LLARGMETRATGE: "The Curse of the Cat People" (1944)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0036733/

DURADA: 70 minuts (Crèdits: 1 minut, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 46 (sobre 100).

MILLOR:
- La darrera aparició de la Barbara Farren, el personatge encarnat per l'Elizabeth Russell https://en.wikipedia.org/wiki/Elizabeth_Russell_(actress).

PITJOR:
- La interpretació del Sir Lancelot https://en.wikipedia.org/wiki/Sir_Lancelot_(singer) fent de l'Edward.

NOTES:
1. Els executius de l'estudi van imposar el títol per presentar-la com una seqüela de "Cat People" https://www.imdb.com/title/tt0034587/, el film de 1942 dirigit pel Jacques Tourneur, i aprofitar, així, l'èxit d'aquella producció com a ham; però, el productor volia anomenar-la "Amy and Her Friend".
2. El gruix del rodatge es va portar a terme entre agost i novembre de 1943 en els RKO Gower Street Studios https://en.wikipedia.org/wiki/Gower_Street_(Los_Angeles) de Hollywood, en la ciutat nord-americana de Los Angeles, amb un pressupost que va superar els 200 mil dòlars.
3. El quadre que mencionen com a favorit de la fantasma és el "Don Manuel Osorio Manrique de Zúñiga, niño" https://ca.wikipedia.org/wiki/Manuel_Osorio_Manrique_de_Z%C3%BA%C3%B1iga,_nen d'en Francisco de Goya.
4. Alguns elements de la història es basen en experiències personals del Val Lewton https://en.wikipedia.org/wiki/Val_Lewton, el productor de la pel·lícula, com ara l'episodi d'usar el buit del tronc d'un arbre en comptes de la bústia.
5. La Julia Farren, el paper a càrrec de la Julia Dean, explica el conte d'en Washington Irving, "The Legend of Sleepy Hollow" https://ca.wikipedia.org/wiki/La_llegenda_de_Sleepy_Hollow, publicat en 1820.

COMENTARI: Deixant a banda l'engany del títol, doncs, ni maledicció ni gent felina, sembla més aviat una mena de guia, dramatització de suport, per tractar infants dispersos amb amics imaginaris https://ca.wikipedia.org/wiki/Amic_imaginari i trastorns similars que cap altra cosa. Sobretot, després de la menció descarada per part de la mestra, encarnada per l'Eve March, de "The Inner World of Childhood", el llibre escrit per la Frances Gillespy Wickes https://en.wikipedia.org/wiki/Frances_G._Wickes, publicat el 1927. S'hi afegeix, aleshores, l'assumpte de la demència https://ca.wikipedia.org/wiki/Dem%C3%A8ncia de la vella i la desesperació de la filla que en té cura, no sé fins a quin punt, amb la intenció de lligar ambdues condicions d'alienació des del punt de vista de la frustració externa. El problema, trobo, rau en que el desenvolupament és mínim, la ficció és fluixa, no ofereix al·licients fora de la gràcia de la nena, l'Ann Carter https://en.wikipedia.org/wiki/Ann_Carter, o la repugnància que provoca; per a gustos, els colors. És a dir, no calia una hora per enviar un missatge (consell) de paciència. A mi, me l'ha fet perdre.

EN UN MOT: Estafa.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!