LLARGMETRATGE: "Totally Killer" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11426232/

DURADA: 103 minuts i mig (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 67 (sobre 100).

MILLOR:
- Les remarques que fa la Jamie Hughes, el personatge de la Kiernan Shipka, sobre circumstàncies i actituds de 1987 políticament incorrectes o socialment inacceptables en el seu 2023.

PITJOR:
- El paper forçat i poc fonamentat de l'atracció de fira anomenada Quantum Drop en la tornada al futur de la protagonista.

NOTES:
1. El gruix del rodatge es va portar a terme entre maig i juny de 2022 a Vancouver i Burnaby, en la província canadenca de British Columbia.
2. La màscara de l'assassí fou dissenyada pel Tony Gardner i s'inspira en rostres com els de Kiefer Sutherland https://ca.wikipedia.org/wiki/Kiefer_Sutherland, Rob Lowe https://ca.wikipedia.org/wiki/Rob_Lowe, Dolph Lundgren https://ca.wikipedia.org/wiki/Dolph_Lundgren o Johnny Bravo, fins i tot, https://en.wikipedia.org/wiki/Johnny_Bravo.
3. La utilització del cognom Hughes és un homenatge al John Hughes, el director de "The Breakfast Club" https://ca.wikipedia.org/wiki/The_Breakfast_Club; en el film, també, s'al·ludeix a l'actriu Molly Ringwald https://ca.wikipedia.org/wiki/Molly_Ringwald que participà en aquella pel·lícula de 1985.

COMENTARI: Jo crec que algú capaç d'inventar un giny per viatjar en el temps, la Lauren Creston, encarnada per la Troy Leigh-Anne Johnson, hauria de poder empescar-se un mètode per carregar la bateria d'un mòbil encara que no tingui l'endoll adequat. Bé, ni idea; no sé un borrall d'electrònica. En fi, tampoc ens posarem primmirats... El que compta és que el salt a la nostàlgia dels 80s, el punt de caricatura i el misteri, digues-li suspens, resulten prou efectius per mantenir l'atenció fins a la resolució i fer passar una estona ben entretinguda a addictes al gènere com el que subscriu. Em balla, no obstant, alguna qüestió de l'argument. Per exemple, entenc que el Chris Dubusage, a càrrec del Jonathan Potts, vulgui preservar en primera persona l'assumpte que alimenta el seu programa. Però, fins al punt d'arriscar-se a no poder tornar al seu temps per continuar fent-lo? Això no ho he acabat de copsar... Hauré de mirar-m'ho un altre cop.

EN UN MOT: Distesa.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       REGULAR.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

MIGMETRATGE: "To-i" (1987)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0489859/

DURADA: 53 minuts i mig (Crèdits: 3 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).

MILLOR:
- L'estil d'alguns figurants, molt dels 80s...

PITJOR:
- El personatge ridícul i forçadament infantilitzat (se suposa que té 15 anys) de la Niya, interpretada per la Nokko, la Nobuko Hododa.

NOTES:
1. Es tracta d'una OVA https://ca.wikipedia.org/wiki/Original_Video_Animation inspirada en la sèrie de manga homònima, desenvolupada per l'Atsushi Kamijo, publicada entre 1985 i 1987.
2. El títol surt escrit com "To-Y".
3. Al llarg dels crèdits, mentre sona "Cubic Lovers", la cançó composta per PSY・S https://en.wikipedia.org/wiki/Psy-S, es mostra un cercle amb la imatge de la Niya i, després, del To-Y caminant al costat de la Niya.
4. El creador del Toui Fujii, el personatge protagonista a qui posa veu el Kaneto Shiozawa, va imposar la condició que no se'l sentís cantar en l'animació.

COMENTARI: Pel que he llegit, el material original esdevingué precursor i referència per a col·leccions del gènere de grups musicals com, per exemple, "Bekku" https://ca.wikipedia.org/wiki/BECK:_Mongolian_Chop_Squad, del Harold Sakuishi, o "Nana" https://ca.wikipedia.org/wiki/Nana_(manga), de l'Ai Yazawa. Imagino, doncs, que deu tenir la seva gràcia; no ho sabré mai. El meu problema amb aquesta proposta de vídeo és que trobo l'argument poca-solta del cagar, la música de farciment, bastant desagradable, i l'estètica, massa irregular. És a dir, ens planta tant un pla picat espectacular com un ninot amb proporcions o perspectiva errònies. Vaja! Diria que alguns dibuixos són defectuosos. El que m'ha mort, no obstant, és un fragment de diàleg mut amb rètols en pantalla! Bé, l'impuls homicida final del Kaie, el paper a càrrec del Kazuyuki Sogabe, també, em provoca molta pena. Resum, una castanya que ha envellit fatal.

EN UN MOT: Despropòsit.

PAÍS:           JAPÓ.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Gandahar" (1987)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0095525/
Nota SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'argument. Els escenaris, les criatures.
Pitjor: L'animació matussera.
Curiositat: Basada en la novel·la d'en Jean-Pierre Andrevon "Les Hommes-machines contre Gandahar". El disseny fou a càrrec del dibuixant francès Philippe Cazaumayou, conegut amb el pseudònim Caza. La producció es va portar a terme al SEK Studio de Corea del Nord. El Harvey Weinstein va dirigir una versió modificada en anglès titulada "The Light Years", la traducció de la qual va ser revisada per l'Isaac Asimov.

Comentari:
Crec que, fins i tot, pels estàndards de l'època, l'execució visual resulta bastant pobra. La qual cosa juga en detriment de la història. No obstant això, el relat, sobretot, pel gir final, atrapa i engresca. Malaguanyada.

Perdoneu per la meva ignorància!