diumenge, 20 de desembre del 2020

LLARGMETRATGE: "Ellie & Abbie (& Ellie's Dead Aunt)" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10353866/

DURADA: 82 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).

MILLOR:
- La discusió entre la mare i la filla, interpretades per la Marta Dusseldorp i la Sophie Hawkshaw, respectivament, sobre l'assassinat de la Tara.

PITJOR:
- El de la nena, sembla un conflicte trivial, inexistent.

NOTES:
1. Abans dels títols de crèdit es mostra el rètol "dedicated to my 'Guncles' Alan & Garry", juntament amb una foto de la parella; i, al principi dels mateixos, es veu metratge subministrat pel Mark Adamson que s'identifica com la "Cleansing march of witness for Jesus" del 2 d'octubre del 1989 a l'Oxford Street de Sydney.
2. El film és l'adaptació cinematogràfica de l'obra de teatre en la que la pròpia directora, la Monica Zanetti, feia el personatge de la tieta.
3. Una campanya de finançament col·lectiu va aportar 50 mil dòlars australians pel rodatge, el qual va durar 10 dies.

COMENTARI: Enganya, d'entrada, perquè amb l'empenta de la Julia Billington, que encarna la Tara, i ocurrències poca-soltes seves en el diàleg, com anomenar una tieta lesbiana "lasanya", de combinar "lez" i "aunt" (i afegir "gna"), semblava que el to hagués de ser més aviat festiu i còmic. No obstant, quan l'Ellie es manifesta com una adolescent bleda i contrariada, l'assumpte deixa de tenir gràcia. També m'ha passat que, des del punt de vista d'home heterosexual, no he sentit cap atracció per les noies (en altres paraules, són desairoses i l'horrible uniforme de l'institut no els fa cap favor). L'autora, la Monica Zanetti, declarava en una entrevista que havia volgut reconèixer el camí recorregut per generacions d'homosexuals prèvies, com la del seu oncle, i comparar la situació d'aquelles amb la de l'actualitat. I penso que ho assoleix.

EN UN MOT: Normalitzadora.

Perdoneu per la meva ignorància!