dilluns, 15 de març del 2021

LLARGMETRATGE: "Les Tontons flingueurs" (1963)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0057591/

DURADA: 111 minuts (Crèdits: 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 64 (sobre 100).

MILLOR:
- El pla contra el mirall al jaç de mort del Louis "the Mexican", encarnat en el Jacques Dumesnil, que mostra el malalt i els sequaços.
- L'emboscada del camió ple de pastís, el licor d'anís occità, a Fontainebleau.
- La treva dels dos caps, a la cuina, per emborratxar-se; encara que el guionista Michel Audiard considerava inútil l'escena, el director, en Georges Lautner, la va incloure com a homenatge a la pel·lícula del 1948 dirigida pel John Huston, "Key Largo".

PITJOR:
- El bri de comicitat en la relació entre el Fernand Naudin i el Raoul Volfoni, interpretats pel Lino Ventura i el Bernard Blier.
- L'intercanvi de trets a casa del Fernand amb el Théo, el paper del Horst Frank.

NOTES:
1. En anglès, es coneix amb el títol "Crooks in Clover" o "Monsieur Gangster".
2. És una adaptació de la novel·la del 1955, "Grisbi or not grisbi", escrita per l'Albert Simonin, tercer lliurament de la trilogia de Max le Menteur; els dos títols precedents són "Touchez pas au grisbi!", del 1953, i "Le cave se rebiffe", del 1954, també portats al cinema en 1954 i 1961, respectivament.
3. El casament és a l'église Saint-Germain de Charonne de París.

COMENTARI: L'estètica atrapa d'entrada però el retrat de l'estructura mafiosa falla una mica; sembla que siguin quatre gats mal avinguts, cosa que no acaba de lligar amb l'estatus aparent de la família. Tampoc em convenç el to irregular; de fet, els tocs d'humor m'han destrempat, sobretot, la visita de l'Adolphe Amédée Delafoy, el paper del Pierre Bertin, a la casa de la núvia enmig del tiroteig. No obstant això, les prop de dues hores passen prou lleugeres. A més, li trobo alguns detalls curiosos pel context social d'aquell temps, com això que explica la Madame Mado, a càrrec de la Dominique Davray, de la davallada del seu negoci de prostitució a causa de la televisió i la proliferació del cotxe particular per fer excursions de cap de setmana. I la marxa nupcial és una mena de ritme de R&B.

EN UN MOT: Magra.

Perdoneu per la meva ignorància!