Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vocació. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vocació. Mostrar tots els missatges

dissabte, 15 de març del 2025

LLARGMETRATGE: "His Girl Friday" (1940)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0032599/

DURADA: 92 minuts (Crèdits: mig minut, en l'inici; mig, al final).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).

MILLOR:
- L'estira-i-arronsa entre el Walter Burns i la Hildy Johnson, els papers interpretats pel Cary Grant i la Rosalind Russell, respectivament.

PITJOR:
- La sala de premsa del Criminal Courts Building de Chicago https://en.wikipedia.org/wiki/Courthouse_Place és tant accessible que, fins i tot, la senyora Baldwin, encarnada per l'Alma Kruger, s'hi passeja com si res.

NOTES:
1. Es basa en l'obra de teatre de 1928, "The Front Page" https://en.wikipedia.org/wiki/The_Front_Page, escrita pel Ben Hecht i el Charles MacArthur; la primera adaptació cinematogràfica de la peça fou el film de 1931 homònim dirigit pel Lewis Milestone https://ca.wikipedia.org/wiki/Primera_plana_(pel%C2%B7l%C3%ADcula_de_1931).
2. En 1993, va ser seleccionada per a la seva preservació en el United States National Film Registry https://ca.wikipedia.org/wiki/National_Film_Registry de la Library of Congress https://ca.wikipedia.org/wiki/Biblioteca_del_Congr%C3%A9s_dels_Estats_Units per la seva significació històrica, cultural o estètica.
3. Durant la producció, va anomenar-se "The Bigger They Are"; el rodatge es va portar a terme entre el 27 de setembre i el 21 de novembre de 1939 en els Warner Brothers Burbank Studios https://en.wikipedia.org/wiki/Warner_Bros._Studios_Burbank i el Columbia/Warner Bros. Ranch https://en.wikipedia.org/wiki/Warner_Bros._Ranch de Burbank, en l'estat nord-americà de California.
4. El film forma part del domini públic https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_p%C3%BAblic des de 1969 per manca de renovació dels drets.
5. El títol al·ludeix a un idiotisme idiomàtic que deriva de la novel·la de 1719, "Robinson Crusoe" https://en.wikipedia.org/wiki/Robinson_Crusoe, escrita pel Daniel Defoe; "Man Friday" i, per extensió, "Girl Friday" s'utilitza per descriure un assistent personal o servent, especialment, un de competent o lleial.

COMENTARI: Es veu que en Howard Hawks, el director, va proposar-se batre el rècord de paraules per minut en els diàlegs d'aquesta pel·lícula; dues-centes quaranta va ser la marca. I, per un costat, aquesta agilitat verbal s'agraeix perquè els intercanvis resulten diligents. Però, per l'altre, la percussió continuada acaba atabalant. A mi, m'ha fatigat bastant, més enllà dels trossos que no he entès (problema meu amb l'anglès). L'altra cosa que no m'ha fet gaire el pes ha estat l'evolució de l'actitud de la dona, de ferma a sotmesa. He llegit que el Hawks encoratjava la improvisació dels actors i que la Russell va aprofitar per llogar un literat particular per tal que li escrivís millors rèpliques que les que hi havia en el guió original. Quina farsant! Espontaneïtat nul·la. Mes, tant va ser, doncs, al final, el seu personatge capitula i queda com una bleda. Després, el tarannà dels protagonistes resulta roí i llurs accions poc ètiques. N'estic una mica tip, d'espavilats i pocavergonyes. No sé. La vaig veure d'infant. Potser, aleshores, la xerrameca em va impressionar. Quaranta anys més tard, revisió de la relíquia a la baixa.

EN UN MOT: Metralladora.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

 


If I ever lay my eyes on you again I'm gonna hammer on that monkey skull of yours till it rings like a Chinese gong.
---
Rosalind Russell as Hildy Johnson
Porter Hall as Murphy
Cliff Edwards as Endicott
Roscoe Karns as McCue
Frank Jenks as Wilson

dijous, 11 de juliol del 2024

LLARGMETRATGE: "Daaaaaalí!" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt23476446/

DURADA: 78 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment en el que el protagonista, encarnat pel Gilles Lellouche, protesta perquè l'apel·latiu Muhammad Ali conté el seu cognom.

PITJOR:
- El grapeig dels pits de l'Angélique Pleau, impune perquè qui ho fa és un artista.

NOTES:
1. Durant els primers noms dels crèdits, es mostra el Père Jacques, el paper de l'Éric Naggar, pintant el "Fontaine nécrophilique coulant d'un piano à queue", la pintura del 1932; més endavant apareix un pla de l'Anaïs Demoustier amb el Jean-Marie Winling.
2. El rodatge es va portar a terme en sis setmanes, entre novembre i desembre de 2022, en diferents indrets, com el comú parisenc de Saint-Cloud, el de Rayol-Canadel-sur-Mer o a Llafranc.
3. A partir d'un pressupost de sis milions set-cents mil euros, va recaptar-ne'n uns tres milions i mig.
4. El personatge principal és interpretat per l'Edouard Baer, en Jonathan Cohen, el Gilles Lellouche, en Pio Marmaï i el Didier Flamand.

COMENTARI: Trobo que el plantejament resulta bastant adequat per abordar aquesta mena d'homenatge juganer al mestre Salvador Dalí i Domènech https://ca.wikipedia.org/wiki/Salvador_Dal%C3%AD_i_Dom%C3%A8nech. Els tocs d'absurditat i poca-solta també s'agraeixen, com l'esquetx del tir al colom. Malauradament, es repeteix una mica massa pel meu gust. De manera que la recurrència m'ha acabat avorrint. Tampoc m'ha fet el pes la manera de resoldre l'assumpte de l'entrevista, l'eix de la història; crec que la situació es podria haver aprofitat un xic més. Però, en fi, malgrat això i gràcies al metratge raonable, la considero prou correcta; almenys, m'ha entretingut.

EN UN MOT: Surrealista.

PAÍS:           FRANÇA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 5 de setembre del 2020

MONÒLEG: "Jerry Before Seinfeld" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt7310906/

DURADA: 61 minuts (Crèdits: 1 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 67 (sobre 100).

MILLOR:
- El tros del nen avorrit que perd les forces.
- L'apunt que parla del senyal manual de "Fot-te!", separat només un dit del senyal de "Perfecte!".
- Quan parla de la timidesa i diu que pot parlar per a tots però amb cap d'ells.
- El carrer empaperat de fulls de notes.

PITJOR:
- La classe de gramàtica anglesa del començament.

NOTES:
1. Representa el tercer espectacle especial del còmic.
2. L'enregistrament també està disponible en format de doble vinil.
3. Durant els títols de crèdit es mostren imatges d'enregistraments casolans de la infància de l'artista.

COMENTARI: Tal com revela el títol, esbossa una part de la trajectòria d'en Jerome Allen Seinfeld d'abans de la fama, de l'aparició en The Tonight Show Starring Johnny Carson del 6 de maig del 1981, centrant-se en el local The Comic Strip de Nova York on va créixer com a comediant. De manera que el to és una mica de refregit nostàlgic. No obstant això, el paio és carismàtic i fa una feina impecable. Ocurrent, encara que no seria dels monòlegs més divertits que he sentit.

EN UN MOT: Homenatge.

Perdoneu per la meva ignorància!