Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11778272/
DURADA: 130 minuts (Crèdits: 3 minuts).
PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 72 (sobre 100).
MILLOR:
- Els clips d'entrevistes antigues i fragments de film pretèrit, com els dels operaris grimpant pels gratacels de Nova York.
- L'anècdota del cementiri maori a Nova Zelanda i el viatge d'speed.
PITJOR:
- Les animacions.
- La fragilitat dels entrevistadors/interlocutors davant del personatge, tothom va amb peus de plom.
NOTES:
1. Al principi dels títols de crèdit apareixen els rètols "Unconditional apology I was speaking from the heart when I spewed this stuff I was a stranger in my own soul", "To those who can accept it particurlarly the pogues family including Frank I offer unconditional love -L-💓-V!" i "To those who can't I'll see you at the gates of hell Shane MacGowan"; aleshores, es mostra una foto amb la dedicatòria "To Vic, my girl with green eyes"; més tard, "In memory of David Lally".
2. Li va ser atorgat l'Epaimahaiaren Sari Berezia en l'edició 68a del Donostia Zinemaldia; en la cerimònia de lliurament del qual el director, gairebé, pateix un accident en caure-li un ferro a prop a causa del fort vent que bufava.
3. El director, en Julien Temple, només va acceptar l'encàrrec quan el Johnny Depp va involucrar-se en el projecte.
COMENTARI: Pel que fa, estrictament, al context, algunes anècdotes del grup The Pogues i la música en si, molt bé, normal. Però la impressió d'estar davant d'una calamitat humana a qui, a més, en qualsevol moment li pot agafar un rampell d'hostilitat resulta molt tediós (paperot del Bobby Gillespie, per exemple). L'altra cosa que m'ha complicat una mica és la cronologia; sense gaires dates pel mig ni conèixer la història amb antelació, tot plegat m'ha semblat un pèl confús. La feina està ben feta però ha estat una pèrdua de temps perquè no m'ha aportat res.
EN UN MOT: Tràmit.
Perdoneu per la meva ignorància!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada