dissabte, 24 d’octubre del 2020

SÈRIE: "Dexter - Season 1" (Des de l'1 d'octubre fins al 17 de desembre del 2006)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0773262/episodes?season=1

DURADA: 653 minuts (Crèdits: 48 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 75 (sobre 100).

MILLOR:
- L'argument principal, amb els flashbacks i tota la pesca.
- Les complicacions provocades pel Mark Pellegrino en el paper del Paul Bennett.
- L'apunt psicològic amb l'Emmett Meridian, a càrrec del Tony Goldwyn.

PITJOR:
- Detalls, com el tractament del retrat robot de Jesús del nen cubà, el protagonista entrant sense dificultat en l'ordinador del seu company, en Vince Masuka, interpretat pel C.S. Lee, per esborrar evidències, la confessió patètica de frau del Neil Perry, encarnat en el Sam Witwer, la manca de professionalitat de la tinent María LaGuerta, en carn de la Lauren Vélez...

NOTES:
1. És una adaptació de la novel·la del 2004 titulada "Darkly Dreaming Dexter" escrita pel Jeff Lindsay.
2. Està composta per 12 episodis.
3. El Michael C. Hall i la Jennifer Carpenter, que fan del Dexter i la Debra Morgan, respectivament, van casar-se cap al 2008 i divorciar-se un parell d'anys més tard.
4. Van realitzar-se set temporades més; la vuitena va finalitzar el 22 de setembre del 2013.
5. Encara que figura que l'acció succeeix a Miami, Florida, moltes de les escenes exteriors són rodades a Long Beach, California.
6. Associats, trobem "Dexter: Early Cuts", una sèrie animada en línia estrenada el 25 d'octubre del 2009; les publicacions limitades de la Marvel Comics del 2013 i 2014; i diferents jocs electrònics i de tauler.

COMENTARI: Part de l'atractiu inicial del personatge era el seu enginy, la seva capacitat de situar-se per sobre de la resta. Però, la impressió és que comencem amb un tipus gairebé invulnerable i, a mida que avança la seva autodescoberta, es va tornant més i més matusser i vulgar, desbordat. De fet, a la comissaria semblen tots bastant petaners; no sé, potser, és la norma a l'indret o, potser, és una trampa de la història. Algunes referències cauen més naturals, com el tema de la immigració il·legal, i d'altres queden una mica forçades, com l'afer dels Tonton Macoutes. Diria que el que manté l'interès és el duel de germans i la resta és palla estàndard. No obstant això i malgrat el format, passa prou bé, flueix. De manera que al final l'experiència ha estat raonablement gratificant.

EN UN MOT: Fàcil.

Perdoneu per la meva ignorància!