diumenge, 11 d’octubre de 2020

LLARGMETRATGE: "Domani è un altro giorno" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8664050/

DURADA: 101 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- La reflexió "Quin sentit té matar en nom de Déu? Ell ja sap fer-ho per si mateix".
- L'escena al local de jazz en la que el Giuliano, interpretat pel Marco Giallini, li demana a la Caterina, encarnada en la Barbara Ronchi, que el deixi en pau.
- L'arrambada de comiat entre el Valerio Mastandrea i l'Anna Ferzetti, que fan d'en Tommaso i la Paola, respectivament.

PITJOR:
- Les ganyotes de pena inversemblants del protagonista.

NOTES:
1. És un remake de la pel·lícula del 2015 dirigida pel Cesc Gay, "Truman".
2. El tema principal de la banda sonora és una versió a càrrec de la Veronica Scopelliti de la cançó "Domani è un altro giorno", popularitzada el 1971 per la Ornella Vanoni.
3. El gos Pato, que en realitat es diu Nike, és un bover de Berna.

COMENTARI: Excepte per la petita emprenyada de la Paola en el sopar de la darrera nit, es tracta d'un exercici d'acceptació i de resolució bastant serè, fins i tot, pla. La veritat és que el personatge moribund, algú que sembla anar a la seva, no aixeca especial simpatia i la sensació és que l'única commoció efectiva amb la seva mort l'ha de patir el seu gos. La presència prominent del coliseu romà afavoreix el comiat, si més no, en atmosfera.

EN UN MOT: Plàcida.

Perdoneu per la meva ignorància!



Cap comentari: