPANYA, BRASIL, PERÚ, EQUADOR, COLÒMBIA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Mamma Mia!" (2008)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0795421/

DURADA: 108 minuts i mig (Crèdits: 9 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 38 (sobre 100).

MILLOR:
- La seqüència de "Honey, Honey" que canten la Sophie, l'Ali i la Lisa, encarnades per l'Amanda Seyfried, l'Ashley Lilley i la Rachel McDowall, respectivament.

PITJOR:
- La disbauxa eufòrica de la Meryl Streep i la nul·litat musical del Pierce Brosnan.

NOTES:
1. Es basa en el musical homònim, escrit per la Catherine Johnson, inspirat per les cançons d'ABBA https://ca.wikipedia.org/wiki/ABBA compostes pel Benny Andersson i el Björn Ulvaeus.
2. El gruix dels exteriors va rodar-se entre agost i setembre de 2007 en indrets de Mouresi https://en.wikipedia.org/wiki/Mouresi, Escòpelos https://ca.wikipedia.org/wiki/Esc%C3%B2pelos i Escíatos https://ca.wikipedia.org/wiki/Esc%C3%ADatos.
3. A partir d'un pressupost de 52 milions de dòlars, va recaptar-ne'n més de 700.
4. En 2018, va estrenar-se una seqüela, "Mamma Mia! Here We Go Again" https://www.imdb.com/title/tt6911608/, dirigida per l'Ol Parker.

COMENTARI: A veure... L'única cosa que es pot exigir genuïnament a un musical jukebox https://ca.wikipedia.org/wiki/Musical_jukebox, més enllà d'una mínima coherència en el relat, és no espatllar el repertori de cançons; és a dir, mantenir el nivell del material original. Doncs, aquest aconsegueix, amb les seves presentacions ridícules i interpretacions deficients, convertir una col·lecció d'èxits indiscutibles en una experiència angoixant, sovint, de vergonya aliena. I m'agradaria poder exculpar els músics. Però, em fa l'efecte, pel que li he sentit al Björn Ulvaeus https://ca.wikipedia.org/wiki/Bj%C3%B6rn_Ulvaeus, que la connexió absurda amb Grècia, l'esperit festiu, l'excitació vacacional postissa, la inhibició exagerada i tota la resta de foteses que a mi em semblen tant supèrflues són consentides i premeditades. No sé, m'ha fet la impressió com de grapat d'amateurs al karaoke https://ca.wikipedia.org/wiki/Karaoke fent el pena.

EN UN MOT: Bunyol.

PAÍS:           GB, ALEMANYA, EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Naked Gun" (2025)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt3402138/

DURADA: 85 minuts (Crèdits: 11 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 40 (sobre 100).

MILLOR:
- Els naming rights https://en.wikipedia.org/wiki/Naming_rights de l'Staples Center https://ca.wikipedia.org/wiki/Crypto.com_Arena en el desenllaç, "ponzi-scheme.com Arena".

PITJOR:
- La intervenció ridícula de la Pamela Anderson interpretant la peça, "Sassafras Chicken in D".

NOTES:
1. Es basa en els personatges de la sèrie de televisió de 1982, "Police Squad!" https://en.wikipedia.org/wiki/Police_Squad!, creada pel David Zucker, el Jim Abrahams i el Jerry Zucker.
2. Els crèdits s'interrompen amb una escena en la que apareixen la Beth Davenport i el Frank Drebin Jr., interpretats per la Pamela Anderson i el Liam Neeson, respectivament, que acaba amb un trencament de la quarta paret https://ca.wikipedia.org/wiki/Quarta_paret; també, es reprodueix la seqüència d'entrada de la pel·lícula de 1988, dirigida pel David Zucker, "The Naked Gun: From the Files of Police Squad!" https://www.imdb.com/title/tt0095705/; entre els noms, a més, s'inclouen altres petits acudits, com un rètol que demana "Please read aloud", seguit de lletres de diferents mides i un altre rètol més petit que diu "You don't need glasses"; al final, surt el "Weird Al" Yankovic en un escenari sense públic.
3. A partir d'un pressupost de 42 milions de dòlars, va recaptar-ne'n més de 100.
4. El gruix del rodatge es va portar a terme entre maig i juny de 2024 en indrets de l'estat nord-americà de Georgia sota el títol de treball de "Law of Toughness".

COMENTARI: Suposo que es tractava de reinventar https://ca.wikipedia.org/wiki/Reinvenci%C3%B3_(ficci%C3%B3) la franquícia "The Naked Gun" https://en.wikipedia.org/wiki/The_Naked_Gun; tot i que, en algun lloc, he vist que donaven al film categoria de seqüela hereva o legacy sequel https://en.wikipedia.org/wiki/Sequel, en anglès. I, vist el rendiment comercial, sembla una aposta prou encertada. Els números canten. Ara, entre l'homenatge en forma de repetició i una trama pretesament (imagino) vulgar del cagar, la impressió que ofereix és la de refregit insuls protagonitzat per actors sense gràcia. L'un i l'altra fan el que poden però riure, no. Qui punyetes va convèncer el Neeson que podia fer de pallasso? Déu n'hi do, quin mort! O l'Anderson, pobreta! Eh! Ho diu un que, en el seu temps, va anar al cinema a veure "Barb Wire" https://www.imdb.com/title/tt0115624/, el castanyot de 1996 d'en David Hogan. Clar que, aleshores, la meva motivació era... menys noble. La qüestió és que no puc dir que m'hagi decebut perquè ja era molt reticent a deixar-me arrossegar per la nostàlgia; n'esperava zero. Ah, per cert! El tema del mussol salvador, molt trist, penós. En fi, potser, algun dia aprenc a triar millor.

EN UN MOT: Injustificada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

DOCUMENTAL: "Ibelin" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt19811010/

DURADA: 102 minuts i mig (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 72 (sobre 100).

MILLOR:
- La història de la Xenia-Anni Nielsen i el Mikkel Riknagel Nielsen.

PITJOR:
- Encara que s'hagi de prendre com un recurs retòric, un acudit, l'orgull patern del que parla el Robert Steen en el funeral pel que fa a la consideració de faldiller del seu fill.

NOTES:
1. Internacionalment, s'anomena "The Remarkable Life of Ibelin".
2. S'inspira en un article de 2019, realitzat per la Vicky Schaubert per a l'NRK https://ca.wikipedia.org/wiki/Norsk_Rikskringkasting, sobre la vida d'en Mats Steen, un noi noruec afectat per distròfia muscular de Duchenne https://ca.wikipedia.org/wiki/Distr%C3%B2fia_muscular_de_Duchenne.
3. En Benjamin Ree, el director, va disposar de quatre mil pàgines dels diàlegs, en els que en Mats participava, del registre de converses del clan Starlight del joc "World of Warcraft" https://ca.wikipedia.org/wiki/World_of_Warcraft; des de juliol de 2023, l'Elwynn Forest del joc inclou una rèplica de la làpida del Mats Steen.
4. Després de l'estrena del film, la Medietilsynet https://en.wikipedia.org/wiki/Norwegian_Media_Authority va establir un premi anual adreçat a joves d'entre 9 i 18 anys, dotat amb 50.000 corones i batejat "Ibelinprisen" en honor al sobrenom del Mats Steen en "World of Warcraft", per promoure una cultura de videojocs segura i inclusiva.
5. El protagonista fou nét del Reiulf Steen https://en.wikipedia.org/wiki/Reiulf_Steen.

COMENTARI: La veritat és que no recordo en quin estadi mental estàvem l'any 2014, el de la mort del Mats, pel que fa a la tolerància de les interaccions en línia. Sospito que el tema ja era prou assumit en jocs, en plataformes de cites, en general. Tenint en compte, doncs, que, aleshores, aquest joc del WoW acumulava més de cent milions d'usuaris registrats, resulta raonable pensar que de vincles personals com els que explica aquí el Benjamin Ree devien sorgir a cabassos. De manera que l'aspecte de les relacions riques desenvolupades en la xarxa impacta molt relativament. Sí que emociona la desgràcia concreta del nano. També, el compromís i la benevolència de la comunitat virtual a la que pertany. Lligat a això darrer, m'ha semblat un punt divertit poder relacionar els avatars amb les persones que els controlaven. Dèries meves. L'altre qüestió interessant que es suggereix és el merder de les voluntats digitals... Bé, merder, en tot cas, pels hereus. En fi... No he pogut evitar pensar allò de "val més poc que no res", per compassió. Ara que, insatisfet i malagraït crònic (o, més aviat, innat) com sóc, certes alternatives, succedanis em semblaran sempre insuficients. Al capdavall, cada cosa té el valor que hom sap donar-li. I no sé si jo en sé gaire.

EN UN MOT: Consol.

PAÍS:           NORUEGA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "28 Years Later" (2025)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10548174/

DURADA: 115 minuts (Crèdits: 5 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).

MILLOR:
- El suggeriment de l'eutanàsia https://ca.wikipedia.org/wiki/Eutan%C3%A0sia com a resposta a la malaltia de l'Isla, el paper interpretat per la Jodie Comer.

PITJOR:
- La utilització de "Boots" https://en.wikipedia.org/wiki/Boots_(poem), el poema d'en Rudyard Kipling, recitat pel Taylor Holmes https://en.wikipedia.org/wiki/Taylor_Holmes, i la inclusió dels clips d'arquers.

NOTES:
1. Representa el tercer lliurament de la franquícia, precedit per "28 Days Later" https://www.imdb.com/title/tt0289043/, dels mateixos director i guionista, en Danny Boyle i l'Alex Garland, i de "28 Weeks Later" https://www.imdb.com/title/tt0463854/, dirigit pel Juan Carlos Fresnadillo, respectivament, estrenats en 2002 i 2007; va filmar-se juntament amb una seqüela, "28 Years Later: The Bone Temple" https://www.imdb.com/title/tt32141377/, un títol a càrrec de la Nia DaCosta.
2. El gruix del rodatge es va portar a terme entre el 7 de maig i el 29 de juliol de 2024 en indrets de les àrees de North East England https://ca.wikipedia.org/wiki/North_East_England i de Yorkshire and the Humber https://ca.wikipedia.org/wiki/Yorkshire_i_Humber; la zona on viuen els protagonistes és la de Lindisfarne https://ca.wikipedia.org/wiki/Lindisfarne.
3. Durant els títols de crèdit, s'intercalen imatges de la pel·lícula.
4. A partir d'un pressupost de 60 milions de dòlars, va recaptar-ne'n uns 150.

COMENTARI: Des del punt de vista de la maduració del nano, l'Spike, el personatge de l'Alfie Williams, resulta, més o menys, interessant. També, el fet de plantejar la gestió de certs assumptes en temps de crisi, com l'embaràs de la infectada, encarnada per la Celi Crossland, o el càncer de la mare, afegeix una mica de substància a la història. En essència, però, mateix conte, mateix joc, diferents cares, repetició. Diu que van fer servir aparells d'iPhone 15 Pro Max https://ca.wikipedia.org/wiki/IPhone_15_Pro per enregistrar algunes escenes. Potser, per això els intents de bullet time https://ca.wikipedia.org/wiki/Bullet_time es veuen tant precaris. I, entre els convidats especials, una de freda i una de calenta: per un costat, el suec, el rol de l'Edvin Ryding, sembla bastant gratuït i estúpid, per l'altre, el Ralph Fiennes fent del típic gurú reconforta, d'alguna manera. Reconec, malgrat tot, que m'ha entretingut més del que em pensava.

EN UN MOT: Relleu.

PAÍS:           GB, EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "That Uncertain Feeling" (1941)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0034274/

DURADA: 83 minuts (Crèdits: menys de mig minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).

MILLOR:
- L'expressió de desaprovació de l'Alexander Sebastian, el paper a càrrec del Burgess Meredith, "Phooey!".

PITJOR:
- La bajanada de la bufetada per activar el divorci en el despatx de l'advocat Jones, el rol del Harry Davenport.

NOTES:
1. Es basa en la peça teatral de 1880, "Divorçons" https://en.wikipedia.org/wiki/Divor%C3%A7ons, escrita pel Victorien Léandre Sardou i en Fernand Émile de Najac; el director del film, l'Ernst Lubitsch, n'havia fet una altra adaptació titulada "Kiss Me Again" https://www.imdb.com/title/tt0015979/, estrenada en 1925; va pagar 27 mil dòlars a la Paramount Pictures https://ca.wikipedia.org/wiki/Paramount_Pictures pels drets.
2. La productora, Ernst Lubitsch Productions, fou fundada per l'Ernst Lubitsch i en Sol Lesser en 1939; els socis, condicionats pel fracàs de crítica i taquilla d'aquest film, van decidir dissoldre-la en 1943.
3. Durant el rodatge, la Merle Oberon, que fa de la Jill Baker, s'estava recuperant d'un problema amb cosmètics que li havia provocat nafres a la cara.

COMENTARI: M'ha fet, més o menys, gràcia fins que han arribat les amenaces i agressions del cornut interpretat pel Melvyn Douglas https://ca.wikipedia.org/wiki/Melvyn_Douglas, quan els suposats adúlters són enxampats. Mancava, encara, mitja hora pel final. Però, allò que ha seguit ja m'ha fet nosa. Perquè el personatge divertit de la història, el pianista, es fa petit i comença la tifa de la negociació del divorci, les estratagemes puerils per provocar gelosies i, en acabat, la gran reconquesta del mascle alfa https://ca.wikipedia.org/wiki/Mascle_alfa_i_beta, deixant la dona com una frívola rampelluda, vel·leïtosa. De fet, en Donald Ogden Stewart https://en.wikipedia.org/wiki/Donald_Ogden_Stewart, el guionista, utilitza un pròleg, que, ara per ara, sona molt carca, per convertir aquesta volatilitat femenina en un repte per a l'home. Ves! Em ve al cap la tornada de la cançó, "Manual d'amor", de l'àlbum de 1989 de La Madam, "Micos i Mones", repetint que homes i dones són iguals pel que fa a sentiments. No sé. El que em sobta de debó és l'assumpte del pressupost, tres quarts de milió de dòlars. Si són tot interiors vulgars i corrents!

EN UN MOT: Esgarriada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

 

Egészségedre! Egészségedre!
---
Merle Oberon as Jill Baker
Melvyn Douglas as Larry Baker

LLARGMETRATGE: "The Great St. Louis Bank Robbery" (1959)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0052862/

DURADA: 88 minuts i mig (Crèdits: mig minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 39 (sobre 100).

MILLOR:
- La seqüència de l'activació, mitjançant un alçaprem, de l'alarma del banc per avisar la policia i les imatges de la centraleta de monitorització.

PITJOR:
- La mena de tonada ragtime https://ca.wikipedia.org/wiki/Ragtime que sona en el bar on es troben el George Fowler i l'Ann, els personatges a càrrec de l'Steve McQueen i la Molly McCarthy, respectivament.

NOTES:
1. El títol que surt per pantalla és "The St. Louis Bank Robbery".
2. S'inspira en l'intent d'atracament del Southwest Bank de la ciutat de Saint Louis, en l'estat nord-americà de Missouri, del 24 d'abril de 1953; el personatge del John Egan, que interpreta en Crahan Denton, es basa en el Fred William Bowerman, cap de la banda de criminals.
3. El rodatge es va portar a terme en 1958, en indrets de la ciutat de St. Louis, com el Tower Grove Park https://en.wikipedia.org/wiki/Tower_Grove_Park o el Southwest Bank de South Kingshighway boulevard, i hi van participar tant policies involucrats en l'incident com empleats de l'oficina bancària afectada.

COMENTARI: Paga més la pena llegir-se l'entrada d'en Fred William Bowerman https://en.wikipedia.org/wiki/Fred_William_Bowerman de la wiki que perdre una hora i mitja amb aquesta castanya. Déu n'hi do, que n'és de dolenta! Culpa, segurament, d'un guió mal treballat que arriba, fins i tot, a tornar-se absurd. Exemple d'això és la visita de la banda a l'apartament de l'Ann, una situació ben estranya. I, precisament, la de la Molly McCarthy https://www.imdb.com/name/nm0565267/, l'actriu que fa de la mossa, es pot assenyalar sense problemes com la interpretació més pobra. Les dels altres no són gaire millors, que consti. El context que s'intenta aportar, l'homosexualitat, la misogínia, els traumes d'adolescència, els atacs de pànic https://ca.wikipedia.org/wiki/Trastorn_de_p%C3%A0nic, els conflictes curriculars, més que enriquir esdevenen pedres en el camí cap a un clímax que, també, descarrila. Perquè, més enllà de l'actuació penosa dels ostatges, el setge es converteix en un festival del trets poca-solta sense massa història addicional. Tot plegat, força maldestre.

EN UN MOT: Nyap.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

 

Always stay one ahead! You never go thirsty. That's planning.

---
Steve McQueen as George Fowler
Crahan Denton as John Egan

LLARGMETRATGE: "Mr. Imperium" (1951)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0043822/

DURADA: 86 minuts i mig (Crèdits: menys de mig minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 51 (sobre 100).

MILLOR:
- L'esbós d'estat profund https://ca.wikipedia.org/wiki/Estat_profund personalitzat en el Bernand, encarnat pel Cedric Hardwicke.

PITJOR:
- Els moments musicals en els que canta l'Ezio Fortunato Pinza https://ca.wikipedia.org/wiki/Ezio_Pinza.

NOTES:
1. En el Regne Unit, va anomenar-se "You Belong to My Heart".
2. Es basa en una obra de teatre homònima de l'Edwin Harris Knopf https://en.wikipedia.org/wiki/Edwin_H._Knopf, co-guionista i productor del film.
3. La Trudy Erwin https://en.wikipedia.org/wiki/Trudy_Erwin cantà en lloc de la Lana Turner https://ca.wikipedia.org/wiki/Lana_Turner.
4. La pel·lícula va esdevenir de domini públic https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_p%C3%BAblic en 1979 perquè els drets no van ser renovats per part de la Metro-Goldwyn-Mayer https://ca.wikipedia.org/wiki/Metro-Goldwyn-Mayer.
5. D'acord amb els comptes de la productora, va provocar unes pèrdues d'un milió quatre-cents mil dòlars.

COMENTARI: Diu que la Turner no s'avenia amb el divo, més enllà de creure que el guió era estúpid. A mi, és que em fan molta mandra, els tripijocs de la monarquia; sobretot, si el rei es comporta com un bavós assetjador. Però, suposo que això depèn de percepcions personals. M'ha vingut al cap el matrimoni de la Grace Kelly https://ca.wikipedia.org/wiki/Grace_Kelly amb el Rainier III de Mònaco https://ca.wikipedia.org/wiki/Rainier_III_de_M%C3%B2naco. Tot i que la seva relació sembla posterior, del 1955. O sigui que no devia servir d'inspiració per la història del Knopf. Potser, ho va ser la de la Rita Hayworth https://ca.wikipedia.org/wiki/Rita_Hayworth amb el Príncep Aly Khan https://ca.wikipedia.org/wiki/Pr%C3%ADncep_Aly_Khan, que s'establí cap el 1948 segons Internet. En fi... Coincideixo amb l'actriu protagonista, trobo l'argument bastant ximple. I indecent en pretendre presentar el sobirà amb aire de víctima. Quines penques! Doncs, sabeu què? Em reconforta que es convertís en un fiasco comercial.

EN UN MOT: Embafadora.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

To be a target is the destiny of anyone who rules.
---
Lana Turner as Fredda Barlo
Cedric Hardwicke as Bernand

LLARGMETRATGE: "Teenagers from Outer Space" (1959)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0053337/

DURADA: 75 minuts (Crèdits: mig minut, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 40 (sobre 100).

MILLOR:
- La desintegració en la piscina de l'Alice Woodward, el personatge de la Sonia Torgeson; el coratge de la infermera Morse, el paper a càrrec de la Helen Sage.

PITJOR:
- La representació dels gargons com llagostes https://ca.wikipedia.org/wiki/Llagosta_comuna immòbils.

NOTES:
1. Originalment, s'anomenava "The Ray Gun Terror" o "The Boy From Out of This World"; es va conèixer, també, com "The Boy from Outer Space" o, en el Regne Unit, "The Gargon Terror".
2. En 1987, va entrar en el domini públic https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_p%C3%BAblic perquè la Warner Bros. https://ca.wikipedia.org/wiki/Warner_Bros. no va renovar els drets.
3. El rodatge es va portar a terme entre la tardor de 1956 i l'hivern de 1957 en indrets de les rodalies de Hollywood, en l'estat nord-americà de California, com les Bronson Caves https://en.wikipedia.org/wiki/Bronson_Canyon del Griffith Park de Los Angeles o Sunset Boulevard https://ca.wikipedia.org/wiki/Sunset_Boulevard de la mateixa ciutat.
4. El Bryan Grant, l'actor darrera d'en Thor i co-productor amb una aportació de 5 mil dòlars, va litigar durant 1 any contra el Tom Graeff https://en.wikipedia.org/wiki/Tom_Graeff, director i guionista, entre d'altres coses, per recuperar la seva inversió.
5. El film va esdevenir un afegitó del joc del 2005, "Destroy All Humans!" https://en.wikipedia.org/wiki/Destroy_All_Humans!_(2005_video_game), desenvolupat per Pandemic Studios https://en.wikipedia.org/wiki/Pandemic_Studios.

COMENTARI: En tots els sentits, va desqualificant-se a mida que avança, argumentalment, estèticament, en el vessant de la interpretació. Cert que compta amb l'atenuant d'un pressupost miserable, uns 20 mil dòlars. Per això, sobta un pla com el de l'estimbada del cotxe. Però, allò que comença amb prou expectatives, pel monstre en desenvolupament i per la cacera despietada que ha d'emprendre el Thor, encarnat per un Bryan Grant malcarat, esdevé una llufa de crustaci ridícul, vençut gràcies a un nyap elèctric, i una persecució barroera, esbandida després d'una simple ferida de bala, sense duels ni res. El bunyol, aleshores, es culmina amb una mena d'operació kamikaze https://ca.wikipedia.org/wiki/Kamikaze molt qüestionable de la flota extraterrestre. D'acord, bona voluntat. A més, fa goig mirar-se la Dawn Bender https://en.wikipedia.org/wiki/Dawn_Bender malgrat el paperot que li toca representar. La conclusió, no obstant, és que no arriba a l'aprovat, que li manca una mica de tot. M'ha fet gràcia quan el nano li pregunta a la mossa el mitjà de transport més avançat de la terra i la resposta és l'avió de reacció https://ca.wikipedia.org/wiki/Avi%C3%B3_de_reacci%C3%B3. Reconec que he hagut de confirmar en la xarxa la data del primer vol tripulat a l'espai https://ca.wikipedia.org/wiki/Vol_espacial_tripulat, aquell del Iuri Gagarin https://ca.wikipedia.org/wiki/Iuri_Gagarin de dos anys després de l'estrena de la pel·lícula.

EN UN MOT: Naufragi.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

We are the supreme race, we have the supreme weapons!
---
David Love as Derek
Bryan Grant as Thor
King Moody as Captain

LLARGMETRATGE: "Three Guys Named Mike" (1951)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0044125/

DURADA: 90 minuts (Crèdits: mig minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 51 (sobre 100).

MILLOR:
- L'angoixa davant les seves primeres assignacions de les noies, la Marcy Lewis, la Kathy Hunter, la Jan Baker i l'Alice Reymend, els papers a càrrec de la Jane Wyman, la Phyllis Kirk, l'Anne Sargent i la Jeff Donnell, respectivament.

PITJOR:
- L'episodi de la nena entremaliada, la Natalie, encarnada per la Bonnie Kay Eddy.

NOTES:
1. La història, escrita per la Ruth Brooks Flippen https://en.wikipedia.org/wiki/Ruth_Brooks_Flippen, va desenvolupar-se a partir de les aportacions de l'Ethel "Pug" Wells, una auxiliar de vol https://ca.wikipedia.org/wiki/Auxiliar_de_vol que treballava per l'American Airlines; el guió, a més, fou revisat pel William Augustus Wellman https://ca.wikipedia.org/wiki/William_A._Wellman; l'Ethel apareix fent un cameo https://ca.wikipedia.org/wiki/Cameo.
2. La Metro-Goldwyn-Mayer https://ca.wikipedia.org/wiki/Metro-Goldwyn-Mayer, la productora, va declarar uns guanys de 577 mil dòlars sobre un pressupost d'uns 860 mil amb el que va comptar el film.
3. L'American Airlines https://ca.wikipedia.org/wiki/American_Airlines va col·laborar de franc, per exemple, permetent l'enregistrament en els seus avions; algunes de les naus retratades són el "Flagship Washington", matrícula N90423, el "Flagship Montezuma", matrícula N94249, o el "Flagship San Diego", matrícula N94200.

COMENTARI: M'esperava més anècdotes de la professió i menys festeig estúpid, la veritat. Perquè l'actitud dels paios, sobretot, la del publicista, el Mike Tracy, el personatge interpretat pel Barry Sullivan, resulta un tant repugnant. A més, aquest tarannà encoratjat de setciències que manega la protagonista tampoc m'ha aixecat gaire simpatia. Bastant fastigoseta, la mossa. Bàsicament, la Jane Wyman https://ca.wikipedia.org/wiki/Jane_Wyman m'evoca "Falcon Crest" https://ca.wikipedia.org/wiki/Falcon_Crest, el serial emès per la Columbia Broadcasting System https://ca.wikipedia.org/wiki/Columbia_Broadcasting_System durant els 80s. Tot i que, ho reconec, no em mirava la sèrie. Ara, podria intentar comparar l'humor de la pel·lícula amb el d'aquella sèrie d'hostesses de principis dels 2000, "Jet Lag" https://ca.wikipedia.org/wiki/Jet_Lag_(s%C3%A8rie_de_televisi%C3%B3), creada per les T de Teatre https://ca.wikipedia.org/wiki/T_de_Teatre i en Cesc Gay https://ca.wikipedia.org/wiki/Cesc_Gay. Però, és que no la suportava! Recordo, sí, haver-me empassat una castanya japonesa titulada "Good Luck!!" https://en.wikipedia.org/wiki/Good_Luck!!, deu capítols dirigits pel Nobuhiro Doi sobre un pilot d'avions. Era l'època en la que perdia el temps amb qualsevol merda que vinguès d'allà, tant sols, per l'exotisme. En fi... el suposat glamur del personal de les companyies aèries. Ves!

EN UN MOT: Magra.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

—I'm sorry the place is such a mess. We're just having it landscaped.
—Oh, I know it's terrible, but honestly, Marcy, I couldn't find anything better.
—You mean this isn't a joke?
—Well, we all live in jokes like this. There's a housing shortage.
—I can well believe it. You know? Last night, she wouldn't come in until I turned the lights.
—I've got it!
—She's got it!
—Well, there goes the housing shortage!
—But I don't know why I didn't think of it before! There are four of us, and if we pool what we're paying right now, we could have a lovely little house.
—That sounds wonderful!
—What do you say?
—Oh, I say yes!
—Yes, indeed! Now, we can invite more than one boy at a time!
—Oh, yes!
—Listen, let's talk about it over lunches!
—Oh! There's a wonderful restaurant where we all hang out.
—Oh, good, let's go!
—Marcy!
—What?
—Where's your hat?

---
Jane Wyman as Marcy Lewis
Phyllis Kirk as Kathy Hunter
Anne Sargent as Jan Baker
Jeff Donnell as Alice Reymend

LLARGMETRATGE: "The Hunchback of Notre Dame" (1939)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0031455/

DURADA: 116 minuts i mig (Crèdits: mig minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- La xerinola de la multitud en el moment en el que en Quasimodo, el personatge interpretat pel Charles Laughton, és coronat "Roi des fous" durant la fête des fous https://ca.wikipedia.org/wiki/Festa_dels_Folls.

PITJOR:
- L'escena de l'Esmeralda, encarnada per la Maureen O'Hara, rendint-se a la figura de la Maria, mare de Jesús, https://ca.wikipedia.org/wiki/Maria,_mare_de_Jes%C3%BAs.

NOTES:
1. S'inspira en la novel·la de 1831, "Notre-Dame de Paris. 1482" https://ca.wikipedia.org/wiki/Nostra_Senyora_de_Par%C3%ADs, escrita pel Victor Hugo.
2. A partir d'un pressupost d'un milió vuit-cents mil dòlars, va recaptar-ne'n uns 3 milions cent cinquanta mil.
3. El rodatge es va portar a terme entre juliol i octubre de 1939, fonamentalment, en el RKO Encino Ranch https://en.wikipedia.org/wiki/Movie_ranch de la ciutat d'Encino, a l'estat nord-americà de California, en el San Fernando Valley; els plans del campanar van enregistrar-se en el Mudd Hall of Philosophy de la University of Southern California https://ca.wikipedia.org/wiki/Universitat_del_Sud_de_Calif%C3%B2rnia.
4. En la seva biografia, la Maureen O'Hara https://ca.wikipedia.org/wiki/Maureen_O%27Hara explica que un dia va arribar al plató i es va trobar amb ximpanzés, babuïns i goril·les a compte d'un malentès verbal entre el William Dieterle https://ca.wikipedia.org/wiki/William_Dieterle, el director, i el seu ajudant.

COMENTARI: Quan apareixen en pantalla els extres o la catedral https://ca.wikipedia.org/wiki/Notre-Dame_de_Par%C3%ADs i rodalies, el film desprèn aquella flaire de gran producció que hauria de derivar-se de la muntanya de diners que va costar. No obstant això, la impressió que deixa, amb l'excès d'ombres i els plans curts, és la d'espai reduït, limitat, la qual cosa empobreix l'estètica. L'assassinat del Phoebus, l'Alan Marshal, malaguanyat, no es veu res. El rescat de la mossa per part del campaner en liana, trist. El ruixat de metall fos a través de les gàrgoles, ridícul... I pel que fa a l'argument, la croada de la gitana convertida en crim per despit, sembla tant fora de lloc com desorbitat. D'acord... Reconec que aquesta història del geperut de París sempre m'ha fet molta mandra. Tanta que ni tant sols he vist la versió de 1996 https://www.imdb.com/title/tt0116583/ de Walt Disney Pictures https://ca.wikipedia.org/wiki/Walt_Disney_Pictures. De manera que em manquen referències, inclosa la més significativa, la novel·la. Però, llegeixo, per exemple, que en el material original el dolent és el capellà, en Claude Frollo https://en.wikipedia.org/wiki/Claude_Frollo. Quina manera d'espatllar una trama! No sé qui deu tenir la culpa d'aquest nyap de canvi, la Sonya Levien https://ca.wikipedia.org/wiki/Sonya_Levien, la guionista, o en Bruno Frank https://en.wikipedia.org/wiki/Bruno_Frank, el responsable de l'adaptació; certament, es van cobrir de glòria. Per cert, en la pel·lícula, quin germà més traïdor! Òbviament, desconec, també, el tarannà de la protagonista https://en.wikipedia.org/wiki/Esmeralda_(The_Hunchback_of_Notre-Dame) en l'escrit del Victor-Marie Hugo. La qüestió és que l'O'Hara de 19 anys, no em fa gens el pes; lluny de seduir, es comporta com una màrtir bleda. Un altra tema, el vessant polític, populisme barato més el Lluís XIè https://ca.wikipedia.org/wiki/Llu%C3%ADs_XI_de_Fran%C3%A7a presentat com un vell afable. Ves! Tenint en compte que l'anomenaven l'universelle aragne, imagino que devia ser un bona peça. O sigui que, no sé... És que m'ha avorrit, noi!

EN UN MOT: Inaprofitable.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

—Well, what's he trying to do?
—He has heard it rumored that the earth is round and is attempting to walk to the Indies, the idiot.
—It's not round, it's flat.
—The idiot!
—Some famous geographers and mathematicians also believe the earth is round.
—It isn't round, it's flat.
—Do you recollect that letter we had from... What's his name? Oh, Christopher Columbus... who wrote claiming that he could, by steering a westerly course reach the Indies?
—It's flat.
—I'm greatly tempted to endow the venture.
—Our country could not afford the risk of such an enterprise.
—Columbus.... The man's the laughingstock of the court of Spain.
—Who knows? The future may prove Ferdinand's court was the laughingstock.
—It isn't round.
—What are you mumbling about, Doctor?
—The earth isn't round, it's flat.
—How do you know?
—I have observed it on all my travels over Europe. It's flat. Everywhere it's flat.
—Oh, let's listen to the play.

---
Sir Cedric Hardwicke as Jehan Frollo
Harry Davenport as King Louis XI
Etienne Girardot as Doctor
Fritz Leiber as Old Nobleman

LLARGMETRATGE: "Quicksand" (1950)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0042869/

DURADA: 79 minuts (Crèdits: mig minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- L'evolució del deute contret pel Dan, el paper a càrrec del Mickey Rooney, de 20 dòlars, uns 260 actuals, a 3.000 dòlars, uns 40 mil d'ara.

PITJOR:
- L'obsessió de la Helen, el personatge interpretat per la Barbara Bates, amb un paio que la ignora, l'evita i és un criminal.

NOTES:
1. L'Irving Pichel, el director, fou inclòs en la Hollywood blacklist https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_negra_de_Hollywood instituïda pel House Un-American Activities Committee https://ca.wikipedia.org/wiki/House_Un-American_Activities_Committee.
2. El rodatge es va portar a terme entre març i abril de 1949 en indrets de l'estat nord-americà de California, com el Santa Monica Pier https://en.wikipedia.org/wiki/Santa_Monica_Pier.
3. En Mickey Rooney, juntament amb el Peter Lorre, va col·laborar en el finançament del film.

COMENTARI: El desenvolupament de la situació que converteix el fatxenda, en Rooney, en malfactor resulta força àgil. De manera que la història passa prou bé. Es podria qüestionar, potser, la diligència del policia, en Moriarity, interpretat pel John Gallaudet. Doncs, sobretot, el primer dels crims sembla faves comptades; només calia un rastreig de l'origen dels calers una mica minuciós. Després, l'assumpte del cotxe, fins i tot, prescindint de la confessió del passerell, trobo que incrimina el mecànic fàcilment. Tampoc destacaria la intel·ligència de la femme fatale https://ca.wikipedia.org/wiki/Dona_fatal de torn; aquí, encarnada per la Jeanne Cagney. Per cert, diria que 1.800 dòlars de l'any 1950 són massa diners per un abric, encara que sigui de visó. Cert que no es menciona si la pell és de l'espècie americana https://ca.wikipedia.org/wiki/Vis%C3%B3_americ%C3%A0 o de l'europea https://ca.wikipedia.org/wiki/Vis%C3%B3_europeu, que està en perill crític d'extinció... En fi, tornant al tema, que la mossa es mostra prudent a l'hora de pagar amb bitllets de 50 però s'exposa, en canvi, comprant un article de luxe l'endemà del robatori. I el tros final de fugida, amb l'advocat interpretat pel Taylor Holmes fent de conseller condescendent, carrincloneja lleugerament. Bé, imagino que era necessari quelcom d'aquest estil per suggerir un cert penediment i tal. Malgrat això i allò, en general, la proposta ha superat les meves expectatives... que eren nul·les.

EN UN MOT: Escalada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

Did you ever hear anybody say, "money talks"? Fifty dollar bills, they talk very loud; big bills. What do they say?
---
Peter Lorre as Nick

LLARGMETRATGE: "Scarlet Street" (1945)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0038057/

DURADA: 101 minuts i mig (Crèdits: 1 minut, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 64 (sobre 100).

MILLOR:
- La tortura d'imaginar les veus de la Kitty i el Johnny, els personatges a càrrec de la Joan Bennett i el Dan Duryea, respectivament.

PITJOR:
- L'enuig i els retrets de l'Adele Cross, interpretada per la Rosalind Ivan, quan troba els quadres del Christopher Cross, el paper encarnat per l'Edward G. Robinson, en la galeria Dellarowe semblen desproporcionats i fora de lloc.

NOTES:
1. S'inspira en la novel·la de 1929, "La Chienne", escrita pel Georges de La Fouchardière https://en.wikipedia.org/wiki/Georges_de_La_Fouchardi%C3%A8re; en Jean Renoir https://ca.wikipedia.org/wiki/Jean_Renoir va dirigir una adaptació del mateix escrit que es va estrenar en 1931 https://www.imdb.com/title/tt0021739/.
2. En Leopold von der Decken https://en.wikipedia.org/wiki/John_Decker_(artist) fou l'autor de les pintures que apareixen en el film.

COMENTARI: Les relacions d'ambdues parelles semblen marcades per l'abús https://ca.wikipedia.org/wiki/Maltractament_psicol%C3%B2gic; en el cas de la dels joves, fins i tot, arribant al maltractament físic. De manera que m'ha resultat un assumpte força incòmode. Trobo, de fet, el masoquisme https://ca.wikipedia.org/wiki/Sadomasoquisme un espectacle desagradable. Però, contra gustos no hi ha res escrit, tu! La part interessant, potser, és la farsa creuada que representen la mossa i el vell. I, després, l'aparició del marit fugit que aporta un element còmic, divertit, alhora que desembossa i precipita la situació principal. Se m'ha fet una mica llarga. És a dir, l'afegitó per deixar constància del turment de l'assassí pecador, no sé si qüestió del codi https://ca.wikipedia.org/wiki/Codi_Hays, m'ha sobrat bastant.

EN UN MOT: Delirant.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

What's it worth to you for me to... keep my mouth shut and just... fade away?
---
Charles Kemper as Patch-eye Higgins

LLARGMETRATGE: "Indestructible Man" (1956)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0049363/

DURADA: 70 minuts i mig (Crèdits: 1 minut, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 51 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena en la que el Charles Benton es carrega el Joe Marcelli, interpretats pel Lon Chaney Jr. i el Ken Terrell, respectivament.

PITJOR:
- Els primers plans de la cara de ràbia del ressuscitat, que freguen el patetisme.

NOTES:
1. El rodatge es va portar a terme cap a finals de 1954 en indrets de la ciutat de Los Angeles, en l'estat nord-americà de California, com ara el barri de Bunker Hill, del que quedà retratat el funicular, l'Angels Flight https://en.wikipedia.org/wiki/Angels_Flight; o el Broadway Theater District, del que apareixen el Bradbury Building https://en.wikipedia.org/wiki/Bradbury_Building o el New Follies Theater https://en.wikipedia.org/wiki/Burbank_Theatre, per exemple.
2. Es van aprofitar plans del film de 1948, dirigit per l'Alfred Louis Werker, "He Walked by Night" https://www.imdb.com/title/tt0040427/, per recolzar la seqüència del clavegueram.
3. Existeixen instantànies d'una escena no inclosa en l'edició definitiva en la que el "Butcher" hauria irromput en la presó i que explicarien una estada de l'Eva Martin en l'hospital que es menciona al final sense context.

COMENTARI: Pel vessant de la intriga criminal, ben poca cosa. De fet, això d'eliminar, incriminant-lo, qui sap on para un botí amagat sembla quelcom bastant ximple i absurd. Tampoc hi ha investigació ni misteri, en aquest aspecte, només carrincloneria en la relació entre la corista i el policia, l'Eva Martin i el Richard Chasen, els papers a càrrec de la Marian Carr i el Max Showalter, respectivament. I pel que fa a la part del monstre, més enllà d'òbvies reminiscències de "Frankenstein or The Modern Prometheus" https://ca.wikipedia.org/wiki/Frankenstein_o_el_Prometeu_modern, per exemple, tampoc deixa gaire més que una missió de revenja gens complexa i moments de pena, com quan l'homenot mira de demostrar amb unes tisores la duresa de la seva pell; el truc visual resulta lamentable. Bé, reconec que l'atac amb el bazuca https://ca.wikipedia.org/wiki/Bazuca i el llançaflames https://ca.wikipedia.org/wiki/Llan%C3%A7aflames m'ha fet gràcia, encara que, al capdavall, no llueix massa. Ara, la grua del final, per molt espectacular que sigui la màquina en si, no té solta ni volta. La impressió que genera tot plegat, doncs, és de pastitx un tant barroer. Almenys, és curta.

EN UN MOT: Barreja.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

Hey, don't get physical! And watch your tone of voice, buster!
---
Ross Elliott as Paul Lowe
Peggy Maley as Francine