dijous, 24 de desembre de 2020

LLARGMETRATGE: "Wonder Woman" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0451279/

DURADA: 141 minuts (Crèdits: 10 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).

MILLOR:
- El desembarcament a les platges de Themyscira.
- L'emprenyada de la Diana en la reunió de la plana major britànica.

PITJOR:
- El flirteig al vaixell, de nit, amb la menció dels tractats ficticis sobre plaer carnal de Clio.
- L'expressió global de la Gal Gadot i l'accent forani.

NOTES:
1. Basada en el personatge de DC Comics creat pel William Moulton Marston i el Harry G. Peter.
2. El rodatge va tenir lloc, principalment, a Anglaterra, França i Itàlia entre el 21 de novembre del 2015 i el 6 de maig del 2016; la ciutat italiana de Matera representa la llar de les amazones, Themyscira, la Costiera Cilentana, al sud de Salerno, les seves platges, i el Castídde d'u Monte, d'Andria, figura el lloc on conserven l'espasa divina.
3. A partir d'un pressupost d'uns 120 milions de dòlars va recaptar més de 820 milions.
4. En els títols de crèdit, es llegeix el rètol "In memory of Captain William T. Jenkins".
5. En desembre del 2020, s'ha estrenat la seqüela, "Wonder Woman 1984", dirigida per la mateixa directora, la Patty Jenkins, i interpretada pels mateixos protagonistes, la Gal Gadot i el Chris Pine.
6. El títol de treball era "Nightingale".
7. Alguns països, com el Líban, Tunísia, Jordània o Qatar, van prohibir la pel·lícula per l'origen i passat de la protagonista.

COMENTARI: Flaqueja en la missió i en l'enfrontament final entre la filla de Zeus i l'Ares, massa ordinaris. Per altra banda, l'ambientació en el context bèl·lic del 1918, a les acaballes de la Primera Guerra Mundial, m'ha sobtat. De fet, es suposa (jo no m'he llegit la història) que en l'obra original, el còmic, la superheroïna col·labora amb els aliats durant la Segona Guerra Mundial. Però, clar, el paral·lelisme o un escenari equivalent que se m'acut, evitar el bombardeig d'Hiroshima del 6 d'agost del 1945, deixaria en el costat dels posseïts els nord-americans. Sigui com sigui, té èpica, espectacle, un bri d'humor, sobretot, a càrrec de la Lucy Clare Davis en el paper de l'Etta Candy, i, malgrat les dues hores llargues de matraca, passa força bé.

EN UN MOT: Tèbia.

Perdoneu per la meva ignorància!