dimecres, 11 de novembre del 2020

LLARGMETRATGE: "Koko-di koko-da" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt9355200/

DURADA: 89 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 52 (sobre 100).

MILLOR:
- Les dues experiències oníriques diferenciades del pare i de la mare, el Leif Edlund, interpretant el Tobias, i l'Ylva Gallon, que fa de l'Elin.
- L'amarament del cotxe al bassal del costat de la carretera després d'atropellar el gos.

PITJOR:
- La repetició i les transicions es fan molt pesades.
- El teatre d'ombres matusser com a recurs.

NOTES:
1. Durant el primer minut dels títols de crèdit, alhora que surten noms, es veu el dibuix de la capsa de música passant en horitzontal.
2. El film va evolucionar a partir d'un nucli argumental al llarg del rodatge, segons reconeix el director i guionista, en Johannes Nyholm.
3. El títol surt de la tornada de la cançó infantil, originalment, francesa, "Le coq est mort", la tonada de la qual es va repetint durant la pel·lícula.

COMENTARI: L'amenaça que representen els personatges encarnats pel Peter Belli, el Morad Baloo Khatchadorian i la Brandy Litmanen no és gaire versemblant, s'acosta a patètica. Diria més, l'actitud sòrdida del vell no lliga gaire amb l'escenari, una mena de malson provocat pel dol; resulta de mal gust, fins i tot. Així, en l'aspecte agressiu, d'enfrontament expeditiu entre caçadors i preses, no hi ha diversió ni espectacle com en films de terror convencionals; excepte per una escomesa molt graciosa que fa l'home forçut al Tobias. En canvi, extraure'ls de l'experiència traumàtica de la mort de la filla té el seu què. El que m'empipa és que tot plegat no porta enlloc. El ca acostant-se corrent sí que m'ha acollonit; tot un clàssic.

EN UN MOT: Emprenyadora.

Perdoneu per la meva ignorància!