dissabte, 14 de novembre del 2020

SÈRIE: "La casa de papel - T1-P1" (Des del 2 de maig fins el 27 de juny del 2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt6468322/episodes?season=1

DURADA: 600 minuts (Crèdits: 20 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 55 (sobre 100).

MILLOR:
- La producció.
- La confusió de noms entre el de la seva dona i la seva amant en l'escena en la que estan intervenint l'espatlla de l'Enrique Arce, que fa de l'Arturo Román.
- La imitació que fa en Jaime Lorente encarnant el Daniel Ramos "Denver" del John Travolta.

PITJOR:
- Les casualitats massa convenients.
- La relació entre el professor i la negociadora de nom Raquel Murillo Fuentes, de qui es fa càrrec l'Itziar Ituño.
- El patetisme de l'Ángel Rubio, encarnat en el Fernando Soto.

NOTES:
1. Pren inspiració del modus operandi d'en William Francis Sutton Jr., un atracador nord-americà conegut simplement com Willie Sutton o amb els malnoms de "Willy the Actor" o "Slick Willie", que perpetrà més de 100 atracaments sense mai disparar cap bala.  
2. Originalment, emesa per la cadena de televisió Antena 3 en 9 episodis i, posteriorment, per la plataforma Netflix, en 13 lliuraments.
3. En total, la història consta de 31 capítols repartits en 2 temporades i 4 parts; la darrera, de moment, estrenada el 3 d'abril del 2020.
4. Internacionalment, es coneix amb el títol de "Money Heist".
5. Arran de l'èxit de la sèrie, la versió interpretada per l'Álvaro Morte i el Pedro Alonso, en els seus papers del Sergio Marquina i l'Andrés de Fonollosa, de la cançó popular italiana adoptada com himne antifeixista, "Bella ciao", va entrar en les llistes del Syndicat National de l'Édition Phonographique en maig del 2018.
6. El rodatge que figura a la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre de España es va portar a terme a la seu central del Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

COMENTARI: Li he donat una oportunitat a la primera part per l'anomenada i els premis (sobretot, l'International Emmy Award del 2018) però no seguiré veient més parts perquè em sembla una estafa estúpida. És a dir, el plantejament, el cop a la fàbrica de moneda, em suggeria un desenvolupament intel·ligent que m'engrescava força. El que m'he trobat, no obstant, és una colla de personatges odiosos (això sí que ho fan bé) dirigits per un pseudo-intel·lectual idiota i un seguit de circumstàncies bastant qüestionables; per exemple, un hipotètic túnel de sortida excavat amb anterioritat. A més, qualsevol guió que fa dir a algú "Què et penses que som a una pel·lícula del Tarantino?" i representa l'encanonament a tres o més bandes no es mereix cap respecte. Tècnicament, molt digna; el relat no me l'empasso. Resumint, m'ha fet perdre el temps i la paciència.

EN UN MOT: Presumptuosa.

Perdoneu per la meva ignorància!