LLARGMETRATGE: "Suzume no Tojimari" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt16428256/

DURADA: 121 minuts i mig (Crèdits: 7 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 63 (sobre 100).

MILLOR:
- Els paratges abandonats i el trajecte des de Kyushu fins a Tōhoku.

PITJOR:
- La transformació en cadira del Souta Munakata, a qui dona veu el Hokuto Matsumura, i la confusió absurda que causa el personatge estúpid del Daijin, el paper de l'Ann Yamane.

NOTES:
1. Internacionalment, s'anomena "Suzume" o "Suzume's Door-Locking".
2. S'inspira en la catàstrofe del terratrèmol i tsunami del Japó del 2011 https://ca.wikipedia.org/wiki/Terratr%C3%A8mol_i_tsunami_del_Jap%C3%B3_del_2011; el Makoto Shinkai, director i guionista, cità com a influències, també, "Majo no takkyūbin" https://ca.wikipedia.org/wiki/Kiki,_l%27aprenent_de_bruixa, la pel·lícula del 1989 dirigida pel Hayao Miyazaki, "Sseulsseulhago Challanhasin – Dokkaebi" https://ca.wikipedia.org/wiki/Guardian:_The_Lonely_and_Great_God, la sèrie sud-coreana creada per l'Studio Dragon https://en.wikipedia.org/wiki/Studio_Dragon, "Umibe no Kafuka" https://ca.wikipedia.org/wiki/Kafka_a_la_platja, la novel·la del 2002 del Haruki Murakami, o "Kaeru-kun, Tōkyō o sukuu", un dels relats del mateix escriptor del recull titulat "Kami no Kodomo-tachi wa Mina Odoru" https://en.wikipedia.org/wiki/After_the_Quake.   
3. El 24 d'agost de 2022, va publicar-se la versió en novel·la, escrita pel Makoto Shinkai; igualment, una adaptació a manga, il·lustrada pel Denki Amashima, va lliurar-se entre el 25 d'octubre de 2022 i el 25 de desembre de 2023.
4. Durant els primers 3 minuts de crèdits, es mostren algunes escenes.

COMENTARI: Els relats de viatges, generalment, resulten distrets tant per les interaccions que viu l'excursionista protagonista com per la diversitat d'escenaris que visita. En aquest cas, la Suzume Iwato, la Nanoka Hara, es troba arreu amb persones amables i gentils, sense misteri. O sigui que tot és bondat, pla. I, pel que fa als llocs que recorre, des d'un ferri a una fonda d'Ehime o a la ciutat de Tòquio, passant per un club d'hostesses a Kobe, compten amb l'únic atractiu de la quotidianitat japonesa plasmada en un dibuix d'estil força realistic. La qual cosa no destaca en el panorama actual de l'anime, crec. Després, l'altre aspecte que podia donar cert joc era el vincle de l'adolescent amb la tieta que li fa de mare, la Tamaki Iwato, el rol a càrrec de l'Eri Fukatsu. Però qualsevol tensió en aquest front queda ventilada amb un parell de retrets. D'acord; per mi, suficient, fora drama. La qüestió és que, a més d'això que he mencionat, l'assumpte del cuc de lava, les portes, els tancadors de portes que estudien per fer de mestre, els gats entremaliats que es converteixen en segell, la connexió intertemporal de la nena i totes aquestes mandangues de fantasia barata no m'ha acabat de fer el pes. No sé. Diu que es van passar des d'abril a l'agost de 2020 desenvolupant el guió. Potser, haurien d'haver esmerçat uns quants mesos més per empescar-se quelcom més enginyós. Ara, va recaptar més de 300 milions de dòlars. Poca broma.

EN UN MOT: Excusa.

PAÍS:           JAPÓ.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!