diumenge, 9 d’octubre del 2022

LLARGMETRATGE: "Monkey Business" (1952)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0044916/

DURADA: 97 minuts (Crèdits: 1 minut i mig, al principi).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- La participació de la Marilyn Monroe, encarnant la Lois Laurel, malgrat faci de beneita.

PITJOR:
- Les rebequeries estúpides que fan les víctimes de la fórmula atribuïdes a la seva joventut, immaduresa.

NOTES:
1. El rodatge es va portar a terme entre el 5 de març i el 30 d'abril del 1952 a indrets de Los Angeles i Santa Monica, en l'estat nord-americà de Califòrnia.
2. Per diferenciar-la del film homònim del 1931 dirigit pel Norman Z. McLeod i protagonitzat pels germans Marx, sovint se l'anomena "Howard Hawks' Monkey Business"; el títol de treball fou "Darling I Am Growing Younger".
3. Abans i durant els crèdits de presentació, dues vegades, en Cary Grant, que fa el paper del doctor Barnaby Fulton, apareix després d'obrir la porta de casa seva però se sent la veu d'en Howard Hawks, el director, dient-li "Not yet, Cary", cosa que el fa tirar enrere.

COMENTARI: M'ha decebut per poca cosa. La confusió científica augurava un embolic relacionat amb l'edat relativament divertit. Però trobo que l'assumpció que l'única conseqüència de rejovenir és tornar-se idiota resulta excessivament simplista i carrinclona. És a dir, veure en Cary Grant i la Ginger Rogers fer bajanades fa més pena que gràcia. Semblava que l'aparició del nadó podria animar l'assumpte, donar-li una mica més de recorregut. Res, el fil es resol sense desenvolupament. Enlloc d'això, massa gelosia i merdes de matrimoni dels 50s. O, potser, és que no tinc un bon dia. El ximpanzé, bé.

EN UN MOT: Malmesa.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!