Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8661404/
DURADA: 79 minuts (Crèdits: 1 minut).
PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 66 (sobre 100).
MILLOR:
- En John explicant als seus fills l'experiència de prendre l'al·lucinogen.
- El record del Mark dels metges aconsellant-li anar a Amsterdam quan tenia 14 anys.
- El tros en el que el Mark troba un bolet màgic a la pastura i explica que l'experiment no va funcionar en ell.
PITJOR:
- La mostra de pacients als que es fa el seguiment és massa petita, 3 de 20.
NOTES:
1. La idea de fer el documental sorgí quan la productora executiva, la Lizzie Gillett, va llegir la notícia en el periòdic gratuït The Evening Standard de l'inici de l'assaig que el Robin Carhart-Harris dirigia.
2. L'equip no va tenir el vistiplau dels investigadors fins que només quedaven 5 subjectes sense haver iniciat el procés; d'aquells, 3 van acceptar ser filmats i el seguiment va finalitzar després de 2 anys de concloure l'assaig.
3. En els crèdits es pot llegir el rètol "Appreciation and admiration: John and Maggie Andy and Yvonne Mark".
COMENTARI: És un tema molt interessant i s'agraeixen els testimonis en primera persona però la sensació que queda al final és de fiasco, de no res. És a dir, he vist xerrades TEDx sobre drogues al·lucinògenes d'un quart d'hora molt més àgils i vehements. Entrevistes al Youtube, per exemple, a l'expert Hamilton Morris sembla que tinguin més substància. No m'ha acabat de fer el pes.
EN UN MOT: Limitat.
Perdoneu per la meva ignorància!
diumenge, 13 de desembre del 2020
DOCUMENTAL: "Magic Medicine" (2018)
Etiquetes de comentaris:
2018,
Al·lucinació,
Anglaterra,
Ciència,
Depressió,
Documental,
Investigació,
Londres,
Malaltia,
Narcòtic,
Psilocibina,
Trastorn
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada