SÈRIE: "Zoey's Extraordinary Playlist - Temporada 1a" (Des del 7 de gener fins al 3 de maig del 2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10314462/episodes?season=1

DURADA: 515 minuts (Crèdits: 7 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 72 (sobre 100).

MILLOR:
- Els sorollets de sintetitzador que fa la Zoey enmig de la reunió amb el director mentre s'esplaia amb "Pressure", la pista de l'àlbum del 1982 "The Nylon Curtain" del Billy Joel.
- L'anècdota que li explica la Joan a la Zoey sobre els Google Smart Pencils, per demanar-li que deixi de disculpar-se, en l'onzè capítol.

PITJOR:
- El moment del vuitè capítol en el que la Jane Levy, fent de la Zoey Clarke, els canta a la Joan i el Leif, interpretats per la Lauren Graham i el Michael Thomas, respectivament, "I Saw Mommy Kissing Santa Claus", la peça del Tommie Connor del 1952.
- L'escena del desè episodi del "I Love It", el senzill del 2012 del duo suec Icona Pop.

NOTES:
1. Està composta per 12 capítols.
2. Abans dels títols de crèdit del darrer episodi, surt un rètol que diu "in loving memory of Richard Winsberg" i, a continuació, "if you want to learn more about PSP and how you can help, visit: www.psp.org".
3. El 5 de gener del 2021 va estrenar-se la segona temporada.
4. El gruix de l'enregistrament va tenir lloc entre el 3 de setembre del 2019 i el 30 de gener del 2020 a Richmond, de la província canadenca de British Columbia; i, per al pilot, a alguns indrets de San Francisco, a California.

COMENTARI: La premissa que planteja, aquest poder de captació de pensaments/sentiments aliens de la protagonista, l'hem vista milions de vegades amb els matisos que vulgueu. Aquí, la manifestació és musical, la qual cosa justifica la proposta; sobretot, perquè totes les tonades que sonen són magnífiques i la majoria, prou pertinents. A tall d'exemple, les al·lucinacions comencen, crec, amb "Help!" de The Beatles i acaben amb "American Pie" del Don McLean. No obstant això, l'efecte inicial de simpatia es va apagant de mica en mica, al ritme de l'evolució de l'estúpid triangle amorós. De fet, els personatges m'han acabat repel·lint bastant. D'acord que figura que és San Francisco però calia el confident homosexual grotesc? Un altra qüestió que m'ha tocat la moral ha estat la subtrama laboral de complots i rivalitats; molta mandra... En fi, deixant les ximpleries a banda, el tema principal de la història és l'afrontament de la Paràlisi Supranuclear Progressiva del pare per part de la família; emociona.

EN UN MOT: Melodramàtica.

Perdoneu per la meva ignorància!