divendres, 12 de desembre del 2025

LLARGMETRATGE: "Dancers in the Dark" (1932)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0022799/

DURADA: 72 minuts (Crèdits: 1 minut, en l'inici; mig, al final).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- La interpretació de "I'm in Love with a Tune", del Ralph Rainger https://en.wikipedia.org/wiki/Ralph_Rainger, a càrrec de la Lyda Roberti, en el paper de la Fanny Zabowolski.

PITJOR:
- L'embriaguesa tremenda del Duke Taylor, el personatge del Jack Oakie, en la nit de cap d'any que desapareix de cop i volta.

NOTES:
1. Es basa en la peça teatral de 1929, "Jazz King", d'en James Ashmore Creelman https://en.wikipedia.org/wiki/James_Ashmore_Creelman, coneguda, també, com "St Louis Blues" o "Master of Ceremonies".
2. Els títols de treball van ser "Jazz King" i "Dance Palace".

COMENTARI: M'ha sobtat el concepte de la taxi dancer https://en.wikipedia.org/wiki/Taxi_dancer; només per això, la pel·lícula ja val la pena. Després, trobo que combina prou adequadament els episodis d'humor, el fil criminal i el conflicte de parella. No obstant això, la dimensió de la història es percep limitada; l'escenari únic ja contribueix a rebaixar-ne la categoria. És a dir, trobo que el vessant còmic està ben representat per la frivolitat divertida entre el Gus i la Fanny Zabowolski, l'Eugene Pallette i la Lyda Roberti, respectivament, els acudits dolents del mateix Duke Taylor, en Jack Oakie, o algun gag esporàdic, com el de la grassa que balla amb l'home menut. Però, el Louie Brooks, el gàngster https://ca.wikipedia.org/wiki/G%C3%A0ngster encarnat pel George Raft, es veu una mica desvalgut, poca cosa. L'afer de les joies sembla establir la poca volada del paio com a delinqüent; també, el fet que s'associï amb un ludòpata pelacanyes, el paper a càrrec del Paul Fix. I la qüestió de la fidelitat tampoc m'acaba de fer gaire el pes perquè es tracta més com un problema d'addicció que com un assumpte de promiscuïtat pura i dura. Tot i així, l'atmosfera de l'indret i el plantejament en forma de repte de resistència m'han atrapat força.

EN UN MOT: Píndola.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

 

—Happy New Year, boys!
—Oh, the same goes from me! Happy New Year, everybody! Except three or four of you...

---
Miriam Hopkins as Gloria Bishop
Jack Oakie as Duke Taylor