divendres, 6 de novembre de 2020

LLARGMETRATGE: "The Broken Hearts Gallery" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt2140571/

DURADA: 109 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 47 (sobre 100).

MILLOR:
- La visita a la mare, encarnada per la Sheila McCarthy, que pateix la malaltia d'Alzheimer, i la menció a la mateixa en el parlament d'inauguració de la galeria.
- La confusió de cotxe quan la noia espera el seu Uber.

PITJOR:
- Les diferents escenes de vergonya aliena que protagonitza la Geraldine Viswanathan interpretant la Lucy Gulliver.

NOTES:
1. Està inspirada en circumstàncies personals de la directora i guionista, la Natalie Krinsky.
2. En els títols de crèdit la directora agraeix a "all the boys who broke my heart and the friends who put me back together. And finally, to Clayton Krueger who put up with me once and for all".
3. Rodada a Toronto, al Canadà, i a Nova York, als EUA.
4. El títol temporal era "The Museum of Broken Relationships".

COMENTARI: Imagino que es tracta d'una elecció premeditada per reivindicar la naturalitat de tot tipus de cossos i tal i qual però, em sap greu, la noia grassa (i lletja) no encaixa en el paper principal d'una comèdia romàntica. No lliga ni amb l'Utkarsh Ambudkar, que encarna el Max Vora, ni amb el Dacre Montgomery, que fa d'en Nick, ni crec que enamori l'espectador corrent; a mi m'ha fet angúnia. A part d'això, el tema de fer un museu físic de records íntims em sembla una ximpleria, encara que tingui certa originalitat. En positiu, destacaria l'amistat de les noies, que resulta prou simpàtica, i algunes de les bromes. No m'ha convençut.

EN UN MOT: Descartable.

Perdoneu per la meva ignorància!



Cap comentari: