SÈRIE: "The Queen's Gambit" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10048342/

DURADA: 388 minuts (Crèdits: 13 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 69 (sobre 100).

MILLOR:
- L'ambientació de l'època dels 50s i 60s.
- El tractament de temes com la drogoaddicció, l'alcoholisme, l'alliberament femení, el racisme, l'homosexualitat, l'orfandat.

PITJOR:
- El retrat d'autodestrucció em sembla una broma, l'alcoholisme avorreix; mitjans dels 60s, moment àlgid dels al·lucinògens i ni piu.
- En el darrer capítol, anomenat "End Game", la carrinclonada que representa la trucada a Moscou del Benny Watts, encarnat en el Thomas Brodie-Sangster, acompanyat per la colla de velles glòries, amb el Harry Beltik, a càrrec del Harry Melling, al capdavant.

NOTES:
1. Basada en la novel·la homònima del 1983 escrita pel Walter Tevis; el títol de la qual va ser suggerit pel mestre nord-americà, en Bruce Pandolfini, que també va servir de revisor del text (i de la sèrie, 37 anys més tard).
2. Li va ser atorgat a l'Anya Taylor-Joy el guardó per la Best Performance in a Miniseries or Television Film en la 78a edició dels Golden Globe Awards, en la que la sèrie va ser reconeguda, també, amb el premi a la Best Miniseries or Television Film.
3. Està composta per set capítols tot i que Netflix n'havia demanat només sis; en els crèdits del darrer, apareix el rètol "In memory of Iepe Rubingh 1974 - 2020".
4. En Bruce Pandolfini interpreta el comissari d'un torneig, l'Ed Spencer.
5. El director i guionista, l'Scott Frank, va adquirir els drets per desenvolupar la sèrie en 1992.
6. La majoria del rodatge va portar-se a terme a Berlín, Alemanya; complementàriament, van utilitzar-se algunes localitzacions a Cambridge, Aurora, Toronto i Hamilton, en la província canadenca d'Ontario.

COMENTARI: Què puc dir si abans de la meitat ja havia perdut qualsevol interès que em pogués suscitar la història d'aquesta geni del tauler? Perquè el desenllaç el tenia molt clar, malgrat tractar-se d'un personatge inventat. Però és que estem parlant d'escacs i de ficció. Si em diuen que en Garry Kasparov, assessor de la producció, va proposar que la partida final de la sèrie estigués inspirada en la disputada entre el Vasyl Ivanchuk i el Patrick Wolff en 1993 em quedo igual; de fet, em sua la tita! Per cert, recordo quan el Deep Blue va derrotar l'azerbaidjanès en 1997. I ja fa temps, 15 anys, almenys, que els ordinadors ordinaris superen els humans en el joc. En fi, tornant a la funció, trobo molt bé l'apoderament de la paia en detalls com la renúncia al patrocini de la Christian Crusade i l'actitud impertinent, desinhibida, ambiciosa, de la protagonista està exquisidament plasmada en l'actuació de l'Anya Taylor-Joy. No obstant això, i a pesar de l'admiració que, com a mitjania que sóc, em provoquen aquells que posseeixen un do especial, considero que li sobren 4 capítols, fàcilment. A mode de referència, entre els pocs records que em queden de la meva trajectòria en el campionat escolar d'escacs, m'aborda l'anècdota de la vegada que vaig embolicar-me en una picabaralla amb un oponent sense adonar-me'n que tant el manso com la resta del seu equip feien dos de mi (perquè les seves aparences respectives, asseguts darrere els pupitres, portaven a engany). Quan va aixecar-se de la cadira i vaig veure el seu tamany vaig entendre que em faria xixina. Afortunadament, els meus companys van recolzar-me i la cosa va quedar en un parell d'empentes.

EN UN MOT: Pesada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       REGULAR.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!