LLARGMETRATGE: "A Bucket of Blood" (1959)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0052655/

DURADA: 65 minuts (Crèdits: 2 minuts, al començament).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena de l'assassinat de l'Alice, el personatge de la Judy Bamber.

PITJOR:
- La Carla, interpretada per la Barboura Morris, marxa d'un local ple de gent per fugir d'un desgraciat com el Walter Paisley, el paper encarnat pel Dick Miller.

NOTES:
1. El títol de treball fou "The Living Dead" i la base de la història, la idea darrere "Mystery of the Wax Museum" https://ca.wikipedia.org/wiki/Mystery_of_the_Wax_Museum, el film del 1933 dirigit pel Michael Curtiz.
2. Va estrenar-se una revisió dirigida pel Michael James McDonald en 1995 coneguda com "The Death Artist" https://en.wikipedia.org/wiki/A_Bucket_of_Blood_(1995_film); en 2009, Annoyance Theatre https://en.wikipedia.org/wiki/Annoyance_Theatre va oferir una adaptació musical dirigida pel Ray Mees amb música del Chuck Malone.
3. Va comptar amb un pressupost de 50 mil dòlars i va recaptar-ne'n uns 180 mil.
4. El rodatge va iniciar-se l'11 de maig de 1959 i es va portar a terme en 5 dies en indrets de Los Angeles, en l'estat nord-americà de Califòrnia, aprofitant decorats usats en "Diary of a High School Bride" https://en.wikipedia.org/wiki/Diary_of_a_High_School_Bride, la pel·lícula a càrrec del Burt Topper estrenada el mateix 1959.
5. La intenció d'en Roger Corman i del Charles Byron Griffith, que feien de director i guionista, respectivament, era realitzar una sàtira del moviment beatnik https://ca.wikipedia.org/wiki/Beatnik; van tenir enllestit l'esquelet del seu argument després de passar-se una tarda visitant cafès associats a aquest corrent cultural.

COMENTARI: Té un punt de precipitació i de poca-solta que em grinyola bastant. Per exemple, l'operació policial encoberta anti-droga amb detectius passerells com el Lou Raby, encarnat pel Bert Convy, sembla massa absurda en el context de The Yellow Door i els seus parroquians bohemis. Després, l'ascensió meteòrica del curt de gambals maldestre amb aspiracions artístiques em costa molt d'empassar. Sobretot, perquè aixeca poques suspicàcies malgrat les evidències de frau. En aquest sentit, quin és el joc del Leonard de Santis, el paper de l'Antony Carbone? Per què calla? No hi trobo la gràcia... És a dir, puc entendre que les limitacions d'una producció de baix pressupost es tradueixin en attrezzo ridícul. El que no m'encaixa tant és un relat amb gats encallats en les parets o paelles que fan de destral. Total, justeja.

EN UN MOT: Descuidada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

 

Would you like to do me?
---
Dick Miller as Walter Paisley
Judy Bamber as Alice

LLARGMETRATGE: "Superhero Movie" (2008)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0426592/

DURADA: 82 minuts i mig (Crèdits: 14 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena del Rick Riker, el personatge del Drake Bell, pixant-se des del sostre mentre el Lou Landers, el paper del Christopher McDonald, mira d'enxampar-lo.

PITJOR:
- La necrofília de l'Albert Riker, encarnat pel Leslie Nielsen, amb l'Aubrie Lemon resulta d'un gust pèssim.

NOTES:
1. Els crèdits són interromputs per, gairebé, 7 minuts de gags descartats.
2. A partir d'un pressupost de 35 milions de dòlars, va recaptar-ne'n més de 70.
3. Originalment, s'havia considerat el títol, "Superhero!".
4. En David Samuel Zucker, un dels productors del film, declarà que la base de la paròdia eren, sobretot, "Spider-Man" https://ca.wikipedia.org/wiki/Spider-Man_(pel%C2%B7l%C3%ADcula), l'episodi del 2002 dirigit pel Sam Raimi, i "Batman Begins" https://ca.wikipedia.org/wiki/Batman_Begins, el lliurament de 2005 a càrrec del Christopher Nolan.
5. El Craig Mazin, director, guionista i co-productor, fa un cameo cap a la mitja hora de pel·lícula apareixent com a netejador.

COMENTARI: Molts dels gags es resolen de manera previsible, com el de la vella que se salva d'ésser atropellada per acabar dins d'una trinxadora, i trobem un munt d'humor marrà de l'estil de l'infinit concert de pets de la Lucille Riker, encarnada per la Marion Ross. Fins i tot, sembla que alguns dels acudits siguin reciclats d'altres produccions d'aquest gènere burleta, com ara el de l'Stephen Hawking, el Robert Joy, essent disparat de la seva cadira de rodes per accident o la batussa en la que participen figures del calibre del Nelson Mandela https://ca.wikipedia.org/wiki/Nelson_Mandela o el papa Benet XVI https://ca.wikipedia.org/wiki/Benet_XVI, interpretats pel Howard Mungo i, crec, el mateix Nielsen, respectivament. Però les poca-soltades que ens proposa són tantes que, encara que sigui per reiteració, al final, aconsegueix arrencar uns quants somriures. Ni més ni menys, allò que m'esperava.

EN UN MOT: Brètola.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Future Date" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt16550524/

DURADA: 81 minuts (Crèdits: 3 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- El testimoni de la Harper, el paper de la Suzanne Ford.

PITJOR:
- La tornada poca-solta de la Tulsa, el personatge a càrrec de la Kate Marley.

NOTES:
1. Durant els crèdits, surten alguns clips i missatges addicionals; al final, apareix el rètol, "ARE YOU STILL WATCHING? NO YES".
2. L'Stanley Wong, que fa de director, co-guionista i de protagonista, diu que els van inspirar pel·lícules com "Her" https://ca.wikipedia.org/wiki/Her_(pel%C2%B7l%C3%ADcula), el film de 2013 dirigit per l'Spike Jonze, "Eternal Sunshine of the Spotless Mind" https://ca.wikipedia.org/wiki/Oblida%27t_de_mi, el drama del 2004 a càrrec del Michel Gondry, "Palm Springs" https://ca.wikipedia.org/wiki/Palm_Springs_(pel%C2%B7l%C3%ADcula), la història de 2020 dirigida pel Max Barbakow, i "Brazil" https://ca.wikipedia.org/wiki/Brazil_(pel%C2%B7l%C3%ADcula), la comèdia del Terry Gilliam estrenada en 1985.
3. El rodatge es va portar a terme entre febrer i juny de 2022 en dues tirades separades per un període en el que la Shuang Hu, que interpreta la Ria, tenia un altre compromís laboral.
4. Van engegar una campanya de micro-mecenatge a la plataforma Seed&Spark https://en.wikipedia.org/wiki/Seed%26Spark per acabar d'enllestir la producció i poder presentar-la al públic.

COMENTARI: Excepte per l'ambientació dels quatre quadres del Los Angeles distòpic dels 80s del segle 21 (la data de naixement de la Ria figura juny de 2058), que resulta més aviat pobra, d'estètica va força bé. A més, el to humorístic del relat ajuda a fer passar el munt de tòpics ordinaris sobre relacions personals i laborals que ens etziba. Trobo, no obstant, que li manca un punt de cocció a l'argument perquè, en general, el plantejament em grinyola. Per exemple, en el sentit que el "CNKTR True Love Contest" resulta absurd si no es tracta d'un espectacle de telerealitat https://ca.wikipedia.org/wiki/Telerealitat. Tocant a això, el trauma del Dallas, encarnat pel Johnny Pemberton, amb el seu pare, el John Ennis, carrincloneja bastant. Sí que m'ha fet gràcia el gag de l'abraçada. Però el del trau en la cara i en la cama per l'afaitada i la depilació em sembla un tant anacrònic. És a dir, tenim forns que imprimeixen menjar i no tenim bones maquinetes de rasurar? Cert que, al capdavall, es tracta d'un producte de la COVID-19 https://ca.wikipedia.org/wiki/COVID-19. O sigui que, prou decent donades les circumstànces.

EN UN MOT: Tempteig.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

DOCUMENTAL: "Cunk on Life" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt34874258/

DURADA: 71 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 67 (sobre 100).

MILLOR:
- La crítica que fa la Philomena Cunk, interpretada per la Diane Morgan, del quadre del Vincent van Gogh, "Korenveld met kraaien" https://ca.wikipedia.org/wiki/Camp_de_blat_amb_corbs, i la reacció del professor Richard Thomson.

PITJOR:
- Alguns dels gags de farciment, com el de la consciència duplicada després de la meditació guiada o el de la depressió de l'home del micròfon.

NOTES:
1. El personatge de la Philomena Cunk deriva del programa, "Charlie Brooker's Weekly Wipe" https://en.wikipedia.org/wiki/Charlie_Brooker%27s_Weekly_Wipe, estrenat el gener de 2013 en el canal BBC Two https://ca.wikipedia.org/wiki/BBC_Two.
2. Es presenta en nou capítols, "Chapter I CREATION", "Chapter II SIN & VIRTUE", "Chapter III INNARDS & OUTARDS", "Chapter IV DEATH", "Chapter V DOUBT", "Chapter VI MORALITY & STUFF", "Chapter VII ART", "Chapter VIII WORK" i "The Final Chapter A NEW HOPE".
3. Durant els crèdits, apareixen clips addicionals amb intervencions del Greg Dart, en Prokar Dasgupta, la Joyce Harper, el Brian Cox, el Douglas Hedley i l'Anil Seth.

COMENTARI: Té el punt d'enfrontar eminències intel·lectuals amb les bajanades de l'entrevistadora que, de vegades, s'acosten a quelcom enginyós i, d'altres, a poca-soltades molt estúpides. Gran part del mèrit, doncs, rau en la paciència i les reaccions dels experts. Trobem, per exemple, que la pregunta "How many Ten Commandments were there?", que sona a acudit bàsic, és resposta amb un "You just named them, ten" per la Celia Deane-Drummond. Però, aquí, considero que hi ha terreny per desenvolupar l'assumpte enumerant, potser, diferències de concepció entre religions https://ca.wikipedia.org/wiki/Deu_manaments o diverses fonts. De manera que la rèplica curta queda ridícula. Em fa gràcia, no obstant, el munt de jocs de paraules que donen lloc a malentesos. Parlant de genètica, el mestre Jim Al-Khalili ha d'aclarir que "It's not D and A; it's three letters, DNA" https://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%80cid_desoxiribonucleic. I, quan el Richard Thomson puntualitza que "We paint our souls" mentre explica l'obra més coneguda de l'Edvard Munch, "Skrik" https://ca.wikipedia.org/wiki/El_crit, la Cunk s'exclama, "Why do we paint arseholes?", tirant de l'humor escatològic més ordinari. O sigui que, en general, m'ha entretingut força.

EN UN MOT: Provocador.

PAÍS:           GB.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

DOCUMENTAL: "Mr. Jimmy" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt9617752/

DURADA: 114 minuts i mig (Crèdits: 2 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- La trobada entre l'autèntic James Patrick Page https://ca.wikipedia.org/wiki/Jimmy_Page i l'Akio Sakurai en el Gigàbar de Tòquio en 2012.

PITJOR:
- L'instant del Sumito Okamoto, el mànager de l'Akio, en l'Speed Week https://en.wikipedia.org/wiki/Bonneville_Speedway de Bonneville Salt Flats, en l'estat nord-americà de Utah.

NOTES:
1. Durant els crèdits, surten els rètols, "Akio 'Jimmy' Sakurai is currently on tour with 'Jason Bonham's Led Zeppelin Evening'", "Eventually Akio also reformed the 'Mr. Jimmy' band with a new lineup", "They continue to bring their faithful shows to small clubs in the Los Angeles area", "In memory of Steve Pupke, lifelong Zeppelin fan" i "In memory of Frankie Banali, lifelong Zeppelin fan".
2. En Peter Michael Dowd, el director, es declara adepte de Led Zeppelin https://ca.wikipedia.org/wiki/Led_Zeppelin i diu que va descobrir l'Akio Sakurai gràcies als clips del músic publicats en la plataforma YouTube; confessa, a més, que va haver de vendre el seu cotxe en cert moment per poder viatjar al Japó i enregistrar escenes addicionals pel programa; en total, va dedicar 8 anys al projecte.

COMENTARI: Reconec que l'home, en Sakurai, té cert mèrit com imitador del seu ídol, sobretot, pel que fa al vessant musical (imagino). Se li suposa una capacitat d'observació extraordinària, segur. Però no crec que es mereixi 2 hores de la meva atenció. És a dir, al principi, fa gràcia, aquesta meticulositat d'admirador entusiasta i l'afany perfeccionista en la rèplica; això és mentre sembla que es tracta tant sols d'una diversió intensa i prou. Al capdavall, l'assumpte de disfressar-se de personatges per fanatisme, el cosplay https://ca.wikipedia.org/wiki/Cosplay, ve d'allà, del Japó. El problema rau en que com més obsessiu sembla l'intent d'esdevenir una mena de calc del Page, un mer guitarrista de rock/blues, més absurda i ridícula es torna la quimera. De manera que, al final, l'individu apareix com una caricatura més aviat grotesca de tarat.

EN UN MOT: Carregós.

PAÍS:           EUA, JAPÓ.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Shin Kamen Raidā" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt14379088/

DURADA: 121 minuts i mig (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 62 (sobre 100).

MILLOR:
- Les disfresses i els dissenys per part del propi Hideaki Anno, director i guionista, l'Isao Tsuge, en Yutaka Izubuchi, el Mahiro Maeda i l'Ikuto Yamashita.

PITJOR:
- El missatges de comiat de la Ruriko Midorikawa, el paper de la Minami Hamabe.

NOTES:
1. Commemora el 50è aniversari de la sèrie de televisió i de manga, "Kamen Rider" https://en.wikipedia.org/wiki/Kamen_Rider_(1971_TV_series), desenvolupades des de 1971 a partir de personatges creats pel Shotaro Ishinomori https://ca.wikipedia.org/wiki/Shotaro_Ishinomori; la pandèmia de la COVID-19 https://ca.wikipedia.org/wiki/COVID-19 va ajornar 2 anys la producció.
2. Internacionalment, s'anomena "Shin Masked Rider".
3. El gruix del rodatge es va portar a terme entre octubre de 2021 i gener de 2022 en indrets d'Ube, en la prefectura de Yamaguchi, la ciutat de Chōfu, Kawasaki, en la prefectura de Kanagawa, Fujikawaguchiko, Hokuto, Fuefuki i Narusawa, en la prefectura de Yamanashi, Kamisu i Kashima, en la prefectura d'Ibaraki, Sukagawa, en la prefectura de Fukushima, Kobe, en la prefectura de Hyogo, Oyama, en la prefectura de Shizuoka, Takasaki, en la prefectura de Gunma, i en localitzacions utilitzades en la sèrie de 1971, com la presa d'Ogouchi, de la vila d'Okutama-machi, en el districte Nishitama de Tòquio.
4. Durant els crèdits, sonen "Let's Go!! Rider Kick!", "Lonely Kamen Rider" i "Kaette kuru raidā", amb música del Shunsuke Kikuchi i lletres del Shotaro Ishinomori, el Mamoru Tanaka i la Mari Takizawa, respectivament, peces de la sèrie original.

COMENTARI: Aquí la nostàlgia no m'afecta perquè, abans de veure la pel·lícula, no n'estava, de familiaritzat amb el títol. Pel que llegeixo, es tractava d'un espectacle de tokusatsu https://ca.wikipedia.org/wiki/Tokusatsu. O sigui que devia ser prou divertit de mirar pels trucs visuals (m'estic posant en la pell de la quitxalla dels 70's i no em cal imaginació). Així, doncs, aquesta revisió sembla bastant coherent. És a dir, renovació estètica, rentat de cara. En el format de film, no obstant, això de combat rere combat (capítol rere capítol) em resulta més aviat esgotador i tirant a avorrit. L'acció m'ha agradat, l'argument m'ha relliscat.

EN UN MOT: Actualització.

PAÍS:           JAPÓ.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       REGULAR.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE/MUSICAL: "Askepop - the movie" (2003)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0344859/

DURADA: 78 minuts i mig (Crèdits: 2 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 39 (sobre 100).

MILLOR:
- Algunes de les cançons, com la composta pel Jesper Winge Leisner, "Følg din drøm", interpretada per la Bente Eskesen i la Sofie Lassen-Kahlke.

PITJOR:
- Un argument massa lax i simplificat que serveix de fil conductor molt feble per a un repertori que no sempre encaixa coherentment.

NOTES:
1. Internacionalment, s'anomena "Cinder Rock'n Rella".
2. És l'adaptació cinematogràfica del musical produït pel Regner Stenbæk Grasten, "Askepop", representat en el Glassalen del Tivoli https://en.wikipedia.org/wiki/Glass_Hall_(Tivoli_Gardens) durant el 2002.
3. La Bente Eskesen fa de mare i de tieta.
4. La història s'inspira en el conte de "La Ventafocs" https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Ventafocs, "Askepot" en danès.

COMENTARI: Suposo que l'invent funcionava prou bé sobre un escenari com a excusa per a recuperar l'estètica i els ritmes del Rock&Roll https://ca.wikipedia.org/wiki/Rock_and_roll més bàsic, sense complicacions ni, imagino, pretensions. Però, convertit amb la llei del mínim esforç en pel·lícula, esdevé un despropòsit. L'única cosa que sembla de valor afegit són els quatre efectes especials simples que s'utilitzen. Si el que volien era esprémer una mica més la mamella de la funció, trobo que hauria estat més digne i honest simplement enregistrar alguna de les representacions teatrals.

EN UN MOT: Reciclatge.

PAÍS:           DINAMARCA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

DOCUMENTAL: "George A. Romero's Resident Evil" (2025)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt21990960/

DURADA: 111 minuts i mig (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- Algunes intervencions, com les del Ben Rubin, el conservador del George A. Romero Archive https://romero.library.pitt.edu/ de la University of Pittsburgh, o del Kenichi Iwao, dissenyador d'escenaris del joc.

PITJOR:
- Els fragments amb so distorsionat en els que el Robbie McGregor @Estumas, àlies, Rombie, com a hoste de "The Resident Evil Podcast" i co-guionista del documental, explica amb to mecànic elements dels guions.

NOTES:
1. Contextualitza la proposta fallida del George Andrew Romero Jr. https://ca.wikipedia.org/wiki/George_A._Romero per adaptar al cinema el joc de Capcom de 1996, "Resident Evil" https://ca.wikipedia.org/wiki/Resident_Evil.
2. La intenció original del Brandon Salisbury, director i co-guionista, era fer una revisió sobre un vídeo dedicat a l'assumpte que havia publicat en el seu canal de YouTube.
3. El director explica que van esmerçar 4 anys en el projecte, van enregistrar 28 hores de material i que pretenen publicar una versió estesa amb metratge inèdit.

COMENTARI: No sé què esperava trobar-me però m'ha quedat força clar que no m'apassiona prou ni el joc en qüestió ni el Romero per aguantar amb enteresa tanta tabarra sobre el tema. Dues hores de matraca! Se m'ha fet horriblement llarg i feixuc. Perquè, per una banda, em manquen referències pròpies. De fet, no recordo haver jugat mai a cap episodi de "Resident Evil". I, per l'altra, reconec que no m'emociona especialment cap producte de la franquícia. Amb prou feines, recordo la pel·lícula del Paul William Scott Anderson estrenada en 2002 https://ca.wikipedia.org/wiki/Resident_Evil_(pel%C2%B7l%C3%ADcula). O siqui que culpa meva, això no era per a mi. Igualment, la cosa podia haver estat més àgil, més lleugera.

EN UN MOT: Entusiasta.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       REGULAR.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "De Break-Up Club" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt22864036/

DURADA: 101 minuts i mig (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- La crisi del De Kuip https://ca.wikipedia.org/wiki/Stadion_Feijenoord, l'estadi de Rotterdam on juga el Feyenoord.

PITJOR:
- La identificació de la Sophia, interpretada per la Sharifa Smith, com a napolitana a través del nom de Maradona https://ca.wikipedia.org/wiki/Diego_Armando_Maradona.

NOTES:
1. Internacionalment, s'anomena "The Break-Up Club".
2. El gruix del rodatge es va portar a terme l'hivern de 2023 a indrets de Rotterdam, Amsterdam, Almere, Bussum, De Zilk, Haarlem, Hoofddorp, Hilversum, Muiderberg i Zeist.
3. En Juvat Westendorp, que encarna el Dylan Berghout, es seguidor de l'Ajax https://ca.wikipedia.org/wiki/Amsterdamsche_Football_Club_Ajax, el màxim rival del Feyenoord https://ca.wikipedia.org/wiki/Feyenoord_Rotterdam.

COMENTARI: Momentàniament, m'ha fet pensar en aquella del 2009 dirigida pel Jason Reitman, "Up in the Air" https://ca.wikipedia.org/wiki/Up_in_the_Air; només, per l'assumpte de la delegació de responsabilitats. A veure, la premissa em sembla bastant bajanada i la trobo un pèl massa frívola pel que fa a les situacions de violència domèstica o les relacions tòxiques que presenta. Però està ben portada. Al final, l'excusa esdevé tant bona o dolenta com qualsevol altra per desembocar en el patró de comèdia romàntica més estàndard, amb els ben plantats, els escuders i l'estira-i-arronsa habitual. Per cert, aquí, els col·legues semblen germans; la Sarah Bannier i l'Oscar Aerts, que fan els papers de la Lana van Kessel i el Mick Hansen, respectivament. En l'escena del llit de matrimoni de l'hotel, no he acabat de copsar la gràcia de mencionar les Corees... Ves a saber si era un homenatge a "It Happened One Night" https://ca.wikipedia.org/wiki/Va_succeir_una_nit, el clàssic de 1934 d'en Frank Capra, i la conya de les muralles de Jericó https://ca.wikipedia.org/wiki/Jeric%C3%B3. Ho dubto. Tinc la impressió, no obstant, que es confon l'elegància amb la fatxenderia. Va pel Juvat Westendorp i la Holly Mae Brood.

EN UN MOT: Sacarina.

PAÍS:           PAÏSOS BAIXOS.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Paragon" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt27867099/

DURADA: 86 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).

MILLOR:
- La publicitat dels serveis que ofereix la Lyra, interpretada per la Florence Noble, sense informació de contacte.

PITJOR:
- Els impermeables de plàstic transparent que porten els posseïts pel Haxan, el personatge a càrrec del Jonny Brugh.

NOTES:
1. El rodatge es va portar a terme a New Lynn, en la regió neozelandesa d'Auckland, en 13 dies, entre abril i maig de 2022; es va allargar de 10 a 13 dies perquè la Florence va encomanar-se amb la COVID-19 https://ca.wikipedia.org/wiki/COVID-19 i van haver d'alterar la planificació.
2. Va comptar amb un pressupost de 25 mil dòlars neozelandesos.

COMENTARI: La part dramàtica de la història resulta bastant ordinària però, essent benèvol, podria salvar-la; l'accident, l'adulteri... Tot el vessant fantàstic, no obstant, fa massa pena per acceptar-lo. Per un costat, ofereix una trama barroera i, per l'altre, l'escenificació queda massa pobra, casolana, amateur. Potser, el Michael Duignan, director i guionista, va creure que el to humorístic d'algunes escenes compensaria la manca de mitjans. El problema, crec, és que la broma no acaba d'encaixar amb un argument tant ambiciós (i poc treballat). Trobo que està ben bé al límit del ridícul. Massa ànsia, Michael!

EN UN MOT: Miserable.

PAÍS:           NOVA ZELANDA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       REGULAR.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "A Real Pain" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt21823606/

DURADA: 89 minuts i mig (Crèdits: 7 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).

MILLOR:
- La paciència del James, el paper a càrrec del Will Sharpe.

PITJOR:
- La minsa oposició que rep el comportament del Benjamin Kaplan, el personatge del Kieran Culkin.

NOTES:
1. S'inspira en circumstàncies i reflexions personals del Jesse Eisenberg, que fa d'en David Kaplan a més de dirigir i haver escrit el guió.
2. A partir d'un pressupost de 3 milions de dòlars, va recaptar-ne'n uns 10; Searchlight Pictures https://en.wikipedia.org/wiki/Searchlight_Pictures va pagar 10 milions de dòlars pels drets de distribució.
3. En la 82a edició dels Golden Globe Awards https://ca.wikipedia.org/wiki/Globus_d%27Or_del_2025, el Kieran Culkin, que interpreta el Benjamin Kaplan, va rebre la distinció com a Best Supporting Actor Performance in a Motion Picture.
4. El gruix del rodatge es va portar a terme entre maig i juny de 2023 en diferents indrets de Polònia, com Majdanek https://ca.wikipedia.org/wiki/Majdanek, el camp d'extermini nazi, Krasnystaw, Radom, Kraśnik o Varsòvia.

COMENTARI: M'ha fet recordar el programa de ràdio de l'Enric Calpena i Ollé https://ca.wikipedia.org/wiki/Enric_Calpena_i_Oll%C3%A9, l'"En guàrdia!", que va dedicar el seu capítol 989è a "La massacre de Jedwabne" https://www.3cat.cat/3cat/la-massacre-de-jedwabne/audio/1160035/. Tot i que el tema no té gaire a veure amb la pel·lícula, la veritat. Però, bé, trobo que la història de l'Eisenberg agafa caire més de crònica d'unes vacances morboses que d'homenatge a res. La llavor del projecte, aparentment, fou una obra de teatre del 2013 titulada "The Revisionist". Amb aquella, segons he llegit, l'autor ja explorava la connexió amb les seves arrels poloneses. De fet, he vist algunes entrevistes que li han fet i el paio s'emociona. Diu que l'àvia Dory del relat era en realitat la seva tieta Dory. O sigui que, imagino, el viatge, el procés, tota la pesca, esdevé molt personal per a ell. Jo, no obstant, veig un bon retrat d'un grupet de turistes nord-americans i un d'ells especialment carallot. Això m'ha fet pensar en una notícia recent que explicava que un nord-americà de 65 anys de nom Steve Hayes havia estat arrestat per gravar un nom en una porta torii del temple de Meiji Jingu a Tòquio el 12 de novembre de 2024. En fi... Tornant al "dolor real", tant avorrit o tant interessant com que algú t'expliqui una excursió "cultural".

EN UN MOT: Diari.

PAÍS:           EUA, POLÒNIA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE/MUSICAL: "Wicked: Part I" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1262426/

DURADA: 160 minuts (Crèdits: 9 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- La imatge final del número "Defying Gravity" https://en.wikipedia.org/wiki/Defying_Gravity_(song), amb la silueta de l'Elphaba Thropp convertida en bruixa, interpretada per la Cynthia Erivo, sobre els núvols foscos, els llamps i els trons.

PITJOR:
- L'estupidesa extrema de l'alumnat de la Shiz University.

NOTES:
1. És la 1a part de l'adaptació del musical homònim que fou estrenat en 2003 https://ca.wikipedia.org/wiki/Wicked_(musical), compost per l'Stephen Lawrence Schwartz i amb llibret de la Winnie Holzman, alhora, inspirat en la novel·la del Gregory Maguire, "Wicked: The Life and Times of the Wicked Witch of the West", publicada en 1995; l'estrena de la 2a part, "Wicked: For Good" https://en.wikipedia.org/wiki/Wicked:_For_Good, s'espera per novembre de 2025.
2. A partir d'un pressupost de 150 milions de dòlars, va recaptar-ne'n més de 680.
3. Els títols de crèdit surten en estàtic en comptes de rodar en vertical.
4. En novembre de 2024, algunes unitats de la línia de nines inspirada en la pel·lícula de Mattel https://ca.wikipedia.org/wiki/Mattel proporcionaven l'enllaç web a la plana d'una productora de cinema pornogràfic, Wicked Pictures https://ca.wikipedia.org/wiki/Wicked_Pictures, en comptes de la promocional del film https://www.wickedmovie.com/.

COMENTARI: Mitjans, tots els que vulgueu. Aquí no manquen efectes especials, ni escenaris idíl·lics de jardí àrab, ballarins per tot arreu, biblioteques amb rodes de hàmster, animals que parlen amb veu del Peter Dinklage o de la Sharon Delores Clarke, absurds trens cremallera... i un grapat de cameos, els més sonats, segurament, els de la Idina Menzel i la Kristin Chenoweth, que foren les protagonistes originals en la peça teatral. Però la pel·lícula es fa molt pesada, pesadíssima, insuportable, vaja! Sobretot, en moments de comportament ridícul del ramat i en els passatges exageradament puerils de la història. Déu n'hi do amb la Galinda Upland, a càrrec de l'Ariana Grande-Butera! Quina caricatura més dolenta de petarda! Bé, no sé... Així l'ha dirigida en Jonathan Murray Chu... Imagino, doncs, que la qualitat raurà en la música. La pena és que m'he avorrit tant que no he parat gaire atenció en les cançons. Suposo que m'hauré d'escoltar la banda sonora algun cop més per comprovar si m'he perdut quelcom remarcable. En fi... Fatal.

EN UN MOT: Martiri.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Wallace & Gromit: Vengeance Most Fowl" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt17163970/

DURADA: 75 minuts i mig (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 67 (sobre 100).

MILLOR:
- La persecució que culmina sobre l'aqüeducte de la frontera entre el comtat de Yorkshire https://ca.wikipedia.org/wiki/Yorkshire i el de Lancashire https://ca.wikipedia.org/wiki/Lancashire.

PITJOR:
- Les aparicions i desaparicions del nap i del diamant blau.

NOTES:
1. És un producte de la franquícia "Wallace & Gromit" https://ca.wikipedia.org/wiki/Wallace_i_Gromit, basada en els personatges creats pel Nicholas Wulstan Park; originalment, concebuda com a peça de mitja hora.
2. Al llarg dels crèdits, es mostren un seguit de quadres penjats en parets amb diferents motius; el nom de l'intèrpret de la cançó "Born Free" https://en.wikipedia.org/wiki/Born_Free_(Matt_Monro_song) surt mal escrit, li sobra una e final.
3. La fàbrica que proveïa la Lewis Newplast, la massa plàstica utilitzada per Aardman Animations https://ca.wikipedia.org/wiki/Aardman_Animations en els seus ninots, va plegar en març de 2023; però la productora va assegurar-se prou material per completar el film.
4. Aparentment, aquest projecte va estar desenvolupant-se al llarg de 6 anys i l'enregistrament es va portar a terme en 15 mesos; en el moment àlgid, tenien 35 animadors més un equip de 200 persones de suport per enllestir 1 minut de pel·lícula per setmana.

COMENTARI: L'ambientació i l'attrezzo divers estan ben aconseguits. No només per l'escrupolositat en la factura sinó, també, pel la quantitat de conyetes i homenatges que s'inclouen en les escenes. El context de la història, no obstant, el trobo un tant obsolet i l'argument sembla bastant mandrós. Ja, de bon començament, topar-se amb la seqüència de l'alçament i l'esmorzar automatitzat del Wallace, a qui posa veu en Ben Whitehead, resulta bastant decebedor. Tinc la sensació d'haver vist la mateixa rutina milers de cops tant en dibuixos com amb actors de carn i ossos. Després, l'entorn es veu pobre. Per exemple, les forces de seguretat són conformades per un cap i una agent, l'Albert Mackintosh i la Mukherjee, els papers a càrrec d'en Peter Kay i la Lauren Patel, respectivament. Ho trobo massa local. I, per a acabar-ho d'adobar, el garbuix de tecnologies em desconcerta; per un costat, trens de vapor i, per l'altre, tests de CAPTCHA https://ca.wikipedia.org/wiki/Test_de_CAPTCHA en els ordinadors. És a dir, malgrat entendre la paròdia i que el focus l'ha de monopolitzar l'animació en si, considero que un bri de rigor i coherència hauria estat convenient. Més enllà d'això, m'ha entretingut i m'ha fet recordar temps de la meva estada a Manchester, fa 20 anys.

EN UN MOT: Retorn.

PAÍS:           GB.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

MONÒLEG: "Eddie Pepitone: For the Masses" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt12395780/

DURADA: 57 minuts (Crèdits: 1 minut i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 67 (sobre 100).

MILLOR:
- Comentaris com el de la medecina, "I'm on 200 milligrams of Zoloft and it does nothing; I just like the taste!" https://ca.wikipedia.org/wiki/Sertralina, o el de les pràctiques masoquistes, "She ties me up and she's saying things like, your bank account is that of a child's!".

PITJOR:
- El gag de la camisa fresca amb Downy https://en.wikipedia.org/wiki/Downy.

NOTES:
1. Cap el final dels crèdits, apareix una intervenció d'en James Adomian fent del Freddie Pepitone, a l'estil d'un sabotejador https://en.wikipedia.org/wiki/Heckler.
2. Es va enregistrar en el Hayworth Theatre de Los Angeles, en l'estat nord-americà de California, el 16 de febrer de 2019; la telonera fou Steph Tolev https://en.wikipedia.org/wiki/Steph_Tolev.
3. The New York Times https://ca.wikipedia.org/wiki/The_New_York_Times va anomenar-lo l'especial més divertit de l'any.

COMENTARI: Una de les gràcies del paio és el contrast d'estar, per exemple, cridant com un verro "I'm on molly!" https://ca.wikipedia.org/wiki/MDMA i, en el segon següent, agraint la sala amb un to cerimoniós "Thank you very much for coming, this is very lovely!". És la funció del rondinaire que s'esvera, remuga, protesta, brama i, aleshores, renya el públic amb retrets com "I'd be up here talking about Dostoevsky if it wasn't for you. You fuckin' idiots! I talk about porn, so I can make a little money!". Després, es permet afirmar coses com "America's a shithole...  I would respect Trump more if he came out as the Joker" però la gent li riu... No sé si allò més adequat davant de tal constatació seria plorar. Total, en un dia difícil, l'engegues a la merda directament. En la placidesa, com a personatge grotesc, pot fer-te riure.

EN UN MOT: Plany.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Kataude Mashin Gāru" (2008)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1050160/

DURADA: 96 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena dels ninges https://ca.wikipedia.org/wiki/Ninja vermells contra l'Ami Hyuga i la Miki Sugihara, els papers de la Minase Yashiro i l'Asami Miyajima, respectivament.

PITJOR:
- Les pampallugues en l'escena de l'execució del Sho Kimura i la Sumire, els personatges a càrrec del Nobuhiro Nishihara i la Honoka.

NOTES:
1. El títol internacional és "The Machine Girl".
2. En 2009, va estrenar-se, directe en DVD, un film derivat escrit i dirigit pel mateix director, en Noboru Iguchi, amb el títol "Hajirai mashin gāru" https://www.imdb.com/title/tt1319567/, en anglès, "Shyness Machine Girl", i la Noriko Kijima de protagonista, reprenent el paper de la Yoshie.
3. El projecte musical Machine Girl https://en.wikipedia.org/wiki/Machine_Girl_(band) pren el seu nom d'aquesta pel·lícula.

COMENTARI: Festival de sang i fetge, de noies bufones fent-se les dures i de dolents sàdics i perversos sense gaire substància. Ninges-yakuza, voleu dir que una cosa lliga amb l'altra? Però, bé, el gènere de la barbàrie poca-solta té aquestes parides, suposo. Com més grossa, millor. L'invent s'aguanta, no obstant, gràcies a una estètica i uns efectes passables que permeten alguns quadres prou efectistes. Al capdavall, és el que és i es destina a qui es destina. Tot i així, penso que el Noboru Iguchi https://ca.wikipedia.org/wiki/Noboru_Iguchi es podria haver treballat una mica més el duel final; el curtcircuit del sostenidor perforador amb pixum resulta massa patètic, inclús per aquest tipus de producte.

EN UN MOT: Típica.

PAÍS:           JAPÓ, EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Silo - Temporada 1a" (Des del 5 de maig fins el 30 de juny de 2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt14688458/episodes/?season=1

DURADA: 494 minuts i mig (Crèdits: 27 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).

MILLOR:
- La loteria de la maternitat i l'engany sobre l'implant contraceptiu per evitar que els rebels es reprodueixin.

PITJOR:
- L'absurditat del plantejament i la criminalització del record.

NOTES:
1. Els títols dels episodis són "Freedom Day", "Holston's Pick", "Machines", "Truth", "The Janitor's Boy", "The Relic", "The Flamekeepers", "Hanna", "The Getaway" i "Outside".
2. La segona temporada, que s'ha d'emetre entre el 15 de novembre de 2024 i el 17 de gener de 2025, consta de 10 capítols també.
3. Es basa en la història escrita pel Hugh Howey recollida en la novel·la, "Wool" https://en.wikipedia.org/wiki/Silo_(series), en 2011; en 2012, 20th Century Fox https://ca.wikipedia.org/wiki/20th_Century_Studios va arrencar un projecte per adaptar l'argument a una pel·lícula; en 2021, Apple TV+ https://ca.wikipedia.org/wiki/Apple_TV%2B va fer-se càrrec de la sèrie.
4. El rodatge es va portar a terme entre agost de 2021 i la meitat de 2022 en Hoddesdon, en el comtat anglès de Hertfordshire, amb la denominació de treball, "Mechanical" o "Wool".

COMENTARI: Els dos primers per l'expectativa que generen i els dos darrers per allò de saber com acaba l'assumpte. Bé, podria incloure el tercer pel suspens de la reparació in extremis... Tot i que la situació en si em sembla una sobirana parida bastant ridícula. L'ambientació de l'espai i els dissenys fan prou patxoca però trobo massa elements grinyolant per quedar satisfet amb el conjunt. Per què tanta gimcana i misteri poca-solta? Quina necessitat tenen de simular un prat verd pels que surten? Per què la dinyen? Com és que permeten terminals d'ordinador i no microscopis? Quina importància té conèixer la comporta secreta del darrere si poden sortir per davant demanant-ho? Imagino que gran part d'aquestes qüestions es responen en les següents temporades. Potser, el túnel subterrani comunica els diferents silos... Malauradament, m'he avorrit llegint el resum de l'episodi de continuació. O sigui que res. La impressió que m'ha quedat, doncs, és d'aixecada de camisa, de macedònia improvisada amb força farciment innecessari. Ep! Me l'he empassat en un dia, la qual cosa vol dir que he fet força via, oi?

EN UN MOT: Fogonada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Black Phone" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt7144666/

DURADA: 103 minuts i mig (Crèdits: 5 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).

MILLOR:
- La darrera trucada mitjançant la qual les víctimes, encarnades pel Tristan Pravong, el Jacob Moran, en Brady Hepner, el Banks Repeta i el Miguel Mora, s'acomiaden de The Grabber, el personatge interpretat per l'Ethan Hawke.

PITJOR:
- El retrat de pare alcohòlic que fa el Jeremy Davies i com li parla la Gwen, el paper de la Madeleine McGraw.

NOTES:
1. S'inspira en el relat homònim escrit pel Joe Hill https://en.wikipedia.org/wiki/Joe_Hill_(writer) inclòs en el recull publicat en 2005, "20th Century Ghosts" https://en.wikipedia.org/wiki/20th_Century_Ghosts.
2. El gruix del rodatge es va portar a terme en 33 dies, entre febrer i març de 2021, en indrets de Wilmington, en l'estat nord-americà de North Carolina.
3. A partir d'un pressupost d'entre 16 i 18 milions de dòlars, va recaptar-ne'n més de 160.
4. El títol de treball fou "Static".
5. El capítol anomenat "Dreamkill" de la pel·lícula del 2023, "V/H/S/85" https://en.wikipedia.org/wiki/V/H/S/85, va ser dirigit pel mateix director, l'Scott Derrickson, i segueix un argument derivat d'aquest film.

COMENTARI: Si no he llegit malament, el director va concebre el projecte mentre es sometia a teràpia per gestionar traumes de la seva infantesa relacionats amb la violència de l'entorn en el que va créixer, en els suburbis de Denver, a l'estat nord-americà de Colorado. De manera que l'argument té una part d'autobiografia, la de l'escola i la de la família. Correcte. Incorpora, aleshores, un psicòpata modelat a partir de monstres de l'època com el Ted Bundy https://ca.wikipedia.org/wiki/Ted_Bundy, en John Wayne Gacy https://ca.wikipedia.org/wiki/John_Wayne_Gacy o el Jeffrey Dahmer https://ca.wikipedia.org/wiki/Jeffrey_Dahmer. Només que, en aquest cas, molt més figa, considero, i amb la motxilla d'un germà que no pinta res. I completa la barreja amb aquest component paranormal, la nena que té somnis connectats amb els difunts i el vailet que, directament, parla per telèfon amb fantasmes, esperits turmentats, digues-li com vulguis. Això darrer, que serveix per decantar la balança cap al final menys funest i que constitueix, al capdavall, el quid del relat, em sembla trampós. Així que, encara que m'ha entretingut prou, la sensació que em queda és de descafeïnat.

EN UN MOT: Combinat.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

DOCUMENTAL: "Chasing Chasing Amy" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10825052/

DURADA: 92 minuts i mig (Crèdits: 3 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- La informació sobre la gènesi del film en discussió, "Chasing Amy", que ofereixen en Kevin Smith, la Joey Lauren Adams, l'Scott Mosier o la Guinevere Jane Turner.

PITJOR:
- El protagonisme de la relació del Sav Rodgers amb la Regina, la seva dona.

NOTES:
1. Gira entorn de la influència en el promotor del documental, el Sav Rodgers, de la pel·lícula del 1997, "Chasing Amy" https://ca.wikipedia.org/wiki/Perseguint_l%27Amy, escrita i dirigida pel Kevin Smith.
2. La producció va començar l'1 de setembre de 2018 i van trigar 6 anys en enllestir-la.
3. En Sav Rodgers, el director, explica que van voler incloure una cançó en el documental però l'autor de la peça en qüestió no va atorgar permís, probablement, per transfòbia.
4. Cap el final dels crèdits, apareix el rètol "WE COULDN'T HAVE DONE IT WITHOUT YOU / CARMEN GARDEA (1961 - 2019) / CAROLYN JENSEN (1949 - 2024) / DREW E. BURBRIDGE (1985 - 2021) / MICHAEL G. RADIGAN (1960 - 2020) / SHELAH SAUL MICHAEL (1935 - 2020) / THERESA HYDE (1955 - 2021)".

COMENTARI: El vessant de nostàlgia cinematogràfica es pot tolerar. És a dir, no recordo ni de conya què vaig pensar de "Chasing Amy" quan fou estrenada; tot i que m'ensumo que em devia deixar bastant indiferent. No obstant, esbrinar interioritats d'un procés creatiu i el seu context resulta sempre interessant. O sigui que, bé. El que m'ha embafat completament ha estat el circ del Sav Rodgers i la seva sexualitat. M'importa un rave! Alhora, em costa molt entendre com la seva obsessió adolescent per una pel·liculeta ha desembocat en aquesta peça (innecessària). Clar, més de 75 festivals, premis a tort i a dret i lloances per tot arreu. Jo què sé... Felicitats!

EN UN MOT: Onanisme.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "En kort en lang" (2001)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0273719/

DURADA: 97 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 48 (sobre 100).

MILLOR:
- La joia a la cara de la Bine, el personatge de la Ghita Nørby, quan se'n assabenta que es convertirà en àvia.

PITJOR:
- El dramatisme forçat de la resolució, amb la interrupció del casament, la cavalcada cap a l'aeroport i tot el numeret posterior.

NOTES:
1. Internacionalment, s'anomena "Shake it all about" o "Shake Your Heart".
2. Al llarg dels títols de crèdit, es mostren fotografies en les que surt, per exemple, que l'home del que parla tota l'estona en Frederik, el paper del Peter Frödin, fa fila d'en Søren Kaster.

COMENTARI: Cap aquí i cap allà, un comportament absurd justificat, suposadament, per una passió que no veig enlloc. Els protagonistes són homosexuals però podrien ser qualsevol combinació d'orientacions. De què va la història? D'infidelitat, d'exploració, d'incapacitat? Bastant avorrit, tot plegat. Culpa meva perquè, connectant mentalment comèdia i gais, m'esperava quelcom de l'estil del Ralf König https://ca.wikipedia.org/wiki/Ralf_K%C3%B6nig. A veure, no és que en sigui cap expert, sobre l'obra de l'alemany. Però em sonava haver vist l'adaptació d'un dels seus còmics fa molt de temps i que, aleshores, em resultés divertida. Potser, ara, em semblaria una porqueria... En fi, tornant a la pel·lícula de la Hella Joof, es presenta amb la gran gràcia del "Honey, I'm homo!", la salutació que fa el Jørgen, encarnat en el Troels Lyby, en arribar a casa. A partir d'això, la cosa només podia millorar. Doncs, no gaire, la veritat. I l'assumpte de la mesquita o del capellà amb els cabells tenyits de rosa? Sàtira, humor religiós? Si ho és, força àton. D'acord, segurament, en faig un gra massa. M'ha enxampat en un mal dia.

EN UN MOT: Penell.

PAÍS:           DINAMARCA, ALEMANYA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

MONÒLEG: "Andy Huggins: Early Bird Special" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt27044408/

DURADA: 51 minuts i mig (Crèdits: 5 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 69 (sobre 100).

MILLOR:
- L'acudit dels humoristes d'èxit: "A lot of comics do very well. A lot of comics make what they call 'fuck you' money. Enough money to tell the rest of the world 'Fuck you!' I'm currently making 'Fuck me' money"; o el de l'animadora: "I was in bed with a cheerleader, and she whispered in my ear, 'Give me the D.' I whispered in her ear 'D,' then waited for the next letter".

PITJOR:
- L'acudit dels mals costums: "I have quit a lot of bad habits. For instance, with the help of nicotine gum, I was able to quit the patch. And with the help of cigarettes, I was able to quit nicotine gum"; o el de la feina d'estiu: "I have a very important summertime job with The Weather Channel. They tell me what the temperature is, and I tell them what it fucking feels like".

NOTES:
1. Fou enregistrat en The Heights Theater de Houston, en l'estat nord-americà de Texas, el 23 de juliol de 2022; el teloner fou T. Sean Shannon https://en.wikipedia.org/wiki/T._Sean_Shannon.
2. L'Slade Ham, el director, va engegar una campanya de micromecenatge anomenada "The Andy Huggins Comedy Special" https://www.kickstarter.com/projects/sladeham/the-andy-huggins-comedy-special a través de la plataforma Kickstarter https://ca.wikipedia.org/wiki/Kickstarter amb la que va recollir més de 30 mil dòlars.
3. Durant els títols de crèdit, apareixen un seguit d'humoristes de Houston explicant acudits de l'Andy Huggins: el Ryan Thauburn, el Chuck Savage, el Rob Mungle, el Zahid Dewji, l'Abbey Vollman, el Kenji Alonzo, la Kate Vance, el Christopher Riddle, el Barry Laminack, el Matt Donovan, el Ku Egenti, el Dan Hornstein, l'Andrea Slack, l'Enrique Chacon, el Sam Demaris, el Jim Holder, el Drew Hollway, el Tommy Berretz, en Will Loden, la Kristin Lindner, el Jessi Saldana, el Jerry Wayne Longmire, l'Slade Ham, la Tess Vergult, el Brian Gendron, el Rich Williams, la Hilla Felice, el Mike Peterson, l'Stacy Anderson, el Doug Dalton, el Neal Rosen i el Son Tran.

COMENTARI: Una de les primeres gràcies que fa, l'home, és "the hard part of stand-up comedy used to be comedy", implicant que amb prou feines pot estar-se dempeus als seus 72 anys. Que tampoc seria tant, trobo... Però l'acompanya un bàcul, seu en un tamboret com pot i es recolza en el suport del micròfon que li serveix de crossa durant tota l'estona. De fet, gran part de l'espectacle va d'això, d'autoparodiar-se, de fer befa de l'edat, de fúmer-se'n de la seva condició decrèpita. I se'n surt amb prou solvència. Malgrat l'angúnia que causa, aconsegueix col·locar el seu material de vell xaruc amb galania. Fins i tot, al final, surt amb el seu quadern per assegurar-se'n que no s'ha descuidat d'explicar res. Això s'ho podria haver estalviat, segurament.

EN UN MOT: Veterà.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Sirocco et le Royaume des Courants d'Air" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt12015692/

DURADA: 80 minuts i mig (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 73 (sobre 100).

MILLOR:
- La idea d'empetitir la tempesta amb el joc de la xarranca de la joguina, a qui dóna veu en Laurent Morteau.

PITJOR:
- Les rebequeries de la Juliette, el paper de la Loïse Charpentier.

NOTES:
1. Internacionalment, s'anomena "Sirocco and the Kingdom of the Winds" o "Sirocco and the Kingdom of Air Streams".
2. Li va ser atorgat el Prix du public en la 47a edició del Festival international du film d'animation d'Annecy https://fr.wikipedia.org/wiki/Festival_international_du_film_d%27animation_d%27Annecy_2023.
3. A partir d'un pressupost d'uns 5 milions d'euros, va recaptar-ne'n un.

COMENTARI: Allò primer que m'ha passat pel cap ha estat que es tractava d'una mena de revisió del clàssic del Lewis Carroll, "Alice's Adventures in Wonderland" https://ca.wikipedia.org/wiki/Al%C3%ADcia_en_terra_de_meravelles, a la francesa; potser, en versió reduïda. O, més aviat, de "The Wonderful Wizard of Oz" https://ca.wikipedia.org/wiki/El_m%C3%A0gic_d%27Oz, la història d'en Lyman Frank Baum. I confesso que em feia mandra abordar l'enèsima imitació del conte. Però la proposta del Benoît Chieux, el director d'aquest film, inclou l'assumpte fraternal, el dol, i el descàrrec del Sirocco, mag o vent assassí de la Selma, el paper interpretat per l'Aurélie Konaté. O sigui que m'ha enxampat per aquí. He agraït, també, la concisió del relat. Per cert, en català, xaloc https://ca.wikipedia.org/wiki/Xaloc.

EN UN MOT: Versió.

PAÍS:           FRANÇA, BÈLGICA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "American Meltdown" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt15805420/

DURADA: 82 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- La caracterització del Lou a càrrec del Clayton Farris.

PITJOR:
- L'excusa per incloure l'escena del joc "Never Have I Ever".

NOTES:
1. L'Andrew Adams, director i guionista del film, va començar a treballar en el projecte en maig de 2020 inspirant-se en experiències i sentiments personals; diu que ha sofert, almenys, cinc violacions de domicili al llarg de la seva vida; a més, per causa de la COVID-19 https://ca.wikipedia.org/wiki/COVID-19, va quedar-se sense feina; addicionalment, qüestions, com l'assassinat del George Floyd https://ca.wikipedia.org/wiki/Protestes_als_Estats_Units_de_2020 o les intervencions del candidat republicà en la campanya de les eleccions presidencials dels Estats Units https://ca.wikipedia.org/wiki/Eleccions_presidencials_dels_Estats_Units_de_2020, el frustraven en gran mesura aleshores; en certa ocasió, fins i tot, va abandonar-ho tot per voltar pel món amb una motxilla fent de càmera de viatges durant dos anys i mig; també, confessa haver viscut en furgonetes, haver robat menjar o haver causat damnatge a propietat privada com el personatge de la Mari Navarro.
2. El rodatge es va portar a terme durant desembre de 2021 en indrets de l'àrea de Los Angeles, com el Newport Beach Pier o Topanga, amb un equip de 7 persones i un pressupost a base de micro-préstecs, estalvis i targetes de crèdit.

COMENTARI: La complicitat i la confiança que es tenen d'entrada l'Olivia Walker i la Mari Navarro, els papers de la Jacki Von Preysing i la Nicolette Sweeney, respectivament, em semblen un pèl excessives. Trobo, si més no, estrany que la primera, que se suposa que va de bona minyona, accepti diners robats d'una desconeguda sabent-ne l'origen. També, em grinyola, per exemple, que la segona li ensenyi a una amiga que tot just acaba de conèixer la seva bossa de diners estalviats de botins com si res. Potser, és que jo sóc massa desconfiat, ves! Després, crec que el relat és un tant enganyós perquè figura que es tracta d'una declaració al policia, el DeMorge Brown, però, llavors, veiem les maleses de les protagonistes. D'acord, això passaria com a recurs narratiu. A mi m'ha confós... Per altra banda, les noies compten amb cert carisma i amb el benefici de l'empatia. Això darrer facilita que l'experiència sigui prou grata malgrat les limitacions paleses de l'empresa.

EN UN MOT: Múrria.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Suzume no Tojimari" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt16428256/

DURADA: 121 minuts i mig (Crèdits: 7 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 63 (sobre 100).

MILLOR:
- Els paratges abandonats i el trajecte des de Kyushu fins a Tōhoku.

PITJOR:
- La transformació en cadira del Souta Munakata, a qui dona veu el Hokuto Matsumura, i la confusió absurda que causa el personatge estúpid del Daijin, el paper de l'Ann Yamane.

NOTES:
1. Internacionalment, s'anomena "Suzume" o "Suzume's Door-Locking".
2. S'inspira en la catàstrofe del terratrèmol i tsunami del Japó del 2011 https://ca.wikipedia.org/wiki/Terratr%C3%A8mol_i_tsunami_del_Jap%C3%B3_del_2011; el Makoto Shinkai, director i guionista, cità com a influències, també, "Majo no takkyūbin" https://ca.wikipedia.org/wiki/Kiki,_l%27aprenent_de_bruixa, la pel·lícula del 1989 dirigida pel Hayao Miyazaki, "Sseulsseulhago Challanhasin – Dokkaebi" https://ca.wikipedia.org/wiki/Guardian:_The_Lonely_and_Great_God, la sèrie sud-coreana creada per l'Studio Dragon https://en.wikipedia.org/wiki/Studio_Dragon, "Umibe no Kafuka" https://ca.wikipedia.org/wiki/Kafka_a_la_platja, la novel·la del 2002 del Haruki Murakami, o "Kaeru-kun, Tōkyō o sukuu", un dels relats del mateix escriptor del recull titulat "Kami no Kodomo-tachi wa Mina Odoru" https://en.wikipedia.org/wiki/After_the_Quake.   
3. El 24 d'agost de 2022, va publicar-se la versió en novel·la, escrita pel Makoto Shinkai; igualment, una adaptació a manga, il·lustrada pel Denki Amashima, va lliurar-se entre el 25 d'octubre de 2022 i el 25 de desembre de 2023.
4. Durant els primers 3 minuts de crèdits, es mostren algunes escenes.

COMENTARI: Els relats de viatges, generalment, resulten distrets tant per les interaccions que viu l'excursionista protagonista com per la diversitat d'escenaris que visita. En aquest cas, la Suzume Iwato, la Nanoka Hara, es troba arreu amb persones amables i gentils, sense misteri. O sigui que tot és bondat, pla. I, pel que fa als llocs que recorre, des d'un ferri a una fonda d'Ehime o a la ciutat de Tòquio, passant per un club d'hostesses a Kobe, compten amb l'únic atractiu de la quotidianitat japonesa plasmada en un dibuix d'estil força realistic. La qual cosa no destaca en el panorama actual de l'anime, crec. Després, l'altre aspecte que podia donar cert joc era el vincle de l'adolescent amb la tieta que li fa de mare, la Tamaki Iwato, el rol a càrrec de l'Eri Fukatsu. Però qualsevol tensió en aquest front queda ventilada amb un parell de retrets. D'acord; per mi, suficient, fora drama. La qüestió és que, a més d'això que he mencionat, l'assumpte del cuc de lava, les portes, els tancadors de portes que estudien per fer de mestre, els gats entremaliats que es converteixen en segell, la connexió intertemporal de la nena i totes aquestes mandangues de fantasia barata no m'ha acabat de fer el pes. No sé. Diu que es van passar des d'abril a l'agost de 2020 desenvolupant el guió. Potser, haurien d'haver esmerçat uns quants mesos més per empescar-se quelcom més enginyós. Ara, va recaptar més de 300 milions de dòlars. Poca broma.

EN UN MOT: Excusa.

PAÍS:           JAPÓ.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Hevimpi reissu" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt28772978/

DURADA: 96 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 40 (sobre 100).

MILLOR:
- La participació de Babymetal https://en.wikipedia.org/wiki/Babymetal, el grup japonès de kawaii metal https://en.wikipedia.org/wiki/Kawaii_metal.

PITJOR:
- El numeret de la cola entre el Turo Moilanen i el Rob, els personatges a càrrec del Johannes Holopainen i en David Bredin, respectivament.

NOTES:
1. En el principi dels crèdits, es mostra una escena en la que apareixen la Merja i el Pekka Lotvonen, els papers de la Sinikka Mokkila i el Martti Syrjä.
2. És la seqüela de "Hevi reissu" https://www.imdb.com/title/tt7220754/, la pel·lícula de 2018 dirigida, també, pel Juuso Laatio i en Jukka Vidgren.
3. Internacionalment, s'anomena "Heavier Trip".

COMENTARI: Trobo que aquest tipus de plantejaments tant bàsics haurien d'estar bastant superats a hores d'ara. De fet, la impressió que em deixa és la de caricatura infantil i obsoleta esquitxada d'un humor tirant a tristíssim. Reconec que no inclouria entre les meves preferències musicals l'estil que tracta el film. Però, més enllà d'això, els estereotips grotescs que presenta la història evidencien una manca absoluta de sofisticació i de talent. Tot plegat fa pudor de fanzín https://ca.wikipedia.org/wiki/Fanz%C3%ADn inepte. Per cert, no he vist ni veuré el primer lliurament.

EN UN MOT: Impròpia.

PAÍS:           FINLÀNDIA, BÈLGICA, ALEMANYA, BULGÀRIA, LITUÀNIA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

MONÒLEG: "Seth Meyers: Dad Man Walking" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt33749189/

DURADA: 60 minuts (Crèdits: mig minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- Que reconegui que només s'atreveix a fer befa d'Europa.

PITJOR:
- El clixé que els alemanys no saben de comèdia.

NOTES:
1. Fou enregistrat en The Vic Theatre de Chicago, en l'estat nord-americà d'Illinois, el 15 de juny de 2024.
2. Representa el primer HBO Original Comedy Special https://ca.wikipedia.org/wiki/HBO de l'humorista; en 2019, va fer "Seth Meyers: Lobby Baby" per a la competència, Netflix https://ca.wikipedia.org/wiki/Netflix.
3. El teloner va ser en Brooks Wheelan https://en.wikipedia.org/wiki/Brooks_Wheelan.

COMENTARI: Calia un altre espectacle humorístic sobre fills, esposes i sogres ordinaris? No ho crec! A veure, el paio té ofici, això no es pot negar, i desprèn l'aire de bon jan que, d'entrada, desperta certa simpatia. Però, després d'una hora d'anècdotes blanques sobre la seva família, de sarcasme estúpid i d'estereotips burgesos, el sentiment que em queda és de repulsió... o de rabieta, digueu-li com vulgueu! Admeto, no obstant, que he rigut un parell de cops; amb la caricatura del bohemi francès i amb la mare "Blair Witch Project". I gràcies! Per cert, tant difícil és trobar un lloc que serveixi te verd https://ca.wikipedia.org/wiki/Matxa a Nova York? Va, home, va...

EN UN MOT: Prudent.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Wrath of Becky" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt20916568/

DURADA: 84 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 38 (sobre 100).

MILLOR:
- El Darryl fill, el personatge a càrrec del Seann William Scott, reconeixent la seva adversària amb un "Well done".

PITJOR:
- El moment de súplica del Twig, en la pell del Courtney Gains, abans que la Becky, el paper de la Lulu Wilson, el trinxi.

NOTES:
1. És la seqüela de la pel·lícula del 2020, "Becky" https://ca.wikipedia.org/wiki/Becky, dirigida pel Jonathan Milott i el Cary Murnion.
2. El rodatge es va portar a terme en 18 dies en indrets de l'estat nord-americà de New Jersey, com Scotch Plains, en la primera meitat del 2022.
3. Al final, apareix la dedicatòria, "For Everett, who endured the trenches".
4. En Matt Angel, que fa del Sean, és co-director i guionista del film.

COMENTARI: M'esperava quelcom simple, una caricatura fàcil, però no tant arbitrària i banal. Per començar, ni la ferocitat ni les capacitats físiques de la protagonista resulten versemblants encarnades en la Wilson; amb prou feines sap córrer, la noia. Després, els visitants fan fila d'arreplegats improvisats amb TDAH https://ca.wikipedia.org/wiki/Trastorn_per_d%C3%A8ficit_d%27atenci%C3%B3_amb_hiperactivitat. Per què roben el gos? Per què no pelen la Becky també? Com és que el Sean forma part enganyat d'aquest escamot? I per acabar, el repertori d'execucions sembla, en comptes d'enginyós, atzarós i vulgar. Per cert, quin tipus de conspirador de pa sucat amb oli mostra informació secreta al primer llondro que es troba pel camí? Molt innecessari. Tot plegat, doncs, fatxenderia buida.

EN UN MOT: Esgarriada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Carry-On" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt21382296/

DURADA: 117 minuts (Crèdits: 8 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena en el cotxe entre l'Elena Cole i l'agent Alcott, els personatges a càrrec de la Danielle Deadwyler i en Logan Marshall-Green.

PITJOR:
- La mena d'interacció participativa ridícula que fa el Jason Noble, encarnat pel Sinqua Walls, amb la gent que espera passar el control de seguretat.

NOTES:
1. El gruix del rodatge es va portar a terme entre setembre de 2022 i gener de 2023 en indrets de New Orleans, en l'estat nord-americà de Louisiana.
2. Durant els primers 2 minuts de crèdits, es veuen diferents objectes en una simulació d'escaneig.
3. Diu, el Jaume Collet-Serra, el director, que van haver d'inventar-se l'aspecte i funcionament de l'àrea interna de procés d'equipatges perquè tot allò relacionat amb aquestes zones roman restringit al públic.

COMENTARI: Sembla una ensabonada gratuïta cap a la gent de la Transportation Security Administration https://en.wikipedia.org/wiki/Transportation_Security_Administration. Em sap greu però, per aquest costat, ni simpaties ni hòsties! A part d'això, trobo que no acaba d'encaixar l'operació de bandera falsa https://ca.wikipedia.org/wiki/Operaci%C3%B3_de_bandera_falsa que s'empesquen per justificar l'enrenou amb el propòsit que esgrimeixen. Massa retorçat i inversemblant. Després, l'obediència psicòpata del Mateo Flores, el Tonatiuh, resulta un tant sospitosa. El comportament del sequaç, en Theo Rossi, esdevé patètic quan comença a empaitar la dona. I, precisament, la Nora Parisi, de qui s'encarrega la Sofia Carson, emet des del minut zero aquella aura d'estúpida antipàtica que demana un bon alliçonament punitiu. De fet, la parella, juntament amb l'Ethan Kopek, el paper del Taron Egerton, em provoca repulsió. Potser, volien emular "Die Hard" https://ca.wikipedia.org/wiki/Die_Hard, si més no, en concepte. Considero que han fet figa... malgrat hagi estat un gran èxit del Nadal en la plataforma que l'ha ofert.  

EN UN MOT: Inflada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE/DOCUMENTAL: "Piece by Piece" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt31064841/

DURADA: 93 minuts (Crèdits: 3 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).

MILLOR:
- Els acoblaments de peces bellugadisses que figuren les pistes de música.

PITJOR:
- Les representacions de la curvatura de la terra, per exemple, en plans en els que un avió viatja al voltant del món, passant per les piràmides de Guiza, Londres, París i Agra, sobre el que sembla un cilindre.

NOTES:
1. Explica la vida del músic, Pharrell Lanscilo Williams https://ca.wikipedia.org/wiki/Pharrell_Williams, que va compondre cinc noves cançons pel projecte, entre les quals, "Piece by Piece", que interpreta en col·laboració amb els Fabulous Marching Cavaliers https://en.wikipedia.org/wiki/Fabulous_Marching_Cavaliers.
2. Es considera el sisè llargmetratge per a cinemes de la franquícia "The Lego Movie" https://en.wikipedia.org/wiki/The_Lego_Movie_(franchise).
3. Després de 15 segons de crèdits, surt el ninot del N.O.R.E. https://en.wikipedia.org/wiki/N.O.R.E. dient "Oh, what a legendary story, eh! Holly molly guacamole..."; al final, apareix el rètol, "NOT EVERYTHING IN THIS FILM IS 100% ACCURATE. FOR EXAMPLE, PHARRELL NEVER WENT TO SPACE".
4. A partir d'un pressupost de 16 milions de dòlars, va recaptar-ne'n uns 10.
5. Durant les projeccions del film tant de la 49a edició del Toronto International Film Festival https://en.wikipedia.org/wiki/2024_Toronto_International_Film_Festival com de la 68a del BFI London Film Festival https://en.wikipedia.org/wiki/2024_BFI_London_Film_Festival, activistes de PETA https://ca.wikipedia.org/wiki/People_for_the_Ethical_Treatment_of_Animals van irrompre per esbombar la reclamació, "Pharrell: Stop Supporting Killing Animals for Fashion".

COMENTARI: Em sap greu, no he esbrinat quin vincle té l'artista amb els blocs de plàstic interconnectables danesos. Imagino, doncs, que fer la biografia en aquest format de peces animades respon a un rampell creatiu personal; una guilladura, vaja. En fi... La veritat és que, inicialment, em feia molta mandra tant el Lego https://ca.wikipedia.org/wiki/Grup_Lego com el personatge en si. Recordava, sobretot, la polèmica "Blurred Lines" https://en.wikipedia.org/wiki/Blurred_Lines i no creia que l'individu mereixés especial atenció per això. Ves, tinc memòria selectiva... Llavors, la primera mitja hora de pel·lícula ha confirmat els meus recels originals, se m'ha fet força feixuga. Després, durant ben bé un quart d'hora més, encara he estat mig grogui, resistint l'avorriment com he pogut. Però, en la segona part de la funció, ixen "Happy" https://en.wikipedia.org/wiki/Happy_(Pharrell_Williams_song) i "Get Lucky" https://en.wikipedia.org/wiki/Get_Lucky_(Daft_Punk_song) que em resulten familiars, fins i tot, a mi. De manera que he aconseguit arribar a la conclusió amb frescor i un to relativament alt. Sigui com sigui, almenys, li sobren 30 minuts.

EN UN MOT: Mescla.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!