DOCUMENTAL: "Mr. Dressup: The Magic of Make-Believe" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt12277540/

DURADA: 90 minuts i mig (Crèdits: 2 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 85 (sobre 100).

MILLOR:
- El relat del Chris Coombs de com aconsegueix el bitllet d'avió per tornar a Canadà des del Regne Unit quan el seu pare és a punt de morir.

PITJOR:
- Que la Judith Lawrence no aclareixi el gènere del titella anomenat Casey.

NOTES:
1. Explica la vida i la trajectòria de l'Ernest Arthur Coombs https://en.wikipedia.org/wiki/Ernie_Coombs amb especial atenció al seu programa de televisió per nens, "Mr. Dressup" https://en.wikipedia.org/wiki/Mr._Dressup.
2. Durant els crèdits, es mostra el discurs d'acceptació de 4 dels néts del comediant en la cerimònia de presentació de nous membres de 2019 del Canada's Walk of Fame https://en.wikipedia.org/wiki/Canada%27s_Walk_of_Fame; a més, surten els rètols, "In loving memory of My Ninnel", "To Ernie Coombs for inspiring us all with the power of kindness and creativity", "Cathie and Chris Coombs would like to dedicate their participation in this production to the memory of their parents who both inspired generations of preschool Canadians: their father Ernest, the beloved Mr. Dressup and their mother Marlene (Lynn) who brought innovation to the field of early childhood education and was the foundation of their family. They love them both deeply and miss them immeasurably" i "In loving memory of Donald Himes, whose music inspired generations of children"; al final, la Judith Lawrence intervé acomiadant-se a través dels seus titelles, el/la Casey i el/la Finnegan.

COMENTARI: Encara que el protagonista d'aquest homenatge no representi cap referent de la meva infantesa (de fet, ni em sonava fa una hora i mitja), puc entendre la significació del personatge per a la canalla canadenca després de conèixer la seva història. Mèrit del Robert McCallum i del Jordan Christopher Morris, doncs; bona feina. La veritat és que em costaria trobar quelcom equivalent en els programes que jo mirava a la tele de petit. Em venen al cap "Un globo, dos globos, tres globos" https://ca.wikipedia.org/wiki/Un_globo,_dos_globos,_tres_globos, "La cometa blanca" https://ca.wikipedia.org/wiki/La_cometa_blanca o "Planeta imaginari" https://ca.wikipedia.org/wiki/Planeta_imaginari... I cap d'aquests programes comptava amb una figura entranyable de l'estil de l'americà, crec. O, si hi era, l'he oblidat. Per cert, acabo de revisar un clip del primer títol que he mencionat, "Un globo, dos globos, tres globos", suposadament, emès el 7 de maig de 1976, en el que parlen de sionisme i del conflicte a Palestina https://youtu.be/WnLG8p5BOvc. Déu n'hi do per tractar-se d'un programa infantil! En fi... Suposo que el públic objectiu del senyor Dressup era bastant més jove que el dels globus. Tornant a Canadà, diria que, potser, manca una mica de conflicte al retrat. Resulta un tant increïble que durant 29 anys d'emissions només pateixin un parell de crisis laborals menors, la renúncia de la Judith Lawrence i la competència del "Sesame Street" https://ca.wikipedia.org/wiki/Barri_S%C3%A8sam. Quina bassa d'oli, tu! Gairebé, m'he emocionat en constatar que l'home cantava com una granota, la qual cosa queda demostrada en el clip del "Fred Penner's Place" https://en.wikipedia.org/wiki/Fred_Penner%27s_Place en el que l'Ernie Coombs brama la lletra de "Together Tomorrow", la cançó del Tom Chapin https://en.wikipedia.org/wiki/Tom_Chapin. Faig conya. Realment, tot plegat ha estat commovedor.

EN UN MOT: Emotiu.

PAÍS:           CANADÀ.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!