dilluns, 16 de novembre de 2020

LLARGMETRATGE: "Spellbound" (1945)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0038109/

DURADA: 111 minuts (Crèdits: 1 minut, al principi).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).

MILLOR:
- La visita a casa del doctor Alexander Brulov, interpretat pel Michael Chekhov; "les dones són les millors psicoanalistes fins que s'enamoren; aleshores, són les millors pacients".
- L'accident infantil del protagonista amb el seu germà.

PITJOR:
- El descens esquiant de la parella.
- La mà de fusta empunyant el revòlver.

NOTES:
1. És una adaptació de la novel·la titulada "The House of Dr. Edwardes" escrita pel John Palmer i el Hilary Aidan Saint George Saunders sota el pseudònim de Francis Beeding, publicada el 1927.
2. L'aparició de l'Alfred Hitchcock succeeix en el Empire State Hotel; sortint de l'ascensor, porta una funda de violí i fuma una cigarreta.
3. El director i en Salvador Dalí van treballar plegats durant més d'un mes en l'escena del somni, per a la que el pintor surrealista va produir més d'un centenar d'esbossos i cinc olis; l'artista fotogràfic Rex Wimpy, aleshores, la compongué donant com a resultat una seqüència d'uns 20 minuts. A petició del productor, en David O. Selznick, el fragment va ser substituït per un tros de 2 minuts rodat pel William Cameron Menzies.
4. El film és en blanc i negre excepte per un fotograma de color vermell en el tret a càmera del final.
5. L'Ingrid Bergman i el Gregory Peck, que estaven casats amb el Petter Aron Lindström i la Greta Kukkonen, respectivament, van tenir un afer durant el rodatge.
6. Li va ser atorgat l'Academy Award for Best Original Score en la 18a edició dels premis de l'Academy of Motion Picture Arts and Sciences (AMPAS) al Miklós Rózsa per la banda sonora.

COMENTARI: No m'entra, això de l'amnèsia i les crisis del John Ballantyne. Que depengui tot de flaixos de memòria i de la interpretació d'un somni em sembla pobre, poc sòlid. Després, ens mostren uns efectes visuals bastant tristos, barroers, tifa. En fi, que albirava potencial però ha quedat en un mig nyap. Tot i això, i aquí està la grandesa, he quedat encisat pel carisma dels actors i l'aura del director. El meu goig ha estat més per veneració que per qualitat.

EN UN MOT: Inconsistent.

Perdoneu per la meva ignorància!



Cap comentari: