Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
FITXA: https://www.imdb.com/title/tt12277540/
DURADA: 90 minuts i mig (Crèdits: 2 minuts i mig).
PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 85 (sobre 100).
MILLOR:
- El relat del Chris Coombs de com aconsegueix el bitllet d'avió per tornar a Canadà des del Regne Unit quan el seu pare és a punt de morir.
PITJOR:
- Que la Judith Lawrence no aclareixi el gènere del titella anomenat Casey.
NOTES:
1. Explica la vida i la trajectòria de l'Ernest Arthur Coombs https://en.wikipedia.org/wiki/Ernie_Coombs amb especial atenció al seu programa de televisió per nens, "Mr. Dressup" https://en.wikipedia.org/wiki/Mr._Dressup.
2. Durant els crèdits, es mostra el discurs d'acceptació de 4 dels néts del comediant en la cerimònia de presentació de nous membres de 2019 del Canada's Walk of Fame https://en.wikipedia.org/wiki/Canada%27s_Walk_of_Fame; a més, surten els rètols, "In loving memory of My Ninnel", "To Ernie Coombs for inspiring us all with the power of kindness and creativity", "Cathie and Chris Coombs would like to dedicate their participation in this production to the memory of their parents who both inspired generations of preschool Canadians: their father Ernest, the beloved Mr. Dressup and their mother Marlene (Lynn) who brought innovation to the field of early childhood education and was the foundation of their family. They love them both deeply and miss them immeasurably" i "In loving memory of Donald Himes, whose music inspired generations of children"; al final, la Judith Lawrence intervé acomiadant-se a través dels seus titelles, el/la Casey i el/la Finnegan.
COMENTARI: Encara que el protagonista d'aquest homenatge no representi cap referent de la meva infantesa (de fet, ni em sonava fa una hora i mitja), puc entendre la significació del personatge per a la canalla canadenca després de conèixer la seva història. Mèrit del Robert McCallum i del Jordan Christopher Morris, doncs; bona feina. La veritat és que em costaria trobar quelcom equivalent en els programes que jo mirava a la tele de petit. Em venen al cap "Un globo, dos globos, tres globos" https://ca.wikipedia.org/wiki/Un_globo,_dos_globos,_tres_globos, "La cometa blanca" https://ca.wikipedia.org/wiki/La_cometa_blanca o "Planeta imaginari" https://ca.wikipedia.org/wiki/Planeta_imaginari... I cap d'aquests programes comptava amb una figura entranyable de l'estil de l'americà, crec. O, si hi era, l'he oblidat. Per cert, acabo de revisar un clip del primer títol que he mencionat, "Un globo, dos globos, tres globos", suposadament, emès el 7 de maig de 1976, en el que parlen de sionisme i del conflicte a Palestina https://youtu.be/WnLG8p5BOvc. Déu n'hi do per tractar-se d'un programa infantil! En fi... Suposo que el públic objectiu del senyor Dressup era bastant més jove que el dels globus. Tornant a Canadà, diria que, potser, manca una mica de conflicte al retrat. Resulta un tant increïble que durant 29 anys d'emissions només pateixin un parell de crisis laborals menors, la renúncia de la Judith Lawrence i la competència del "Sesame Street" https://ca.wikipedia.org/wiki/Barri_S%C3%A8sam. Quina bassa d'oli, tu! Gairebé, m'he emocionat en constatar que l'home cantava com una granota, la qual cosa queda demostrada en el clip del "Fred Penner's Place" https://en.wikipedia.org/wiki/Fred_Penner%27s_Place en el que l'Ernie Coombs brama la lletra de "Together Tomorrow", la cançó del Tom Chapin https://en.wikipedia.org/wiki/Tom_Chapin. Faig conya. Realment, tot plegat ha estat commovedor.
EN UN MOT: Emotiu.
PAÍS: CANADÀ.
INTERÈS: BÉ.
RITME: BÉ.
ELABORACIÓ: BÉ.
TÈCNICA: BÉ.
DENSITAT: BÉ.
ORIGINALITAT: MALAMENT.
INTÈRPRETS: NO APLICA.
COMPRENSIÓ: BÉ.
Perdoneu per la meva ignorància!
dissabte, 4 de gener del 2025
DOCUMENTAL: "Mr. Dressup: The Magic of Make-Believe" (2023)
DOCUMENTAL: "Can't Feel Nothing" (2024)
Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
FITXA: https://www.imdb.com/title/tt27634865/
DURADA: 81 minuts (Crèdits: 3 minuts).
PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).
MILLOR:
- El tros sobre el Sistema de codificació de l'acció facial https://ca.wikipedia.org/wiki/Facial_Action_Coding_System.
PITJOR:
- L'estèril aportació de farsant del doctor Morten Fenger.
NOTES:
1. S'estrenà el 15 de març de 2024 en la 21a edició del festival CPH:DOX https://en.wikipedia.org/wiki/CPH:DOX, competint en la secció F:ACT AWARD; el guardó dotat amb 5 mil euros, no obstant, va endur-se'l "Black Snow" https://www.imdb.com/title/tt31462874/ de l'Alina Simone.
2. En David Borenstein, el director i co-guionista, va viure gairebé una dècada a la Xina; comenta que el títol de la peça deriva d'una entrevista dedicada a la influència de la sobreexposició a la pornografia sobre la pràctica de relacions sexuals de la gent.
3. La història de l'Elena Dimitrieva, la cirurgiana de Veles de Macedònia del Nord, ja s'explicava, per exemple, en el capítol anomenat "Doctor Fake News" https://www.bbc.co.uk/programmes/w3csz5dw de la sèrie documental del BBC World Service titulada "Detours" que es va fer disponible el 4 de setembre de 2019.
COMENTARI: Em sembla una barrija-barreja, un pescaclics https://ca.wikipedia.org/wiki/Pescaclics en tota regla que intenta argumentar una asserció xocant amb un plantejament contradictori, fins i tot, confonent conceptes expressament. Per un costat manipulació de la conducta, adoctrinament, comportament social i preferències personals; per l'altre, addicció, màrqueting, sabotatge i desinformació... O sigui, si diu que no sent res, com és que parla de la computació afectiva https://ca.wikipedia.org/wiki/Computaci%C3%B3_afectiva, quelcom que cerca captar emocions de manera racional? No dec haver entès res. Cita l'obsessió d'un tal Burrhus Frederic Skinner https://ca.wikipedia.org/wiki/Burrhus_Frederic_Skinner en la submissió d'individus i presenta en Paul J. Zak https://en.wikipedia.org/wiki/Paul_J._Zak fent una demostració de la detecció de sentiments amb finalitats comercials; coses tant velles com el cagar. També, parla el psicòleg danès, el Fenger, de la seva desesperació. Doncs, perdona, maco... Quin psicòleg de merda ets que et desesperes? En fi, dit això, reconec que els diferents capítols per separat m'han interessat en certa mesura. Tots excepte la bajanada de l'Andrew, el trol https://ca.wikipedia.org/wiki/Trol_(Internet) acomplexat, i el seu final feliç estúpid.
EN UN MOT: Amanida.
PAÍS: DINAMARCA.
INTERÈS: REGULAR.
RITME: BÉ.
ELABORACIÓ: BÉ.
TÈCNICA: BÉ.
DENSITAT: BÉ.
ORIGINALITAT: MALAMENT.
INTÈRPRETS: NO APLICA.
COMPRENSIÓ: BÉ.
Perdoneu per la meva ignorància!
LLARGMETRATGE: "Iti Mapukpukaw" (2023)
Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
FITXA: https://www.imdb.com/title/tt28288396/
DURADA: 91 minuts (Crèdits: 5 minuts i mig).
PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).
MILLOR:
- El desenllaç, l'escena de la recuperació de les capacitats de l'Eric, el personatge a càrrec del Carlo Aquino.
PITJOR:
- Els robots de la incursió final.
NOTES:
1. Internacionalment, s'anomena "The Missing".
2. El rodatge amb els actors es va portar a terme en 4 dies entre novembre i desembre de 2022; posteriorment, un equip de 90 artistes va trigar 19 mesos en enllestir l'animació.
3. En Carl Joseph Papa, el director i guionista, declara que s'inspirà en vivències personals per escriure la història.
COMENTARI: Trobo encertades la subtilesa a l'hora d'afrontar l'assumpte de l'abús deshonest i la presentació en diferents estils d'animació, rotoscòpia https://ca.wikipedia.org/wiki/Rotosc%C3%B2pia i tradicional https://ca.wikipedia.org/wiki/Animaci%C3%B3_tradicional, per diferenciar el curs real d'esdeveniments i els episodis de fantasia o de salt enrere https://ca.wikipedia.org/wiki/Salt_enrere. També, la metàfora de la mutilació psicològica de la víctima. A més, el relat esdevé relativament àgil, passa amb facilitat. El problema el veig, sobretot, en la precarietat de les seqüències de deliri, amb efectes i fons grollers, gargots en lloc de dibuixos i una acció barroera. Després, el missatge... Malament si cal esperar a que el pederasta mori per denunciar-lo!
EN UN MOT: Terapèutica.
PAÍS: FILIPINES.
INTERÈS: REGULAR.
RITME: BÉ.
ELABORACIÓ: REGULAR.
TÈCNICA: REGULAR.
DENSITAT: BÉ.
ORIGINALITAT: REGULAR.
INTÈRPRETS: BÉ.
COMPRENSIÓ: BÉ.
Perdoneu per la meva ignorància!
divendres, 3 de gener del 2025
LLARGMETRATGE: "Reptilicus" (1961)
Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0056405/
DURADA: 90 minuts i mig (Crèdits: 1 minut i mig, en la presentació).
PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 37 (sobre 100).
MILLOR:
- L'estampida de gent pels carrers de Copenhaguen.
PITJOR:
- El flirteig impropi de les filles del professor Otto Martens, interpretats per l'Ann Smyrner, la Mimi Heinrich i l'Asbjørn Andersen, respectivament, i línies carrinclones com la del doctor Peter Dalby, el paper del Povl Wøldike, que diu "Sé que esteu enfeinat, general, però aquí en aquest país també ens prenem temps per viure".
NOTES:
1. Van produir-se alhora dues pel·lícules amb el mateix títol i, pràcticament, el mateix elenc; la danesa fou dirigida pel Poul Bang https://en.wikipedia.org/wiki/Poul_Bang i l'americana, estrenada l'any següent després de sotmetre's a correccions, en 1962, pel Sidney William Pink https://en.wikipedia.org/wiki/Sidney_W._Pink.
2. El rodatge es va portar a terme en juliol de 1960 en diferents indrets de Dinamarca, com Copenhaguen o Charlottenlund.
3. Monarch Books https://en.wikipedia.org/wiki/Monarch_Books va publicar una novel·lització del film signada pel Dean Owen, el pseudònim del Dudley Dean McGaughey, i Charlton Comics https://en.wikipedia.org/wiki/Charlton_Comics va intentar explotar el títol en format d'historieta il·lustrada sense gaire èxit; en 2010, la Line Paulsen va dirigir una obra de teatre experimental inspirada en el monstre que fou representada en l'Skuespilhuset https://en.wikipedia.org/wiki/Royal_Danish_Playhouse.
COMENTARI: Suposo que hauria de considerar l'any de la producció a l'hora d'avaluar l'assumpte i mostrar-me mínimament comprensiu amb les mancances tècniques, les maquetes ridícules i els titelles grotescs. Però és que, a part d'això, tot plegat sembla propaganda de l'exèrcit amb el carallot del general Mark Grayson, encarnat en el Carl Ottosen, al capdavant. Que fa de barrufet rondinaire, el poca-solta? Rondinaire i estúpid. Després, tot el seguit d'elements que no venen al cas, com en Dirch Hartvig Passer, que fa d'en Dirk Mikkelsen, cantant amb els nens la cançó de l'Sven Gyldmark i el Victor Skaarup, "Tillicus", la visita al Tívoli https://ca.wikipedia.org/wiki/Jardins_de_T%C3%ADvoli amb l'actuació de la Birthe Wilke inclosa o l'estada de la colla a la casa de vacances. Manquen al·licients en l'argument, sobren militars i està tant mal feta que resulta inefectiva. Resum, un castanyot insuportable.
EN UN MOT: Abjecta.
PAÍS: DINAMARCA, EUA.
INTERÈS: MALAMENT.
RITME: REGULAR.
ELABORACIÓ: MALAMENT.
TÈCNICA: REGULAR.
DENSITAT: BÉ.
ORIGINALITAT: MALAMENT.
INTÈRPRETS: MALAMENT.
COMPRENSIÓ: BÉ.
Perdoneu per la meva ignorància!
LLARGMETRATGE: "13 Going on 30" (2004)
Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0337563/
DURADA: 97 minuts i mig (Crèdits: 4 minuts).
PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).
MILLOR:
- L'expressió que fa servir el Richard Kneeland, el personatge encarnat per l'Andy Serkis, "Is he Arthur or Martha?", per esbrinar l'orientació sexual d'algú.
PITJOR:
- El numeret de "Thriller" https://en.wikipedia.org/wiki/Thriller_(song) a la festa resulta massa patètic i fora de lloc.
NOTES:
1. A Austràlia, va anomenar-se "Suddenly 30".
2. A partir d'un pressupost de 37 milions de dòlars, va recaptar-ne'n un 96.
3. El gruix del rodatge es va portar a terme entre maig i novembre de 2003 en indrets de Los Angeles i South Pasadena, en l'estat nord-americà de California, i a la ciutat de New York.
4. L'escena preferida del Gary Winick, el director, és la de la conversa entre la Jenna Rink i el Matty Flamhaff de just abans del casament entre aquest darrer i la Wendy, els papers de la Jennifer Garner, en Mark Ruffalo i la Lynn Collins, respectivament.
5. Durant la producció d'aquest film, el matrimoni de la Jennifer Garner amb l'Scott Foley va trencar-se a càrrec d'un afer d'ella amb el Michael Vartan, amb qui treballava, aleshores, per la sèrie del Jeffrey Jacob Abrams iniciada el 2001, "Alias" https://en.wikipedia.org/wiki/Alias_(TV_series).
COMENTARI: Bastant en la línia de "Big" https://ca.wikipedia.org/wiki/Big_(pel%C2%B7l%C3%ADcula), la pel·lícula de 1988 dirigida per la Carole Penny Marshall, però en versió femenina i amb un viatge temporal en comptes de la transformació física in situ. És a dir, més enllà de la nostàlgia del doble salt al passat, al 2004 i al 1987, perquè comparteixo la generació de la protagonista, l'assumpte, vist 20 anys més tard de la seva estrena, m'ha aportat ben poc. De fet, només m'ha fet sentir vell. Ni tant sols m'ha semblat que la Jennifer Garner aparegui especialment afavorida, la qual cosa confirma la meva sensació de decrepitud personal. En fi, que me la podria haver estalviat.
EN UN MOT: Sobredosi.
PAÍS: EUA.
INTERÈS: REGULAR.
RITME: BÉ.
ELABORACIÓ: BÉ.
TÈCNICA: BÉ.
DENSITAT: BÉ.
ORIGINALITAT: MALAMENT.
INTÈRPRETS: BÉ.
COMPRENSIÓ: BÉ.
Perdoneu per la meva ignorància!
DOCUMENTAL: "Surveilled" (2024)
Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
FITXA: https://www.imdb.com/title/tt33813121/
DURADA: 61 minuts (Crèdits: 1 minut).
PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 67 (sobre 100).
MILLOR:
- La trobada del periodista americà i l'Elies Campo i Cid amb el Joan Matamala i Alsina a la Fundació Nord.
PITJOR:
- La videoconferència sense imatge amb el suposat client del NSO Group https://ca.wikipedia.org/wiki/NSO_Group.
NOTES:
1. Es basa en l'article de The New Yorker https://ca.wikipedia.org/wiki/The_New_Yorker, "The Surveillance States", del Ronan Farrow https://ca.wikipedia.org/wiki/Ronan_Farrow.
2. El mateix dia de l'estrena de la peça, el 20 de novembre de 2024, The New Yorker va publicar un altre escrit del periodista en el que explica un tracte de 2 milions de dòlars entre el Department of Homeland Security https://ca.wikipedia.org/wiki/Departament_de_Seguretat_Nacional_dels_Estats_Units i l'empresa israeliana, Paragon Solutions, per a la utilització del programari espia https://ca.wikipedia.org/wiki/Programari_espia anomenat Graphite.
COMENTARI: Fa certa gràcia que aquests americans, el Ronan Farrow, el Matthew O'Neill i el Perri Peltz, ens parlin del Catalangate https://ca.wikipedia.org/wiki/Catalangate encara que sigui de rebot per il·lustrar l'ús roí del Pegasus https://ca.wikipedia.org/wiki/Pegasus_(programari_espia) per part de democràcies de l'Europa occidental, en general. Per allò que el conflicte català, potser, pugui tenir més ressò internacional. Però, qualsevol que hagi seguit l'actualitat política del país, almenys, durant l'última dècada ha de tenir prou coll avall que, més enllà d'espiar per activa i per passiva, l'Estat practica de manera sistemàtica tot tipus de formes de repressió i pressió contra els adversaris ideològics, com el lawfare https://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_judicial, la manipulació dels mitjans de comunicació https://ca.wikipedia.org/wiki/Manipulaci%C3%B3_als_mitjans_de_comunicaci%C3%B3 per condicionar l'opinió pública o la infiltració d'agents https://ca.wikipedia.org/wiki/Infiltraci%C3%B3_de_policies_espanyols_en_moviments_socials_dels_Pa%C3%AFsos_Catalans_dels_anys_2020. És a dir, res de nou. Com diu aquell, tot s'hi val en l'amor i la guerra. Al capdavall, la integritat d'una democràcia es mensura en la capacitat que tingui aquesta per amagar les seves vergonyes... En fi, tornant al Farrow, trobo interessant la conversa amb l'antic empleat del comercialitzador del programari. També, amb la gent del Citizen Lab https://ca.wikipedia.org/wiki/Citizen_Lab. Potser, hauria estat oportú mostrar millor o il·lustrar el procés de detecció d'alguna manera; secret, suposo. La qüestió és que no m'ha aportat gaire.
EN UN MOT: Altaveu.
PAÍS: EUA.
INTERÈS: BÉ.
RITME: BÉ.
ELABORACIÓ: BÉ.
TÈCNICA: BÉ.
DENSITAT: BÉ.
ORIGINALITAT: MALAMENT.
INTÈRPRETS: NO APLICA.
COMPRENSIÓ: BÉ.
Perdoneu per la meva ignorància!
dijous, 2 de gener del 2025
LLARGMETRATGE: "Happy Christmas" (2014)
Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
FITXA: https://www.imdb.com/title/tt2955096/
DURADA: 82 minuts (Crèdits: 6 minuts).
PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).
MILLOR:
- L'accent i el posat maternal de la Melanie Lynskey.
PITJOR:
- L'excés d'atenció en pantalla cap el Jude Swanberg, el fill del Joe Swanberg, el director del film i el Jeff en la història.
NOTES:
1. El rodatge es va portar a terme a casa del Joe Swanberg, a Chicago, en l'estat nord-americà d'Illinois, en desembre de 2012 amb un equip de 5 persones i un pressupost de 120 mil dòlars; de fet, l'argument s'inspira en una situació familiar real viscuda a casa seva amb el seu germà.
2. La Kris Rey, que encarna la patrona d'un habitatge en lloguer, era la dona del director; van divorciar-se en 2019.
3. Durant els credits, surten la Jenny, la Kelly i la Carson, els papers de l'Anna Kendrick, la Melanie Lynskey i la Lena Dunham, respectivament, fent pluja d'idees https://ca.wikipedia.org/wiki/Pluja_d%27idees.
4. Els diàlegs són improvisats pels actors.
COMENTARI: Actualment, tots aquests relats d'allò que és quotidià i ordinari em fan moltíssima mandra. Sobretot, quan l'elenc no aporta especial enginy o carisma a la funció. Aquí, la Kendrick resulta bastant repulsiva, per exemple. Això, sí, de manera molt natural, autèntica. I la situació de la mestressa de casa/mare aclaparada, mancada d'estímuls, que ha de recórrer a la seva cunyada bandarra per esbargir-se em sembla un tant depriment. Trobo, no obstant, remarcable l'exercici de tirar endavant projectes amb recursos mínims. Ara, li diuen "Mumblecore" https://ca.wikipedia.org/wiki/Mumblecore a aquesta pràctica, ves! O sigui que sentia curiositat per l'execució de la proposta. Bé, solvent. A més, he de reconèixer que la cançó del suec, en Joel Alme https://en.wikipedia.org/wiki/Joel_Alme, que es repeteix uns quants cops, "If you got somebodys waiting", no està gens malament. Fa flaire de Motown https://ca.wikipedia.org/wiki/Motown, oi?
EN UN MOT: Incòmoda.
PAÍS: EUA.
INTERÈS: BÉ.
RITME: REGULAR.
ELABORACIÓ: REGULAR.
TÈCNICA: BÉ.
DENSITAT: BÉ.
ORIGINALITAT: MALAMENT.
INTÈRPRETS: BÉ.
COMPRENSIÓ: BÉ.
Perdoneu per la meva ignorància!
LLARGMETRATGE: "Agent 69 Jensen i Skyttens tegn" (1978)
Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0075643/
DURADA: 88 minuts (Crèdits: 1 minut).
PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).
MILLOR:
- El gimnàs sexual i el concepte de la clínica d'aprimament del doctor Wolfgang Schmierkäse, interpretat pel Paul Hagen.
PITJOR:
- L'aldarull en el cabaret de Tànger.
NOTES:
1. Internacionalment, s'anomena "Agent 69 Jensen in the Sign of Sagittarius".
2. És el darrer lliurament de la sèrie de comèdies pornogràfiques produïdes per Happy Film protagonitzades per l'Ole Søltoft, que fa el paper de l'Agent 69 Jensen; la resta de pel·lícules de la sèrie són "I Jomfruens tegn" https://www.imdb.com/title/tt0070209/, del 1973, "I Tyrens tegn" https://www.imdb.com/title/tt0071643/, del 1974, "I Tvillingernes tegn" https://www.imdb.com/title/tt0073141/, del 1975, "I Løvens tegn" https://www.imdb.com/title/tt0074661/, del 1976, i "Agent 69 Jensen i Skorpionens tegn" https://www.imdb.com/title/tt0075642/, del 1977.
COMENTARI: Un calimotxo https://ca.wikipedia.org/wiki/Calimotxo és allò de voler barrejar dues coses per fer-ne una de millor i que el resultat sigui espatllar els dos ingredients originals (encara que, per separat, ja siguin molt dolents). En aquest cas, comèdia i sexe. Perquè ni les situacions fan gràcia ni les escenes de pit i cuixa exciten gaire. Més aviat sembla, tot plegat, un vodevil dolent llefardat amb uns quants parracs lascius, coits, més o menys, explícits, fel·lacions i cunnilincions que no venen al cas. És a dir, parrussos, cigales, mamelles a l'estil del gènere de la pelleringa https://ca.wikipedia.org/wiki/Cinema_de_destape amb l'excusa de parodiar l'univers James Bond https://ca.wikipedia.org/wiki/James_Bond_(franqu%C3%ADcia). Per cert, hi ha un moment de referència, digues-li befa, a diferents títols de la franquícia, "Live and Let Die" https://en.wikipedia.org/wiki/Live_and_Let_Die_(novel), "Dr. No" https://en.wikipedia.org/wiki/Dr._No_(novel), "The Spy Who Loved Me" https://en.wikipedia.org/wiki/The_Spy_Who_Loved_Me_(novel), "Goldfinger" https://ca.wikipedia.org/wiki/Goldfinger_(novel%C2%B7la) i "The Man with the Golden Gun" https://en.wikipedia.org/wiki/The_Man_with_the_Golden_Gun_(novel).
EN UN MOT: Carallada.
PAÍS: DINAMARCA.
INTERÈS: REGULAR.
RITME: REGULAR.
ELABORACIÓ: REGULAR.
TÈCNICA: REGULAR.
DENSITAT: BÉ.
ORIGINALITAT: MALAMENT.
INTÈRPRETS: BÉ.
COMPRENSIÓ: BÉ.
Perdoneu per la meva ignorància!
LLARGMETRATGE: "Free LSD" (2023)
Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
FITXA: https://www.imdb.com/title/tt20724032/
DURADA: 97 minuts i mig (Crèdits: 3 minuts i mig).
PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 35 (sobre 100).
MILLOR:
- El disseny de l'àlbum físic https://en.wikipedia.org/wiki/Free_LSD en vinil, en particular, la presentació del full de lletres en porcions retallables.
PITJOR:
- El posat d'estaquirot del Keith Morris.
NOTES:
1. Abans dels crèdits, surt el rètol, "DEDICATED TO THE LATE, GREAT DH PELIGRO".
2. El desenvolupament del projecte va allargar-se durant 8 anys i la idea original era anomenar-lo "Watermelon" perquè el Dimitri Coats, el director i guionista, considerava aquesta fruita una alternativa natural al sildenafil https://ca.wikipedia.org/wiki/Sildenafil.
3. El film està associat a l'àlbum homònim del grup Off! https://ca.wikipedia.org/wiki/Off!.
4. El rodatge es va portar a terme en 18 dies durant la pandèmia del COVID-19 https://ca.wikipedia.org/wiki/COVID-19, l'estiu de 2022, en indrets de Los Angeles amb un pressupost per sota del milió de dòlars.
COMENTARI: Només apta per a entusiastes del grup Off!. L'única cosa positiva és que, en algun quadre, m'ha fet recordar remòtament "Scanners" https://ca.wikipedia.org/wiki/Scanners, la pel·lícula de 1981 dirigida pel David Cronenberg. La resta no hi ha per on agafar-la. El fil argumental resulta ridícul; la posada en escena, anquilosada; la música, soroll; l'estètica, amateur. I, tot plegat, amb una cohesió discutible. El Dimitri Coats esmenta en entrevistes que va assistir a la Juilliard School https://ca.wikipedia.org/wiki/Juilliard_School durant 2 anys però que no va enllestir els estudis d'arts escèniques. Veient aquest film, queda palès. El que m'ha enredat a mi ha estat la col·laboració del Jack Black https://ca.wikipedia.org/wiki/Jack_Black. El que no sabia jo era que les seves intervencions van ésser enregistrades en un telèfon mòbil en remot. En fi...
EN UN MOT: Nefanda.
PAÍS: EUA.
INTERÈS: MALAMENT.
RITME: REGULAR.
ELABORACIÓ: REGULAR.
TÈCNICA: REGULAR.
DENSITAT: BÉ.
ORIGINALITAT: MALAMENT.
INTÈRPRETS: MALAMENT.
COMPRENSIÓ: BÉ.
Perdoneu per la meva ignorància!
dimecres, 1 de gener del 2025
LLARGMETRATGE: "A Merry Friggin' Christmas" (2014)
Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0910885/
DURADA: 82 minuts (Crèdits: 8 minuts).
PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).
MILLOR:
- L'instant en el que en Virgil Mitchler, el personatge del Robin Williams, se n'adona que el seu fill, el Joel McHale, l'ha esborrat de la fotografia de família.
PITJOR:
- Els regals pel Douglas Mitchler, el paper del Pierce Gagnon, tant el trineu com el joc de taula "Bridge for Juniors".
NOTES:
1. En els crèdits, els noms de l'elenc surten acompanyats de fotos amb ambientació nadalenca; després de les lletres, surten en Barak Hardley i el Matt Jones cantant "Deck the Halls" https://en.wikipedia.org/wiki/Deck_the_Halls; al final, apareix el rètol, "Dedicated to the loving memory of the man who made us all laugh. Robin Williams 1951 - 2014" juntament amb una foto de l'actor.
2. S'anomena, també, "A Friggin' Christmas Miracle" o "A Merry Christmas Miracle".
3. El rodatge es va portar a terme en març de 2013 en indrets de l'estat nord-americà de Georgia, com Atlanta, Norcross o l'Stone Mountain, del Gwinnett County.
COMENTARI: Pensava que la presència del Robin Williams assegurava un xic de comèdia però anava errat. Perquè el seu registre, aquí, és purament dramàtic. De manera que allò que queda és la crònica del trist nadal d'una família resignada a conviure amb els seus traumes i quatre gags amb una gràcia molt relativa; per exemple, el de l'afganès ocupant la casa, l'Amir Arison, o el de l'agent de trànsit dispensador de multes, en Mark Proksch. Alcoholisme, retrets, paternitat i una mica de pare Noel https://ca.wikipedia.org/wiki/Pare_Noel atrotinat, encarnat per l'Oliver Platt.
EN UN MOT: Disfunció.
PAÍS: EUA.
INTERÈS: REGULAR.
RITME: REGULAR.
ELABORACIÓ: BÉ.
TÈCNICA: BÉ.
DENSITAT: BÉ.
ORIGINALITAT: MALAMENT.
INTÈRPRETS: BÉ.
COMPRENSIÓ: BÉ.
Perdoneu per la meva ignorància!
LLARGMETRATGE: "Sugarplummed" (2024)
Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
FITXA: https://www.imdb.com/title/tt33900751/
DURADA: 84 minuts (Crèdits: mig minut).
PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 52 (sobre 100).
MILLOR:
- El personatge de la Janel Parrish, la Sugarplum.
PITJOR:
- La nevada i la batalla de boles de neu dins l'institut del Max, el paper interpretat per l'Avan Stewart.
NOTES:
1. Es tracta d'una Hallmark Channel Original Movie inclosa en la programació de la campanya "Countdown to Christmas" https://en.wikipedia.org/wiki/List_of_Hallmark_Channel_Original_Movies del Hallmark Channel emesa, originalment, el 7 de desembre de 2024.
2. Cap el minut 35, es veu el rètol d'un cinema anunciant la projecció de "Santa Tell Me" https://www.imdb.com/title/tt33829315/, un altre telefilm https://ca.wikipedia.org/wiki/Telefilm de temporada dirigit pel mateix director, en Ryan Landels.
3. El rodatge es va portar a terme durant setembre i octubre de 2024 en indrets de la Lower Mainland https://ca.wikipedia.org/wiki/Lower_Mainland, en la província canadenca de British Columbia, com ara Vancouver.
COMENTARI: En general, m'ha provocat una mica d'embafament. No només per la quantitat de clixés i tòpics que proposa sinó per la manera exagerada i ximple de presentar-los. Per exemple, l'exigència absurda del senyor Harrington, a càrrec del Charles Jarman, el plet de llibre entre la Miranda i l'Stephen, la Fiona Gubelmann i en Victor Webster, respectivament, el trauma estúpid en forma de llista de l'Emily, interpretada per la Maggie Lawson, o els drames poca-soltes dels fills adolescents, encarnats en l'Avan Stewart i la Kyra Leroux. Al límit de la carrinclonada més ridícula. Però, bé... Almenys, la cançó del final, "Christmas Ringing", del Jordan Grace, en Ryan Levine i el Kanene Pipkin, fa prou el fet.
EN UN MOT: Mandrosa.
PAÍS: EUA.
INTERÈS: REGULAR.
RITME: BÉ.
ELABORACIÓ: BÉ.
TÈCNICA: BÉ.
DENSITAT: BÉ.
ORIGINALITAT: MALAMENT.
INTÈRPRETS: REGULAR.
COMPRENSIÓ: BÉ.
Perdoneu per la meva ignorància!
LLARGMETRATGE: "Greedy People" (2024)
Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
FITXA: https://www.imdb.com/title/tt20201748/
DURADA: 112 minuts i mig (Crèdits: 7 minuts).
PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).
MILLOR:
- L'escena en la que el Terry Brogan, encarnat en el Joseph Gordon-Levitt, pela en Will Shelley, el paper del Himesh Patel.
PITJOR:
- El patètic anunci televisiu de CHETLO SHRIMP Co., l'empresa del marit interpretat pel Tim Blake Nelson.
NOTES:
1. El títol apareix passats 24 minuts; originalment, era "The Problem with Providence".
2. El rodatge es va portar a terme a Southport, en l'estat nord-americà de North Carolina, entre el 9 de maig i l'11 de juny de 2022.
COMENTARI: M'he deixat guiar per l'etiqueta de comèdia i això m'ha perdut. Perquè no he trobat humor enlloc, si no és en el fet que els dos sicaris del poble són veïns davant per davant. Decepció potent. A partir d'aquí, doncs, un argument ben lligat, mèrit d'en Michael Vukadinovich, el guionista, i una mica de sensibleria pel final per acabar amb un apunt feliç-carrincló. Per cert, l'empat entre el colombià i la Deborah, els personatges a càrrec del José María Yazpik i la Nina Arianda, respectivament, en l'ascensor de l'hospital em sembla un insult a l'espectador.
EN UN MOT: Quadrada.
PAÍS: EUA.
INTERÈS: REGULAR.
RITME: BÉ.
ELABORACIÓ: BÉ.
TÈCNICA: BÉ.
DENSITAT: BÉ.
ORIGINALITAT: MALAMENT.
INTÈRPRETS: BÉ.
COMPRENSIÓ: BÉ.
Perdoneu per la meva ignorància!
