LLARGMETRATGE: "Totally Killer" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11426232/

DURADA: 103 minuts i mig (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 67 (sobre 100).

MILLOR:
- Les remarques que fa la Jamie Hughes, el personatge de la Kiernan Shipka, sobre circumstàncies i actituds de 1987 políticament incorrectes o socialment inacceptables en el seu 2023.

PITJOR:
- El paper forçat i poc fonamentat de l'atracció de fira anomenada Quantum Drop en la tornada al futur de la protagonista.

NOTES:
1. El gruix del rodatge es va portar a terme entre maig i juny de 2022 a Vancouver i Burnaby, en la província canadenca de British Columbia.
2. La màscara de l'assassí fou dissenyada pel Tony Gardner i s'inspira en rostres com els de Kiefer Sutherland https://ca.wikipedia.org/wiki/Kiefer_Sutherland, Rob Lowe https://ca.wikipedia.org/wiki/Rob_Lowe, Dolph Lundgren https://ca.wikipedia.org/wiki/Dolph_Lundgren o Johnny Bravo, fins i tot, https://en.wikipedia.org/wiki/Johnny_Bravo.
3. La utilització del cognom Hughes és un homenatge al John Hughes, el director de "The Breakfast Club" https://ca.wikipedia.org/wiki/The_Breakfast_Club; en el film, també, s'al·ludeix a l'actriu Molly Ringwald https://ca.wikipedia.org/wiki/Molly_Ringwald que participà en aquella pel·lícula de 1985.

COMENTARI: Jo crec que algú capaç d'inventar un giny per viatjar en el temps, la Lauren Creston, encarnada per la Troy Leigh-Anne Johnson, hauria de poder empescar-se un mètode per carregar la bateria d'un mòbil encara que no tingui l'endoll adequat. Bé, ni idea; no sé un borrall d'electrònica. En fi, tampoc ens posarem primmirats... El que compta és que el salt a la nostàlgia dels 80s, el punt de caricatura i el misteri, digues-li suspens, resulten prou efectius per mantenir l'atenció fins a la resolució i fer passar una estona ben entretinguda a addictes al gènere com el que subscriu. Em balla, no obstant, alguna qüestió de l'argument. Per exemple, entenc que el Chris Dubusage, a càrrec del Jonathan Potts, vulgui preservar en primera persona l'assumpte que alimenta el seu programa. Però, fins al punt d'arriscar-se a no poder tornar al seu temps per continuar fent-lo? Això no ho he acabat de copsar... Hauré de mirar-m'ho un altre cop.

EN UN MOT: Distesa.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       REGULAR.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Outlaws IS Coming!" (1965)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0059558/

DURADA: 88 minuts i mig (Crèdits: mig minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).

MILLOR:
- La seqüència del títol inicial amb els trets del Trigger Mortis, el personatge del Mort Mills.

PITJOR:
- L'adoctrinament ximple dels sicaris, el Rob Dalton, en Wyatt Earp, el Johnny Ringo, el Billy the Kid, en Jesse James, el Bat Masterson, el Cole Younger, en Wild Bill Hickok i la Belle Starr, encarnats pel Joe Bolton, el Bill Camfield, el Hal Fryar, en Johnny Ginger, el Wayne Mack, l'Ed T. McDonnell, en Bruce Sedley, el Paul Shannon i la Sally Starr, respectivament.

NOTES:
1. El títol és una burla cap a l'eslògan de la pel·lícula del 1963, "The Birds" https://ca.wikipedia.org/wiki/Els_ocells, dirigida per l'Alfred Hitchcock; al Regne Unit, va anomenar-se "Three Stooges Meet the Gunslingers".
2. És l'última pel·lícula protagonitzada per The Three Stooges https://en.wikipedia.org/wiki/The_Three_Stooges.
3. En Norman Albert Maurer, el director i guionista, era gendre del Moe Howard, un dels Stooges.
4. El rodatge es va portar a terme el maig de 1964 en el B-Bar-B Buffalo Ranch de Gillette, en l'estat nord-americà de Wyoming.

COMENTARI: No hi ha gaire secret, barreja de western https://ca.wikipedia.org/wiki/Western amb l'slapstick https://ca.wikipedia.org/wiki/Com%C3%A8dia_de_clatellades del trio còmic. He d'admetre, no obstant, que m'ha impressionat el llançament de pastissos durant la persecució de carruatges. Quina poca-soltada tant deliciosa! Però, bé, en general, distreta, lleugera, simpàtica. La noia que fa de l'Annie Oakley, la Nancy Kovack, resplendeix i l'Adam West fent d'en Kenneth Cabot, resulta, si més no, curiós. L'any següent començaria a interpretar el personatge del Batman en la sèrie de l'ABC https://ca.wikipedia.org/wiki/Batman_(s%C3%A8rie_de_televisi%C3%B3). Ha excedit les meves expectatives; clar que eren molt baixes.

EN UN MOT: Guilladura.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Loriots große Trickfilmrevue" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt26217502/

DURADA: 78 minuts i mig (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- Els gags "Der kunstpfeifer", "Der sprechende hund", "Der staatsmann" o "Der familienbenutzer".

PITJOR:
- La resolució de l'escena "Das frühstücksei" en la que el marit anuncia que pelarà la dona no fa cap gràcia.

NOTES:
1. Internacionalment, es coneix com "Loriot's Great Cartoon Revue".
2. Es tracta d'un recull d'esquetxos del Bernhard-Viktor Christoph-Carl von Bülow https://en.wikipedia.org/wiki/Loriot, altrament, conegut com Loriot, revisats amb motiu del centenari del naixament de l'humorista.
3. En Peter Geyer, el director, va col·laborar amb el Loriot des del 1993 fins a la mort de l'artista, l'any 2011.
4. La selecció inclou els clips: "Farbfernsehen (1967)", "Fernsehansagerin (1969)", "Studiointerview (1976)", "Der hasenbrüter (1970)", "Kaninchen (1968)", "Die volksdroge (1969)", "Der vampir (1971)", "Mainzelfrau (1972)", "Postleitzahlen (1993)", "Comedian harmonists (1976)", "Der kunstpfeifer (1972)", "Auf der rennbahn (1972)", "Humor und wirtschaftskrise (1967)", "Der sprechende hund (1977)", "Sollen hunde fernsehen? (1967)", "Das deutsche hausschwein (1969)", "Das frühstücksei (1977)", "Der pianist (1970)", "Feierabend (1977)", "Knabenchor (1970)", "Fernsehabend (1977)", "Mondgestein (1969)", "Die nudelkrise (1968)", "Schnittbohnen (1971)", "Die deutschlandfrage (1968)", "Der staatsmann (1970)", "Herren im bad (1978)", "Der familienbenutzer (1978)", "Advent (1969)", "Helmut schmidt (1992)" i "Big band (1972)".

COMENTARI: La presentació, ajustada i fidel al material original, imagino, em sembla bastant precària. És a dir, trobo que es podria haver ofert una recopilació més treballada, amb millor embolcall. A més, algunes escenes transmeten un aire, un enfocament bastant ranci, caducat. No obstant això, la poca-solta, el sarcasme, la ironia, l'humor sec https://en.wikipedia.org/wiki/Deadpan amb els que esquitxa cada vinyeta m'han mantingut davant la pantalla sense gaire dificultat. També és cert que el format de capítols curts ajuda força a la seva digestió. De fet, tot plegat m'ha passat ben ràpid. Ara, si som davant un homenatge... tirant a galdós.

EN UN MOT: Frugal.

PAÍS:           ALEMANYA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Arcane: League of Legends - Temporada 1a" (Des del 6 fins el 20 de novembre de 2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11126994/episodes/?season=1

DURADA: 358 minuts (Crèdits: 32 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 88 (sobre 100).

MILLOR:
- La seqüència del retrobament de les germanes, la Violet i la Powder, a qui donen veu la Hailee Steinfeld i l'Ella Purnell, respectivament, del sisè lliurament, amb la cançó de fons, "Guns For Hire", del Woodkid https://ca.wikipedia.org/wiki/Yoann_Lemoine, quan la petita encén la bengala.

PITJOR:
- La feblesa i entitat ínfima dels barons de Zaun exemplificades en la reunió amb el Silco, el personatge a càrrec del Jason Spisak, de l'episodi setè.

NOTES:
1. Es basa en l'univers de "League of Legends" https://ca.wikipedia.org/wiki/League_of_Legends, el videojoc publicat el 27 d'octubre de 2009 per Riot Games https://ca.wikipedia.org/wiki/Riot_Games.
2. Els títols dels capítols són "Welcome to the Playground", "Some Mysteries Are Better Left Unsolved", "The Base Violence Necessary for Change", "Happy Progress Day!", "Everybody Wants to Be My Enemy", "When These Walls Come Tumbling Down", "The Boy Savior", "Oil and Water" i "The Monster You Created"; la segona temporada, també, de 9 episodis, s'emeté entre el 9 i el 23 de novembre de 2024; el pressupost combinat s'estima en 250 milions de dòlars.
3. El director general de Riot Games, en Nicolo Laurent, va explicar que van trigar 6 anys en fer aquesta primera temporada.
4. Al final dels crèdits del capítol cinquè, surt la dedicatòria, "In loving memory of our Babette MIRA FURLAN"; l'actriu va morir el gener de 2021.

COMENTARI: La proposta m'ha atrapat instantàniament. Potser, perquè sóc bastant adepte del gènere de l'steampunk https://ca.wikipedia.org/wiki/Steampunk. També, segurament, perquè tant els dissenys com l'animació són força excepcionals. Cert que, en alguns quadres poc importants, els ninots apareixen massa encarcarats i els acabats un tant descurats; en culparem les limitacions tècniques d'això. Però, en general, la impressió és d'èpica generosa i d'emoció intensa. M'agrada, a més, el fet que el relat sigui concís; va per feina malgrat les diverses maquinacions i conspiracions que es presenten. I que la història sigui crua afavoreix l'emotivitat. Allò que no m'acaba de fer el pes del tot és la naturalesa estranya de la tecnologia Hextech i la seva evolució dispersa. Tant se val... He xalat com feia temps que no ho feia.

EN UN MOT: Clàssica.

PAÍS:           FRANÇA, EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       REGULAR.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Santa Tell Me" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt33829315/

DURADA: 84 minuts (Crèdits: mig minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- La trobada inicial de l'Olivia amb el Chris, encarnat pel Daniel Lissing.

PITJOR:
- El riure fals de l'Erin Krakow, que interpreta l'Olivia.

NOTES:
1. Es tracta d'una Hallmark Channel Original Movie inclosa en la programació de la campanya "Countdown to Christmas" https://en.wikipedia.org/wiki/List_of_Hallmark_Channel_Original_Movies del Hallmark Channel emesa, originalment, el 9 de novembre de 2024.
2. El rodatge es va portar a terme en quinze dies de febrer a llocs de Vancouver, com la Robson Square, la Manulife Financial Tower o la Pacific Central Station, en la província canadenca de British Columbia.
3. En Ryan Landels, director i guionista, confessa que la seva escena preferida de la pel·lícula és una en la que la seva dona i les seves dues filles apareixen que fou enregistrada en l'estació de tren.

COMENTARI: El concurs de les cites https://en.wikipedia.org/wiki/The_Dating_Game amb Sant Nicolau https://ca.wikipedia.org/wiki/Pare_Noel de presentador; aquí, a càrrec d'en Russell Roberts. Per un costat, tres mansos, el Benjamin Ayres, el Christopher Russell i el Kurt Szarka, que, en paraules del director, fan planta de protagonista. Per l'altre, una parella amb passat sentimental en una ficció diferent, la Krakow i el Lissing, que van compartir cartell en "When Calls the Heart" https://en.wikipedia.org/wiki/When_Calls_the_Heart, la sèrie iniciada en 2014 i desenvolupada pel Michael Graham Landon; en certa manera, un retrobament. La qüestió és que la tria de la dona que planteja el text sembla bastant clara des del començament perquè es veu d'una hora lluny el patró "odi a amor" en la interacció de presentació. Aprecio dos aspectes positius, no obstant; primer, l'agilitat del relat; segon, la lleugeresa del ridícul. Fins i tot, he trobat algun moment prou simpàtic, com el trajecte en carruatge de les dues germanes cap a l'estació (a mi, m'agrada més la Jess Brown, que fa de la Darcy). Ara, no deixa de ser quelcom de consum ràpid i d'oblidar aviat.

EN UN MOT: Cantada.

PAÍS:           CANADÀ, EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Campeonex" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt21881982/

DURADA: 125 minuts i mig (Crèdits: 6 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).

MILLOR:
- El "Rayo Azul" que aconsegueix el Sergio Olmo.

PITJOR:
- L'actitud i les porcades de la Carlota, el paper interpretat per la Claudia Fesser, la filla del director, en Javier Fesser, són molt puerils.

NOTES:
1. És la seqüela de "Campeones" https://ca.wikipedia.org/wiki/Campeones, el film del 2018 a càrrec del mateix director.
2. Durant els crèdits, surt la dedicatòria, "a MAITE FESSER artista entre los artistas y guardiana de la belleza en el mundo", i, tot seguit, els protagonistes amb els seus avatars.
3. El gruix del rodatge es va portar a terme en 9 setmanes entre agost i novembre de 2022 a Madrid.
4. Internacionalment, s'anomena "Championext".

COMENTARI: Cal una petita dosi d'indulgència per tolerar aspectes de l'argument un tant matussers, com la transició del bàsquet als esports electrònics https://ca.wikipedia.org/wiki/Esport_electr%C3%B2nic (passant per l'atletisme). És a dir, es presenta l'esdeveniment "Real Runners" com una darrera alternativa improvisada quan, en realitat, es tracta del plat fort de la pel·lícula i allò que serveix per encaixar el personatge del Brian Albacete Oliver https://ca.wikipedia.org/wiki/Brianeitor. Casualitat, també, que la Cecilia, encarnada per l'Elisa Hipólito, hagi de coincidir allà amb la seva nèmesi. Però, bé, forma part del missatge optimista que es pretén llançar, que existeixen oportunitats il·limitades per tothom, "quan es tanca una porta s'obre una finestra". Està plena de gags, alguns de millors, altres de pitjors i un parell, fins i tot, d'inapropiats. Ara, em ve al cap aquell que fa "el otro día nos corrimos juntos... toda la pista". Déu n'hi do, quin nivell! En general, no obstant, força simpàtica i entretinguda.

EN UN MOT: Ampliació.

PAÍS:           ESPANYA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Saturday Night" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt27657135/

DURADA: 109 minuts (Crèdits: 7 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena en la que, a 10 minuts de l'hora d'inici del directe, en Lorne Michaels ha de convèncer el David Tebet, els papers a càrrec del Gabriel LaBelle i el Willem Dafoe, respectivament, de tirar endavant el programa.

PITJOR:
- La reticència dels operaris amb la col·locació dels maons.

NOTES:
1. Es basa en l'estrena del programa televisiu NBC's Saturday Night https://ca.wikipedia.org/wiki/Saturday_Night_Live de l'11 d'octubre de 1975.
2. El gruix del rodatge es va portar a terme entre març i maig de 2024 en indrets de l'estat nord-americà de Georgia, com Atlanta i Fayetteville, i a la ciutat de Nova York.
3. Va anomenar-se "Wolverines" o "SNL 1975" durant l'estadi de desenvolupament.
4. Tant el Willem Dafoe com el Jonathan Kimble Simmons van fer d'amfitrions del Saturday Night Live; aquí, interpreten el David Tebet i el Milton Berle, respectivament.
5. Cap el final dels crèdits, surt el rètol, "To the intrepid 1975 cast and crew that bravely changed television and started a revolution, thank you for decades of laughter. For those who shared their stories for this film, we are forever grateful"; també, se sent una veu que diu "Ah! All right, we're going to do it again. Now we got it. Now we got it. Go back. Go back. Go back...".

COMENTARI: M'hauria agradat veure una mica més del procés creatiu de l'espectacle i menys de conflictes entre els artistes, del caos d'organització, d'assumptes de gestió, etcètera. Potser, també, incloure quelcom de context hauria estat maco. Perquè he de reconèixer que estic, bàsicament, igual que abans de veure la pel·lícula. És a dir, tinc clar que no es tracta d'un documental. Però, em queda la sensació que li calen moltes notes al peu de pàgina per poder apreciar totes les foteses que apareixen per pantalla, les al·lusions, les referències... Ho suposo, evidentment. Trobo, a més, que l'estil d'enregistrament vivaç, afegeix al relat un atabalament un tant artificiós. A mi no em calia. Malgrat tot, m'ha entretingut. I si en vull més ja sé on trobar-ho... la Viquipèdia https://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia.

EN UN MOT: Embolic.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Hot Frosty" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt32359447/

DURADA: 90 minuts i mig (Crèdits: 5 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 49 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment en el que el xèrif adjunt Ed Schatz li explica al Jack Snowman, encarnats en el Joe Lo Truglio i el Dustin Milligan, respectivament, com fer petons.

PITJOR:
- Els plans del Dustin Milligan mirant la tele fent el pena.

NOTES:
1. Durant els primers tres minuts de crèdits, es mostren preses falses.
2. El rodatge es va portar a terme entre abril i maig de 2024 en indrets d'Ottawa i Brockville, en la província canadenca d'Ontario.

COMENTARI: Alguns dels gags que intenta el Craig Robinson interpretant el xèrif Nathaniel Hunter gairebé fan gràcia. En canvi, l'afabilitat i la candidesa exagerades, forçades, del Jack Snowman, a més d'inversemblants, resulten sovint vergonyoses i vomitives a parts iguales. L'esquetx d'insinuació sexual amb la Lauren Holly, en el paper de la Jane Miller, el trobo, fins i tot, impropi. Per altra banda, la relació d'estima que se suposa que ha d'aparèixer entre el noi i la Kathy Barrett, el personatge de la Lacey Chabert, no encaixa gens; una vídua trista i un ganàpia infantilitzat. No n'hi ha prou amb quatre conyetes casolanes i la rèplica del "Pretty Woman" https://ca.wikipedia.org/wiki/Pretty_Woman per fer-la creïble. En fi, tampoc sé què m'esperava... Per veure un succedani dolent, i m'estic referint, per exemple, al desenllaç a l'estil "It's a Wonderful Life" https://ca.wikipedia.org/wiki/Que_bonic_que_%C3%A9s_viure, paga més la pena tornar a mirar-se el clàssic original.

EN UN MOT: Ximpleta.

PAÍS:           EUA, CANADÀ.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Izo" (2004)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0377079/

DURADA: 128 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 24 (sobre 100).

MILLOR:
- Un elenc que inclou gent com en Takeshi Kitano https://ca.wikipedia.org/wiki/Takeshi_Kitano, la Kaori Momoi https://en.wikipedia.org/wiki/Kaori_Momoi, el Ken Ogata https://en.wikipedia.org/wiki/Ken_Ogata, el Yûya Uchida https://en.wikipedia.org/wiki/Yuya_Uchida_(singer) o en Bob Sapp https://en.wikipedia.org/wiki/Bob_Sapp.

PITJOR:
- Els interludis musicals eterns del Kazuki Tomokawa https://en.wikipedia.org/wiki/Kazuki_Tomokawa.

NOTES:
1. El protagonista representa l'ànima de l'Okada Izō https://en.wikipedia.org/wiki/Okada_Iz%C5%8D, un assassí samurai de la meitat del segle dinou.
2. Li va ser atorgat el Premi als millors efectes especials en la 37a edició del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya https://ca.wikipedia.org/wiki/XXXVII_Festival_Internacional_de_Cinema_Fant%C3%A0stic_de_Catalunya.

COMENTARI: Sèrie B https://ca.wikipedia.org/wiki/S%C3%A8rie_B_(cinema) a l'engròs, pedant i ridícula, això és el que penso d'aquesta castanya. M'ha costat molt empassar-me l'inacabable reguitzell de combats poca-soltes, la majoria amb uns efectes especials i visuals patètics (té collons, la cosa, gent de Sitges!) i una reiteració d'imatges i situacions fatigosa. No acabo d'entendre què pretenia el Takashi Miike, el director, o, més aviat, el Shigenori Takechi, el guionista, entrant en una deriva estúpida d'enfrontaments amb zombis https://ca.wikipedia.org/wiki/Zombi, yakuzas https://ca.wikipedia.org/wiki/Yakuza, bandes de carrer https://ca.wikipedia.org/wiki/Banda_de_carrer, grups especials d'intervenció https://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%80rea_dels_Grups_Especials_d%27Intervenci%C3%B3, sōheis https://ca.wikipedia.org/wiki/S%C5%8Dhei, etcètera, barrejant-ho, a més, amb metratge de desfilades de l'època de la 2a Guerra Mundial o amb les intervencions del cantautor paparra. Llarga com un dia sense pa... Quin suplici de pel·lícula!

EN UN MOT: Repetició.

PAÍS:           JAPÓ.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "My Old Ass" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt18559464/

DURADA: 89 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).

MILLOR:
- L'abraçada de l'Elliott vella amb el Chad, els rols interpretats per l'Aubrey Plaza i el Percy Hynes White, respectivament.

PITJOR:
- El motiu que justifica la petició misteriosa no em sembla propi d'una persona de trenta-nou anys madura.

NOTES:
1. El gruix del rodatge es va portar a terme entre agost i octubre de 2022 a Muskoka Lakes, en la província canadenca d'Ontario.
2. La Maisy Stella, que fa de l'Elliott de divuit anys, una noia lesbiana, s'indentifica com a queer https://ca.wikipedia.org/wiki/Queer.
3. Algunes de les referències que menciona la Megan Park, la directora i guionista, són "My girl" https://ca.wikipedia.org/wiki/La_meva_noia, la pel·lícula del 1991 dirigida pel Howard Zieff, i "13 Going on 30" https://ca.wikipedia.org/wiki/El_somni_de_la_meva_vida, el film del 2004 a càrrec del Gary Winick.
4. L'edat de l'Elliott del futur que havia concebut originalment la Megan Park era deu anys superior però va corregir-la per poder encaixar l'Aubrey Plaza en el paper.

COMENTARI: Doncs, la manera que té la Megan Park d'enllaçar passat i futur em grinyola bastant. És a dir, puc imaginar-me que l'ús de substàncies al·lucinògenes funcioni com a catalitzador per a l'establiment de contactes mentals intertemporals. El que no m'empasso és la correspondència posterior entre les dues dimensions via telèfon mòbil. No era més fàcil plantejar l'assumpte com un flashback https://ca.wikipedia.org/wiki/Salt_enrere dels de tota la vida en comptes de tirar d'un artifici pseudotecnològic tant galdós? Al capdavall, el tema va d'un atac de nostàlgia. D'aquells que agafen durant moments vitals crítics, el d'abandonar la llar familiar rumb a la universitat, per exemple. De fet, la mare, encarnada per la Maria Dizzia, ho resumeix en una escena força entranyable en la qual explica una anècdota sobre les peripècies que passava per fer dormir la seva filla amb dos anys i que acaba lligant a la superació d'etapes. El Chad reitera la idea, també, referint-se a la transició entre infantesa i adolescència. En fi, tant se val. Veritat que, sense la trobada d'Elliotts, s'haurien perdut les conyetes que es fan mútuament i, sobretot, la tensió que provoca quan apareix la temptació el consell enigmàtic restrictiu lliurat per la veu de l'experiència. Això darrer, ho he de reconèixer, és el que m'ha servit per mantenir l'atenció fins al final, el suspens de fins on arribaria la força de voluntat de la mossa. Ara, no es pot negar que la Maisy Stella personifica a la perfecció el model de pubilla naturalment eixerida, espontània i trempada que encisa i enamora amb una simple mirada.

EN UN MOT: Angúnia.

PAÍS:           CANADÀ, EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "10 Lives" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt7959138/

DURADA: 87 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- El gosset Happy, a càrrec del Jeremy Swift.

PITJOR:
- La conspiració del professor Craven, el personatge del Bill Nighy, resulta molt ridícula.

NOTES:
1. Comptà amb un pressupost de 26 milions de dòlars.
2. Al final dels crèdits, surt el rètol, "THE END".
3. El Zain Javadd Malik https://ca.wikipedia.org/wiki/Zayn_Malik, que dóna veu als esbirros, el Kirk i el Cameron, es el compositor de dues de les cançons que s'interpreten durant el film, "Love You" i "Karma Knows".
4. En Christopher Jenkins, el director i coguionista, interpreta la Grizabella; el Mo Gilligan, que fa del Beckett, s'havia considerat per a un paper secundari inicialment.

COMENTARI: No tinc queixa de l'animació; m'ha fet el pes, m'ha agradat. El que no m'ha atrapat en absolut ha estat la història. En primer lloc perquè no m'interessen els animals de companyia especialment. No n'he tingut mai, ni tant sols l'anhel. I, després, perquè el complot, el sabotatge, la fressa de la presentació científica i tota aquesta mandanga no em sembla gaire raonable; massa feble, tot plegat. Entenc que cal enfocar el conte com un joc divertit de reencarnacions que pretén promoure l'altruisme emocional. Però, em fa l'efecte que l'argument no és prou robust per recolzar-ho. De manera que, igual que la frase que tanca la funció, "I've learnt that when you live and love with all of your heart, one life really is all you need", transmet un missatge buit.

EN UN MOT: Infundada.

PAÍS:           GB, CANADÀ.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Holiday Mismatch" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt33481081/

DURADA: 84 minuts (Crèdits: mig minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 55 (sobre 100).

MILLOR:
- La menció als Hókifli https://en.wikipedia.org/wiki/Vanillekipferl.

PITJOR:
- L'espai que figura ser la platea d'un teatre, trenta-dos cadires.

NOTES:
1. Es tracta d'una Hallmark Channel Original Movie inclosa en la programació de la campanya "Countdown to Christmas" del Hallmark Channel https://ca.wikipedia.org/wiki/Hallmark_Channel emesa, originalment, el 3 de novembre de 2024.
2. Comptà amb un pressupost aproximat de 3 milions i mig de dòlars canadencs.
3. El rodatge es va portar a terme en tres setmanes entre agost i setembre de 2024 en indrets de Montreal, al Quebec.
4. Un títol de treball havia estat "The Mistletoe Match".

COMENTARI: Potser, l'únic al·licient de la proposta rau en el retrobament de les dues actrius protagonistes, la Caroline Rhea i la Beth Broderick, que fan de la Kath i la Barbara, respectivament. Per allò que van coincidir en "Sabrina the Teenage Witch" https://ca.wikipedia.org/wiki/Sabrina,_the_Teenage_Witch, una sèrie del 1996 creada pel Nell Scovell. Perquè, a més, aporten el pessic de pebre que un guió tant vulgarment previsible agraeix. Tot i que la Broderick sembla un tant encarcarada, la veritat... No obstant això, he de reconèixer que, a grans trets, l'elenc defensa amb prou dignitat el producte, que no deixa de ser una pel·lícula de temporada per a la televisió https://ca.wikipedia.org/wiki/Telefilm plena de tòpics. I fa ferum de saldo. Me la podria haver estalviat.

EN UN MOT: Afable.

PAÍS:           CANADÀ.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Hangdog" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt15225614/

DURADA: 91 minuts (Crèdits: 1 minut i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).

MILLOR:
- La filosofia "No fucks" de la veïna Marianne, interpretada per la Barbara Rosenblat.

PITJOR:
- El soroll del gos Tony, que encarna en Mr. Tibbs, llepant-se els collons.

NOTES:
1. El rodatge es va portar a terme en indrets com Peaks Island o Munjoy Hill de Portland, en l'estat nord-americà de Maine, l'abril del 2022.
2. En Matt Cascella i la Jen Cordery, director i guionista, respectivament, són matrimoni, van mudar-se a la ciutat que fa d'escenari en 2020 i tenen un teckel https://ca.wikipedia.org/wiki/Teckel anomenat Ollie.
3. El pressupost de la producció no supera els 400 mil dòlars.

COMENTARI: L'home en crisi existencial, en Walt, el paper del Desmin Borges, més que còmic, resulta bastant patètic. I l'assumpte de la mascota perduda, ni fred ni calor; cap simpatia, ni cap pena ni res. Potser, per això m'ha avorrit, per manca d'empatia. Cert que els personatges que va trobant-se el protagonista són un xic peculiars. Però, no prou per semblar excepcionals en cap sentit. A més, trobo força repel·lent l'actitud de la Wendy, a càrrec de la Kelly O'Sullivan. En resum, una anècdota sense gràcia.

EN UN MOT: Petita.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

DOCUMENTAL: "Super/Man: The Christopher Reeve Story" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt27902121/

DURADA: 104 minuts i mig (Crèdits: 3 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 77 (sobre 100).

MILLOR:
- La quantitat i diversitat de material exposat.

PITJOR:
- El muntatge que mostra el personatge, el Superman https://ca.wikipedia.org/wiki/Superman, parlant cap a un auditori de representants mentre se sent la veu del Christopher Reeve https://ca.wikipedia.org/wiki/Christopher_Reeve quan s'adreçava als assistents de la Democratic National Convention de 1996 https://en.wikipedia.org/wiki/1996_Democratic_National_Convention.

NOTES:
1. Cap el final dels crèdits, apareix la dedicatòria, "In memory of CHRISTOPHER REEVE AND DANA REEVE BROOKE ELLISON MARIE-JOSÉE VIDAL-ROSSINÉS BÜRGI BONHÔNTE".
2. La Brooke Mackenzie Ellison https://en.wikipedia.org/wiki/Brooke_Ellison, que hi surt entrevistada, va morir quinze dies després de l'estrena del documental.

COMENTARI: Em queda una mica la sensació que força un pèl massa el grau d'emotivitat amb el que s'encara l'assumpte i la desgràcia. A mi, per exemple, m'ha colpit especialment el segment del comiat que li fa el Robin Williams https://ca.wikipedia.org/wiki/Robin_Williams al seu amic; potser, només, per l'admiració que jo li professo al comediant. En general, no obstant, trobo que compleix tant per la part de l'homenatge a l'actor com pel vessant de promoció de la Christopher and Dana Reeve Foundation https://en.wikipedia.org/wiki/Christopher_and_Dana_Reeve_Foundation. Malauradament, ens recorda també que el bo del Chris no va sortir gaire del rol de superheroi.

EN UN MOT: Recordatori.

PAÍS:           EUA, GB.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Dogme 1 Festen" (1998)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0154420/

DURADA: 105 minuts i mig (Crèdits: 2 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).

MILLOR:
- L'estratègia del Christian Klingenfeldt-Hansen, el paper interpretat per l'Ulrich Thomsen, per denunciar en públic les maldats del Helge, encarnat pel Henning Moritzen.

PITJOR:
- Les deficiències tècniques a compte del Dogme 95, especialment, en el vessant de la il·luminació.

NOTES:
1. Internacionalment, s'anomena "The Celebration".
2. Fou el primer film que obeïa els preceptes del manifest del Dogme 95 https://ca.wikipedia.org/wiki/Dogma_95, ideat pel mateix director de la pel·lícula, en Thomas Vinterberg, juntament amb el Lars von Trier.
3. Se'n han fet diferents adaptacions al teatre entre les quals la del 2004 realitzada pel David Eldridge https://en.wikipedia.org/wiki/Festen_(play).
4. El director fa un cameo intervenint com a conductor del taxi que porta el Gbatokai Dakinah a l'entrada de Skjoldenæsholm https://en.wikipedia.org/wiki/Skjolden%C3%A6sholm, on es celebra la festa.
5. Durant els crèdits, sona la melodia de "Music Box Dancer" https://en.wikipedia.org/wiki/Music_Box_Dancer, la peça d'en Frank Mills enregistrada en 1974, mentre s'intercalen imatges d'una capsa de música.

COMENTARI: Un assumpte desagradable i molta traça a l'hora de violentar l'espectador, sobretot, amb les marranades impunes del Michael, el personatge del Thomas Bo Larsen; les agressions, les actituds masclistes i racistes. El que no m'ha acabat de quadrar tant és la paciència i la cooperació de la parròquia o la situació de segrest col·lectiu amb conxorxa inclosa entre el protagonista i el personal de servei de l'hotel. És a dir, trobo que l'acció entra en una mena d'atzucac després de la primera bomba en quedar mancada d'una reacció raonable. D'alguna manera, s'ajorna la resolució forçant un parell d'envestides més. I això, a mi, m'ha avorrit. Reconeixo, no obstant, la capacitat per a la pertorbació.

EN UN MOT: Incòmoda.

PAÍS:           DINAMARCA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

MONÒLEG: "Jim Gaffigan: Dark Pale" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt27054481/

DURADA: 64 minuts i mig (Crèdits: menys d'1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 62 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escarn cap a l'Starbucks https://ca.wikipedia.org/wiki/Starbucks.

PITJOR:
- El James Christopher Gaffigan parla en un xisclet constant bastant desagradable.

NOTES:
1. Representa el desè especial del monologista; alguns dels anteriors, com "Jim Gaffigan: Mr. Universe" https://en.wikipedia.org/wiki/Jim_Gaffigan:_Mr._Universe, del 2012, han estat nominats en els premis Grammy https://ca.wikipedia.org/wiki/Grammy_al_millor_%C3%A0lbum_de_com%C3%A8dia.
2. Abans dels crèdits, apareixen fotografies amb els peus "Marcia Gaffigan 8/18/37 - 9/20/90", "Michael Gaffigan 1/21/36 - 11/12/99", "Aunt Katie Whalen 4/24/43 - 10/24/20", "Angela Muto 'Shecky Beagleman' 7/7/57 - 12/28/22", "Bruce MacVittie 10/14/56 - 5/7/22" i "Greg Giraldo 12/10/65 - 9/29/10".
3. L'artista teloner fou Ted Alexandro https://en.wikipedia.org/wiki/Ted_Alexandro.
4. Va enregistrar-se l'11 de febrer de 2023 en el Straz Center for the Performing Arts de la ciutat de Tampa, en l'estat nord-americà de Florida.

COMENTARI: Presenta alguns gags força inspirats com el del pilot d'avió que s'estimba durant tres minuts, les al·lusions a la venjança de Moctezuma https://ca.wikipedia.org/wiki/Moctezuma_II, la imitació escatològica d'en James Stewart https://ca.wikipedia.org/wiki/James_Stewart en "It's a Wonderful Life" https://ca.wikipedia.org/wiki/Que_bonic_que_%C3%A9s_viure, la pel·lícula de 1946 dirigida pel Frank Capra, o els acudits sobre les plagues de Déu. Però els grinyols que fot el paio adés adés martiritzen l'oïda convertint l'experiència en una tortura auditiva. Tot i que el nivell humorístic em sembla prou correcte, m'ha costat aguantar.

EN UN MOT: Espinguet.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Wild Robot" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt29623480/

DURADA: 101 minuts i mig (Crèdits: 8 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 62 (sobre 100).

MILLOR:
- El vessant artístic, l'animació que pretén assemblar-se a quelcom fet a mà.

PITJOR:
- El concepte principal heretat del conte original, que l'amabilitat pot convertir-se en un recurs per a la supervivència.

NOTES:
1. Es basa en la novel·la homònima del 2016 https://en.wikipedia.org/wiki/The_Wild_Robot_(novel) escrita pel Peter Brown.
2. A partir d'un pressupost de 78 milions de dòlars, va recaptar-ne'n més de 235.
3. Al final dels crèdits, surten el Fink i el Paddler, a qui donen veu en Pedro Pascal i el Matt Berry, respectivament, plantant un arbre.
4. En Chris Sanders, el director i guionista, s'inspirà en films com "Bambi" https://ca.wikipedia.org/wiki/Bambi, la pel·lícula de 1942 a càrrec del David Dodd Hand, o "Tonari no Totoro" https://ca.wikipedia.org/wiki/El_meu_ve%C3%AD_Totoro, dirigida pel Hayao Miyazaki i estrenada el 1988, i l'estètica de l'obra del Sydney Jay Mead https://ca.wikipedia.org/wiki/Syd_Mead.

COMENTARI: No sé si m'ha emprenyat més ensumar en el relat la flaire de "L'aneguet lleig" https://ca.wikipedia.org/wiki/L%27aneguet_lleig, aquella història del Hans Christian Andersen publicada el 1843, ensopegar de nassos amb el bocinet bíblic de l'Arca de Noè https://ca.wikipedia.org/wiki/Arca_de_No%C3%A8 o patir aquesta saturació insuportable de sentimentalisme ensucrat. A més, la perversió de la civilització humana a l'hora de reaccionar tant a la irrupció de les oques en les instal·lacions de conreu com a l'assumpte de recuperar el robot extraviat em sembla molt fal·laç. És a dir, trobo que l'argument menysté la tecnologia. De manera que tot plegat m'ha tret bastant de polleguera. Potser, si jo fos pare, un de tou, en edat de criança m'hauria agradat. Però no ho soc.

EN UN MOT: Desequilibrada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "El Diario" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt28576307/

DURADA: 82 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 64 (sobre 100).

MILLOR:
- El personatge de la Vera, encarnada per la Isabella Arroyo.

PITJOR:
- El mètode que escull l'Olga, el paper de la Irene Azuela, per carregar-se la filla.

NOTES:
1. Internacionalment, en la plataforma Amazon Prime Video, s'anomena "The Diary".
2. El rodatge es va portar a terme l'estiu de 2023 a indrets de Mèxic.
3. El Mauricio Ochmann, la Isabella Arroyo i el Leonardo Ortizgris, que fan del Carlos, la Vera i el Víctor, respectivament, van coincidir, també, en el film, "No Negociable" https://www.imdb.com/title/tt31227221/, dirigit pel Juan Taratuto i estrenat a Netflix uns mesos abans.

COMENTARI: El plantejament aquest de pretendre canviar un futur que esdevé precisament per l'afany de voler evitar-lo em resulta sempre interessant. En aquest aspecte, sembla ben bé que la pel·lícula et presenta alhora una història i la seva seqüela (o preqüela, depèn com es miri). Trobo, no obstant, que l'element paranormal que serveix per connectar els dos espais temporals és una mica trampista en aquest cas. És a dir, me'l puc empassar però suggereix un escenari massa desviat de la realitat; em grinyola una mica. Perquè la gràcia, penso, és la nena i la seva conversió en psicòpata. El gir de guió, crec, hauria funcionat igual sense fantasmes. Tant se val. M'ha entretingut.

EN UN MOT: Òptima.

PAÍS:           MÈXIC.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Usagi Doroppu" (2011)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1672214/

DURADA: 113 minuts i mig (Crèdits: 3 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 48 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena en la que la Rin Kaga, el paper interpretat per la Mana Ashida, recorda allò que feia l'avi en vida.

PITJOR:
- La nota musical alemanya per part de Wir sind Helden https://ca.wikipedia.org/wiki/Wir_sind_Helden amb la seva cançó de 2008, "Die Konkurrenz".

NOTES:
1. És l'adaptació del manga homònim https://en.wikipedia.org/wiki/Bunny_Drop desenvolupat per la Yumi Unita des d'octubre de 2005 fins abril de 2011.
2. Internacionalment, es coneix com "Bunny Drop".
3. El gruix del rodatge es va portar a terme entre juliol i agost de 2010 en indrets de Tsuchiura-shi i Ryūgasaki-shi, a la prefectura d'Ibaraki, a Isesaki-shi, en la prefectura de Gunma, i a Kawasaki-shi, en la prefectura de Kanagawa.

COMENTARI: En tenia bon record, de l'adaptació en format anime del títol a càrrec de diferents directors com el Kanta Kamei, el Yoshiaki Kyougoku, el Rokou Ogiwara, el Susumu Mitsunaka, el Yoshitaka Koyama, el Yoshikazu Ui o el Ryutaro Sakaguchi. Allò eren onze capítols i, originalment, s'havia emès entre el 7 de juliol i el 15 de setembre de 2011, coincidint amb l'estrena de la pel·lícula, el 20 d'agost d'aquell mateix any. Jo no sé quan vaig veure la sèrie però em sona que la impressió que em va quedar en acabat fou força positiva. Es tractava d'una història entranyable, sobretot, amb un punt de carrincloneria molt ben mesurat. Potser, va accentuar la sensació agradable, també, que vaig trobar en la sintonia de sortida, "High High High", d'en Kasarinchu, una peça confortadora. Fins aquí, correcte. La qüestió és que les versions amb actors de carn i ossos de ninots, qualssevol, ja acostumen a decebre'm; evidentment, una persona no és un dibuix. Si afegim elements aliens afegits gratuïtament, que sovint espatllen el relat, i un discurs avorrit per un plantejament desviat o per manca de síntesi arribem a un castanyot com aquest que ens ocupa. Exemple, el tràfec del Daikichi Kawachi, encarnat pel Kenichi Matsuyama, per arribar a l'hora a la llar d'infants no cal repetir-lo quaranta vegades. O el numeret de tothom cercant els nens escapats, per suggerir, després, que l'altre els ajuda, ridícul. En fi... La nostàlgia m'ha traït una vegada més.

EN UN MOT: Inerta.

PAÍS:           JAPÓ.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Brothers" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt9860566/

DURADA: 88 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 49 (sobre 100).

MILLOR:
- La seqüència de presentació abans del títol.

PITJOR:
- La persecució en el camp de golf.

NOTES:
1. El gruix del rodatge es va portar a terme l'agost de 2021 en indrets d'Atlanta, en l'estat nord-americà de Georgia.
2. Enmig dels crèdits, se sent el fragment d'un diàleg entre el Glenn i la Cath jove, els papers a càrrec del Joshua Mikel i la Jennifer Landon, respectivament.
3. La Glenn Close porta guants perquè en el guió original el seu personatge es tallava la punta dels dits per evitar deixar empremtes dactilars; l'escena on s'explicava això va descartar-se.

COMENTARI: Es tracta d'una comedieta de pa sucat amb oli que es recolza més en el carisma dels actors que no pas en un argument treballat o cap al·licient mínimament suggeridor. De fet, la fórmula ja fa pudor de naftalina; l'escenari, més. I els elements que matisen la història tampoc acaben d'ajudar gaire a enriquir-la. Per exemple, el personatge de la Marisa Tomei, la Bethesda Waingro, tant extravagant com innecessari, amb el seu simi grotesc en zel. O el de la Taylour Paige, que fa d'una petulant Abby Munger-Jacobson, allunyada, crec, del gènere del film. Per cert, què fàcil col·loquen les maragdes! En fi... N'esperava poc, m'he trobat amb força menys. Gràcia, poca per no dir gens.

EN UN MOT: Frau.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Woman of the Hour" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt7737800/

DURADA: 94 minuts i mig (Crèdits: 4 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 53 (sobre 100).

MILLOR:
- La Denalda Williams fent de la Marilyn, la maquilladora.

PITJOR:
- El canvi de to del flirteig entre la Sheryl Bradshaw i el Rodney Alcala https://en.wikipedia.org/wiki/Rodney_Alcala, els papers de l'Anna Kendrick i el Daniel Zovatto, respectivament, en relació a la interacció real que succeí en antena entre els dos el 13 de setembre de 1978.

NOTES:
1. Abans dels crèdits, apareixen els rètols, "On February 14, 1979, a teenage runaway escaped Rodney Alcala by asking him to keep the encounter a secret", "While awaiting trial, he was released on bail. Once freed, he murdered a 21 year old woman and a 12 year old girl", "Alcala was rearrested in 1979. Only then did authorities begin to uncover the scope of his crimes", "For over a decade Alcala had been reported to law enforcement by survivors and other private citizens without consequence", "He was eventually convicted of the murders of seven women and girls. Some authorities estimate the true number of victims to be as high as 130", "After 31 years in prison, Alcala had a final chance for acquittal. The runaway, now a grown woman, appeared in court to testify against him. According to the prosecutor, <She showed up and put the nail in Rodney's coffin>", "Cheryl Bradshaw left California to live a private life and raise a family" i "Rodney Alcala died in incarceration".
2. Explota la participació de l'assassí, el Rodrigo Jacques Alcala, en el programa creat pel Chuck Barris, "The All-New Dating Game" https://en.wikipedia.org/wiki/The_Dating_Game; de fet, el títol de treball del projecte fou "The Dating Game".
3. El guió escrit per l'Ian MacAllister McDonald, aleshores anomenat "Rodney & Sheryl", va figurar en The Black List, la llista creada pel Franklin Leonard, en l'any 2017 https://en.wikipedia.org/wiki/The_Black_List_(survey)#2017_Black_List.
4. En 2017, el Peter Medak va dirigir "Dating Game Killer" https://www.imdb.com/title/tt6294806/, un telefilm sobre el mateix criminal.
5. El gruix del rodatge es va portar a terme entre octubre i desembre de 2022 en indrets de la província canadenca de British Columbia, com Vancouver, i de l'estat nord-americà de Califòrnia, com Lancaster.

COMENTARI: Vaig conèixer el cas gràcies a un dels capítols del programa del Carles Porta i Gaset, "Crims" https://ca.wikipedia.org/wiki/Crims_(programa_de_radiotelevisi%C3%B3). De manera que tenia molta curiositat en descobrir com es podia convertir una anècdota frívola, la trobada puntual d'una noia amb l'homicida en un espectacle de televisió, en l'eix principal de la trama d'una pel·lícula. I m'ha quedat clar que no han estat capaços de fer-ho. Trobo que la "senyora de l'hora" en qüestió representa un personatge no secundari... sense cap rellevància en la història; ni és víctima mortal ni denuncia ni res. En tot cas, li correspondria més importància a l'Amy, encarnada per l'Autumn Best... Potser, se m'acut, la Kendrick pretenia, sobretot, fer palès l'assetjament constant que pateixen les dones per part d'aquest món masclista i, en particular, les actrius (o aspirants). Almenys, en això, se'n surt. Però, aleshores, no calia la crònica negra. Total, crec que l'enfocament és un despropòsit absolut i me'n penedeixo d'haver-la vist.

EN UN MOT: Desenfocada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

DOCUMENTAL: "World 1-1" (2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt3316370/

DURADA: 132 minuts (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).

MILLOR:
- Els testimonis, el del Nolan Kay Bushnell https://ca.wikipedia.org/wiki/Nolan_Bushnell, l'Allan Alcorn https://ca.wikipedia.org/wiki/Allan_Alcorn, l'Owen Rubin https://en.wikipedia.org/wiki/Major_Havoc, la Dona Bailey https://en.wikipedia.org/wiki/Dona_Bailey, el Howard Scott Warshaw https://en.wikipedia.org/wiki/Howard_Scott_Warshaw, el Warren Robinett https://en.wikipedia.org/wiki/Warren_Robinett...

PITJOR:
- La llargada, més de dues hores, i la confusió a la que dóna peu el títol https://en.wikipedia.org/wiki/World_1-1.

NOTES:
1. Durant els crèdits surt la dedicatòria, "In Memory of Ralph Baer (1922 - 2014)"; al final, el Jared Petty fa un comentari sobre la crisi del mercat nord-americà del videojoc del 1983 https://ca.wikipedia.org/wiki/Crisi_del_videojoc.
2. La Jeanette Garcia i el Daryl Rodriguez, directors i guionistes del projecte, van engegar una campanya a kickstarter https://www.kickstarter.com/projects/1128229743/world-1-1 amb la que van recaptar més de quinze mil dòlars.

COMENTARI: Entenc, per allò que he llegit en llur declaració d'intencions en la plataforma de micromecenatge a la que van recórrer, que els creadors pretenien iniciar una sèrie documental sobre el món del videojoc. I, no obstant això, aquesta és l'única peça que se'ls atribueix a hores d'ara, nou anys més tard. Va com va, suposo... Ben bé podrien haver organitzat el material del que disposaven llavors de tal manera que, juntament amb elements clarificadors i contextualitzadors extres (bastant necessaris, per cert) sortissin tres o quatre capítols d'aquesta mena d'homenatge a Atari https://ca.wikipedia.org/wiki/Atari. El tema hauria estat un pèl més digerible, sens dubte. La qüestió és que m'ha calgut anar a la Wiki https://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia per fer-me la idea de què m'estaven contant. Mal senyal. He trobat molt interessant escoltar els personatges. Però el document senzer resulta un tant decebedor per la manca de maduresa formal.

EN UN MOT: Abocador.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "De grønne slagtere" (2003)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0342492/

DURADA: 100 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- L'estira-i-arronsa d'humor sec a la carnisseria entre l'Eigil i l'Svend, a càrrec del Nikolaj Lie Kaas i en Mads Mikkelsen, respectivament.

PITJOR:
- El profit extraordinari que treuen de la carn d'un parell de cadàvers, els de l'electricista, d'en Hus Hans, de la infermera Juhl i de la Tina, els papers del Mikkel Vadsholt, d'en Nicolas Bro, de la Lily Weiding i de la Bodil Jørgensen, respectivament (es menciona un suec com a cinquena víctima, no obstant).

NOTES:
1. Internacionalment, s'anomena "The Green Butchers".
2. El rodatge es va portar a terme entre gener i març del 2000 en indrets de Fiònia del sud, com ara el Brahetrolleborg Slot i el Nakkebølle Sanatorium de la ciutat de Fåborg, en el Det Danske Filmstudie de Kongens Lyngby i el Filmbyen d'Avedøre.
3. La Line Kruse, que interpreta l'Astrid, i l'Anders Thomas Jensen, director i guionista de la pel·lícula, es van casar el 2008.  

COMENTARI: En Nikolaj Lie Kaas fent de l'Eigil m'ha recordat la seva intervenció en el film del 1998 dirigit pel Lars von Trier, "Idioterne" https://en.wikipedia.org/wiki/The_Idiots; on, per cert, també hi participava la Bodil Jørgensen. L'altre personatge que encarna aquest cop, el Bjarne, l'he trobat odiós, especialment encara que no només, per l'assumpte de les coces. Després, el company, l'Svend, amb els seus complexos i traumes, tampoc m'ha despertat cap simpatia. Al cap i a la fi, és un autèntic tarat, un assassí. I l'Astrid m'ha fet pensar en aquella cançó del Víctor Manuel, "Sólo pienso en ti" https://es.wikipedia.org/wiki/S%C3%B3lo_pienso_en_ti_(canci%C3%B3n_de_V%C3%ADctor_Manuel). Amb tot, crec que la història no resulta ni versemblant ni còmica, grinyola per la manca de rigor i per intentar barrejar poca-solta, trauma, misèria, carrincloneria barata i uns caràcters grotescs.

EN UN MOT: Estúpida.

PAÍS:           DINAMARCA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "It's What's Inside" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt14577874/

DURADA: 103 minuts (Crèdits: 2 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 81 (sobre 100).

MILLOR:
- El personatge de la Madison Davenport, la Beatrice Blomquist.

PITJOR:
- L'estira-i-arronsa excessiu després de l'accident.

NOTES:
1. El rodatge es va portar a terme en 18 dies de tardor en 2022 a Portland, en l'estat nord-americà d'Oregon.
2. En Greg Jardin, guionista i director del film, va escriure el guió en 2016 però no va aconseguir el finançament fins el 2022.
3. El pressupost fou de 2 milions i mig de dòlars; Netflix https://ca.wikipedia.org/wiki/Netflix va adquirir els drets de distribució per 17 milions.
4. Van enllestir el muntatge només 9 dies abans de l'estrena en el Sundance Film Festival https://en.wikipedia.org/wiki/2024_Sundance_Film_Festival.

COMENTARI: Podria suggerir una manca de coherència entre l'estètica, la selecció musical i el context general. Però no ho faré perquè tot plegat ja m'està més que bé. Sí, trobo perfecte escoltar "Forget Him" https://en.wikipedia.org/wiki/Forget_Him_(Bobby_Rydell_song), del Bobby Rydell, o la melodia del Charles Williams, "Jealous Lover" https://en.wikipedia.org/wiki/Theme_from_The_Apartment, de 1949, per acompanyar aquests zoomers https://ca.wikipedia.org/wiki/Generaci%C3%B3_Z jugant amb un estri d'aspecte dels 70s. Quadra (ironia forta). Evidentment, la idea de l'intercanvi de cossos https://en.wikipedia.org/wiki/Body_swap no és gaire genuïna. Tampoc, la trobada d'una colla de gent en un indret circumscrit per enfrontar-se a un repte. No obstant això, la situació provoca la curiositat suficient per superar, inclús, algun moment de dubte. I el relat encaixa, després, de forma prou enginyosa. O sigui que m'ha deixat content. Només... Què pretenia la Beatrice si no hagués passat la desgràcia? Ah... D'acord. Els diners del Dennis, el paper del Gavin Leatherwood. Coi! Ara que recordo... Li he sentit al director declarar-se afeccionat a "Twin Peaks" https://ca.wikipedia.org/wiki/Twin_Peaks, la sèrie del 1990 creada pel Mark Frost i en David Lynch. I el protagonista d'allò era l'agent especial Dale Cooper, encarnat en un tal Kyle MacLachlan. Aquest actor és el mateix que va fer de Lloyd Gallagher en aquella joia del 1987 dirigida pel Jack Sholder, "The Hidden" https://ca.wikipedia.org/wiki/Ocult. Què bona! Si no vaig errat, era un extraterrestre canviant de cos i fent malifetes. Tot lliga.

EN UN MOT: Òptima.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       REGULAR.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Kimitachi wa Dou Ikiru ka" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt6587046/

DURADA: 124 minuts (Crèdits: 4 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- Els fons, els decorats; la navegació de la Kiriko, a qui presta la veu la Ko Shibasaki.

PITJOR:
- La deriva narrativa.

NOTES:
1. Internacionalment, es coneix com "The Boy and the Heron".
2. Li fou atorgat el guardó com a Best Animated Feature en la 96a edició de la cerimònia dels premis de l'Academy of Motion Picture Arts and Sciences (AMPAS) https://ca.wikipedia.org/wiki/Premis_Oscar_de_2023; també, va rebre el reconeixement com a Best Animated Feature Film en la 81a edició dels Golden Globe Awards https://ca.wikipedia.org/wiki/Globus_d%27Or_del_2024.
3. Dues de les influències sobre el projecte que reconeix l'Hayao Miyazaki, director i guionista, són "The Book of Lost Things", el llibre d'en John Connolly publicat el 2006, i la reescriptura de 1937 per part de l'Edogawa Ranpo de "Yuurei-tou", l'adaptació de 1901 feta pel Ruiko Kuroiwa de la novel·la de 1898, "A Woman in Grey", a càrrec de l'Alice Muriel Williamson.

COMENTARI: És que no té d'original ni el títol... Aparentment, aquest referencia una novel·la de 1937 escrita pel Genzaburo Yoshino https://en.wikipedia.org/wiki/How_Do_You_Live%3F. A veure... Seré sincer. Era molt reticent a enfrontar-me a aquesta proposta perquè penso que l'Studio Ghibli https://ca.wikipedia.org/wiki/Studio_Ghibli es repeteix més que l'all. Alguns diran que es el segell propi, jo entenc que es van quedar estancats. Però, bé... He cregut que uns quants guardons, entre ells, l'Òscar, podien avalar la peça. De manera que m'he decidit a escometre el repte. Passats vint-i-cinc minuts, ja estava mirant l'hora. Quina castanya! Quin avorriment! He llegit que la producció comptava amb seixanta animadors. Més que dibuixant, els imagino reciclant, retallant i unint fragments de films anteriors per formar la "nova" pel·lícula que, segons he esbrinat, seria considerada pel Miyazaki com una mena de llegat per al seu nét. Si això darrer fos cert, déu n'hi do! Pel psicòleg, més aviat. Com anava la dita? Una retirada a temps és una victòria...

EN UN MOT: Divagació.

PAÍS:           JAPÓ.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Wolfs" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt15489686/

DURADA: 107 minuts (Crèdits: 5 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- La candidesa del nano en explicar-se quan els mercenaris https://en.wikipedia.org/wiki/Fixer_(person) l'interroguen en el motel.

PITJOR:
- L'escena de la persecució del nano en calçotets per part dels dos mansos, el George Clooney i en Brad Pitt, amb tombarella a càmera lenta gratuïta inclosa.

NOTES:
1. Durant el primer minut de crèdits, es veu la seqüència a l'hotel de la Margaret i el noi, els papers a càrrec de l'Amy Ryan i l'Austin Abrams.
2. El rodatge es va portar a terme en setanta dies a principis de 2023 en la ciutat nord-americana de Nova York.
3. En Jon Watts, director i guionista, menciona com a referències i inspiració films com "After Hours" https://ca.wikipedia.org/wiki/Quina_nit!, del Martin Scorsese, "Le Samouraï" https://ca.wikipedia.org/wiki/El_samurai, d'en Jean-Pierre Melville, "Pulp Fiction" https://ca.wikipedia.org/wiki/Pulp_Fiction, del Quentin Tarantino, o "Nikita" https://ca.wikipedia.org/wiki/Nikita_(pel%C2%B7l%C3%ADcula) i "Léon" https://ca.wikipedia.org/wiki/El_professional, del Luc Besson.

COMENTARI: Corrent el risc de confirmar la meva capacitat limitada, confessaré que, fins i tot després de mirar-me quatre vegades el resum que fan els protagonistes al final, no he aconseguit treure l'entrellat de l'argument ni trobar-li justificació. I la veritat és que tant se val. Doncs la gràcia de la història, si ha de tenir cap, rau en la interacció dels dos galans; res més. En aquest aspecte, la parella no brilla però, diria, tampoc acaba de decebre completament. El problema meu és que m'he avorrit bastant. Primer, perquè el terreny que explora la pel·lícula està més que explotat. I, segon, gràcies a certa manca d'agilitat narrativa. I diu que volen fer una seqüela...  No m'hi trobaran pas!

EN UN MOT: Embolic.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       REGULAR.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Reverse the Curse" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt20216624/

DURADA: 108 minuts i mig (Crèdits: 5 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 64 (sobre 100).

MILLOR:
- Els nois de la barberia, el Tango Sam, l'Shticker i en Benny, els personatges a càrrec del Jason Beghe, en Santo Fazio i l'Evan Handler, respectivament.

PITJOR:
- El concert de pets en l'habitació del motel entre el Ted i el Marty, els papers interpretats pel Logan Marshall-Green i el David Duchovny.

NOTES:
1. És l'adaptació del llibre de 2016, "Bucky F*cking Dent" https://en.wikipedia.org/wiki/Bucky_F*cking_Dent, escrit pel mateix David Duchovny, director i guionista de la pel·lícula i actor darrere el paper d'en Marty.
2. L'autor diu que, abans de convertir-la en novel·la, cap el 2005, va escriure la història en format de guió amb la idea de fer el paper del fill.
3. En David Duchovny explica que no va mantenir el títol original del llibre en previsió a un possible boicot dels motors de recerca d'Internet pel mot F*cking.
4. El rodatge es va portar a terme durant la tardor de 2022 en indrets de New Jersey com Dunellen.

COMENTARI: En un moment efímer, m'ha fet recordar aquell film alemany de 2003, "Good Bye, Lenin!" https://ca.wikipedia.org/wiki/Good_Bye,_Lenin!, dirigit pel Wolfgang Becker. No, no té res a veure. Aquí, l'assumpte va més de derrotats, remordiments i raons de darrera hora. A mi, m'ha atrapat l'Stephanie Beatriz, que fa de la Mariana. Què voleu que us digui? Un somriure i he quedat encisat com un idiota. Per cert, parlant de somriures, sentencia, el vell, "Nothing beats making a good woman laugh". Quina frase tant de mitja merda mancat d'autoestima! M'ensumo que hi ha moltes coses millors que fer riure una bona dona. No hi entraré ara. En fi... També, en certa manera, he identificat com a propera l'atenció excessiva a un club esportiu per compensar mancances emocionals personals. Mira, tu, cadascú es manega com pot o com sap! Res... La qüestió és que, malgrat fregar la carrincloneria barata, la funció m'ha deixat una impressió prou entranyable.

EN UN MOT: Tova.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

MONÒLEG: "Dusty Slay: Workin' Man" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt30343797/

DURADA: 69 minuts i mig (Crèdits: 1 minut i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 67 (sobre 100).

MILLOR:
- La reflexió sobre el vers de la lletra de "The Whiskey Ain't Workin'" https://en.wikipedia.org/wiki/The_Whiskey_Ain%27t_Workin%27, la cançó d'en Travis Tritt https://en.wikipedia.org/wiki/Travis_Tritt publicada el 1991, que estableix la preferència del cantant pel que fa a la companyia femenina en termes tals que "A woman warm and willing is what I'm looking for".

PITJOR:
- La crítica de l'eslògan "Biscuits are like spoons you can eat" o la sordidesa del gag sobre no rentar-se les mans.

NOTES:
1. Fou enregistrat en The Bijou Theatre de Knoxville, de l'estat nord-americà de Tennessee, el 13 de maig de 2023.
2. Al llarg dels títols de crèdit, surten fotografies i, cap el final, les dedicatòries, "To my Mom, Edna Slay, for taking me to Hooters" i "To my Dad, Richard Slay, for filming my childhood"; en acabat, s'inclou un clip de vídeo casolà del qual l'humorista parla durant l'espectacle.

COMENTARI: Una mica compulsiu, l'home. Al principi, he de reconèixer que he estat més pendent dels seus tics que del que explicava, que tampoc em semblava especialment enginyós. A mida que avançava la xerrada, però, he aconseguit concentrar-me en el relat sense preguntar-me, per exemple, si el paio portava perruca sota la gorra, si és que s'estava pixant a sobre o si anava col·locat perdut. Lliga bé un parell o tres de les anècdotes, la de l'abocador del seu pare i la granota de la piscina aspirada o la del barista amb la de la cafeteria del prostíbul. M'ha sorprès, a més, que l'home hagi estat ponent en un acte TEDx Talks https://ca.wikipedia.org/wiki/TED amb un discurs anomenat "Life Is Hard But Enjoying It Is Easy" https://youtu.be/Z6NUnl37FnA tal i com comenta. La impressió general, no obstant, entre una cosa i l'altra, és de gràcia més aviat discreta.

EN UN MOT: Hiperactiu.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Disco, Ibiza, Locomía" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt27396895/

DURADA: 104 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- El relat, la història del grup Loco Mía https://es.wikipedia.org/wiki/Loco_M%C3%ADa; al llarg dels títols de crèdit, apareixen imatges reals confrontades amb les recreades.

PITJOR:
- Els clips inserits que figuren ser enregistraments antics de càmera de vídeo en els que apareixen els actors en comptes dels personatges originals; diu que és feina de CGI https://ca.wikipedia.org/wiki/Imatge_generada_per_ordinador.

NOTES:
1. Al principi, surt la dedicatòria, "A ti mamá, por el amor, la libertad y los valores que nos has dejado. Kiko Martínez".
2. El rodatge es va portar a terme entre abril i octubre de 2023 en indrets de Santa Cruz de Tenerife, Barcelona, L'Hospitalet, Begues, Garraf, Terrassa o México DF.
3. D'acord a les dades oficials, el taquillatge amb prou feines arribà al quart de milió d'euros, mentre que el pressupost rondava els sis milions.  
4. En els crèdits, es menciona que es tracta d'una adaptació de fragments del llibre publicat en 2004, "Réquiem por la música, los artistas y la industria", signat pel J. L. Greensnake.

COMENTARI: L'Enrique Maíllo Iznájar, el director i co-guionista, diu que la peça tracta els temes de la llibertat, la "família escollida", l'èxit. I ho entenc perquè definir-la com una simple crònica sobre l'auge i la caiguda d'un grup postís, potser, no queda tant elegant. El gran tret característic d'aquella banda, Loco Mía, era el maneig dels ventalls a mode de nuntxacus https://ca.wikipedia.org/wiki/Nunchaku. Doncs, pel que recordo, d'homosexuals explícits, en la graella musical de l'època, n'hi havia uns quants. De cop al bot, em venen al cap The Communards https://ca.wikipedia.org/wiki/The_Communards, Erasure https://ca.wikipedia.org/wiki/Erasure, Dead or Alive https://en.wikipedia.org/wiki/Dead_or_Alive_(band), Culture Club https://ca.wikipedia.org/wiki/Culture_Club o els mateixos Pet Shop Boys https://ca.wikipedia.org/wiki/Pet_Shop_Boys. I la gresca esbojarrada es pressuposa en el lloc i el moment donats. Per cert, quina escena més galdosa, la de la Llum Barrera i l'Iván Armesto apareixent a la comuna tèxtil després de l'orgia. Gran anècdota (ironia forta). O sigui que no sé... Des de la distància, m'ha semblat correcta. Que no és poc!

EN UN MOT: Remembrança.

PAÍS:           ESPANYA, MÈXIC.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!