LLARGMETRATGE: "Scrooge" (1935)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0026972/

DURADA: 77 minuts i mig (Crèdits: 1 minut i mig, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena del "flaming pudding" a casa del Robert Cratchit, el paper del Donald Calthrop.

PITJOR:
- La invisibilitat de l'esperit del Jacob Marley, a qui posa veu en Claude Rains.

NOTES:
1. Fou el primer llargmetratge sonor que adaptava la novel·la de 1843, "A Christmas Carol. In Prose. Being a Ghost Story of Christmas" https://ca.wikipedia.org/wiki/Can%C3%A7%C3%B3_de_Nadal_(Dickens), escrita pel Charles John Huffam Dickens.
2. El Seymour Hicks ja havia fet el personatge protagonista, l'Ebenezer Scrooge, tant en teatre, des de 1901, com en una adaptació muda prèvia de 1913 https://www.imdb.com/title/tt0224067/.
3. Va rodar-se durant la primavera de 1935 en recintes de Twickenham Film Studios https://en.wikipedia.org/wiki/Twickenham_Film_Studios amb un pressupost de 25 mil lliures esterlines.
4. El president dels EUA, el Franklin Delano Roosevelt https://ca.wikipedia.org/wiki/Franklin_Delano_Roosevelt, va projectar el film a la White House en la nit de nadal de 1935; però, l'exhibició en aquell país va ser un fracàs perquè només va recaptar 6 mil dòlars quan n'esperaven 200 mil.

COMENTARI: Una més. Si m'he empassat de versions del conte! Ara, ves, la primera que em ve al cap és "Ghosts of Girlfriends Past" https://ca.wikipedia.org/wiki/Els_fantasmes_de_les_meves_exn%C3%B2vies, la comèdia de 2009 dirigida pel Mark Waters. Per res en particular, suposo. En fi... Crec que tornar-hi amb una història tant revisitada, tant explorada, tant explotada i, en aquest cas, amb una presentació tant antiga —90 anys— només té sentit sota el pretext d'acostar-se al material original. En la línia, per exemple, de l'apunt que es presenta sobre el tiberi nadalenc ofert pel batlle de Londres als lords https://ca.wikipedia.org/wiki/Lord i les ladies https://en.wikipedia.org/wiki/Lady, esdeveniment mencionat en el text del Dickens. Concretament, si bé és cert que el moment patriòtic de la seqüència a la que em refereixo, tothom cantant el "God Save the Queen" https://ca.wikipedia.org/wiki/God_Save_the_King, no aporta gaire al relat, la feina dels cuiners enllestint els plats del sopar m'ha semblat un element força interessant, fins i tot, simpàtic. Sigui com sigui i més enllà de petites recompenses com aquesta que comento, es fa difícil obviar deficiències en la qualitat d'imatge en algunes escenes; culpa del temps, no de la tècnica. Potser, me les hauria estalviat mirant l'edició acolorida https://ca.wikipedia.org/wiki/Coloraci%C3%B3_de_pel%C2%B7l%C3%ADcula disponible des de 2007. No sé si l'efecte hauria estat contraproduent... Total, resumint, malgrat que es veu una mica relíquia, prou decent.

EN UN MOT: Rudimentària.

PAÍS:           GB.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!