Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
FITXA: https://www.imdb.com/title/tt34874258/
DURADA: 71 minuts (Crèdits: 2 minuts).
PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 67 (sobre 100).
MILLOR:
- La crítica que fa la Philomena Cunk, interpretada per la Diane Morgan, del quadre del Vincent van Gogh, "Korenveld met kraaien" https://ca.wikipedia.org/wiki/Camp_de_blat_amb_corbs, i la reacció del professor Richard Thomson.
PITJOR:
- Alguns dels gags de farciment, com el de la consciència duplicada després de la meditació guiada o el de la depressió de l'home del micròfon.
NOTES:
1. El personatge de la Philomena Cunk deriva del programa, "Charlie Brooker's Weekly Wipe" https://en.wikipedia.org/wiki/Charlie_Brooker%27s_Weekly_Wipe, estrenat el gener de 2013 en el canal BBC Two https://ca.wikipedia.org/wiki/BBC_Two.
2. Es presenta en nou capítols, "Chapter I CREATION", "Chapter II SIN & VIRTUE", "Chapter III INNARDS & OUTARDS", "Chapter IV DEATH", "Chapter V DOUBT", "Chapter VI MORALITY & STUFF", "Chapter VII ART", "Chapter VIII WORK" i "The Final Chapter A NEW HOPE".
3. Durant els crèdits, apareixen clips addicionals amb intervencions del Greg Dart, en Prokar Dasgupta, la Joyce Harper, el Brian Cox, el Douglas Hedley i l'Anil Seth.
COMENTARI: Té el punt d'enfrontar eminències intel·lectuals amb les bajanades de l'entrevistadora que, de vegades, s'acosten a quelcom enginyós i, d'altres, a poca-soltades molt estúpides. Gran part del mèrit, doncs, rau en la paciència i les reaccions dels experts. Trobem, per exemple, que la pregunta "How many Ten Commandments were there?", que sona a acudit bàsic, és resposta amb un "You just named them, ten" per la Celia Deane-Drummond. Però, aquí, considero que hi ha terreny per desenvolupar l'assumpte enumerant, potser, diferències de concepció entre religions https://ca.wikipedia.org/wiki/Deu_manaments o diverses fonts. De manera que la rèplica curta queda ridícula. Em fa gràcia, no obstant, el munt de jocs de paraules que donen lloc a malentesos. Parlant de genètica, el mestre Jim Al-Khalili ha d'aclarir que "It's not D and A; it's three letters, DNA" https://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%80cid_desoxiribonucleic. I, quan el Richard Thomson puntualitza que "We paint our souls" mentre explica l'obra més coneguda de l'Edvard Munch, "Skrik" https://ca.wikipedia.org/wiki/El_crit, la Cunk s'exclama, "Why do we paint arseholes?", tirant de l'humor escatològic més ordinari. O sigui que, en general, m'ha entretingut força.
EN UN MOT: Provocador.
PAÍS: GB.
INTERÈS: BÉ.
RITME: BÉ.
ELABORACIÓ: BÉ.
TÈCNICA: BÉ.
DENSITAT: BÉ.
ORIGINALITAT: MALAMENT.
INTÈRPRETS: BÉ.
COMPRENSIÓ: BÉ.
Perdoneu per la meva ignorància!
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Filosofia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Filosofia. Mostrar tots els missatges
divendres, 24 de gener del 2025
DOCUMENTAL: "Cunk on Life" (2024)
diumenge, 8 de gener del 2023
LLARGMETRATGE: "Boku no ojisan" (2016)
Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
FITXA: https://www.imdb.com/title/tt5242898/
DURADA: 110 minuts i mig (Crèdits: 4 minuts).
PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 30 (sobre 100).
MILLOR:
- Els nens, el Riku Onishi i la Shiori Kosuge, no fan gaire pena.
PITJOR:
- L'Ellie Inaba, en la pell de la Yoko Maki, saltant com una bleda babaua quan el nebot i l'oncle li diuen que la visitaran a Hawaii i, així, es tornaran a veure.
NOTES:
1. Internacionalment, s'anomena "My Uncle".
2. Es basa en la sèrie homònima desenvolupada pel Morio Kita, lliurada entre maig de 1962 i abril de 1963, que va publicar-se en format de novel·la el 20 de novembre de 1972; l'obra va adaptar-se a una sèrie de televisió, produïda per la NHK Nagoya Hosokyoku, que va emetre's entre el 18 de març i el 12 d'abril de 1974.
3. El rodatge es va portar a terme entre el 5 i el 23 d'octubre, a Tòquio, i des del 30 d'octubre al 15 de novembre a l'illa hawaiana d'Oahu, en 2015.
4. Al final dels crèdits, la senyoreta Minori, interpretada per l'Erika Toda, li expressa al Yukio Haruyama, encarnat pel Riku Onishi, l'interès de conèixer el seu oncle, el paper a càrrec del Ryuhei Matsuda; en acabat, un ovni i un gat que s'acomiada fins la propera història.
COMENTARI: Desconeixia que existia un material original de fa 60 anys. He llegit l'argument i he pensat que la idea prometia: un adult immadur i uns infants setciències fent ximpleries. Per què no? Però, o bé per ridícul o bé per estupidesa o bé per insipidesa simple, del producte que se'ns presenta gairebé no se'n pot aprofitar res. L'Atsuhiro Yamashita i el Taiji Sudo, director i guionista, respectivament, aconsegueixen avorrir-nos i fer-nos passar vergonya aliena a parts iguals en comptes de plantejar situacions còmiques i convertir els personatges en entranyables. Molta estona perduda, a més. He patit.
EN UN MOT: Impresentable.
PAÍS: JAPÓ.
INTERÈS: MALAMENT.
RITME: MALAMENT.
ELABORACIÓ: REGULAR.
TÈCNICA: BÉ.
DENSITAT: BÉ.
ORIGINALITAT: MALAMENT.
INTÈRPRETS: REGULAR.
COMPRENSIÓ: BÉ.
Perdoneu per la meva ignorància!
dilluns, 1 de juny del 2020
SÈRIE: "Welt am Draht" (1973)
Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0070904/
DURADA: 204 minuts.
PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 32 (sobre 100).
MILLOR:
- L'attrezzo, les vídeo-trucades.
- La bellesa de la Mascha Rabben, que fa de l'Eva Vollmer, i el fàstic que provoca el Kurt Raab encarnant el Mark Holm.
- El pla frontal que mostra una munió de gent perseguint el Fred Stiller, interpretat pel Klaus Löwitsch.
PITJOR:
- L'excés de miralls a tot arreu, per molt que suggereixi una al·legoria respecte el tema de la sèrie.
- La infinitat de despropòsits en escenes i reaccions de personatges.
NOTES:
1. En anglès, "World on a Wire".
2. Originalment, es va presentar en dues parts a la televisió alemanya.
3. Va filmar-se en 16mm en sis setmanes.
4. En el 2012, el director Jay Scheib va adaptar-la a format d'obra teatral.
5. Basada en la novel·la del 1964 "Simulacron-3" del Daniel F. Galouye, la qual també va ser publicada amb el títol "Counterfeit World".
COMENTARI: Amb dues hores menys de metratge, potser, m'hauria convençut. Però, el cas és que l'enfocament adoptat per explicar els fets complica el flux narratiu i acaba per avorrir. Massa palla. Molta culpa pel director, en Rainer Werner Fassbinder, que segurament hauria d'haver treballat una mica més en el guió i, després, en el muntatge. Hi ha moments patètics; sense anar més lluny, el mateix final. Una pèrdua de temps.
EN UN MOT: Encarcarada.
Perdoneu per la meva ignorància!
FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0070904/
DURADA: 204 minuts.
PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 32 (sobre 100).
MILLOR:
- L'attrezzo, les vídeo-trucades.
- La bellesa de la Mascha Rabben, que fa de l'Eva Vollmer, i el fàstic que provoca el Kurt Raab encarnant el Mark Holm.
- El pla frontal que mostra una munió de gent perseguint el Fred Stiller, interpretat pel Klaus Löwitsch.
PITJOR:
- L'excés de miralls a tot arreu, per molt que suggereixi una al·legoria respecte el tema de la sèrie.
- La infinitat de despropòsits en escenes i reaccions de personatges.
NOTES:
1. En anglès, "World on a Wire".
2. Originalment, es va presentar en dues parts a la televisió alemanya.
3. Va filmar-se en 16mm en sis setmanes.
4. En el 2012, el director Jay Scheib va adaptar-la a format d'obra teatral.
5. Basada en la novel·la del 1964 "Simulacron-3" del Daniel F. Galouye, la qual també va ser publicada amb el títol "Counterfeit World".
COMENTARI: Amb dues hores menys de metratge, potser, m'hauria convençut. Però, el cas és que l'enfocament adoptat per explicar els fets complica el flux narratiu i acaba per avorrir. Massa palla. Molta culpa pel director, en Rainer Werner Fassbinder, que segurament hauria d'haver treballat una mica més en el guió i, després, en el muntatge. Hi ha moments patètics; sense anar més lluny, el mateix final. Una pèrdua de temps.
EN UN MOT: Encarcarada.
Perdoneu per la meva ignorància!
divendres, 27 de març del 2020
Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Captain Fantastic" (2016)
Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt3553976/
Nota SUBJECTIVA: 76 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'escena de l'escalada. La dedicatòria amb vi del pare i els fills a la mare difunta mentre són a casa de la germana, la Harper, encarnada en la Kathryn Hahn. La incineració i l'inici de la interpretació de "Sweet Child o' Mine" de Guns N' Roses (segons el guió original, havia de ser "When Doves Cry" de Prince).
Pitjor: La improvisació musical nocturna del principi. El numeret amb el policia que els atura a la carretera.
Curiositat: El director, en Matt Ross, va fer signar un contracte el nens que fan de fills conforme el qual s'abstindrien de consumir sucre o menjar porqueria mentre durés el rodatge. Més de 22 milions de dòlars de recaptació sobre un pressupost de 5 milions. El Viggo Mortensen lluu una samarreta pròpia que diu "Jesse Jackson 88"; data de quan donava suport a l'activista en la seva candidatura a la presidència dels EUA amb el Partit Democràtic.
Comentari:
Un dels aspectes que m'agrada del film és que qüestiona, d'alguna manera, l'estil de vida alternatiu plantejat, en l'aïllament social, atacant el seu punt més feble, probablement, que és el de la manca d'assistència mèdica immediata i, en particular, psicològica. També, trobo encertada la imperfecció de l'home que, per un costat, intenta inculcar certs valors de virtut, com la disciplina, el treball, la iniciativa i, per altra banda, no troba un problema que la mainada furti al supermercat. O el respecte condicionat, com en l'acudit que llança una de les filles, "evitem burlar-nos de la gent, tret que siguin cristians". No ha quedat rodona del tot però, en general, emociona i, si més no, convida a la reflexió. Incòmoda.
Perdoneu per la meva ignorància!
Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt3553976/
Nota SUBJECTIVA: 76 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'escena de l'escalada. La dedicatòria amb vi del pare i els fills a la mare difunta mentre són a casa de la germana, la Harper, encarnada en la Kathryn Hahn. La incineració i l'inici de la interpretació de "Sweet Child o' Mine" de Guns N' Roses (segons el guió original, havia de ser "When Doves Cry" de Prince).
Pitjor: La improvisació musical nocturna del principi. El numeret amb el policia que els atura a la carretera.
Curiositat: El director, en Matt Ross, va fer signar un contracte el nens que fan de fills conforme el qual s'abstindrien de consumir sucre o menjar porqueria mentre durés el rodatge. Més de 22 milions de dòlars de recaptació sobre un pressupost de 5 milions. El Viggo Mortensen lluu una samarreta pròpia que diu "Jesse Jackson 88"; data de quan donava suport a l'activista en la seva candidatura a la presidència dels EUA amb el Partit Democràtic.
Comentari:
Un dels aspectes que m'agrada del film és que qüestiona, d'alguna manera, l'estil de vida alternatiu plantejat, en l'aïllament social, atacant el seu punt més feble, probablement, que és el de la manca d'assistència mèdica immediata i, en particular, psicològica. També, trobo encertada la imperfecció de l'home que, per un costat, intenta inculcar certs valors de virtut, com la disciplina, el treball, la iniciativa i, per altra banda, no troba un problema que la mainada furti al supermercat. O el respecte condicionat, com en l'acudit que llança una de les filles, "evitem burlar-nos de la gent, tret que siguin cristians". No ha quedat rodona del tot però, en general, emociona i, si més no, convida a la reflexió. Incòmoda.
Perdoneu per la meva ignorància!
dilluns, 23 de març del 2020
Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Take the Ball Pass the Ball: The Making of the Greatest Team in the World" (2018)
Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt9135854/
Nota SUBJECTIVA: 67 (sobre 100).
Revisió: No calia haver-lo vist.
Millor: Anècdotes inèdites (per mi), com la d'en Chyhrynskyi contra l'Osasuna que conta l'Henry, o la de la primera trobada tècnica del Víctor Valdés amb el Guardiola.
Pitjor: No crec que s'entengui veritablement la trajectòria d'aquell equip amb el que es mostra i s'explica.
Curiositat: Dividit en sis episodis. Basat en el llibre del Graham Hunter titulat "Barça: The making of the greatest team in the world". Un cop començats els títols de crèdit, apareix el Pep Guardiola en la que és la darrera entrevista del documental. Pressupost de 750.000 dòlars.
Comentari:
Des del punt de vista d'un culer mitjà, resulta bastant redundant alhora que insuficient. És més, hi ha capítols que queden molt per sota de la dimensió del subjecte que tracten, com el dedicat al Messi, òbviament. També confirma, per les declaracions recollides, la meva antipatia cap a personatges com Samuel Eto'o, per bé que li reconec els seus mèrits futbolístics. En altres circumstàncies el meu vessant barcelonista, tribuner, escriuria "Prou! No cal recordar constantment aquella etapa. Si una cosa té el futbol és que mai no s'atura". Però és que ara mateix sí que s'ha aturat mercès al COVID-19. Malgrat la suspensió actual de l'activitat del club per l'estat d'alerta, no em ve gens de gust continuar mirant a un passat tant recent i, a la vegada, tant llunyà. M'estimo més gaudir o patir el moment present... o de l'esdevenidor. Complementari.
Perdoneu per la meva ignorància!
Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt9135854/
Nota SUBJECTIVA: 67 (sobre 100).
Revisió: No calia haver-lo vist.
Millor: Anècdotes inèdites (per mi), com la d'en Chyhrynskyi contra l'Osasuna que conta l'Henry, o la de la primera trobada tècnica del Víctor Valdés amb el Guardiola.
Pitjor: No crec que s'entengui veritablement la trajectòria d'aquell equip amb el que es mostra i s'explica.
Curiositat: Dividit en sis episodis. Basat en el llibre del Graham Hunter titulat "Barça: The making of the greatest team in the world". Un cop començats els títols de crèdit, apareix el Pep Guardiola en la que és la darrera entrevista del documental. Pressupost de 750.000 dòlars.
Comentari:
Des del punt de vista d'un culer mitjà, resulta bastant redundant alhora que insuficient. És més, hi ha capítols que queden molt per sota de la dimensió del subjecte que tracten, com el dedicat al Messi, òbviament. També confirma, per les declaracions recollides, la meva antipatia cap a personatges com Samuel Eto'o, per bé que li reconec els seus mèrits futbolístics. En altres circumstàncies el meu vessant barcelonista, tribuner, escriuria "Prou! No cal recordar constantment aquella etapa. Si una cosa té el futbol és que mai no s'atura". Però és que ara mateix sí que s'ha aturat mercès al COVID-19. Malgrat la suspensió actual de l'activitat del club per l'estat d'alerta, no em ve gens de gust continuar mirant a un passat tant recent i, a la vegada, tant llunyà. M'estimo més gaudir o patir el moment present... o de l'esdevenidor. Complementari.
Perdoneu per la meva ignorància!
Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Spies in Disguise" (2019)
Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt5814534/
Nota SUBJECTIVA: 77 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El desplegament d'armes especials de l'enfrontament final a la Covert Weapons Facility del North Sea.
Pitjor: El protagonista és un fatxenda i el investigador un carallot.
Curiositat: Inspirada en el curtmetratge animat del 2009 del Lucas Martell titulat "Pigeon: Impossible". Al final dels títols de crèdit es veu una petita animació del Walter i el Lance en forma de colom en versió de vuit bits amb un rètol que diu "WE DID IT!".
Comentari:
Està molt bé el missatge pacifista, tota la parafernàlia d'agent secret a l'estil James Bond, amb enemic implacable inclòs, i l'animació, que és d'aquelles que cal examinar amb cura per no perdre's cap detall interessant. Però, li manca quelcom, no sé, humor, química entre els personatges, originalitat, més enllà dels estris extravagants. Tot i així, assoleix l'objectiu d'entretenir, que ja és prou. Clàssica.
Perdoneu per la meva ignorància!
Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt5814534/
Nota SUBJECTIVA: 77 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El desplegament d'armes especials de l'enfrontament final a la Covert Weapons Facility del North Sea.
Pitjor: El protagonista és un fatxenda i el investigador un carallot.
Curiositat: Inspirada en el curtmetratge animat del 2009 del Lucas Martell titulat "Pigeon: Impossible". Al final dels títols de crèdit es veu una petita animació del Walter i el Lance en forma de colom en versió de vuit bits amb un rètol que diu "WE DID IT!".
Comentari:
Està molt bé el missatge pacifista, tota la parafernàlia d'agent secret a l'estil James Bond, amb enemic implacable inclòs, i l'animació, que és d'aquelles que cal examinar amb cura per no perdre's cap detall interessant. Però, li manca quelcom, no sé, humor, química entre els personatges, originalitat, més enllà dels estris extravagants. Tot i així, assoleix l'objectiu d'entretenir, que ja és prou. Clàssica.
Perdoneu per la meva ignorància!
diumenge, 19 de gener del 2020
Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "In the Shadow of the Moon" (2019)
Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt8110640/
Nota SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'accident de la camioneta on viatgen el Rudi Dharmalingam, que fa d'en Naveen Rao, i el Boyd Holbrook, que interpreta el Thomas Lockhart.
Pitjor: La persecució de la grua al ciclomotor, malgrat sigui una de les seqüències de les que quedà més satisfet el director, el Jim Mickle.
Curiositat: El gruix de la producció va realitzar-se en vuit setmanes a l'estiu del 2018. Distribuïda per Netflix.
Comentari:
Com puc haver expressat en alguna altra ocasió, tinc certa debilitat per les històries que juguen amb la línia temporal; per això, la puntuació una mica inflada. Està bé, l'exercici de retratar quatre dècades, sobretot, les més llunyanes, vuitantes i norantes (més enllà de vehicles o edificis del fons anacrònics). També, més o menys, el drama familiar i la trama de suspens, tot i que no resulten gens originals. No obstant, tant la premissa argumental com l'excusa científica em grinyolen bastant; les expectatives establertes per la presentació no es compleixen, la barreja no acaba de quallar. Carrinclona.
Perdoneu per la meva ignorància!
Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt8110640/
Nota SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'accident de la camioneta on viatgen el Rudi Dharmalingam, que fa d'en Naveen Rao, i el Boyd Holbrook, que interpreta el Thomas Lockhart.
Pitjor: La persecució de la grua al ciclomotor, malgrat sigui una de les seqüències de les que quedà més satisfet el director, el Jim Mickle.
Curiositat: El gruix de la producció va realitzar-se en vuit setmanes a l'estiu del 2018. Distribuïda per Netflix.
Comentari:
Com puc haver expressat en alguna altra ocasió, tinc certa debilitat per les històries que juguen amb la línia temporal; per això, la puntuació una mica inflada. Està bé, l'exercici de retratar quatre dècades, sobretot, les més llunyanes, vuitantes i norantes (més enllà de vehicles o edificis del fons anacrònics). També, més o menys, el drama familiar i la trama de suspens, tot i que no resulten gens originals. No obstant, tant la premissa argumental com l'excusa científica em grinyolen bastant; les expectatives establertes per la presentació no es compleixen, la barreja no acaba de quallar. Carrinclona.
Perdoneu per la meva ignorància!
dimecres, 1 de gener del 2020
Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Waking Life" (2001)
Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0243017/
Nota SUBJECTIVA: 69 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'atmosfera onírica.
Pitjor: La xerrameca filosòfica continuada.
Curiositat: Els animadors, fonamentalment, artistes locals d'Austin, van fer servir un programa anomenat Rotoshop, desenvolupat pel Bob Sabiston específicament per aquesta producció, sobre Apple Macintosh obsolets per aplicar informàticament la tècnica de la rotoscòpia sobre els fotogrames del vídeo digital rodat amb actors reals. En els títols de crèdit apareix la inscripció "in memory: John Christensen (super perfundo on the early eve of your day)". Els títols de crèdit fan pampallugues.
Comentari:
Aprecio el vessant artístic de l'animació, que mostra detalls força creatius i suggeridors; també, algunes de les històries o dissertacions sobre qüestions transcendentals i la conclusió. El problema és que el to és soporífer. Ja em va passar amb un altre film del director, en Richard Stuart Linklater, en el que va utilitzar novament aquest mètode i la mateixa cadència, "A Scanner Darkly", del 2006; em va deixar clapat a la butaca. Espessa.
Perdoneu per la meva ignorància!
Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0243017/
Nota SUBJECTIVA: 69 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'atmosfera onírica.
Pitjor: La xerrameca filosòfica continuada.
Curiositat: Els animadors, fonamentalment, artistes locals d'Austin, van fer servir un programa anomenat Rotoshop, desenvolupat pel Bob Sabiston específicament per aquesta producció, sobre Apple Macintosh obsolets per aplicar informàticament la tècnica de la rotoscòpia sobre els fotogrames del vídeo digital rodat amb actors reals. En els títols de crèdit apareix la inscripció "in memory: John Christensen (super perfundo on the early eve of your day)". Els títols de crèdit fan pampallugues.
Comentari:
Aprecio el vessant artístic de l'animació, que mostra detalls força creatius i suggeridors; també, algunes de les històries o dissertacions sobre qüestions transcendentals i la conclusió. El problema és que el to és soporífer. Ja em va passar amb un altre film del director, en Richard Stuart Linklater, en el que va utilitzar novament aquest mètode i la mateixa cadència, "A Scanner Darkly", del 2006; em va deixar clapat a la butaca. Espessa.
Perdoneu per la meva ignorància!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
