LLARGMETRATGE: "The Little Shop of Horrors" (1960)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0054033/

DURADA: 72 minuts (Crèdits: 2 minuts, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 63 (sobre 100).

MILLOR:
- Les poncelles que descobreixen les cares de les víctimes, el borratxo, el dentista, el lladre, la Leonora Clyde i el mateix Seymour Krelboined, els papers interpretats pel Robert Anthony Coogan, en John Herman Shaner, el Charles Byron Griffith, la Meri Welles i el Jonathan Haze, respectivament.

PITJOR:
- Els brams que profereix la planta en veu del Charles B. Griffith.

NOTES:
1. El títol de treball fou "The Passionate People Eater".
2. Va donar peu al musical de 1982, "Little Shop of Horrors" https://ca.wikipedia.org/wiki/La_botiga_dels_horrors_(musical), compost per l'Alan Menken i el Howard Ashman.
3. L'escena de l'atropellament ferroviari de l'home encarnat pel Robert Coogan va enregistrar-se fent recular la locomotora des de la posició de l'actor i invertint el moviment en el procés d'edició.
4. La Myrtle Vail, que interpreta la Winifred Krelboined, era l'àvia del Charles B. Griffith, el guionista del film; el pare del Griffith apareix, també, com a primer pacient del doctor Phoebus Farb, el personatge del John Herman Shaner.

COMENTARI: Es tracta d'un pressupost de 30 mil dòlars (325 mil, d'ara) i un rodatge de dos dies i una nit. O sigui que tampoc caldria gaire anàlisi de si s'inspira en el relat de 1932, "Green Thoughts", escrit pel John Collier https://en.wikipedia.org/wiki/John_Collier_(fiction_writer), o en el conte de 1956 de Sir Arthur Charles Clarke, "The Reluctant Orchid" https://en.wikipedia.org/wiki/The_Reluctant_Orchid, o de si la caricatura que represenen el Gravis Mushnick i la Siddie Shiva pot considerar-se ofensiva o no pels jueus. A mi, tot plegat em sembla un altre dels xurros lleugers, en el millor sentit de la paraula, de la parella Corman-Griffith, amb la seva part còmica, un protagonista estúpid, la mare que cuina àpats amb medicines d'ingredients, l'home que menja flors i un dentista sàdic, la ració d'erotisme, a càrrec de la Jackie Joseph i la Meri Welles, l'al·lusió de resquitllada al gènere policíac https://ca.wikipedia.org/wiki/G%C3%A8nere_polic%C3%ADac i la befa al cinema de terror https://ca.wikipedia.org/wiki/Cinema_de_terror. En Roger Corman https://ca.wikipedia.org/wiki/Roger_Corman, productor i director de la creatura, ni la va registrar (la qual cosa implicà situar-la en el domini públic https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_p%C3%BAblic). Tal era la confiança/estima que li tenia al projecte.

EN UN MOT: Ximpleta.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

Now, you're going to get it. Hoo hoo! You're going to get it.
---
John Herman Shaner as Dr. Phoebus Farb

LLARGMETRATGE: "De grønne slagtere" (2003)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0342492/

DURADA: 100 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- L'estira-i-arronsa d'humor sec a la carnisseria entre l'Eigil i l'Svend, a càrrec del Nikolaj Lie Kaas i en Mads Mikkelsen, respectivament.

PITJOR:
- El profit extraordinari que treuen de la carn d'un parell de cadàvers, els de l'electricista, d'en Hus Hans, de la infermera Juhl i de la Tina, els papers del Mikkel Vadsholt, d'en Nicolas Bro, de la Lily Weiding i de la Bodil Jørgensen, respectivament (es menciona un suec com a cinquena víctima, no obstant).

NOTES:
1. Internacionalment, s'anomena "The Green Butchers".
2. El rodatge es va portar a terme entre gener i març del 2000 en indrets de Fiònia del sud, com ara el Brahetrolleborg Slot i el Nakkebølle Sanatorium de la ciutat de Fåborg, en el Det Danske Filmstudie de Kongens Lyngby i el Filmbyen d'Avedøre.
3. La Line Kruse, que interpreta l'Astrid, i l'Anders Thomas Jensen, director i guionista de la pel·lícula, es van casar el 2008.  

COMENTARI: En Nikolaj Lie Kaas fent de l'Eigil m'ha recordat la seva intervenció en el film del 1998 dirigit pel Lars von Trier, "Idioterne" https://en.wikipedia.org/wiki/The_Idiots; on, per cert, també hi participava la Bodil Jørgensen. L'altre personatge que encarna aquest cop, el Bjarne, l'he trobat odiós, especialment encara que no només, per l'assumpte de les coces. Després, el company, l'Svend, amb els seus complexos i traumes, tampoc m'ha despertat cap simpatia. Al cap i a la fi, és un autèntic tarat, un assassí. I l'Astrid m'ha fet pensar en aquella cançó del Víctor Manuel, "Sólo pienso en ti" https://es.wikipedia.org/wiki/S%C3%B3lo_pienso_en_ti_(canci%C3%B3n_de_V%C3%ADctor_Manuel). Amb tot, crec que la història no resulta ni versemblant ni còmica, grinyola per la manca de rigor i per intentar barrejar poca-solta, trauma, misèria, carrincloneria barata i uns caràcters grotescs.

EN UN MOT: Estúpida.

PAÍS:           DINAMARCA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Wolfs" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt15489686/

DURADA: 107 minuts (Crèdits: 5 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- La candidesa del nano en explicar-se quan els mercenaris https://en.wikipedia.org/wiki/Fixer_(person) l'interroguen en el motel.

PITJOR:
- L'escena de la persecució del nano en calçotets per part dels dos mansos, el George Clooney i en Brad Pitt, amb tombarella a càmera lenta gratuïta inclosa.

NOTES:
1. Durant el primer minut de crèdits, es veu la seqüència a l'hotel de la Margaret i el noi, els papers a càrrec de l'Amy Ryan i l'Austin Abrams.
2. El rodatge es va portar a terme en setanta dies a principis de 2023 en la ciutat nord-americana de Nova York.
3. En Jon Watts, director i guionista, menciona com a referències i inspiració films com "After Hours" https://ca.wikipedia.org/wiki/Quina_nit!, del Martin Scorsese, "Le Samouraï" https://ca.wikipedia.org/wiki/El_samurai, d'en Jean-Pierre Melville, "Pulp Fiction" https://ca.wikipedia.org/wiki/Pulp_Fiction, del Quentin Tarantino, o "Nikita" https://ca.wikipedia.org/wiki/Nikita_(pel%C2%B7l%C3%ADcula) i "Léon" https://ca.wikipedia.org/wiki/El_professional, del Luc Besson.

COMENTARI: Corrent el risc de confirmar la meva capacitat limitada, confessaré que, fins i tot després de mirar-me quatre vegades el resum que fan els protagonistes al final, no he aconseguit treure l'entrellat de l'argument ni trobar-li justificació. I la veritat és que tant se val. Doncs la gràcia de la història, si ha de tenir cap, rau en la interacció dels dos galans; res més. En aquest aspecte, la parella no brilla però, diria, tampoc acaba de decebre completament. El problema meu és que m'he avorrit bastant. Primer, perquè el terreny que explora la pel·lícula està més que explotat. I, segon, gràcies a certa manca d'agilitat narrativa. I diu que volen fer una seqüela...  No m'hi trobaran pas!

EN UN MOT: Embolic.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       REGULAR.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Frygtelig lykkelig" (2008)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1087890/

DURADA: 99 minuts i mig (Crèdits: 3 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- La tensió de l'escena de la mort de la Ingelise Buhl, el rol de la Lene Maria Christensen.

PITJOR:
- L'atac de riure que els agafa als personatges després que el Robert Hansen li fumi un tret al Jørgen Buhl, els papers, aquests, a càrrec del Jakob Cedergren i el Kim Bodnia, respectivament.

NOTES:
1. El títol internacional és "Terribly Happy".
2. Adapta la novel·la homònima del 2004, basada en fets reals, escrita per l'Erling Jepsen, "amic" del director, en Henrik Ruben Genz; ambdós van créixer al mateix carrer de Gram https://ca.wikipedia.org/wiki/Gram_(Dinamarca).

COMENTARI: L'indret on succeeix l'acció figura Skarrild https://en.wikipedia.org/wiki/Skarrild però, constantment, mencionen la ciutat de Tønder https://ca.wikipedia.org/wiki/T%C3%B8nder com a lloc de referència. Doncs, no només paren en regions administratives diferents (almenys, en l'actualitat) sinó que són a cent trenta quilòmetres de distància l'una de l'altra. Em sembla massa. De fet, diu que el rodatge es va portar a terme en la vila de Højer, a quinze quilòmetres de Tønder, quinze minuts en un cop de cotxe. Aquest nom ja quadraria més. Aleshores? En fi, tant se val... La qüestió és que, suposo, ens hem de creure la circumstància agrest de l'escenari, el context temporal un tant pretèrit i un policia incapacitat professionalment i personal. D'acord, un retrat de poble de merda, gent de merda i la seva gansoneria que treu de polleguera. Simple, fàcil, elemental, tau-tau...  

EN UN MOT: Misèries.

PAÍS:           DINAMARCA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!