LLARGMETRATGE: "The Meyerowitz Stories (New and Selected)" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt5536736/

DURADA: 112 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).

MILLOR:
- El comiat final de l'Adam Sandler, que interpreta el Danny Meyerowitz, al pare, encarnat en el Dustin Hoffman, "I love you! I forgive you. Forgive me! Thank you! Goodbye!".

PITJOR:
- La doble intervenció en la presentació al Bard College, tant del Danny com del Matthew Meyerowitz, aquest darrer a càrrec del Ben Stiller.

NOTES:
1. El títol de treball fou "Yeh Din Ka Kissa".
2. El gruix del rodatge es va portar a terme a New York City i Bronxville; va començar el 7 de març i va finalitzar el 9 de maig del 2016.
3. Comptà amb un pressupost de més d'11 milions de dòlars.

COMENTARI: Aprecio les subtileses emocionals dels personatges enfrontant-se a un individu mesquí com el patriarca i, fins i tot, puc reconèixer el desencís irremeiable cap a la família en termes d'entitat dels seus integrants. El cas és que, potser, no em cal veure-ho en cap pantalla. L'elenc fa patxoca, raó per la qual vaig escollir el títol; malgrat que algunes participacions siguin anecdòtiques, com la de l'Adam Driver o la de la Sigourney Weaver. Inclús, la cadència en la successió d'escenes es demostra apropiada per mantenir l'atenció de l'espectador. No obstant això, els crits, els ridículs i el conflicte, en general, m'han alienat una mica. Si més no, exposa acuradament una evolució prou natural. En fi, me la podria haver estalviat.

EN UN MOT: Tensa.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

Sóc culé, del Barça

Sóc barcelonista, suposo, perquè vaig néixer a Barcelona (si m'he de creure el relat de la meva mare vaig ser parit a Les Corts). Però, sobretot, perquè no ho puc evitar. De vegades, m'he forçat a ignorar aquesta casa de barrets en la que han convertit el nostre estimat FCB la xurma i gent vil afins al club. Nogensmenys, el sentiment culé és una cosa que es porta dins i no es pot neutralitzar fàcilment.
També m'agrada el setè art, de manera que, dedico força hores del meu esbarjo a empassar-me pel·lícules de qualsevol gènere, estil, pressupost i procedència. És per això que, quan se'm va presentar la possibilitat de veure "You Don't Mess with the Zohan", no vaig dubtar en donar-li una oportunitat.
El director del film és un tal Dennis Dugan, veterà del mitjà, la filmografia del qual m'estalviaré amb gust. Mentre que el guió corre a càrrec de l'Adam Sandler, el Robert Smigel i en Judd Apatow, nou gurú de la comèdia poca-solta. I el meu veredicte és, estòlida i barroera. El senyor Sandler en sap un tou de fer patafis com aquest. Exemples en són nyaps com "The Waterboy" (1998), "Big Daddy" (1999), "Little Nicky" (2000), "Mr. Deeds" (2002),"50 First Dates" (2004), etc, etc... No val la pena ni descarregar-les il·legalment d'internet.
En defensa de l'Apatow, crec de justícia fer una menció especial en aquest punt per "Walk Hard: The Dewey Cox Story", perquè considero que és una paròdia musical ben feta i amena.
Em pregunto si cap d'aquests quatre elements, Dugan, Sandler, Smigel o Apatow, serà el responsable que dins del primer minut de "You Don't Mess with the Zohan" aparegui un figurant lluint la samarreta del Barça. Res, un segon, si arriba. Ni punt de comparació amb aquella aparició del baixista dels californians Weezer amb la blaugrana de Kappa en el clip del seu tema "El Scorcho" de l'àlbum "Pinkerton".

Perdoneu per la meva ignorància.
Salut!