divendres, 2 d’abril del 2021

LLARGMETRATGE: "Ten Little Indians" (1965)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0061075/

DURADA: 91 minuts (Crèdits: < 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- La rèplica de Herr Grohmann, interpretat pel Mario Adorf, preguntant al William Blore, encarnat en l'Stanley Holloway, quans seran a taula per sopar.
- El minut de "Whodunit Break".

PITJOR:
- La reacció desmanyotada dels homes al xiscle de la Shirley Eaton, que fa de l'Ann Clyde, quan va a recollir abric de la seva habitació, ensopegant i amb les armadures caient per les escales.
- Un desenllaç massa feble.

NOTES:
1. Representa la segona adaptació cinematogràfica de la novel·la escrita per l'Agatha Christie, "Ten Little Niggers", publicada el 1939; als EUA, va titular-se "And Then There Were None", el 1940, o "Ten Little Indians", el 1964.
2. La mansió on va rodar-se és la Kenure House de Rush, a Irlanda, i la majoria dels exteriors van prendre's a la vall de Zillertal del Tirol, a Àustria.
3. La veu enregistrada en cinta del senyor U. N. Owen és la de l'actor Christopher Lee.

COMENTARI: Dec haver vist la mateixa història mil vegades, amb diferents personatges o indrets, però encara em diverteix aquest tipus de proposta. De fet, llegint sobre aquest film, he après que l'escriptora de la novel·la en la que es basa la pel·lícula va inspirar-se en una obra de teatre del 1930 titulada "The Ninth Guest", escrita per un tal Owen Davis. El problema, potser, amb aquesta versió és que la trama no sembla gaire robusta. Com vell verd que sóc agraeixo les vistes de la Shirley Eaton en llenceria. No obstant, en general, l'espectacle flaqueja.

EN UN MOT: Forçada.

Perdoneu per la meva ignorància!