divendres, 6 de novembre de 2020

SÈRIE: "Sharp Objects" (Des del 8 de juliol al 26 d'agost del 2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt2649356/

DURADA: 427 minuts (Crèdits: 40 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 78 (sobre 100).

MILLOR:
- Els fantasmes que veu la Camille en forma de flashbacks; menció especial per la Sophia Lillis, que encarna la Camille d'adolescent.
- La figura paternalista del Miguel Sandoval, que fa d'en Frank Curry, l'editor del St. Louis Chronicle.
- La confessió de l'Adora quan li diu a la Camille que mai l'ha estimat.

PITJOR:
- La manera que té la Camille de lliurar-se a l'Adora, suposadament per salvar la seva germanastra Amma, sense cap estratègia premeditada.
- El beure constant de tothom.

NOTES:
1. Basada en la novel·la homònima del 2006 escrita per la Gillian Schieber Flynn.
2. S'inclouen Barnesville, a Georgia, i Los Angeles, Redwood Valley, Santa Clarita, Lake County i Mendocino, a Califòrnia, entre les localitzacions del rodatge; el qual va durar uns 3 mesos, aproximadament.
3. No existeix consens entre els experts de la matèria sobre la Síndrome de Münchhausen per poder o MSbP (de l'anglès, Münchhausen Syndrome by proxy), el trastorn psicològic que pateix l'Adora Crellin, encarnada en la Patricia Clarkson.
4. Els títols dels episodis són paraules que la Camille Preaker, interpretada per l'Amy Adams, té tallades a la seva pell.
5. Està composta per 8 capítols.
6. Durant i al final dels títols de crèdit del darrer capítol es veuen les imatges de les maleses de l'Amma Crellin, a càrrec de l'Eliza Scanlen.

COMENTARI: La sensació amb la primera meitat de la història ha estat de desídia, de plom, de cul-de-sac, de gota a gota (o, millor dit, de glop a glop). Però he de reconèixer que, observant els trastorns i els traumes dels personatges, bastant ben dibuixats, per cert, m'he trobat qüestionant-me la capacitat pròpia d'intervenció davant qualsevol problema psicològic d'altri. Crec que seria incapaç d'oferir recolzament o ajuda (mèdica, en general), la qual cosa resulta força frustrant. La trama, com els conflictes afectius de les dones protagonistes, la culpabilitat, la gelosia, la impotència, lliga fluïdament. No obstant això, la impressió que em queda és que la millor part és als títols de crèdit del darrer capítol.

EN UN MOT: Atmosfèrica.

Perdoneu per la meva ignorància!



Cap comentari: