dissabte, 10 d’octubre del 2020

LLARGMETRATGE: "Les Misérables: Une tempête sous un crâne" (1933)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0025509/

DURADA: 115 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 80 (sobre 100).

MILLOR:
- La tos de la Fantine, interpretada per la Florelle.
- La mentida de la monja Simplice, encarnada en la Ginette d'Yd, i com, després, recorre al rosari.

PITJOR:
- La fugida final de la cel·la de l'obès Harry Baur, fent d'en Jean Valjean, a través d'una finestra minúscula.

NOTES:
1. Primera part de la trilogia que adaptava la novel·la homònima del 1862 escrita pel Victor Marie Hugo (de qui apareix una fotografia al principi del film).
2. Juntament amb les altres dues parts, "Les Thénardier" i "Liberté, liberté chérie", van estrenar-se consecutivament en un període de 3 setmanes.
3. Abans dels crèdits inicials, es mostra la cita del Victor Hugo, "...tant qu'il y aura sur la terre ignorance et misère, des luvres de la nature de celle-ci pourront ne pas être inutiles..."

COMENTARI: Potser, fa una mica de trampa en presentar com un simi, gairebé, un paio (inventor) tant espavilat com per aixecar una ciutat amb un grapat de culleres i un parell de canelobres d'argent. Però aconsegueix plantejar de manera amena conceptes feixucs com la moral, el deure, la bondat, la virtut, la pietat, el compromís social, segurament, la justícia universal en relació amb tot això anterior. I, a part del vessant filosòfic, la història atrapa oferint un heroi, una dama en dificultats, els miserables i tota la pesca. Només hi ha una cosa que no acabo d'entendre i és per què la noia deixa la seva filla a càrrec de ningú si l'enyora tant i la nena sembla prou autosuficient per manegar-se sola.

EN UN MOT: Humana.

Perdoneu per la meva ignorància!