LLARGMETRATGE: "Baby Face" (1933)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0023775/

DURADA: 76 minuts (Crèdits: 1 minut, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- El cop d'ampolla que li fum la Lily Powers al cap de l'Ed Sipple, els papers interpretats per la Barbara Stanwyck i l'Arthur Hohl, respectivament.

PITJOR:
- Que el Courtland Trenholm, el paper a càrrec del George Brent, demani assistència econòmica a la Lily Powers davant la crisi de banc que presideix resulta extremadament ridícul.

NOTES:
1. En 2005, va ser seleccionada per a la seva preservació en el United States National Film Registry https://ca.wikipedia.org/wiki/National_Film_Registry de la Library of Congress https://ca.wikipedia.org/wiki/Biblioteca_del_Congr%C3%A9s_dels_Estats_Units per la seva significació històrica, cultural o estètica.
2. A partir d'un pressupost d'uns 187 mil dòlars, va recaptar-ne'n uns 452 mil.
3. La versió íntegra, rebutjada pel New York State Censorship Board https://en.wikipedia.org/wiki/New_York_State_Censorship_Board en abril de 1933, va estrenar-se en el Festival de Cinema de Londres https://ca.wikipedia.org/wiki/Festival_de_Cinema_de_Londres de 2004.

COMENTARI: No sé què em costa més de creure, si l'ascensió meteòrica de la mossa o la seva renúncia/conversió posterior... o el suïcidi amb un tret al ventre! És a dir, accepto el poder del personatge de l'Stanwyck a través de l'art de la seducció i entenc la luxúria que provoca en les seves víctimes; sobretot, en les més patètiques (aquí, s'emporta la palma el Pratt, encarnat pel Maynard Holmes) perquè m'hi puc sentir identificat. Però, no crec que un parell de línies de Nietzsche https://ca.wikipedia.org/wiki/Friedrich_Wilhelm_Nietzsche capacitin ningú per mantenir les maneres a mitjà termini o llarg, independentment de la seva diligència o picardia. Em qüestiono no tant la capacitat de la gold digger https://en.wikipedia.org/wiki/Gold_digger per encendre desig com el seu abast efectiu al llarg de l'escala social. Per exemple, la desesperació del Ned Stevens, interpretat pel Donald Cook, grinyola força, trobo, no li escau. I, en l'altre extrem, era evident que en presentar el Courtland Trenholm, el rol del George Brent, com un playboy https://en.wikipedia.org/wiki/Playboy_lifestyle, es proposava el repte màxim de la pepa, la situació del caçador convertit en presa. Això esperava jo. El problema rau en que no queden gaire justificats, els mèrits del manso per desencadenar el canvi en la noia. De fet, penso que el desenllaç es precipita i que aquesta part ofereix molt poca cosa interessant. Malgrat tot, m'ha fet gràcia, especialment, el posat sorneguer de la protagonista.

EN UN MOT: Hipèrbole.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

Well, Merry Christmas!
---
Barbara Stanwyck as Lily Powers
Donald Cook as Ned Stevens