ÒPERA: "Die Zauberflöte de Wolfgang Amadeus Mozart i Emanuel Schikaneder - Ryan Wigglesworth - David Portillo/Sofia Fomina/Brindley Sherratt/Caroline Wettergreen/Björn Bürger" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10764912/

DURADA: 161 minuts (Crèdits: menys d'1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 87 (sobre 100).

MILLOR:
- Les àries de la Königin der Nacht, "O zittre nicht" i "Der Hölle Rache"; en aquesta ocasió, a càrrec de la Caroline Wettergreen.
- El fragment "Drei Knäbchen, jung, schön, hold und weise" de les drei damen, el Papageno i el Tamino; a qui posen veu, aquí, l'Esther Dierkes, la Marta Fontanals-Simmons, la Katharina Magiera, el Björn Bürger i el David Portillo, respectivament.

PITJOR:
- Els sons que fan els nens; en aquesta versió, a càrrec del Freddie Jemison, l'Aman De Silva i l'Stephan Dyakonov.
- La vintena escena, "O Isis und Osiris, welche Wonne!".
- El Papageno cuinant la truita.

NOTES:
1. El tema de l'òpera s'inspira en la sèrie "Dschinnestan", publicada pel Christoph Martin Wieland, i el llibret de l'Emanuel Schikaneder es basa, en part, en "Lulu, oder die Zauberflöte", de l'A. J. Liebeskind, i en la peça "Sethos: histoire ou vie, tirée des monumens anecdotes de l'ancienne Egypte, traduite d'un manuscrit grec", del Jean Terrasson.
2. La primera representació de l'obra fou el 30 de setembre de 1791 en el Theater auf der Wieden de Viena.
3. Enregistrada a Glyndebourne, en el comtat de Sussex d'Anglaterra, el 4 d'agost del 2019.
4. El disseny de la producció el van portar a terme el Renaud Doucet, director d'escena i coreògraf, i l'André Barbe, dissenyador d'escenari i de vestuari; coneguts com el duo Barbe et Doucet.

COMENTARI: Com no tinc formació musical ni artística només puc valorar l'espectacle des del punt de vista d'un consumidor neòfit. Nogensmenys, en previsió d'aquesta circumstància, m'he passat quinze dies amb la música de "La flauta màgica" de fons mentre feinejava, aprofitant les moltes adaptacions que ofereix gratuïtament Internet. Perquè, més enllà d'allò que mostra el film del 1984 dirigit pel Miloš Forman, "Amadeus", l'únic tros que coneixia d'aquest singspiel era la intervenció estrident de la reina de la nit demanat-li a la seva filla que assassini el seu competidor, en Sarastro. I he de confessar que, després d'un bon grapat de reproduccions subliminades, puc reconèixer en diferents fragments la genialitat que els entesos acrediten. La història, de totes maneres, em sembla una mica enrevessada i, si no hagués llegit l'anàlisi de l'argument, no hauria entès gaire. En fi, la gent del festival de Glyndebourne emmarca l'acció en un ambient de sufragistes dins un hotel/restaurant que no m'acaba de quadrar amb el que em penso que és el missatge original. No obstant això, han aconseguit retenir el meu interès amb detalls com els titelles, la pantomima o el divertit moment del part múltiple de la Papagena, interpretada per l'Alison Rose. Per cert, Déu n'hi do, el punt de lascívia, per exemple, amb les cavalcades sobre el Tamino o les transparències dels vestits de les tres dames. Res a veure, però, amb el concurs de camisoles mullades de l'escena "Ein Mädchen oder Weibchen wünscht Papageno sich" en la proposta del 2015 de l'Antonello Manacorda per al Gran Teatro La Fenice de Venècia. https://youtu.be/27Nl39i-6pM?t=6236 Uf, quina bogeria!

EN UN MOT: Exigent.

PAÍS:           GRAN BRETANYA, FRANÇA, JAPÓ.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!