LLARGMETRATGE: "Bachelor Mother" (1939)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0031067/

DURADA: 82 minuts (Crèdits: 1 minut, en l'inici; mig, al final).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- Les ganyotes del David Niven fent del David Merlin.

PITJOR:
- La Polly Parrish, el paper de la Ginger Rogers, quan fingeix ser sueca i fa el paperot de dir "Happy new year!" com si fos disminuïda psíquica.

NOTES:
1. És una revisió del film de 1935, "Kleine Mutti" https://www.imdb.com/title/tt0025411/, dirigit pel Henry Koster.
2. Entre els títols que van considerar-se poden comptar-se "Little Mother", "Baby Trouble", "Baby Makes Three", "Nobody's Wife", "Polly's Baby" o "She Said I Do".
3. A partir d'un pressupost de mig milió de dòlars, va recaptar-ne'n uns 2; l'RKO Pictures https://ca.wikipedia.org/wiki/RKO_Pictures va declarar un guany de 827 mil dòlars.
4. El rodatge es va portar a terme entre març i abril de 1939 en els RKO Gower Street Studios de Hollywood https://en.wikipedia.org/wiki/Gower_Street_(Los_Angeles).

COMENTARI: La confusió doble plantejada resulta prou interessant i engrescadora, tant per la part de l'orfenat i el jove burgès amb la noia com per la de l'empresari vell, encarnat pel Charles Coburn, amb el seu fill tarambana. Trobo a faltar, no obstant, un pèl més de rigor i maduració de l'assumpte. Perquè sembla que, bàsicament, els personatges tenen un problema de confiança i obstinació, un de força greu. Ja entenc que en aquella època no hi havia proves d'ADN https://en.wikipedia.org/wiki/DNA_paternity_testing però imagino que els parts devien comportar certes seqüeles físiques en una mare. I que un paio amb mitjans podia llogar investigadors per traçar un naixement o el que calgués. En fi, no ho sé, tant se val. Falla, això, sí, quan intenta fer gràcia. Per exemple, el gag de la font al parc queda extremadament estúpid, sense solta ni volta. Rellisca, també, la imatge de la protagonista. Ni me l'acabo de creure fent de dependenta, a càrrec de la sorneguera Rogers, ni em pot caure gaire simpàtica, sobretot, després de perpetrar un body shaming https://en.wikipedia.org/wiki/Body_shaming de manual contra la Louise King, el rol de la June Wilkins. El festeig entre la Polly Parrish i el David Merlin es veu massa superficial, no funciona; i la venjança del Freddie Miller, interpretat pel Frank Albertson, absurda. Total, que s'ha de veure amb força màniga ampla. Ventafocs https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Ventafocs amb nadó.

EN UN MOT: Obtusa.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

—And now I want to wish you, and yours, a very, very Merry Christmas!
—Thank you!
—Good day!
—Good day!
—Thank you! And the same to you!
—Nice-looking girl like that!
---
Ginger Rogers as Polly Parrish
David Niven as David Merlin
Ernest Truex as Investigator