dissabte, 17 d’octubre del 2020

LLARGMETRATGE: "El bar" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt5121816/

DURADA: 102 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 69 (sobre 100).

MILLOR:
- La producció, els detalls del bar i les clavegueres, rates, cuques.
- El moment quan el Jaime Ordóñez, que fa de l'Israel, es despulla i la resta es queixa de la catipén que desprèn.

PITJOR:
- El conflicte postís de la motxilla del Nacho i la maleta del Sergio, encarnats pel Mario Casas i l'Alejandro Awada, respectivament.
- La peripècia de l'embornal i l'oli.
- La seqüència de presentació.

NOTES:
1. Internacionalment, es coneix com "The bar".
2. Va recaptar en sales uns 3 milions d'euros a partir d'un pressupost de 5 milions.
3. L'exterior del bar és a la Plaza de los Mostenses de Madrid.
4. Al llarg d'un tros dels títols de crèdit, es mostra la Blanca Suárez, que fa d'Elena, caminant amb mirada perduda pels carrers de la ciutat.

COMENTARI: Visualment i interpretativa és força potent, els personatges són genuïns. Però la situació no acaba de quedar prou ben lligada; per exemple, que les autoritats se n'oblidin dels cinc individus que són al rebost més el pacient zero sembla una pífia majúscula. En algun moment, s'exagera el registre; l'estat de salut de la parròquia no es prou crític com per plantejar-se suïcidis o assassinats, trobo. I el tema de l'Israel tornant-se un psicòpata... Bé, això s'accepta. Malgrat tot, el relat t'arrossega bastant i, a més, ens regala la Blanca Suárez en llenceria una bona estona (motiu pel qual, segurament, la sobrepuntuo).

EN UN MOT: Forçada.

Perdoneu per la meva ignorància!